Bestiari del procés: C. Boix, M. Buch i J.I. Elena

Boix, Carles (professor de política i afers públics a Princeton).
Clarividència entre nervis.
La negociació entre els partits independentistes, afortunadament, després de l’atzucac de l’inici de la tramitació dels pressupostos, continua endavant. HI ha qui (és un dir, en realitat, hi ha un exèrcit d’opinadors!), per comptes de veure-hi una oportunitat de donar el cop definitiu, es dedica a llançar improperis i a fer augmentar la pressió d’una situació ja de per sí prou tensa per als protagonistes, tot avançant escenaris de càstig que, si cal, ja arribaran. Hi ha, en canvi, qui com Carles Boix, membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, posa tota la seva intel·ligència al servei de treballar i oferir els matisos d’un acord que permeti un gran pacte de país que inclogui CiU i ERC (amb altres), com a gran referents independentistes. La proposta: en aquest article del diari Ara aparegut fa uns dies.

Buch, Miquel (president de l’Associació de Municipis de Catalunya).
Eleccions necessàries.
L’alcalde de Premià de Mar, el convergent Miquel Buch, no ha dubtat a demanar aquesta setmana, en nom de l’entitat municipalista més important del país, coautora, amb l’AMI, de l’emocionant mobilització d’alcaldes per la sobirania (recordeu l’estampa a la plaça de Sant Jaume i el Palau de la Generalitat, a Barcelona) més reeixida des de fa un segle, la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries immediates que, en els propers mesos, permetin dotar el Parlament de Catalunya del mandat democràtic necessari per obrir definitivament el camí cap a la independència. L’associació, que aplega multitud d’alcaldes convergents i republicans, ha sabut bastir una postura unitària en favor del que dicta el sentit comú: que és completament inviable continuar amb una legislatura normal després del clam del 9-N.

Elena, Joan Ignasi (advocat i cofundador d’Avancem).
Passes cap a la triple candidatura.
Separar el progrés social del nacional és un dels objectius més cobejats pel dependentisme. Portem anys repetint-ho: són senzillament indissociables. Com demostren els actuals pressupostos de la misèria autonomista, serà impossible (re)crear unes condicions de vida dignes a Catalunya sense disposar d’un Estat propi. Després de la constitució fa algunes setmanes del Moviment d’Esquerres (MES), aquests dies, en la seva quarta assemblea, Avancem ha manifestat, a més, de la seva voluntat de construir un pol de centre-esquerra a les municipals, la seva obertura a situar algú a la llista construïda al voltant d’ERC a les eleccions que ha de convocar ja el president Mas. A l’espera del llançament definitiu de la Crida Constituent, van prenent forma les tres grans llistes independentistes que podrien concórrer a unes eleccions plebiscitàries, és a dir que donessin el mandat democràtic necessari per proclamar la independència.

Comentaris

  1. Sí, respecte d'en Miquel Buch en penso el mateix. No pots seguir governant amb una decisió popular catalana de pronunciar-se definitivament per la independència. Se li poden fer moltes cabrioles i martingales, però la realitat és la que és i no és qüestió de disfressar-la, sense que aquest comentari hagi de ser cap retret a en Mas. Més aviat és per vèncer pors i dubtes dels temorosos del déu espanyol...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)