Ves al contingut principal

Una enquesta sobre terres movedisses

Els dos lliurament de la darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” amenacen de commoure amb força el panorama polític, tot just dos dies abans de l’esperada conferència del Gran Timoner. Som en temps d’altíssima volatilitat, així que es tracta d’unes previsions, les de les prospeccions demoscòpiques actuals, que cal agafar amb més pinces que mai. Les enquestes postelectorals de les autonòmiques de 2012 ja van explicar-nos que un inaudit percentatge de votants s’havia decidit els tres darrers dies i fins i tot en el moment mateix de votar. Imagineu-vos ara, que el procés de desconstrucció del panorama polític encara ha avançat més. Certament, l’enquesta lliurada en dos dies retrata alguns moviments fortament contradictoris als del darrer baròmetre del CEO, publicat fa només unes setmanes: especialment, en el cas de Ciutadans, al qual l’organisme del Govern català atribuïa només entre 8-9 escons i GESOP dobla sorprenentment fins els 16-17.

Si prenem les dades dels dos grans partits catalans, sobta també que una pujada en conjunt de tots dos de 2,6 punts respecte al mateix baròmetre de GESOP del juny d’enguany (naturalment, amb reculada d’ERC i recuperació de CiU), signifiqui en canvi la pèrdua de la majoria absoluta que se’ls atorgava fa cinc mesos. En la fase de cuina també frapa un element singular: el fet que Esquerra tingui menys vot definitiu que intenció directa de vot (no sé si és gaire habitual!). La segona part de l’enquesta, publicada ahir, retrata el fet que una llista conjunt de CDC i ERC es deixaria entre 5 i 9 escons en relació al resultat d’aquests partits (més UDC) en llistes separades. Certament, encara que alguns s’entestin a negar-ho, deixar sense credibilitat la banda més esquerrana d’ERC no és només un problema per al partit (significa desfer la línia política empresa per Junqueras des de la seva arribada), sinó també per al procés en el seu conjunt. Molts opinadors han enllaçat l’entrada de José Manuel Lara en l’accionariat d’”El Periódico” amb el resultat de l’enquesta: és possible que tingui a veure. Però, com diu la cita clàssica, que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin.

Comentaris

  1. Certament, estem en una època de canvis en tota la línia, en tot el món. No crec que sigui una constatació astrològica, sinó més aviat la saturació de la població en contra del poder econòmic especulador i manipulador de les llibertats. A la Xina, a Rússia i aquí. Per tant, tot trontolla. Qualsevol estudi d'intenció de vot també febleja pel mateix motiu. No hi ha res estable en aquests moments. La caiguda o no del poder econòmic fa que tot caigui, des de la qualitat dels polítics -titelles al seu servei- com els mateixos economistes, els honrats, que han estat bandejats, arraconats. No tenen cap mena de credibilitat.
    En quant a això de la lleugera baixada d'ERC l'atribueixo a dos factors: Un, a que en Mas és un fora de sèrie; Segon, a que en Junqueras s'ha passat amb això de "l'ara t'estimo i ara t'abandono". Li cal ser més polític en tots els sentits de la paraula. No es pot estar a les verdes i les madures a l'hora.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…