Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. García, M. Iceta i P. Macías

García, Coque (membre de Súmate).
L’altra guerra bruta.
La bona gent de Súmate va acudir dilluns al programa líder de la ràdio catalana per defensar la seva honorabilitat davant dels atacs de Gonzalo Bernardos, qui dies abans havia titllat de subvencionada la plataforma independentista de catalans d’origen espanyol; l’expert més omnipresent a les tertúlies va marejar la perdiu amb la seva habitual indignitat moral i intel·lectual. Va parlar del seu salari acadèmic, però no de tot el que cobra per participar en desenes de tertúlies. Coque García, en canvi, va ratificar que l’entitat no cobra un euro de subvencions, que planifica els seus actes en funció dels recursos que disposa (recollits dels seus socis) i que, en canvi, veu com altres entitats suposadament nascudes de la societat civil disposen d’ingents quantitats de recursos. A ells mai els difamarà Gonzalo Bernardos, perquè són dels seus.

Iceta, Miquel (primer secretari del PSC).
Superar-se sempre és possible.
Mítica conferència del “nou” líder del que queda dels socialistes catalans a les ordres de Madrid. Tot el catàleg de tòpics de Pere Navarro, però enumerats amb més gràcia pel seu autèntic autor intel·lectual. Que la majoria dels catalans, diu, no volen la independència com es va demostrar el 9-N; se li oblida, però, per analogia, recordar que el 2006, d’acord amb la mateixa lògica (i amb idèntiques xifres de suport), també una majoria dels catalans van dir que no volien l’Estatutet i, en canvi, està en vigor. Diu que ens guiarà per fer l’Espanya que volem, en una doble falta de respecte: de primer, perquè el 16% que som els catalans imposarem el nostre criteri al 74% d’espanyols que vol continuar igual o recentralitzar; també, als catalans que durant 300 anys han intentat sense èxit canviar una Espanya encantada de ser com és.

Macías, Pere (diputat de CiU al Congreso de los Diputados).
Encara miren enrere.
“És molt fort”; “el camí és un altre”. Per als divuit mesos de negociació que preveu el full de ruta del president Mas, cal ser-hi a Madrid. És molt prematur. Tal vegada, l’ombra de Duran és encara massa allargada. El número dos del grup de CiU al Congreso de los Diputados troba encara excessivament agosarat cremar les naus i plantar definitivament Espanya, emprant mesures de caràcter irreversible. Encara el reflex autonomista és massa present. El canvi de xip del que ell mateix parla, inexistent. Alfred Bosch, per part d’Esquerra, es manifesta també escèptic: no vol passar primer i quedar-se sol. És evident que, en aquesta part definitiva del procés, amb les seves rutines de trenta-cinc anys de regnar sense controls, els partits polítics ens donaran encara moltíssima feina.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…