Bestiari del procés: M. Rajoy, S. Sostres i J.A. Zarzalejos

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Fiu-fiu.
Aquest home no ens falla mai. És un veritable orfebre d’independentistes. Només desqualificacions i insults i ni una sola proposta. La voluntat de mantenir per terra, mai i aire la seva doble aposta simpàtica: salvar-nos amb els nostres diners i impedir-nos votar per decidir el nostre futur polític en llibertat. Una visita llampec, de poc més de dues hores, que ha deixat fins i tot els seus amb un pam de nas. Feta només com a líder del PP, davant de la seva claca, no com a president del Govern, per escoltar els representants socials i institucionals del país. Això, tot i que és Espanya qui té un veritable problema a Catalunya. I, una vegada més, els teòricament patriotes actuen només en benefici dels interessos socials i econòmics que representa el PP. Gracias presidente per dissoldre en un plis-plas qualsevol dubte.

Sostres, Salvador (perodista).
En el bàndol correcte.
Fa pocs dies, el president Mas creuava el seu Rubicó particular, renunciava definitivament als eufemismes i traçava un full de ruta definitiu cap a la independència en un període de divuit mesos. Gairebé simultàniament, un dels seus antics valedors, ara aferrissat enemic íntim en l’àmbit dels mitjans, en nòmina de l’espanyolisme des de fa ja uns quants anys, consolidava definitivament la seva aposta personal per acabar d’arrodonir el seu personatge repulsiu, ara, posat al servei de l’Espanya de sempre. La seva crònica de la visita llampec de Mariano Rajoy el retrata lliurat en cos i ànima a la causa del dependentisme més radical. Per a molts ha estat, realment, una enorme alegria: que gent de la seva categoria moral formi part dels nostres adversaris polítics ens fa automàticament millors. Anar-hi de bracet sí que seria un veritable dilema.

Zarzalejos, José Antonio (periodista).
Adobar el terreny.
Poc a poc es van acumulant els arguments. Aquesta setmana, arran de l’aposta, sempre que en té l’oportunitat reiterada pel president de Freixenet, en favor de la subordinació perpètua dels catalans a les decisions del Congreso de los Diputados. La suposada persecució dels espanyols a Catalunya, naturalment, ocuparà el primer lloc entre els “arguments” que el Govern de Madrid farà servir, arribat el moment, per suspendre l’autonomia catalana. Zarzalejos, histèric, ja crida aquests dies, sense manies, a emprar els "mecanismos de coerción que la Constitución legitima". Avancem inexorablement cap a un escenari de confrontació total: l’únic dubte, el que encara no sabem, és si les mesures excepcionals que ens aplicaran arribaran abans o després del desastre total del Partido Popular a les eleccions de maig de 2015.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas