Ves al contingut principal

Bestiari del procés: K. Aulet, F. Bonet i C. Castro

Aulet, Kim (activista en xarxa).
Cremar les naus de la desconnexió.
Les xarxes socials han bullit tota amb la #ViaClaver, la sàvia proposta consistent a què els partits sobiranistes rebutgin, en un acte de suprema coherència en la desconnexió amb Espanya, presentar-se a les properes eleccions generals de la tardor del 2015 o principis de 2016. Que els independentistes en fem boicot actiu, negant-nos a participar a les meses electorals. De moment, els partits han respost amb la fredor habitual de qui vol anar pas a pas, sense tancar-se el camí de sortida. Tal i com proposa el seu autor, per donar credibilitat a la solidesa de la seva aposta independentista estaria bé que els partits que concorreran a les eleccions plebiscitàries dels propers mesos anunciessin, en el marc del full de ruta que estan acordant (sí, oi?), quina serà la seva posició al respecte. També això ens ajudarà a triar.

Bonet, Francesc (director general del Sistema d’Emergències Mèdiques).
Necessitats d’assistència.
Estic molt d’acord amb la crida del conseller Mas-Colell a no fer demagògia amb els salaris dels alts càrrecs de l’administració. Si volem els millors els hem de pagar com correspon. D’acord. Hi afegiria que sempre que només s’hi dediquin un temps. Tots els principis generals tenen, però, excepcions: els temps actuals, els de la pitjor crisi econòmica dels darrers vuitanta anys, en són una de claríssima. Cal viure molt fora d’aquest món, ser directament un astronauta, un autèntic campió, per cobrar-se complements per valor d’un 19,3% més aquest 2014. És el cas més extrem d’entre els set directius de la sanitat pública que s’han apujat els emoluments enguany, tot i les retallades. És impossible demanar als altres unes draconianes mesures d’estalvi (suposadament, per fer viable una sanitat pública de qualitat) quan no s’està disposat a aplicar-se a un mateix una mínima contenció?

Castro, Carles (analista electoral de “La Vanguardia”).
Mitjans embogits.
El diari comtal ens ha obsequiat aquesta setmana amb l’enèsima enquesta-acte de fe, sense, com és habitual (a diferència del que fa GESOP per a “El Periódico”), facilitar cap mena de dada interna en brut. Però, aquest cop més que les arts de cuina, el que més ha sorprès (per dir-ho suaument) ha estat l’exercici delirant de presentació de la informació, a base de destacar tot allò que beneficia a l’statu quo en titulars i amagar les dades poc propícies a l’stablishment a l’interior. Gran titular: “La mayoría ve el plan independentista de Mas perjudicial para la economía”. Dada a l’interior: “Más del 43% (un punto menos que hace un año) creen que el nivel de vida sería mejor en una Catalunya independiente y casi un 26%, que sería igual”. Un tipus de confusió dependentista que explica bé perquè en el darrer any el diari ha reduït d’un 10% les seves vendes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…