Avui mateix, aquesta nit, seria tan bonic

En alguna de les estances d’aquella vella casa del segle XIII, que ara en diuen Palau. Allí on els representants de la terra, per més de sis-cents anys de la nostra vella nació europea i mediterrània, han discutit i acordat les passes més importants de la història de la nostra comunitat política cap a la llibertat. Allí on fa només unes hores el president i el cap de l’oposició, amb els líders de les principals organitzacions de la societat civil independentista, han discutit sobre tots els escenaris possibles amb responsable voluntat d’acord. Allí mateix. Ara, avui, al davant d’una brillant senyera i un Sant Jordi d’herència medieval. Caldrà superar totes les traves que tants segles ens han posat constantment al davant. La força enorme dels nostres enemics i la manca de determinació pròpia en tants moments determinants. La violència vinguda de fora i l’acomodament dels nostres. La preponderància tan freqüent dels interessos propis per sobre del bé comú.

Serà precís deixar enrere la desconfiança entre els qui, ens agradi més o menys, tots sabem que hem d’acabar el camí junts. També, la prepotència dels il·luminats que es pensen posseïdors absoluts de la veritat i es neguen a compartir-ne una sola engruna amb els qui, alhora, diuen voler fer conjunt. Caldrà que tothom cedeixi i accepti les raons de l’altre. La solució sembla obrir-se camí. Agafeu-la, president. Aquesta nit, sense esperar més. Aprofiteu el missatge de Cap d’Any per comunicar al país la notícia amb la qual la majoria somia iniciar el 2015: que existeix un acord de fons per gestionar la fase final del procés d’independència i que farem la segona volta de la Consulta, la definitiva, abans d’acabar el mes de març. I milers i milers de catalans anirem a dormir després d’encetar el nou any amb l’alegria immensa i el convenciment total que comença, ara sí, la batalla final per la llibertat del nostre poble.

Comentaris

  1. Efectivament, seria tan bonic! És més, proposo que, si el President anunciés una DUI, es validi la continuïtat dels Estatuts anteriors al 1714. Per quatre dies, d'acord, però el què cal és donar-hi continuïtat a la nostra democràcia anterior de l'ocupació borbònica. Seria una manera pel que tot el món s'assabentaria de la nostre realitat anterior. Espanya es quedaria sense calçotets en veure, a pesar de la ceguera reial, que hi tenim tot el dret legal d'emancipar-nos del nostre opressor.
    Seria tan bonic!: Resem per fer-ho realitat!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas