Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. García, M. Iceta i P. Macías

García, Coque (membre de Súmate).
L’altra guerra bruta.
La bona gent de Súmate va acudir dilluns al programa líder de la ràdio catalana per defensar la seva honorabilitat davant dels atacs de Gonzalo Bernardos, qui dies abans havia titllat de subvencionada la plataforma independentista de catalans d’origen espanyol; l’expert més omnipresent a les tertúlies va marejar la perdiu amb la seva habitual indignitat moral i intel·lectual. Va parlar del seu salari acadèmic, però no de tot el que cobra per participar en desenes de tertúlies. Coque García, en canvi, va ratificar que l’entitat no cobra un euro de subvencions, que planifica els seus actes en funció dels recursos que disposa (recollits dels seus socis) i que, en canvi, veu com altres entitats suposadament nascudes de la societat civil disposen d’ingents quantitats de recursos. A ells mai els difamarà Gonzalo Bernardos, perquè són dels seus.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Superar-se sempre és possible.
Mítica conferència del “nou” líder del que queda dels socialistes catalans a les ordres de Madrid. Tot el catàleg de tòpics de Pere Navarro, però enumerats amb més gràcia pel seu autèntic autor intel·lectual. Que la majoria dels catalans, diu, no volen la independència com es va demostrar el 9-N; se li oblida, però, per analogia, recordar que el 2006, d’acord amb la mateixa lògica (i amb idèntiques xifres de suport), també una majoria dels catalans van dir que no volien l’Estatutet i, en canvi, està en vigor. Diu que ens guiarà per fer l’Espanya que volem, en una doble falta de respecte: de primer, perquè el 16% que som els catalans imposarem el nostre criteri al 74% d’espanyols que vol continuar igual o recentralitzar; també, als catalans que durant 300 anys han intentat sense èxit canviar una Espanya encantada de ser com és.

Macías, Pere (diputat de CiU al Congreso de los Diputados).
Encara miren enrere.
“És molt fort”; “el camí és un altre”. Per als divuit mesos de negociació que preveu el full de ruta del president Mas, cal ser-hi a Madrid. És molt prematur. Tal vegada, l’ombra de Duran és encara massa allargada. El número dos del grup de CiU al Congreso de los Diputados troba encara excessivament agosarat cremar les naus i plantar definitivament Espanya, emprant mesures de caràcter irreversible. Encara el reflex autonomista és massa present. El canvi de xip del que ell mateix parla, inexistent. Alfred Bosch, per part d’Esquerra, es manifesta també escèptic: no vol passar primer i quedar-se sol. És evident que, en aquesta part definitiva del procés, amb les seves rutines de trenta-cinc anys de regnar sense controls, els partits polítics ens donaran encara moltíssima feina.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…