Ves al contingut principal

La guerra la guanyarem a les fronteres

Disculpeu-me la incoherència. Fa uns dies, per emfatitzar la necessitat de discutir sobre què volem, com volem i quan volem fer-ho (just, el que no s'està debatent), vaig dir que no participaria del creuament de parers sobre la llista unitària. Ja se sap, però, que la vida del blocaire polític és plena de temptacions. Sí, és difícil resistir-se a les entenimentades (normalment) discussions de saló d’aquests dies. Sense dubte, trobo que els arguments més forts en favor d’una llista unitària són els que miren enfora. A Espanya la temen com la pesta i només això ja és un bon motiu per donar-hi suport. I potser, més enllà de l’apetència dels budells, encara més important: el mandat popular seria inequívocament interpretat arreu del món. Llista unitària, majoria absoluta (tant de bo), escac i mat. La claredat del missatge enviat com a virtut màxima. Indubtable.

Problema: la guerra la guanyarem a les fronteres, als flancs de la batalla. Si alguna cosa ha demostrat el 9-N, a parer meu, és que disposem d’una majoria sòlida, però que encara ens falta fer nostres un grapat d'indecisos i de partidaris del Sí-No. És a dir, uns quants dels votants d’Unió, ICV-EUiA i, en menor mesura, PSC. A Santa Coloma de Gramenet, per exemple, poc més d’un 14% dels possibles votants van acudir als punts de participació el 9-N. Honestament, no crec que la defensa de llistes d’ampli espectre, farcides d’independents i notables, de banda i banda de l’espectre ideològic, sigui la millor opció per atreure'ls. Veig una llista articulada al voltant del president Mas i sobre la base de CDC amb el seu entorn d’intel·lectuals i opinadors, capaç de retenir el noranta per cent del vot d’Unió. Veig una llista àmplia d’ERC i els socialistes escindits capaç de mossegar i fins i tot fer-se fort en l’espai històric del PSC i fins i tot, en part, d’ICV-EUiA. I, francament (tampoc no cal que em digueu traïdor) veig una llista unitària perdent unitats a banda i banda.

Comentaris

  1. Una llista CiU + ERC -que no és e mateix que unitària- deixaria votants als marges. Tots coneixem votants de CiU (especialment els més pròxims a UDC) i d'ERC (especialment els més complaents amb el Tripartit, llegeixi`s Carod) que no votarien una llista conjunta amb els "altres". Si el que es tracta és de sumar, millor dos pols. I és que en política, 2+2 mai no fan 4, potser 3,5.

    ResponElimina
  2. A qui votarien els d'ERC que no volguesin votar a Mas?. Només tindrian l'opció CUP. I els de CDC hostils a Esquerra?, a Mas encara que fos amb el nas tapat. O sigui que alegar aixó només és una excusa per demanar llistes separades, cosa que és antipatriòtica, i busca interesos personals. Per sort ERC buscara la llista unitaria perquè sap que si no ho fa, despareixeria com a partit rellevant i Catalunya no seria independent por molts anys.

    ResponElimina
  3. És un bon tema de reflexió, sí.
    Ara, avui mateix, he tornat a constatar el buit que hi ha dins d'un sector castellanoparlant de classe baixa que només mira la tele i, a sobre, del tipus tele5. Aquesta gent, pel què veig no saben ni que existeixi la colla del Súmate. Quan els ho he dit, se m'han quedat bocabadats. Paraula. Aquest és un buit monumental del que sempre se n'aprofita el partit espanyolero que acaba dient més bestieses. Però, com que al nostre país aquest estil no es dóna -perdoneu, però és veritat!- doncs aquesta gent no s'identifiquen amb cap i passen de tot. Són immigrants no integrats amb res. Per no estar integrats, molts ni han anat mai a fora del seu barri. ParaulaX2. Aquí és on jo crec que hem de pitjar fort per guanyar vots i fidels fins i tot.
    En quan al tema d'aconseguir fer llistes úniques o no, doncs ja estaria bé aconseguir-ho. Però, vaja, almenys, si tots els nostres partits inclouen el tema de guanyar la indepe., doncs per a mi ja m'està bé.

    ResponElimina
  4. Amb el tema CiU versus ERC jo és que al·lucino. Si hi ha un sol independentista, votant de CiU o ERC, que no votaria una llista conjunta per fòbia a l'altre partit, és que no és independentista. Perquè l'altra opció: que sigui idiota rematat, no és creïble.

    Potser és que jo no tinc mania a cap dels dos partits, i els he votat a uns i altres, en funció de la situació. I no tenir-los mania no vol dir que no els critiqui fortament quan fan coses amb les que no estic d'acord. Però ara és el moment d'anar junts, si de veritat volem la independència.

    I si algú creu que l'altra part ho farà molt i molt malament: les cançonetes de "CiU no és independentista en el fons" i "ERC són uns immadurs que ens faran anar pel pedregar", encara més motiu per que vagin junts. Així es vigilaran els uns als altres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…