Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Mejías, A. Rivera i M. Soares

Mejías, Carina (probable candidata de Ciudadanos a l’Ajuntament de Barcelona).
Xipollejant en la mentida.
Una de les estampes més patètiques de la setmana correspon a una piulada llançada (i rectificada poc després davant l’allau d’indignació generat) des del compte oficial del partit ultra espanyolista a Nou Barris (Barcelona). Deia el següent: “¿Sabias que las Becas comedor estan condicionadas por saber o no catalán?”. Cada dia l’espanyolisme ens ofereix la seva ració d’insult, de bilis i de mentida. Però hi ha jornades en les quals excel·leix. Defensar el #MejorUnidos al mateix temps que es menteix descaradament amb l’objectiu d’enverinar la convivència i fer-se amb un grapat de vots és una actitud moralment inqualificable. Superada la nàusea inicial ens resta el plaer de comprovar com Mordor es degrada dia a dia, mentre nosaltres lluitem, només mirant endavant, per construir una societat inclusiva i plural. Un país nou per tothom. Fins i tot per a la gentussa.

Rivera, Albert (president de Ciudadanos).
Reproducció del sistema.
El temps avança cap a un any electoralment intensíssim. La preparació de les eleccions municipals de finals de maig està deixant al descobert els mètodes desesperats d’una opció política que, per massa catalana, tot i que sigui ultraespanyolista, no qualla a Espanya: l’objectiu, constituir del no res unes quatre-centes candidatures electorals. Tot i que, teòricament parlem de formes autoproclamades com a renovadores de la vella política, com en el cas de Podemos, la construcció de candidatures es fa rigorosament de dalt a baix, amb una aplicació de la via digital executada sense contemplacions. Aquesta setmana un centenar i mig de militants i exmilitants de Ciudadanos a Espanya han denunciat les pràctiques caciquils de la direcció d’Albert RIvera. Els mateixos mètodes de sempre però aplicats amb una dosi corregida i augmentada de messianisme.

Soares, Mário (expresident portuguès).
Justícia històrica.
Diplocat, el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, entitat publicoprivada que desenvolupa una activitat incansable de difusió de la causa i els interessos del nostre país arreu del món, ha organitzat en pocs dies actes a Lisboa i Viena, amb les habituals escenes ridícules provocades per les respectives ambaixades espanyoles, que han enviat alts funcionaris per difondre entre els assistents, a base de papers mal confegits, l’argumentari del Govern espanyol contra la independència. A Portugal, l’expresident socialista Soares ha lloat el paper històric dels catalans en l’assoliment de la independència portuguesa i ha defensat el nostre dret a decidir en llibertat el propi futur polític. A més, el Govern ha aprofitat per anunciar públicament que obrirà noves oficines a les capitals italiana i austríaca per avançar en la internacionalització del procés. Més, més, volem més estructures d’Estat!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…