Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Ortega, M. Pigem i E. Pino

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Consolidant l’opció.
Després de votar a la Consulta sobre la independència de 2011 i de participar amb discreció a les darreres Diades multitudinàries, la número dos del Govern Mas s’ha definit aquesta setmana per primera vegada públicament com a independentista. Per ser més exacte, com a “independentista de reacció”: no se sap si és sobretot (o totes dues coses alhora) un efecte de la querella fraternal que ha impulsat el Govern espanyol contra ella, o la manifestació definitiva de la insignificància total d’un Duran i Lleida que (si no fos per la famosa foto del Palace) comença a fer fins i tot un xic de peneta. Sumem i tot sembla indicar que Unió (només cal recordar els entusiastes aplaudiments d’Espadaler al president Mas) s’afegirà clarament al bloc del sí en les plebiscitàries que arriben.

Pigem, Mercè (ex-vocal del Consell General del Poder Judicial).
Posar-ho en safata.
El diari “Ara” començava la setmana destapant l’operació del ministre Fernández Díaz (delegat de Rajoy i Sáenz de Santamaría) contra el sobiranisme, a través d’una unitat especial de la Policia encarregada d’investigar-nos a tots plegats per motius estrictament polítics. El cas Pigem cal inscriure’l, naturalment, en aquestes coordenades: amb el seu descavalcament del CGPJ, el PP aconsegueix embrutar una mica més la imatge de CIU, però sobretot guanyar-hi una majoria que li permeti allunyar el jutge Ruz de la instrucció del cas Gürtel. El joc brut de l’Estat no pot amagar, però, la turpitud de la representant catalana. Amb la que cau, 9.500 euros rebuts de la mare i trets d’Andorra (per regals de Nadal?): realment, alguns dels nostres polítics són gent d’un altre planeta.

Pino, Eugenio (comissari de la Policia espanyola).
Se sabrà tot.
Finalment, un dels grans mitjans de comunicació del país s’ha posat les piles per denunciar el joc brut d’Espanya i ha contribuït decisivament al despullament integral de l’estratègia del Govern espanyol en la seva batalla pel descrèdit del que consideren les figures capdavanteres de l’independentisme. Ara sabem que, probablement poc després del triomf electoral del Partit Popular i en particular des de que el Gran Timoner va emprendre la ruta, a les altes instàncies de la policia, s’ha creat una estructura paral·lela a l’oficial encarregada d’investigar els sobiranistes per les seves idees. Es tracta d’una veritable policia política, lliure de cap mena de control judicial i a les ordres directes del comissari Pino, l’home de confiança del ministre de l’Interior. Modèlic. Estat de dret i tal i tal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…