Ves al contingut principal

Bestiari del procés: G. Bernardos, M. Casamitjana i R. Catalá

Bernardos, Gonzalo (professor d’economia de la UB).
Sense problemes de finançament.
Escoltar-lo, omnipresent, provoca habitualment entre hilaritat i vergonya aliena. En el món, tan divers, de les tertúlies als mitjans resulta difícil trobar un personatge més patètic. Entre els misteris més insondables del panorama comunicatiu català de principis del segle XXI, algú haurà d’estudiar de quina manera un semi-analfabet lingüístic, amb nul·les capacitats comunicatives més enllà de les guturals i un discurs que navega enmig de la contradicció permanent ha aconseguit tants minuts de presència pública. Recordeu (només és un exemple) com, en mesos, va passar de petonejar els peus a la solvència acadèmica del conseller Mas-Collell a afirmar amb contundència que és incapaç tècnicament de confegir uns pressupostos! Aquesta setmana el personatge amb més fonts de finançament (confessables i inconfessables) del país, ha acusat la gent de Súmate de subvencionats. Francament, cal tenir poca vergonya.

Casamitjana, Magda (presidenta provisional de Moviment d’Esquerres).
Reconstruir la socialdemocràcia.
Els dos (un) grans transatlàntics de la partitocràcia espanyola, el PPSOE, han embarrancat i es troben en greus dificultats: Podemos neix de la seva desfeta i de la incapacitat de les terceres opcions fins ara existents; a Catalunya els referents dels partits clàssics espanyols van camí de situar-se clarament per sota del 10% dels vots en les properes eleccions. Tot i que els de Pablo Iglesias passaran el rasclet, en el cas del PSc, una part dels seus fidels poden anar a raure a Moviment d’Esquerres, la nova formació política que intenta reagrupar el socialisme sobiranista. Aplega (o aplegarà) l’herència de Pasqual Maragall, la presència de veterans que van formar part dels seus governs, però sobretot alguns joves (i no tant) cridades a jugar un paper rellevant a la nova República. Confiem que, després de tant temps de desconnexió, sàpiguen ara reprendre correctament el pols del país.

Catalá, Rafael (ministre espanyol de justícia).
Paraula de moderat.
Famós per la patètica compareixença del cel·lo la nit del 9-N, el nou ministre va ser presentat en el seu dia pels agents de la Tercera Via com a un home obert i moderat. Imagineu-vos. Ara, considera que el moviment sobiranista, pel seu caràcter cabdillista i lliurat a l’impuls de les masses, recorda els feixismes europeus del segle XX. Fixeu-vos que la dreta espanyola (hereva, directament, tant que fins i tot es nega a condemnar el franquisme i perseguir els franquistes) sempre parla d’aquella mena de règims com una d’una cosa llunyaaana llunyana. Francament, quan l’acusació de nazis és el resultat de l’exabrupte i la limitació neuronal s’entén més que quan, a sobre, vol ser el producte d’una suposada elaboració teòrica sobre la tensió entre legalitat i legitimitat a les societats democràtiques.

Comentaris

  1. Granollacs,

    Estic esperançat amb MEs. Ha de ser el lloc on vagin a parar els desil·lusionats amb el PSC. Això reforçaria una socialdemocràcia sobiranista, on se sentirien còmodes manta gent socialista que no està còmoda amb el posicionament actual del PSC. N'hi ha molts --jo tinc coneguts en aquesta línia--. En definitiva, és la peça política que ens faltava per a fer el salt. ERC no és prou d'esquerres --a parer meu, avui és clarament un partit de centre--, i hi ha gent de forta sensibilitat esquerranosa que potser no voldria votar ICV-EUiA perquè no s'ha posicionat clarament a favor de l'alliberament nacional (i la CUP potser els sembla massa radical en alguns plantejaments). Per tant, MEs calia.

    D'altra banda, em sap greu que no hagin sabut captivar en Joan Ignasi Elena, que de moment s'ho mira des d'una certa distància.

    Quant a la gent que hi ha al capdavant, certament molts ja tenen més passat que present (en Maragall --Ernest, vull dir--, na Geli, els gironins Nadal, etc.), però em quedo amb això que dius de la gent més jove (o relativament jove), com en Mohedano i, sobretot, en Comín. En Comín combina visió plural i intel·ligència, joventut i experiència. Pot ser un bon referent per a les esquerres postindependència.

    ResponElimina
  2. MES és un partit que sí que vol que Catalunya tingui l'estat propi, el Sí estat, però sembla més del NO independent, http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/12/castells_Es_un_error_plantejar_avui_independencia_si_o_no_104966.php
    'veu "impossible" la independència sense una negociació prèvia amb l'Estat espanyol' ni tant sols per DUI? Però aglutinarà als votants Sí-No d'esquerres. Cal que aglutinem a tothom

    ResponElimina
  3. Anònim, d'acord que hi ha alguna d'aquestes persones que es mouen en l'antic "sí-no", però quan arribi l'hora de la veritat la gent --ells també-- hauran de triar entre "sí" i "no", perquè la tercera via és més una entelèquia que una altra cosa.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…