Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Boix, M. Buch i J.I. Elena

Boix, Carles (professor de política i afers públics a Princeton).
Clarividència entre nervis.
La negociació entre els partits independentistes, afortunadament, després de l’atzucac de l’inici de la tramitació dels pressupostos, continua endavant. HI ha qui (és un dir, en realitat, hi ha un exèrcit d’opinadors!), per comptes de veure-hi una oportunitat de donar el cop definitiu, es dedica a llançar improperis i a fer augmentar la pressió d’una situació ja de per sí prou tensa per als protagonistes, tot avançant escenaris de càstig que, si cal, ja arribaran. Hi ha, en canvi, qui com Carles Boix, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, posa tota la seva intel·ligència al servei de treballar i oferir els matisos d’un acord que permeti un gran pacte de país que inclogui CiU i ERC (amb altres), com a gran referents independentistes. La proposta: en aquest article del diari Ara aparegut fa uns dies.

Buch, Miquel (president de l’Associació de Municipis de Catalunya).
Eleccions necessàries.
L’alcalde de Premià de Mar, el convergent Miquel Buch, no ha dubtat a demanar aquesta setmana, en nom de l’entitat municipalista més important del país, coautora, amb l’AMI, de l’emocionant mobilització d’alcaldes per la sobirania (recordeu l’estampa a la plaça de Sant Jaume i el Palau de la Generalitat, a Barcelona) més reeixida des de fa un segle, la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries immediates que, en els propers mesos, permetin dotar el Parlament de Catalunya del mandat democràtic necessari per obrir definitivament el camí cap a la independència. L’associació, que aplega multitud d’alcaldes convergents i republicans, ha sabut bastir una postura unitària en favor del que dicta el sentit comú: que és completament inviable continuar amb una legislatura normal després del clam del 9-N.

Elena, Joan Ignasi (advocat i cofundador d’Avancem).
Passes cap a la triple candidatura.
Separar el progrés social del nacional és un dels objectius més cobejats pel dependentisme. Portem anys repetint-ho: són senzillament indissociables. Com demostren els actuals pressupostos de la misèria autonomista, serà impossible (re)crear unes condicions de vida dignes a Catalunya sense disposar d’un Estat propi. Després de la constitució fa algunes setmanes del Moviment d’Esquerres (MES), aquests dies, en la seva quarta assemblea, Avancem ha manifestat, a més, de la seva voluntat de construir un pol de centre-esquerra a les municipals, la seva obertura a situar algú a la llista construïda al voltant d’ERC a les eleccions que ha de convocar ja el president Mas. A l’espera del llançament definitiu de la Crida Constituent, van prenent forma les tres grans llistes independentistes que podrien concórrer a unes eleccions plebiscitàries, és a dir que donessin el mandat democràtic necessari per proclamar la independència.

Comentaris

  1. Sí, respecte d'en Miquel Buch en penso el mateix. No pots seguir governant amb una decisió popular catalana de pronunciar-se definitivament per la independència. Se li poden fer moltes cabrioles i martingales, però la realitat és la que és i no és qüestió de disfressar-la, sense que aquest comentari hagi de ser cap retret a en Mas. Més aviat és per vèncer pors i dubtes dels temorosos del déu espanyol...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…