Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Boix, M. Buch i J.I. Elena

Boix, Carles (professor de política i afers públics a Princeton).
Clarividència entre nervis.
La negociació entre els partits independentistes, afortunadament, després de l’atzucac de l’inici de la tramitació dels pressupostos, continua endavant. HI ha qui (és un dir, en realitat, hi ha un exèrcit d’opinadors!), per comptes de veure-hi una oportunitat de donar el cop definitiu, es dedica a llançar improperis i a fer augmentar la pressió d’una situació ja de per sí prou tensa per als protagonistes, tot avançant escenaris de càstig que, si cal, ja arribaran. Hi ha, en canvi, qui com Carles Boix, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, posa tota la seva intel·ligència al servei de treballar i oferir els matisos d’un acord que permeti un gran pacte de país que inclogui CiU i ERC (amb altres), com a gran referents independentistes. La proposta: en aquest article del diari Ara aparegut fa uns dies.

Buch, Miquel (president de l’Associació de Municipis de Catalunya).
Eleccions necessàries.
L’alcalde de Premià de Mar, el convergent Miquel Buch, no ha dubtat a demanar aquesta setmana, en nom de l’entitat municipalista més important del país, coautora, amb l’AMI, de l’emocionant mobilització d’alcaldes per la sobirania (recordeu l’estampa a la plaça de Sant Jaume i el Palau de la Generalitat, a Barcelona) més reeixida des de fa un segle, la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries immediates que, en els propers mesos, permetin dotar el Parlament de Catalunya del mandat democràtic necessari per obrir definitivament el camí cap a la independència. L’associació, que aplega multitud d’alcaldes convergents i republicans, ha sabut bastir una postura unitària en favor del que dicta el sentit comú: que és completament inviable continuar amb una legislatura normal després del clam del 9-N.

Elena, Joan Ignasi (advocat i cofundador d’Avancem).
Passes cap a la triple candidatura.
Separar el progrés social del nacional és un dels objectius més cobejats pel dependentisme. Portem anys repetint-ho: són senzillament indissociables. Com demostren els actuals pressupostos de la misèria autonomista, serà impossible (re)crear unes condicions de vida dignes a Catalunya sense disposar d’un Estat propi. Després de la constitució fa algunes setmanes del Moviment d’Esquerres (MES), aquests dies, en la seva quarta assemblea, Avancem ha manifestat, a més, de la seva voluntat de construir un pol de centre-esquerra a les municipals, la seva obertura a situar algú a la llista construïda al voltant d’ERC a les eleccions que ha de convocar ja el president Mas. A l’espera del llançament definitiu de la Crida Constituent, van prenent forma les tres grans llistes independentistes que podrien concórrer a unes eleccions plebiscitàries, és a dir que donessin el mandat democràtic necessari per proclamar la independència.

Comentaris

  1. Sí, respecte d'en Miquel Buch en penso el mateix. No pots seguir governant amb una decisió popular catalana de pronunciar-se definitivament per la independència. Se li poden fer moltes cabrioles i martingales, però la realitat és la que és i no és qüestió de disfressar-la, sense que aquest comentari hagi de ser cap retret a en Mas. Més aviat és per vèncer pors i dubtes dels temorosos del déu espanyol...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…