Ves al contingut principal

Catalunya ara: mobilització i decisió definitiva

És evident en les reaccions de l’espanyolisme, sigui castellà o català, de Pedro J. Ramírez a Juan Carlos Girauta: a hores d’ara, l’eina més esmolada de la casta, dels llinatges que manen a la península des de fa segles, per mantenir la seva dominació sobre els catalans és l’èxit de Podemos. L’anàlisi de molts experts i els resultats de la gran mobilització del 9-N assenyalen que el Sí a la independència disposa ara d’un sòlid terra del 40% del cens, amb un gran avantatge: està plenament mobilitzat, es capaç de fer cadenes, ves, processos de participació i el que calgui. Al voltant d’un 20%, o no està interessat en el tema o no ho té encara prou clar. Finalment, aproximadament, un 40% és, en principi, en abstracte, contrari a la independència, però si demà s’hi celebrés un referèndum, en part, probablement, no aniria a votar. Al darrer sondatge del CEO, a més del canvi substantiu de la mostra, el resultat del canvi en la pregunta concreta sobre la independència (abans què votaries si hi hagués demà un referèndum; ara, què vols) demostra aquesta important diferència en la mobilització dels dos grans blocs, contrari i favorable, a la independència.

I és aquí on, per a la casta interessada a mantenir l’statu quo territorial, Podemos té una gran feina a fer en els propers mesos. Perquè el sector ultraespanyolista, el que representen Ciudadanos, UPyD, PxC i el Partido Popular, resultat del treball intens fet fins ara, ja està a hores d’ara plenament mobilitzat; en canvi, la part més esquerrana d’aquest segment, fortament decebuda per la trajectòria dels socialistes durant la crisi, el viver de vot del nou partit de Pablo Iglesias, és justament en aquest moment el que cal activar políticament, amb dosis renovades d’il·lusió en un nou projecte. És difícil saber si aquesta arrencada servirà també per posar-los a treballar activament en contra de la independència. En tot cas, resulta imprescindible que, mentre aquest moviment d’opinió es consolida, els sobiranistes fem via i donem com més aviat millor el cop definitiu: diversos opinadors de prestigi s’hi han referit en els darrers dies. Més enllà del model de llista única o llistes plurals que cadascú consideri ideal, hi ha una cosa clara: o avancem amb determinació abans del cicle electoral espanyol o se’ns covarà l’arròs: amb tot el dependentisme mobilitzat, ens serà molt més difícil obrir-nos camí cap a la plena llibertat.

Comentaris

  1. Totalment d'acord amb el comentari, només hi afegiria que si el País en conjunt, per tant partits i ciutadania, no som capaços d'afrontar junts el repte més gran de la nostra història recent, es que no som dignes de guanyar la llibertat, per tant no ens la mereixem.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…