Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A.- D. Fachín, C. Forcadell i J.M. García-Margallo

Fachín, Albano-Dante (periodista).
Destruir-ho tot.
La crítica a la política de l’actual govern català en l’àmbit sanitari no només és justa, sinó absolutament imprescindible. A partir de l’execució d’una retallada total de 6.000 milions d’euros als pressupostos de la Generalitat dels darrers anys (imposada per la troika i per la dependència a parts iguals) i de l’aprofitament del moment per fer passar bou per bèstia grossa, amb transformacions en la gestió de dubtosa orientació público-privada, la situació del sector en aquest moment, si no aconseguim els recursos i les eines d’un Estat, és directament agònica. D’aquí, a fer una activíssima campanya a les xarxes contra la Marató de TV3 hi ha una distància enorme de sensibilitat. L’esforç preciós de solidaritat de milions de catalans, tant com els seus serveis de l’estat del benestar, també mereix un respecte. Des d’un odi desbocat i malsà és impossible construir futur.

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
Prova de lideratge.
Els lideratges es consoliden o marceixen en els moments de màxima tensió. El seu, sense dubte, és cada dia més robust. Cada vegada que escolto la Carme Forcadell m’agrada més que l’anterior. Idees clares. No comparteixo la gestió que ha fet del duel de propostes en relació a les eleccions plebiscitàries. Em sembla molt més intel·ligent la posició de l’Òmnium: sigui quina sigui, comprar la postura que neixi de la unitat i l’acord dels dos partits centrals del sobiranisme. Tot i així, la presidenta de l’ANC ha sabut reaccionar a la passa de pessimisme i ganes d’autolesionar-nos que, en les darreres setmanes, s’ha apoderat del sobiranisme. Ningú com ella, que s’ha passejat el país 1.714 vegades de dalt a baix, sap com hem avançat els darrers anys i com d’a prop som ara com per deixar-nos endur per un desànim eixorc.

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Baixos instints.
L’europeisme dels catalans es va fent fonedís, a base de l’efecte combinat de l’acatament de la troika i la inacció de la Unió Europea davant la conculcació dels nostres drets polítics fonamentals. Podria ser que tot plegat acabés no pas amb una inviable expulsió d’una Catalunya indepedent de la UE, sinó amb un apartament voluntari de la nova República Catalana, una vegada esvaït l’interès dels seus ciutadans per formar part d’un club d’Estats amb gravíssimes deficiències de funcionament democràtic. Aquesta setmana el ministre d’Afers Exteriors ha treballat per aconseguir una nova declaració (que, evidentment, quan esclati la bomba del deute espanyol que no voldran assumir sense els catalans, saltarà pels aires) segons la qual, els 28 es comprometen a deixar les qüestions territorials internes en mans de cada estat membre. Una cosa: no havíem quedat que la qüestió catalana ja estava claríssima als Tractats?

Comentaris

  1. Carme Forcadell té aquell tremp que ens cal per aglutinar-nos a molts i molts per anar endavant. Per el meu gust i preferències polítiques, l'únic moment en que m'ha provocat dubtes ha estat aquest en el que estem ara: el de si convé llista única o clàssica de partits. Trobo que està molt bé la de llista única, però també que resulta inviable. Intento explicar-me:
    És una molt bona reflexió per tenir-la escrita en un llibre, però que no resulta viable per la reacció reflexa automàtica del votant. El votant vol tenir els referents amb els què ha après a discriminar els polítics. No entén -crec jo!- d'una reflexió de país amb una llista conjunta. Ni tampoc sabrà entendre -segueixo suposant- que la configurin persones que moltes vegades ni els ha sentit mai o els vol ignorar. Molt perillós. El nivell cultural del país no el tenim tant alt! En canvi, sí que trobo molt enriquidora la proposta de fer les clàssiques llistes convencionals però amb el mateix paraigua comú dels qui ja estem reconeguts que tenim aquest mateix criteri ben clar de la independència.

    En fi, millor mantenir els costums de la ciutadania que no arriscar-nos a una aventura romàntica, ho entenc així. Ens pot deixar encara més penjats del que ja ho estem. Al cap i la fi, arreu del món també sabran entendre el mateix missatge fent-ho així, o encara més clarament, que tampoc no són tan savis.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…