Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Crosas, I. Cusidó i J. Fontana

Crosas, Marc (futbolista).
A l’espera de l’altre passaport.
Una de les escenes que sempre em vénen al cap quan recordo el procés fallit de reconeixement internacional de la Federació Catalana de Patinatge, perseguit i boicotejat per l’Espanyola a les assemblees de Fresno i Roma (ara, justament ha fet deu anys de la primera) és la del seu president, Carmelo Paniagua, al faristol, brandant el passaport espanyol en una versió elaborada de l’intel·ligent “que pone en tu DNI.” Amb aquell gest potent que li hem d’agrair, vàrem capir que mai disposaríem del dret plenament reconegut a disposar de seleccions normalitzades si, abans, no obteníem el nostre propi estat. Ens hem posat decididament a la feina, però, entretant, hi ha gent com el futbolista Marc Crosas que ha tirat pel dret i ha aconseguit la carta de ciutadania mexicana, que li permetrà jugar amb la selecció d’aquell país. Felicitats per abandonar la presó!

Cusidó, Ignacio (Director General de la Policia espanyola).
Cadascú té els seus herois.
En presència de la delegada del Govern espanyol, el més alt responsable de la policia espanyola ens va visitar per llançar-nos diumenge passat una arenga espanyolista sense contemplacions. Diu que els policies morts a Sabadell a mans d’ETA ara fa 24 anys van donar la seva vida per la Constitució. El fonamentalisme constitucional que destil·len a tota hora els vells partits i la premsa espanyola resulta particularment difícil d’entendre. No es defensen uns valors, unes idees, sinó un text legal. Fins i tot, s’afirma en ple deliri que gaudim de drets fonamentals no perquè sigui un fet consubstancial a una democràcia, sinó perquè els recull l’arquitectura legal. Que Catalunya gaudeix d’autogovern gràcies a la Constitució, com si el text del 78 l’hagués creat. És el seu particular món al revés, en el qual impedir votar és una gran notícia per a la democràcia.

Fontana, Josep (historiador).
Mirada llarga.
L’historiador català viu més prestigiós ha continuat aquesta setmana amb la presentació als mitjans de la seva darrera obra, el llibre “La formació d'una identitat. Una història de Catalunya”, un repàs global a la trajectòria històrica del nostre país d’autèntica lectura obligatòria. De la seva entrevista al programa radiofònic de Mònica Terribas, altament recomanable, us en destaco tres idees fonamentals sobre el moment actual que viu el país, fetes des d’una mentalitat escèptica envers la viabilitat de la independència en el curt i, fins i tot, en el mitjà termini: som en una carrera de fons i caldrà persistir (si hem superat cinc segles de dificultats, ja no vindrà d’aquí); el nostre és un moviment de base popular d’una potència inaudita a l’Europa actual; i serà la gent, més enllà dels partits i els lideratges polítics, la que el portarà quan sigui possible fins a la culminació.

Comentaris

  1. Fontana, no pot ser que pensis que ens caldrà esperar un segle per ser independents. La història s'ha accelerat tant, que això de la independència ho tenim a tocar; perquè el canvi tecnològic és tant gran que arriba per canviar-ho tot d'una manera que no podem ni imaginar.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…