Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Herrera, P. Iglesias i A. López Tena

Herrera, Joan (coordinador nacional d’Inciativa per Catalunya-Verds).
Unicornisme confederal.
Nerviosos i pansits, els ecosocialistes viuen amb neguit els seus darrers mesos, si no com a formació política, sí com a marca electoral. El procés de deglució per Podemos sembla inevitable. De moment, Herrera ha plantejat l’objectiu de futur polític d’Iniciativa: un Estat per Catalunya dins Espanya. Unicornisme confederal en estat pur. Com el PSC, Herrera s’apunta al bloc partidari d’evitar a tota costa les plebiscitàries i la Declaració d’Independència, relegant la solució del plet català a una refundació d’Espanya absolutament irrealitzable, per a la qual calen 235 diputats dues legislatures i un referèndum d’aprovació pel mig. Es tracta de tornar-nos a embolicar en una via sense sortida, exactament igual que fa trenta-cinc anys. Sobretot, doncs, abans que acudim d’aquí poc a les urnes, caldrà que aclareixin sí, com sembla, els seus diputats votaran no a la independència quan la proclami el Parlament.

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Retorn al passat.
Hem canviat les grenyes i l’americana de pana per la camisa blanca casual de mànigues arromangades. A tots ens fa més joves: encara que no tenia ús de raó política, em sembla que la visita de Pablo Iglesias a les colònies ha recordat l’any del Naranjito. Pletòric, desembarca, no reconeix el diàleg amb un president triat pels catalans democràticament i censura als qui, fins i tot després de dècades de construir l’anticapitalisme al carrer, el respecten. Per rematar-ho, diu que se sent com a casa a Cornellà i l’Hospitalet, com si a Tortosa, Lleida o Vic tothom fos casta. Almenys, el 1982 el PSC constituïa una franquícia suposadament independent. Ara, amb ell, no tenim ni això: una estructura política muntada de dalt a baix, per un politburó universitari amb seu a Madrid, que practica un sucursalisme salvatge. El símbol gràfic de Podemos és un bucle: no pot ser més adequat.

López Tena, Alfons (president del Consell Nacional de Solidaritat).
Despullant demagògies.
Amb aquella barreja acidíssima, no massa sovint reeixida, a voltes brillant i gairebé sempre excessiva, el líder de Solidaritat acostuma a fer pensar el sobiranisme més conscient des de les xarxes socials. Aquesta setmana dedicava un tuit divertit i eloqüent a la visita de Pablo Iglesias. Si l’espanyolisme més arnat repeteix com un mantra (amb la barra habitual de negar-se a comparar despesa per habitant) que els impostos els paguen les persones i no els territoris, el líder de Podemos fa el paral·lel pel que fa a la percepció dels serveis públics, naturalment, de la manera més populista possible. Com si la dependència no hi tingués res a veure, remarca la similitud dels problemes de la gent de Nou Barris i de Vallecas. Resposta: Nou Barris-Alacant, 72 € en peatges; Vallecas-Alacant, 0. Nou Barris-Saragossa, 51 €; Vallecas-Saragossa, 0. Nou Barris-Santander: 112 €. Vallecas-Santander: 0.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…