Ves al contingut principal

Victòria per als astuts, glòria a la nació

Xavier Rull (no confondre amb Josep), va dedicar fa uns dies un apunt molt recomanable a analitzar la situació actual del procés. Entre altres il·lustratives conclusions lloava l’habilitat del Gran Timoner per generar (novament, com en l'enfrontament amb el Govern espanyol pel nou 9-N) una tàctica win-win: en col·locar-se com a únic valedor d’una llista de país, guanyarà tant si ERC s’hi suma com si no. Crec, però, que oblida la primera fase d’aquesta mateixa tàctica: de quina manera, a través de l’unilateralisme amb el qual va forçar el nou 9-N, el president Mas va fer a la pràctica inviable la possibilitat d’una candidatura conjunta amb els republicans més o menys acomboiada per la societat civil. Felicitats, doncs, si del que es tracta és de tornar a guanyar les eleccions, perfecte. El més probable és que ho aconsegueixi. He d'advertir, però, que crec que a moltíssims ciutadans això ens importa exactament un rave.

En les circumstàncies excepcionals on som, el que m’importa, no em cansaré de repetir-ho, és fer realitat l’estratègia que permeti sumar el màxim nombre de vots possibles a les llistes d'oferta independentista. Per tant, si Mas conquereix massivament (valgui la redundància) l’electorat sobiranista més convençut, seduït per la seva perseverança per fer realitat el procés participatiu, i alhora, ERC i la CUP, en els seus espais naturals, conquereixen indecisos i els porten a les urnes a partir de la seva seducció més ideològica, l’objectiu s’haurà aconseguit. Encara que l’entorn de CiU als mitjans, tan poderós, vulgui fer veure el contrari, uns quants dels qui no veiem clar els avantatges electorals de la llista unitària (i per tant polítics, perquè caldrà votar un dia una Declaració d’Independència i estaria molt bé que ho fem, almenys, amb més de 80 diputats), no ho estem perquè no ens agradi el Gran Timoner, sinó perquè volem maximitzar els resultats del conjunt de l’independentisme. Així, doncs, si cal, victòria per als astuts i glòria a la nació. I felicitats a tots!

Comentaris

  1. Sí, el què ens cal actualment és molta, molta astúcia. Molta.
    En aquests moments la meva lliga dels astuts està encapçalada per en Mas, a continuació, en David Fdez.; els segueix en Junqueras; bastant despenjats, en Joan Herrera, en Duran Lleida i en Iceta.
    Si hi barrejo l'astúcia amb l'honestedat sobiranista la puntuació em fa posar en Junqueras per davant d'en Mas.

    De tota manera, tot això és molt variable i funciona segons com ens ha anat el dia de tots. El que sí val molt és el comentari de l'amic Granollacs indicant que ara el què val és la suma d'esforços comuns per aconseguir la nostra independència.

    ResponElimina
  2. Amics Granollacs i Ramon Llull: a fi de seguir fent bullir l'olla, deixeu-me fer una cosa que desitjo de fa temps: desdramatizar-ho. Per dos motius. Perquè si ho desdramatizem és més accessible trobar la solució, i perquè si ho desdramatizem deixem de malfiar-nos els uns dels altres. Com es pot desdramatitzar? Doncs trobo que els analistes polítics en fan una gra massa de tot plegat, com si ens hi anés la vida. Una candidatura conjunta té un fort impacte visual a fora, i ajuda a la trempera, però pot fer que se'n despengi algun de molt esquerranós que no vegi clar les polítiques de CiU (consti que jo critico certes polítiques de CiU, com la política universitària). I dues candidatures separades (a banda de la CUP, que ja tinc clar que anirà sola) sembla que pot arribar a més gent, però llavors, per la llei D'Hont, es perden vots i, a més a més, i el que és més important, a nivell internacional es dilueix una mica el missatge. És a dir, si t'ho mires fredament el debat és exclusivament sobre pros i contres de cada opció, és a dir, si ens desapassionem ens centrem només en els pros i contres, no en les fílies i fòbies entre CiU i ERC, que per una vegada caldria aparcar. Penso que ens cal tenir el cap fred, desdramatitzar-ho i buscar la millor fórmula asserenadament. Si els ciuaires crítics amb ERC (perquè no fan llista conjunta) fossin més generosos, i si els ercaires crítics amb CiU (perquè fa una opa hostil a ERC o perquè ha mig amagat les cartes a ERC) fossin més comprensius, el debat seria més serè. Per tant, demano deixar de cridar, deixar de malfiar-se els uns dels altres, i mirar el tema amb el cap fred. I per a acabar, dues idees. La primera ja l'he dit al blog: crec que en Mas treballa amb una candidatura "de país"; és a dir, "de no partit". No es tractaria tant de CiU-ERC sinó de "tots". Crec que anirà per aquí, la cosa. En aquest escenari, ERC ho té difícil per a estar-ne al marge. La segona: en Vicent Partal proposa que, en cas que no hi hagi candidatura unitària, s'opti per afegir un element comú al nom de cada candidatura (per exemple, "CiU-Per la indpendència", "ERC-Per la indpendència" i "CUP-Per la independència"). Seria una manera de trobar el punt comú si les divergències entre els partidaris i detractors d'una llista conjunta són massa distants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Compro la teva argumentació de dalt a baix: de fet, l'alternativa que planteges al final és la que comento en l'apunt d'avui.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…