Bestiari del procés: A. Barnils, P. Carbonell i B. Duart

Barnils, Andreu (periodista).
Lectures constructives.
El cap de setmana ens ofereix la possibilitat de contrastar dos possibles camins: un mena a la destrucció, l’altre, a mantenir viu un procés plural. De fet, hi ha dues possibilitats: intentar interpretar negativament tot el que fa l’altre, o, ben al contrari, buscar els punts forts, que uneixen, de tot allò que ofereix. Desgraciadament, predomina la primera opció, de manera que els (suposats, vull creure, per no fer com ells, que veritables) partidaris de la unitat, es dediquen a desacreditar, quan no a menystenir i a insultar, tot i tots els qui no fan allò que ells (molt legítimament en el fons, però no en les formes) creuen que haurien de fer. El cas de la possibilitat que Junqueras manifestés la seva disposició, fins i tot, a cedir la presidència de la Generalitat n’és un exemple perfecte de com, un oferiment constructiu pot ser interpretat de la manera més perjudicial possible. I així, prendrem mal.

Carbonell, Pere (fundador de Front Nacional de Catalunya).
Els veritables herois.
Aquesta setmana ens ha deixat Pere Carbonell i Fita, un dels creadors l’any 1943 de la secció armada del FNC, plataforma unitària del sobiranisme d’aleshores en la lluita antifranquista i una de les primeres organitzacions polítiques obertament independentistes. Pertany a la generació que va combatre en primera línia i que va perdre la guerra. A la de tants joves mestres convertits a la força en comercials per sobreviure a la gana sota el franquisme. D’un dels volums de les seves memòries (“Obrint camins a l'esperança, 1945-1960”) m’emociona la seva narració de la vaga de tramvies del 1951, una corrua de gent caminant cap a la feina en silenci mentre els tramvies passen buits, el primer gran moviment de resistència, bastit només amb les eines del boca a orella popular, quan semblava que tot era mort. Rellegir-ho ara anima el més pessimista: hem fet el més difícil, ara toca rematar-ho en memòria seva.

Duart, Brauli (president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals).
Com els crancs.
En 2013, els treballadors de la CCMA van fer un pas endavant evitant, mitjançant una vaga, l’emissió del missatge nadalenc del Borbó vell. Ara, dotze mesos després, a diferència del que es tradició a ETB, la televisió pública catalana ha emès l’arenga del Borbó jove. És una veritable llàstima: se suposa que som en procés de desconnexió i aquest era un filó que no presentava cap inconvenient objectiu per encarar. El diari dels Godó anunciava la preocupant notícia del retorn al seny del Govern a tot drap: aquesta mateixa setmana hem sabut que el grup rebrà una nova alenada de diner públic (1,9 milions d’euros) per permetre que la CCMA emeti en alta definició per un dels canals del múltiplex del qual té concessió i, contravenint descaradament el seus compromisos, ha mantingut buit duran anys. Buf.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas