Bestiari del procés: M. Crosas, I. Cusidó i J. Fontana

Crosas, Marc (futbolista).
A l’espera de l’altre passaport.
Una de les escenes que sempre em vénen al cap quan recordo el procés fallit de reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge, perseguit i boicotejat per l’Espanyola a les assemblees de Fresno i Roma (ara, justament ha fet deu anys de la primera) és la del seu president, Carmelo Paniagua, al faristol, brandant el passaport espanyol en una versió elaborada de l’intel·ligent “que pone en tu DNI.” Amb aquell gest potent que li hem d’agrair, vàrem capir que mai disposaríem del dret plenament reconegut a disposar de seleccions normalitzades si, abans, no obteníem el nostre propi estat. Ens hem posat decididament a la feina, però, entretant, hi ha gent com el futbolista Marc Crosas que ha tirat pel dret i ha aconseguit la carta de ciutadania mexicana, que li permetrà jugar amb la selecció d’aquell país. Felicitats per abandonar la presó!

Cusidó, Ignacio (Director General de la Policia espanyola).
Cadascú té els seus herois.
En presència de la delegada del Govern espanyol, el més alt responsable de la policia espanyola ens va visitar per llançar-nos diumenge passat una arenga espanyolista sense contemplacions. Diu que els policies morts a Sabadell a mans d’ETA ara fa 24 anys van donar la seva vida per la Constitució. El fonamentalisme constitucional que destil·len a tota hora els vells partits i la premsa espanyola resulta particularment difícil d’entendre. No es defensen uns valors, unes idees, sinó un text legal. Fins i tot, s’afirma en ple deliri que gaudim de drets fonamentals no perquè sigui un fet consubstancial a una democràcia, sinó perquè els recull l’arquitectura legal. Que Catalunya gaudeix d’autogovern gràcies a la Constitució, com si el text del 78 l’hagués creat. És el seu particular món al revés, en el qual impedir votar és una gran notícia per a la democràcia.

Fontana, Josep (historiador).
Mirada llarga.
L’historiador català viu més prestigiós ha continuat aquesta setmana amb la presentació als mitjans de la seva darrera obra, el llibre “La formació d'una identitat. Una història de Catalunya”, un repàs global a la trajectòria històrica del nostre país d’autèntica lectura obligatòria. De la seva entrevista al programa radiofònic de Mònica Terribas, altament recomanable, us en destaco tres idees fonamentals sobre el moment actual que viu el país, fetes des d’una mentalitat escèptica envers la viabilitat de la independència en el curt i, fins i tot, en el mitjà termini: som en una carrera de fons i caldrà persistir (si hem superat cinc segles de dificultats, ja no vindrà d’aquí); el nostre és un moviment de base popular d’una potència inaudita a l’Europa actual; i serà la gent, més enllà dels partits i els lideratges polítics, la que el portarà quan sigui possible fins a la culminació.

Comentaris

  1. Fontana, no pot ser que pensis que ens caldrà esperar un segle per ser independents. La història s'ha accelerat tant, que això de la independència ho tenim a tocar; perquè el canvi tecnològic és tant gran que arriba per canviar-ho tot d'una manera que no podem ni imaginar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas