Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Barnils, P. Carbonell i B. Duart

Barnils, Andreu (periodista).
Lectures constructives.
El cap de setmana ens ofereix la possibilitat de contrastar dos possibles camins: un mena a la destrucció, l’altre, a mantenir viu un procés plural. De fet, hi ha dues possibilitats: intentar interpretar negativament tot el que fa l’altre, o, ben al contrari, buscar els punts forts, que uneixen, de tot allò que ofereix. Desgraciadament, predomina la primera opció, de manera que els (suposats, vull creure, per no fer com ells, que veritables) partidaris de la unitat, es dediquen a desacreditar, quan no a menystenir i a insultar, tot i tots els qui no fan allò que ells (molt legítimament en el fons, però no en les formes) creuen que haurien de fer. El cas de la possibilitat que Junqueras manifestés la seva disposició, fins i tot, a cedir la presidència de la Generalitat n’és un exemple perfecte de com, un oferiment constructiu pot ser interpretat de la manera més perjudicial possible. I així, prendrem mal.

Carbonell, Pere (fundador de Front Nacional de Catalunya).
Els veritables herois.
Aquesta setmana ens ha deixat Pere Carbonell i Fita, un dels creadors l’any 1943 de la secció armada del FNC, plataforma unitària del sobiranisme d’aleshores en la lluita antifranquista i una de les primeres organitzacions polítiques obertament independentistes. Pertany a la generació que va combatre en primera línia i que va perdre la guerra. A la de tants joves mestres convertits a la força en comercials per sobreviure a la gana sota el franquisme. D’un dels volums de les seves memòries (“Obrint camins a l'esperança, 1945-1960”) m’emociona la seva narració de la vaga de tramvies del 1951, una corrua de gent caminant cap a la feina en silenci mentre els tramvies passen buits, el primer gran moviment de resistència, bastit només amb les eines del boca a orella popular, quan semblava que tot era mort. Rellegir-ho ara anima el més pessimista: hem fet el més difícil, ara toca rematar-ho en memòria seva.

Duart, Brauli (president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Com els crancs.
En 2013, els treballadors de la CCMA van fer un pas endavant evitant, mitjançant una vaga, l’emissió del missatge nadalenc del Borbó vell. Ara, dotze mesos després, a diferència del que es tradició a ETB, la televisió pública catalana ha emès l’arenga del Borbó jove. És una veritable llàstima: se suposa que som en procés de desconnexió i aquest era un filó que no presentava cap inconvenient objectiu per encarar. El diari dels Godó anunciava la preocupant notícia del retorn al seny del Govern a tot drap: aquesta mateixa setmana hem sabut que el grup rebrà una nova alenada de diner públic (1,9 milions d’euros) per permetre que la CCMA emeti en alta definició per un dels canals del múltiplex del qual té concessió i, contravenint descaradament el seus compromisos, ha mantingut buit duran anys. Buf.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…