Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Herrera, F. Homs i S. Sáenz de Santamaría

Herrera, Joan (vice-president d'Iniciativa per Catalunya Verds).
Pilotes fora.
Herrera no es vol definir. El dia D, que arribarà aviat encara que els nostres polítics sobiranistes s’entestin a fer-ho difícil, el de votar sí o no a la independència, no sabem que votaran els diputats d’ICV al Parlament de Catalunya. El paper del líder ecosocialista és ben galdós: d’una banda, demana de genolls l’absorció per part de Podemos, però alhora introduint el matís (per noció de país o per salvar la personalitat pròpia?), que les decisions sobre Catalunya cal prendre-les des de Catalunya. Proposa un pol unitari d’esquerres per "per canviar-ho tot", excepte, naturalment, la dependència d'Espanya. El que és el mateix, estranyament, demana no exercir la plena sobirania que, com tothom sap, és l’única via real per decidir-ho tot. Sense saber-ho, ell mateix ho exemplifica: proposa quatre referèndums, un dels quals ja ens l’han prohibit; per als altres, tampoc no tenim competències per fer-los.

Homs, Francesc (conseller de presidència de la Generalitat de Catalunya).
Cal un nou mandat del poble.
El Govern de la Generalitat ha brandat aquesta setmana la vigència del pacte de governabilitat amb Esquerra, signat el desembre de 2012. És una insistència preocupant. Com és evident, el mandat rebut a les urnes pocs dies abans va ser el d’organitzar una Consulta sobre el futur polític del país. Amb el nou 9-N el Govern de Catalunya va emplaçar la resolució de caràcter definitiu a la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries. Insistir ara en la vigència d’un pacte de legislatura, com si ens trobéssim no pas al mig del procés de Consulta, sinó en una legislatura normal és simplement incomprensible. Tot és pot entendre en el terreny de la negociació. Confiem que en poques setmanes aquest retorn d’uns i altres al vol rasant quedi superat per la crida a les urnes que permeti que els catalans expressin el seu mandat definitiu sobre la independència nacional, través d’un nou Parlament.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vice-presidenta del Govern espanyol).
Quedeu-vos fora.
En una intervenció al Senat, aquesta setmana la successora “in pectore” de Mariano Rajoy ha deixat anar a la senadora republicana Ester Capella un revelador "Què hi fa vostè, aquí?". A primer cop d’ull, podríem pensar que doña Soraya ha abraçat la #ViaClaver. Però, sembla ser que no, que vol els partits sobiranistes fora de les institucions de la Constitució espanyola de 1978. Caminem cap l’aplicació de la Llei de Partits als qui en discrepin? La vicepresidenta espanyola no s’està d’insultar amb total impunitat els milers de catalans que van confiar en la llista d’ERC a les darreres eleccions: avancem cap a la privació de drets polítics fonamentals. Sí, ens volen fora, molestem. I alhora, estan disposats a fer el que calgui, dins i fora de la democràcia, perquè no marxem.

Comentaris

  1. En Joan Herrera és un dels casos de malaltia crònica del càlcul de beneficis. Un altre és en Duran-Lleida. Tots dos ben diferenciats i tant junts. Poca Catalunya farem amb aquesta gent. Tots dos calculen no perdre-hi cap escó-benefici-rendibilitat.
    Quan en David Fernàndez parla tan bé sobre la capacitat emotiva que ha de tenir una persona per poder-se atrevir a trencar motllures d'egoisme, aquests dos es trenquen les banyes per seguir fent el ridícul més patètic.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…