Ves al contingut principal

Una enquesta sobre terres movedisses

Els dos lliurament de la darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” amenacen de commoure amb força el panorama polític, tot just dos dies abans de l’esperada conferència del Gran Timoner. Som en temps d’altíssima volatilitat, així que es tracta d’unes previsions, les de les prospeccions demoscòpiques actuals, que cal agafar amb més pinces que mai. Les enquestes postelectorals de les autonòmiques de 2012 ja van explicar-nos que un inaudit percentatge de votants s’havia decidit els tres darrers dies i fins i tot en el moment mateix de votar. Imagineu-vos ara, que el procés de desconstrucció del panorama polític encara ha avançat més. Certament, l’enquesta lliurada en dos dies retrata alguns moviments fortament contradictoris als del darrer baròmetre del CEO, publicat fa només unes setmanes: especialment, en el cas de Ciutadans, al qual l’organisme del Govern català atribuïa només entre 8-9 escons i GESOP dobla sorprenentment fins els 16-17.

Si prenem les dades dels dos grans partits catalans, sobta també que una pujada en conjunt de tots dos de 2,6 punts respecte al mateix baròmetre de GESOP del juny d’enguany (naturalment, amb reculada d’ERC i recuperació de CiU), signifiqui en canvi la pèrdua de la majoria absoluta que se’ls atorgava fa cinc mesos. En la fase de cuina també frapa un element singular: el fet que Esquerra tingui menys vot definitiu que intenció directa de vot (no sé si és gaire habitual!). La segona part de l’enquesta, publicada ahir, retrata el fet que una llista conjunt de CDC i ERC es deixaria entre 5 i 9 escons en relació al resultat d’aquests partits (més UDC) en llistes separades. Certament, encara que alguns s’entestin a negar-ho, deixar sense credibilitat la banda més esquerrana d’ERC no és només un problema per al partit (significa desfer la línia política empresa per Junqueras des de la seva arribada), sinó també per al procés en el seu conjunt. Molts opinadors han enllaçat l’entrada de José Manuel Lara en l’accionariat d’”El Periódico” amb el resultat de l’enquesta: és possible que tingui a veure. Però, com diu la cita clàssica, que jo sigui un paranoic no vol dir que no em persegueixin.

Comentaris

  1. Certament, estem en una època de canvis en tota la línia, en tot el món. No crec que sigui una constatació astrològica, sinó més aviat la saturació de la població en contra del poder econòmic especulador i manipulador de les llibertats. A la Xina, a Rússia i aquí. Per tant, tot trontolla. Qualsevol estudi d'intenció de vot també febleja pel mateix motiu. No hi ha res estable en aquests moments. La caiguda o no del poder econòmic fa que tot caigui, des de la qualitat dels polítics -titelles al seu servei- com els mateixos economistes, els honrats, que han estat bandejats, arraconats. No tenen cap mena de credibilitat.
    En quant a això de la lleugera baixada d'ERC l'atribueixo a dos factors: Un, a que en Mas és un fora de sèrie; Segon, a que en Junqueras s'ha passat amb això de "l'ara t'estimo i ara t'abandono". Li cal ser més polític en tots els sentits de la paraula. No es pot estar a les verdes i les madures a l'hora.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…