Bestiari del procés: M. Rajoy, S. Saénz de Santamaría i J. Tapia

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Un vaixell que s’enfonsa.
Les enquestes apunten a una situació d’alerta màxima. Aquesta setmana, fins i tot, el president Rajoy ha hagut de lliurar finalment el cap de la ministra Ana Mato per guanyar una mica d’oxigen. La tempesta perfecta continua engreixant els seus núvols a l’horitzó i, en aquestes condicions, la possibilitat que les mesures contra Catalunya serveixin de darrera vàlvula d’escapament augmenten exponencialment. Aquesta setmana hem vist el president del Govern espanyol negar la seva pressió sobre la Fiscalia General de l’Estat, alhora que afirmava falsament que la justícia ha manifestat ja per dues vegades que la Consulta és il·legal (com sabeu tots, extrem literalment fals, atès que només les ha suspès mecànicament) o fins i tot que el TC li ha donat la raó. Un nou argument per marxar d’un Estat on la separació de poders és inexistent.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
Abraçada desesperadament a la llei.
Segueix, impassible, agafada a l’argumentari del compliment de la llei. Com si la desobediència descarada, diàfana, de 2,3 milions de persones es pogués tractar a cop de tribunal, de codi penal. De bojos. Viuen en el seu món particular. Per això el desconeixement absolut de la realitat catalana, com a argument a favor del compliment de la legalitat, la va impulsar a posar com a exemple quins efectes podrien derivar-se per al Govern de Catalunya d’una hipotètica negativa massiva dels ciutadans a pagar els seus impostos... a la Generalitat! Com si el govern autonòmic, la trista i exhausta Gestoria que ens han deixat, recaptés encara algun tribut rellevant. Impressionant.

Tapia, Joan (periodista).
Tirem de manual.
“Mas se erige en caudillo provisional”. Aquest és el títol d’un article de l’exdirector de “La Vanguardia” sobre la proposta d’Artur Mas del passat dimarts. No seré qui defensi l’estil, per al meu gust, excessivament unilateralista, del president Mas. Tampoc, però, és normal caure en la paranoia. Les veus privilegiades de l’statu quo a Catalunya dels darrers trenta anys, a dreta i esquerra, de Lluís Foix a Lluís Bassets, s’han llançat aquesta setmana en tromba a criticar el cabdillisme del Gran Timoner. A veure, és un retret difícil d’entendre aritmèticament: si el president exhaureix la legislatura (també estaria bé saber com, hauria de ser de la mà d’un PSC que agonitza) tindrà per davant encara dos anys. A canvi, en el seu pla, es fa l’hara-kiri, bé en divuit mesos, durada de la legislatura especial que proposa, o bé des d’ara mateix, si és que no encapçala la llista. Curiosa manera d’exercir un cabdillisme, amb data de caducitat.

Comentaris

  1. Granollacs, no hi ha manera , no en tenim prou amb els bastons a la roda que ens posen de Espanya, que nosaltres sols no deixem perdre cap oportunitat de perdre més oportunitats, i posar-nos més entrebancs i dificultats al camí emprès, si ho podem fer-ho més endavant perquè fer-ho ara, Deu ser la nostra naturalesa, tants caps , tants barrets, i la independencia l'any 3000.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas