Ves al contingut principal

Avui mateix, aquesta nit, seria tan bonic

En alguna de les estances d’aquella vella casa del segle XIII, que ara en diuen Palau. Allí on els representants de la terra, per més de sis-cents anys de la nostra vella nació europea i mediterrània, han discutit i acordat les passes més importants de la història de la nostra comunitat política cap a la llibertat. Allí on fa només unes hores el president i el cap de l’oposició, amb els líders de les principals organitzacions de la societat civil independentista, han discutit sobre tots els escenaris possibles amb responsable voluntat d’acord. Allí mateix. Ara, avui, al davant d’una brillant senyera i un Sant Jordi d’herència medieval. Caldrà superar totes les traves que tants segles ens han posat constantment al davant. La força enorme dels nostres enemics i la manca de determinació pròpia en tants moments determinants. La violència vinguda de fora i l’acomodament dels nostres. La preponderància tan freqüent dels interessos propis per sobre del bé comú.

Serà precís deixar enrere la desconfiança entre els qui, ens agradi més o menys, tots sabem que hem d’acabar el camí junts. També, la prepotència dels il·luminats que es pensen posseïdors absoluts de la veritat i es neguen a compartir-ne una sola engruna amb els qui, alhora, diuen voler fer conjunt. Caldrà que tothom cedeixi i accepti les raons de l’altre. La solució sembla obrir-se camí. Agafeu-la, president. Aquesta nit, sense esperar més. Aprofiteu el missatge de Cap d’Any per comunicar al país la notícia amb la qual la majoria somia iniciar el 2015: que existeix un acord de fons per gestionar la fase final del procés d’independència i que farem la segona volta de la Consulta, la definitiva, abans d’acabar el mes de març. I milers i milers de catalans anirem a dormir després d’encetar el nou any amb l’alegria immensa i el convenciment total que comença, ara sí, la batalla final per la llibertat del nostre poble.

Comentaris

  1. Efectivament, seria tan bonic! És més, proposo que, si el President anunciés una DUI, es validi la continuïtat dels Estatuts anteriors al 1714. Per quatre dies, d'acord, però el què cal és donar-hi continuïtat a la nostra democràcia anterior de l'ocupació borbònica. Seria una manera pel que tot el món s'assabentaria de la nostre realitat anterior. Espanya es quedaria sense calçotets en veure, a pesar de la ceguera reial, que hi tenim tot el dret legal d'emancipar-nos del nostre opressor.
    Seria tan bonic!: Resem per fer-ho realitat!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…