Ves al contingut principal

Demostrar-los qui mana (#ViaClaver)

És prou conegut, però convé recapitular per posar-vos en situació: amb la seva majoria abassegadora al Congreso de los Diputados ens van negar per terra, mar i aire, fins a catorze vegades, la possibilitat de celebrar un referèndum acordat. Finalment, varem intentar-ho a través d'una Consulta no referendària, que ens van rebregar a la cara sense contemplacions, per la via d'una actuació exprés que els de "Polònia" van escenificar com una mena d'entrada a boxes d'un bòlid de Fòrmula 1. Està clar: el 16% de catalans que hi ha a Espanya només podem votar per decidir el nostre futur polític si convencem un 50% dels diputats espanyols que votin una reforma constitucional per majoria de dos terços, convoquin un referèndum que els nostres amics peninsulars tornin avalar i que un nou Congreso torni a sumar els dos terços per avalar per segona vegada allò que demanem una minoria demogràfica dels espanyols. Allò que una majoria claríssima no està disposada a acceptar en cap cas.

El resum de tot plegat és clar: es tracta de demostrar-nos que no manem, que no podem dir-los què i quan podem votar sobre el nostre futur polític. I és justament això el que més m'encanta de la proposta més fresca dels darrers mesos a la política catalana (amb permís, naturalment, del procés participatiu del 9-N). D'entre tots els arguments a favor de la #ViaClaver hi ha un que m'agrada especialment. Que és el boomerang perfecte a la seva prohibició humiliant del 9-N. És pagar-los amb la seva pròpia moneda. El que més em sedueix és que fent boicot a les seves eleccions, negant-nos a votar i a formar part de les seves meses electorals, assumint les conseqüències que se'n derivin, els diem exactament el mateix que ells ens han vomitat a nosaltres durant tants mesos, fins a l'extenuació: que ells no manen, senzillament, que ja no poden dir-nos què i quan podem votar sobre el nostre futur polític. Que decidim nosaltres i decidim marxar.

Comentaris

  1. Per no mencionar que, en tal cas, i a diferència de cada cop fins ara, ens podríem "apuntar" el recolzament de la majoria silenciosa. A imatge del que ells fan cada cop, tothom qui no voti pot ser comptat com a independentista!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…