Bestiari del procés: K. Aulet, F. Bonet i C. Castro

Aulet, Kim (activista en xarxa).
Cremar les naus de la desconnexió.
Les xarxes socials han bullit tota amb la #ViaClaver, la sàvia proposta consistent a què els partits sobiranistes rebutgin, en un acte de suprema coherència en la desconnexió amb Espanya, presentar-se a les properes eleccions generals de la tardor del 2015 o principis de 2016. Que els independentistes en fem boicot actiu, negant-nos a participar a les meses electorals. De moment, els partits han respost amb la fredor habitual de qui vol anar pas a pas, sense tancar-se el camí de sortida. Tal i com proposa el seu autor, per donar credibilitat a la solidesa de la seva aposta independentista estaria bé que els partits que concorreran a les eleccions plebiscitàries dels propers mesos anunciessin, en el marc del full de ruta que estan acordant (sí, oi?), quina serà la seva posició al respecte. També això ens ajudarà a triar.

Bonet, Francesc (director general del Sistema d’Emergències Mèdiques).
Necessitats d’assistència.
Estic molt d’acord amb la crida del conseller Mas-Colell a no fer demagògia amb els salaris dels alts càrrecs de l’administració. Si volem els millors els hem de pagar com correspon. D’acord. Hi afegiria que sempre que només s’hi dediquin un temps. Tots els principis generals tenen, però, excepcions: els temps actuals, els de la pitjor crisi econòmica dels darrers vuitanta anys, en són una de claríssima. Cal viure molt fora d’aquest món, ser directament un astronauta, un autèntic campió, per cobrar-se complements per valor d’un 19,3% més aquest 2014. És el cas més extrem d’entre els set directius de la sanitat pública que s’han apujat els emoluments enguany, tot i les retallades. És impossible demanar als altres unes draconianes mesures d’estalvi (suposadament, per fer viable una sanitat pública de qualitat) quan no s’està disposat a aplicar-se a un mateix una mínima contenció?

Castro, Carles (analista electoral de “La Vanguardia”).
Mitjans embogits.
El diari comtal ens ha obsequiat aquesta setmana amb l’enèsima enquesta-acte de fe, sense, com és habitual (a diferència del que fa GESOP per a “El Periódico”), facilitar cap mena de dada interna en brut. Però, aquest cop més que les arts de cuina, el que més ha sorprès (per dir-ho suaument) ha estat l’exercici delirant de presentació de la informació, a base de destacar tot allò que beneficia a l’statu quo en titulars i amagar les dades poc propícies a l’stablishment a l’interior. Gran titular: “La mayoría ve el plan independentista de Mas perjudicial para la economía”. Dada a l’interior: “Más del 43% (un punto menos que hace un año) creen que el nivel de vida sería mejor en una Catalunya independiente y casi un 26%, que sería igual”. Un tipus de confusió dependentista que explica bé perquè en el darrer any el diari ha reduït d’un 10% les seves vendes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)