Ves al contingut principal

Bestiari del procés: K. Aulet, F. Bonet i C. Castro

Aulet, Kim (activista en xarxa).
Cremar les naus de la desconnexió.
Les xarxes socials han bullit tota amb la #ViaClaver, la sàvia proposta consistent a què els partits sobiranistes rebutgin, en un acte de suprema coherència en la desconnexió amb Espanya, presentar-se a les properes eleccions generals de la tardor del 2015 o principis de 2016. Que els independentistes en fem boicot actiu, negant-nos a participar a les meses electorals. De moment, els partits han respost amb la fredor habitual de qui vol anar pas a pas, sense tancar-se el camí de sortida. Tal i com proposa el seu autor, per donar credibilitat a la solidesa de la seva aposta independentista estaria bé que els partits que concorreran a les eleccions plebiscitàries dels propers mesos anunciessin, en el marc del full de ruta que estan acordant (sí, oi?), quina serà la seva posició al respecte. També això ens ajudarà a triar.

Bonet, Francesc (director general del Sistema d’Emergències Mèdiques).
Necessitats d’assistència.
Estic molt d’acord amb la crida del conseller Mas-Colell a no fer demagògia amb els salaris dels alts càrrecs de l’administració. Si volem els millors els hem de pagar com correspon. D’acord. Hi afegiria que sempre que només s’hi dediquin un temps. Tots els principis generals tenen, però, excepcions: els temps actuals, els de la pitjor crisi econòmica dels darrers vuitanta anys, en són una de claríssima. Cal viure molt fora d’aquest món, ser directament un astronauta, un autèntic campió, per cobrar-se complements per valor d’un 19,3% més aquest 2014. És el cas més extrem d’entre els set directius de la sanitat pública que s’han apujat els emoluments enguany, tot i les retallades. És impossible demanar als altres unes draconianes mesures d’estalvi (suposadament, per fer viable una sanitat pública de qualitat) quan no s’està disposat a aplicar-se a un mateix una mínima contenció?

Castro, Carles (analista electoral de “La Vanguardia”).
Mitjans embogits.
El diari comtal ens ha obsequiat aquesta setmana amb l’enèsima enquesta-acte de fe, sense, com és habitual (a diferència del que fa GESOP per a “El Periódico”), facilitar cap mena de dada interna en brut. Però, aquest cop més que les arts de cuina, el que més ha sorprès (per dir-ho suaument) ha estat l’exercici delirant de presentació de la informació, a base de destacar tot allò que beneficia a l’statu quo en titulars i amagar les dades poc propícies a l’stablishment a l’interior. Gran titular: “La mayoría ve el plan independentista de Mas perjudicial para la economía”. Dada a l’interior: “Más del 43% (un punto menos que hace un año) creen que el nivel de vida sería mejor en una Catalunya independiente y casi un 26%, que sería igual”. Un tipus de confusió dependentista que explica bé perquè en el darrer any el diari ha reduït d’un 10% les seves vendes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…