Catalunya ara: mobilització i decisió definitiva

És evident en les reaccions de l’espanyolisme, sigui castellà o català, de Pedro J. Ramírez a Juan Carlos Girauta: a hores d’ara, l’eina més esmolada de la casta, dels llinatges que manen a la península des de fa segles, per mantenir la seva dominació sobre els catalans és l’èxit de Podemos. L’anàlisi de molts experts i els resultats de la gran mobilització del 9-N assenyalen que el Sí a la independència disposa ara d’un sòlid terra del 40% del cens, amb un gran avantatge: està plenament mobilitzat, es capaç de fer cadenes, ves, processos de participació i el que calgui. Al voltant d’un 20%, o no està interessat en el tema o no ho té encara prou clar. Finalment, aproximadament, un 40% és, en principi, en abstracte, contrari a la independència, però si demà s’hi celebrés un referèndum, en part, probablement, no aniria a votar. Al darrer sondatge del CEO, a més del canvi substantiu de la mostra, el resultat del canvi en la pregunta concreta sobre la independència (abans què votaries si hi hagués demà un referèndum; ara, què vols) demostra aquesta important diferència en la mobilització dels dos grans blocs, contrari i favorable, a la independència.

I és aquí on, per a la casta interessada a mantenir l’statu quo territorial, Podemos té una gran feina a fer en els propers mesos. Perquè el sector ultraespanyolista, el que representen Ciudadanos, UPyD, PxC i el Partido Popular, resultat del treball intens fet fins ara, ja està a hores d’ara plenament mobilitzat; en canvi, la part més esquerrana d’aquest segment, fortament decebuda per la trajectòria dels socialistes durant la crisi, el viver de vot del nou partit de Pablo Iglesias, és justament en aquest moment el que cal activar políticament, amb dosis renovades d’il·lusió en un nou projecte. És difícil saber si aquesta arrencada servirà també per posar-los a treballar activament en contra de la independència. En tot cas, resulta imprescindible que, mentre aquest moviment d’opinió es consolida, els sobiranistes fem via i donem com més aviat millor el cop definitiu: diversos opinadors de prestigi s’hi han referit en els darrers dies. Més enllà del model de llista única o llistes plurals que cadascú consideri ideal, hi ha una cosa clara: o avancem amb determinació abans del cicle electoral espanyol o se’ns covarà l’arròs: amb tot el dependentisme mobilitzat, ens serà molt més difícil obrir-nos camí cap a la plena llibertat.

Comentaris

  1. Totalment d'acord amb el comentari, només hi afegiria que si el País en conjunt, per tant partits i ciutadania, no som capaços d'afrontar junts el repte més gran de la nostra història recent, es que no som dignes de guanyar la llibertat, per tant no ens la mereixem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)