Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A.Soler, T. Soler i I. Vidal-Folch

Soler, Agustí (alcalde de Sant Joan de Vilatorrada assassinat pel franquisme).
Memòria dels herois.
Entre 1939 i 1952, 1.717 catalans, considerats enemics de l’Estat pel règim feixista espanyol, foren executats al Camp de la Bota de la Barcelona. Aquesta setmana, en el 75è aniversari de l’obertura d’aquest espai de repressió, el Memorial Democràtic, l’Ajuntament de la ciutat i l’Associació Pro Memòria als Immolats ha organitzat un homenatge (aquí en teniu la crònica d’en Francesc Canosa). Com hem fet aquest any amb els herois de 1714, cal fer justícia a tota una altra generació que va deixar la pell en defensa de la llibertat i de la supervivència de la nostra nació. Potser us semblaran uns fets llunyans, però n’hi ha prou amb recórrer l’opinió pública espanyola per entendre que les pulsions que van portar centenars de catalans al Camp de la Bota continuen ben vives i que el procés els ofereix una nova via d’expressió. La millor vacuna, com sempre, la Memòria.

Soler, Toni (historiador).
Denunciar l’impostura.
Aquests darrers dies ens han regalat amb l’enèssima presentació d’un nou grupuscle dependentista anomenat Tercera Via, farcit d’elements procedents o encara actius al PSc, amb algunes adherències, força marginals (políticament, no pas socialment) d’ex-fidels de Josep Antoni Duran i Lleida a UDC. Toni Soler en va fer la descripció en un article deliciós que no us podeu perdre. Denunciar la impostura d’aquesta gent al servei de l’establishment és una obligació política, però sobretot moral, especialment quan es fan passar per alternatius tot i que porten 35 anys ininterromputs, aquí i allà, remenant les cireres del poder. Proposen una causa de dalt a baix i ens diuen que no podem votar sobre el que gairebé dos milions de catalans hem demanat al carrer, a la Via, a la V o el 9-N, sinó sobre el que decideixin ells. En resum: elitisme malaltís de vella política.

Vidal-Folch, Ignacio (escriptor).
A un pas del genocidi.
El premi a l’article més vomitiu de la setmana se l’enduu per aclamació el germà del veterà factòtum d’El País. Si fa algunes setmanes, des de les seves pàgines, es proposava ja la prohibició dels partits sobiranistes, Vidal-Folch fa una passa més enllà per començar a justificar mesures personals contra els sobiranistes. Per comptes de discutir els seus arguments (l’article no conté un sol pensament raonable contra la independència com a projecte polític) es deshumanitza els qui la defensen o l’emparen fins al punt de fer desitjable la seva eliminació de l’escenari: als desequilibrats mentals se’ls priva dels seus drets polítics, se’ls inhabilita; i, si molesten molt, se’ls tanca. Si encara us queda un polsim de dubte, llegiu-lo. I si després encara creieu en la viabilitat de Catalunya dins la seva Espanya és que, com diu ell (naturalment, en sentit contrari) esteu malalts.

Comentaris

  1. Granollacs, analista fi d'aquest bestiari setmanal, descripció real que comparteixo gairebé sempre de la realitat catalana actual , Felicitats, i en aquestes diades que tinguis un Bon Nadal i un Venturós Any 2015, que ens acosta una mica més a l'alliberament Nacional.

    ResponElimina
  2. Benvolgut lector, a tu i a tots els qui seguiu aquest PBP, us desitjo un 2015 que us ompli de felicitat i faci realitat tots els vostres bons anhels, el primer, naturalment, la independència del nostre país!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…