Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M.D. Cospedal, O. Junqueras i A. Mas-Colell

Cospedal, María Dolores (Presidenta de Castella-La Manxa i secretària general del PP).
Escenaris de combat.
Encara que la pròpia interessada va mirar de rebaixar el soufflé hores més tard i que la direcció socialista s’ha apressat a negar-ho, el cert és que la secretària general dels populars ha començat a preparar el terreny en la línia d’una gran coalició entre els dos grans partits estatals, capaç de frenar la previsible força descomunal de Podemos als propers comicis generals. Els d’Iglesias van camí de guanyar les eleccions i un pacte de perdedors entre PP i PSOE tindria per a les forces de statu quo la gran virtut de blindar l’immobilisme per quatre anys més, amb una majoria parlamentària sòlida. Comportaria també un altre efecte fortament desitjat pels populars: estroncar d’arrel qualsevol mena d’entesa per a reformar la Constitució.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Un camí més clar.
La conferència del líder d’Esquerra ha estat acollida amb evident disgust per part d’amplis segments del sobiranisme. Es pot dir que, des de dimarts, Artur Mas ha consolidat encara més les seves opcions de victòria en les properes eleccions, amb un resultat fins i tot que, si sap envoltar-se personalitats brillants, pot apropar-se al de 2012. Tanmateix, si, amb la seva aposta, Oriol Junqueras s’ha apropat a la gent del sí-no i n’arrossega ni que sigui uns quants diputats més haurà valgut la pena. Per entendre el seu moviment, probablement, cal tenir en compte que el proper partit a esclatar serà una ICV en procés de deglució (a Barcelona, completat) per Podemos. Les previsibles tres llistes sobiranistes (amb la CUP) sumaran més diputats pel Sí dels que hi ha hagut mai al Parlament de Catalunya: una majoria incontestable per construir i declarar la independència.

Mas-Collell, Andreu (conseller d’Economia).
La peça clau de la sala de màquines.
El veterà professor ha presentat aquesta setmana en nom de CiU el projecte de pressupostos per a l’any vinent, que difícilment comptarà amb l’aval parlamentari per surar. Retrata la insuficiència financera del Govern de Catalunya, resultat d’un ofec llargament executat, i fia una part dels ingressos a un seguit de transferències procedents de l’aixeta de Montoro que tothom sap que no vindran. L’assignació a l’Agència Tributària de Catalunya, ara sí, augmenta d’un 26%: una estructura encara clarament insuficient per fer realitat una hisenda pròpia. El veterà professor ho té clar: aquests pressupostos han de servir sobretot per denunciar el gran negoci que l’Estat espanyol fa amb Catalunya, enmig del patiment de milers i milers dels nostres conciutadans. Confiem que sigui l’últim.

Comentaris

  1. Benvolgut Granollacs,

    Saps que defenso la llista unitària com a millor instruments (tot i que també sostinc que cal desdramatitzar la qüestió, i fer callar els eixelebrats que titllen d'antipatriota qualsevol que no pensa com ell).

    Però, com que cal ser honestos i les qüestions complexes --i aquesta ho és-- no es resolen amb simplificacions, deixa'm dir-te que, certament, un dels punts forts de la proposta d'en Junqueras és que pot agafar unes 50.000 o 100.000 persones independentistes de perfil ideològic ICV i que segurament tindrien recança a votar una llista encapçalada per en Mas (a pesar que la sigla CiU no hi surti i que a la llista hi hagi tot de gent de la societat civil).

    Com a contrapunt, però, et conto una anècdota. Ahir vaig tindre una trobada amb parents meus tradicionalment situats a l'esquerra, i lamentaven que en Junqueras fes el que fes. De fet, hi veuen --com jo-- una manca d'experiència considerable, i que és això el que li impedeix adoptar una solució de més altura de mires. Aquests parents meus ho deien molt clar: mai havien votat CiU però lloaven l'actitud valenta d'en Mas (per proposar una cosa nova, més enllà dels partits) i entenien que era la millor opció. Vull dir que potser és una mica mite allò que la gent d'esquerres no votaria en Mas: això potser serà la gent més ideologitzada, però no el gruix del votant d'ERC o del votant catalanista d'ERC. I si algú és molt molt d'esquerres (tipus Tardà), sempre pot votar la CUP (perquè, atenció, votar la llista unitària no vol dir renunciar a votar ERC, ja que en Mas diu que això no són unes eleccions per a votar partits; ho seran les que es facin l'estiu del 2016 a molt tardar, les Constituents).

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…