Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Rajoy, S. Sostres i J.A. Zarzalejos

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Fiu-fiu.
Aquest home no ens falla mai. És un veritable orfebre d’independentistes. Només desqualificacions i insults i ni una sola proposta. La voluntat de mantenir per terra, mai i aire la seva doble aposta simpàtica: salvar-nos amb els nostres diners i impedir-nos votar per decidir el nostre futur polític en llibertat. Una visita llampec, de poc més de dues hores, que ha deixat fins i tot els seus amb un pam de nas. Feta només com a líder del PP, davant de la seva claca, no com a president del Govern, per escoltar els representants socials i institucionals del país. Això, tot i que és Espanya qui té un veritable problema a Catalunya. I, una vegada més, els teòricament patriotes actuen només en benefici dels interessos socials i econòmics que representa el PP. Gracias presidente per dissoldre en un plis-plas qualsevol dubte.

Sostres, Salvador (perodista).
En el bàndol correcte.
Fa pocs dies, el president Mas creuava el seu Rubicó particular, renunciava definitivament als eufemismes i traçava un full de ruta definitiu cap a la independència en un període de divuit mesos. Gairebé simultàniament, un dels seus antics valedors, ara aferrissat enemic íntim en l’àmbit dels mitjans, en nòmina de l’espanyolisme des de fa ja uns quants anys, consolidava definitivament la seva aposta personal per acabar d’arrodonir el seu personatge repulsiu, ara, posat al servei de l’Espanya de sempre. La seva crònica de la visita llampec de Mariano Rajoy el retrata lliurat en cos i ànima a la causa del dependentisme més radical. Per a molts ha estat, realment, una enorme alegria: que gent de la seva categoria moral formi part dels nostres adversaris polítics ens fa automàticament millors. Anar-hi de bracet sí que seria un veritable dilema.

Zarzalejos, José Antonio (periodista).
Adobar el terreny.
Poc a poc es van acumulant els arguments. Aquesta setmana, arran de l’aposta, sempre que en té l’oportunitat reiterada pel president de Freixenet, en favor de la subordinació perpètua dels catalans a les decisions del Congreso de los Diputados. La suposada persecució dels espanyols a Catalunya, naturalment, ocuparà el primer lloc entre els “arguments” que el Govern de Madrid farà servir, arribat el moment, per suspendre l’autonomia catalana. Zarzalejos, histèric, ja crida aquests dies, sense manies, a emprar els "mecanismos de coerción que la Constitución legitima". Avancem inexorablement cap a un escenari de confrontació total: l’únic dubte, el que encara no sabem, és si les mesures excepcionals que ens aplicaran arribaran abans o després del desastre total del Partido Popular a les eleccions de maig de 2015.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…