Bestiari del procés: D. Fernández, M.A. Gimeno i N. de Gispert

Fernández, David (diputat de les Candidatures d’Unitat Popular).
Coherència en tots els fronts.
A diferència d’algunes decisions de l’inici de legislatura (sí crítics i altres martingales parlamentàries) el portaveu de la CUP està donant, en aquests moments crítics, una lliçó política d’alçada: aquesta setmana l’Esquerra independentista ha avançat en la presentació de la Crida Constituent, la seva llista per concórrer a les plebiscitàries; les negociacions amb el Procés Constituent de Forcades i Oliveras per integrar-s’hi, tot i algun malentès, sembla que discorren pel bon camí. La coherència del discurs ha trobat també fronts d’expressió: en la resposta a les crítiques del líder de Podemos (“on hi ha càlcul no hi ha amor”) i en la seva fermesa en mantenir la decisió d’abandonar les llistes en cas de noves eleccions. Ben mirat, la CUP es presenta com la veritable antítesi del moviment d’Iglesias: construcció de baix a dalt, fermesa en la proposta i lideratges col·lectius.

Gimeno, Miguel Àngel (president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Espanya mai falla.
Quan la nostra paràlisi semblava ressuscitar tots els mals de la confrontació interna, Espanya ha sortit al rescat per retornar-nos a la realitat: qui vulgui aturar el camí haurà de conviure amb un Estat que ens vol, simplement, eliminar el mapa. La nova urpada de l’espanyolisme ha tornat a activar la societat civil catalana: en poques hores milers de catalans s’han baixat el formulari d’autoinculpació i centenars n’han organitzat les primeres cues davant del Tribunal de Justícia de Catalunya i els jutjats de guàrdia arreu de Catalunya. És un entrenament molt necessari per a allò que ens vindrà en els propers mesos: el camí que ens espera, el de la desconnexió definitiva, exigirà moltes accions de desobediència, en les quals, a més, el risc de ser objecte de l’ira de l’Estat espanyol anirà en augment. Comencem d’una vegada.

Gispert, Núria de (presidenta del Parlament de Catalunya).
Insistència insostenible.
Aquesta setmana li ha correspost a la presidenta de Gispert a Els Matins de la televisió nacional: “Només hi pot haver eleccions si són plebiscitàries”. Em sembla que ningú dins el sobiranisme dubta que les eleccions a venir han de ser-ho. El problema és que el president Mas, que és qui té la competència per convocar-les, ha considerat (greu error) que només ho seran d’una determinada manera. Més enllà de les preferències de cadascú, l’objectiu que hauria de presidir l’estratègia de tothom és el de seure al proper Parlament el màxim nombre possible de diputats amb un mandat clar sobre la independència. I l’alternativa a no anar-hi quan abans, un desastre: com pretenen continuar amb una legislatura normal, sense aplicar cap mandat democràtic derivat de la fabulosa mobilització del 9-N?

Comentaris

  1. Quan es va estrenar en David Fdez., em feia por de ser un exaltat. Tal com es publicitava. En canvi, ens ha demostrat una maduresa i coneixements dignes del millor polític del país. Supera en molt l'Iceta, en Joan Herrera, etc. És una persona que agrada escoltar-lo per la seva lògica culta i madura.
    Tenim polítics de molta volada i no és qüestió de perdre'ls. Amb això també som diferents. Millor!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)