Ves al contingut principal

Avui mateix, aquesta nit, seria tan bonic

En alguna de les estances d’aquella vella casa del segle XIII, que ara en diuen Palau. Allí on els representants de la terra, per més de sis-cents anys de la nostra vella nació europea i mediterrània, han discutit i acordat les passes més importants de la història de la nostra comunitat política cap a la llibertat. Allí on fa només unes hores el president i el cap de l’oposició, amb els líders de les principals organitzacions de la societat civil independentista, han discutit sobre tots els escenaris possibles amb responsable voluntat d’acord. Allí mateix. Ara, avui, al davant d’una brillant senyera i un Sant Jordi d’herència medieval. Caldrà superar totes les traves que tants segles ens han posat constantment al davant. La força enorme dels nostres enemics i la manca de determinació pròpia en tants moments determinants. La violència vinguda de fora i l’acomodament dels nostres. La preponderància tan freqüent dels interessos propis per sobre del bé comú.

Serà precís deixar enrere la desconfiança entre els qui, ens agradi més o menys, tots sabem que hem d’acabar el camí junts. També, la prepotència dels il·luminats que es pensen posseïdors absoluts de la veritat i es neguen a compartir-ne una sola engruna amb els qui, alhora, diuen voler fer conjunt. Caldrà que tothom cedeixi i accepti les raons de l’altre. La solució sembla obrir-se camí. Agafeu-la, president. Aquesta nit, sense esperar més. Aprofiteu el missatge de Cap d’Any per comunicar al país la notícia amb la qual la majoria somia iniciar el 2015: que existeix un acord de fons per gestionar la fase final del procés d’independència i que farem la segona volta de la Consulta, la definitiva, abans d’acabar el mes de març. I milers i milers de catalans anirem a dormir després d’encetar el nou any amb l’alegria immensa i el convenciment total que comença, ara sí, la batalla final per la llibertat del nostre poble.

Comentaris

  1. Efectivament, seria tan bonic! És més, proposo que, si el President anunciés una DUI, es validi la continuïtat dels Estatuts anteriors al 1714. Per quatre dies, d'acord, però el què cal és donar-hi continuïtat a la nostra democràcia anterior de l'ocupació borbònica. Seria una manera pel que tot el món s'assabentaria de la nostre realitat anterior. Espanya es quedaria sense calçotets en veure, a pesar de la ceguera reial, que hi tenim tot el dret legal d'emancipar-nos del nostre opressor.
    Seria tan bonic!: Resem per fer-ho realitat!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…