Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J. Ortega, M. Pigem i E. Pino

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya).
Consolidant l’opció.
Després de votar a la Consulta sobre la independència de 2011 i de participar amb discreció a les darreres Diades multitudinàries, la número dos del Govern Mas s’ha definit aquesta setmana per primera vegada públicament com a independentista. Per ser més exacte, com a “independentista de reacció”: no se sap si és sobretot (o totes dues coses alhora) un efecte de la querella fraternal que ha impulsat el Govern espanyol contra ella, o la manifestació definitiva de la insignificància total d’un Duran i Lleida que (si no fos per la famosa foto del Palace) comença a fer fins i tot un xic de peneta. Sumem i tot sembla indicar que Unió (només cal recordar els entusiastes aplaudiments d’Espadaler al president Mas) s’afegirà clarament al bloc del sí en les plebiscitàries que arriben.

Pigem, Mercè (ex-vocal del Consell General del Poder Judicial).
Posar-ho en safata.
El diari “Ara” començava la setmana destapant l’operació del ministre Fernández Díaz (delegat de Rajoy i Sáenz de Santamaría) contra el sobiranisme, a través d’una unitat especial de la Policia encarregada d’investigar-nos a tots plegats per motius estrictament polítics. El cas Pigem cal inscriure’l, naturalment, en aquestes coordenades: amb el seu descavalcament del CGPJ, el PP aconsegueix embrutar una mica més la imatge de CIU, però sobretot guanyar-hi una majoria que li permeti allunyar el jutge Ruz de la instrucció del cas Gürtel. El joc brut de l’Estat no pot amagar, però, la turpitud de la representant catalana. Amb la que cau, 9.500 euros rebuts de la mare i trets d’Andorra (per regals de Nadal?): realment, alguns dels nostres polítics són gent d’un altre planeta.

Pino, Eugenio (comissari de la Policia espanyola).
Se sabrà tot.
Finalment, un dels grans mitjans de comunicació del país s’ha posat les piles per denunciar el joc brut d’Espanya i ha contribuït decisivament al despullament integral de l’estratègia del Govern espanyol en la seva batalla pel descrèdit del que consideren les figures capdavanteres de l’independentisme. Ara sabem que, probablement poc després del triomf electoral del Partit Popular i en particular des de que el Gran Timoner va emprendre la ruta, a les altes instàncies de la policia, s’ha creat una estructura paral·lela a l’oficial encarregada d’investigar els sobiranistes per les seves idees. Es tracta d’una veritable policia política, lliure de cap mena de control judicial i a les ordres directes del comissari Pino, l’home de confiança del ministre de l’Interior. Modèlic. Estat de dret i tal i tal.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…