Ves al contingut principal

El misteri dels 18 mesos

Hi ha un fet indubtable: que per primera vegada d’ençà del 14 d’abril de 1931, un president de la Generalitat hagi fixat data de sortida d’Espanya és enormement important. Sense dubte, Artur Mas passa a la història. No us puc amagar, però, que ja d’entrada però cada vegada més, a mesura que passen els dies, els interrogants sobre el pla plantejat pel president s’acreixen. Se m’escapa la naturalesa exacta d’aquest període de transició nacional. Sembla com dibuixar-se, novament, una estratègia tipus procés participatiu. De desobediència no frontal, parcial, més pensada per a la cohesió interna i la reacció del adversari que per a un escenari de canvi de sobirania real. En el pla no hi ha ni rastre d’una declaració d’independència, senzillament perquè es remet, al final de 2016, a la celebració encara d’un referèndum definitivament resolutori en el qual el país encara podria decidir renunciar a tot plegat.

El misteri és com es gestionen aquests divuit mesos d’indefinició. La resolució inicial del nou Parlament en la qual s’anunciarà al món la voluntat de constituir-nos en Estat anirà seguida d’una petició de negociació amb l’Estat espanyol i la comunitat internacional que durarà exactament cinc minuts. Ningú ens prendrà seriosament fins que passem a la fase dels fets consumats. Si es tracta d’anar fent petites passes de desconnexió, relacionades sobretot amb la creació d’una Agència Tributària i una Seguretat Social pròpies, caldrà afrontar (a més de la querella contra el president Mas que ja tenim en marxa) noves actuacions dels tribunals i l’administració espanyols, que poden afectar les institucions i els ciutadans de Catalunya sense que puguin acollir-se a la protecció de ningú. Francament, si donem per bo el resultat de les plebiscitàries, cal com abans sigui tècnicament viable declarar la independència i negociar d’igual a igual, també en quin moment serà possible assumir la plena recaptació de tots els impostos.

Comentaris

  1. Estimat Granollacs, tot i què majoritàriament coincideixo amb tu, en aquest cas de les llistes no del tot.
    Entén què la meva intenció no és pas atacar ni menysprear ningú, senzillament aprofito la teva generositat per expressar la meva opinió i prou.
    Entenc i respecto alguns dels arguments de les llistes separades, però també entenc i respecto alguns dels arguments de la llista unitària.
    Dit això al meu entendre en Mas va fer una proposta agosarada amb la clara intenció de treure-li el lideratge a en Junquereas ( segons les enquestes) aquesta proposta va deixar descol·locats a molts i la percepció (crec jo) de molta gent és que en Mas va fer una proposta difícil de rebutjar per part d'ERC i el fet de que ERC la rebutgi, dona la sensació que qui és partidista és ERC.

    I això ha fet que en poc temps en Mas surti reforçat per tercer cop en poc dies
    un el 9N, dos quan fa la proposta i tres quan ERC la rebutja.

    Per tant (opinió meva) l'astúcia d'en Mas, s'havia de desactivar amb astúcia, i a parer meu, això hagués succeït si en Junqueras, hagués acceptat públicament la proposta però amb la condició (en Mas va dir que la seva proposta era millorable) que s'acceptes una bona part del full de ruta d'ERC ( molt millor que el d'en Mas)
    Amb això la pilota tornaria a en Mas i si aquest és negués, la percepció de partidista hagués anat a parar a en Mas.

    Altra cosa és el tema de les llistes, jo personalment crec que l'efecte de la unió (sense la CUP ) d'una llista apartidista, arreplegaria tants vots o més que llistes separades ( per exemple per aconseguir els vots d'els indecisos d'ICV, posaria en Romeva en aquesta llista)
    Lògicament acceptaré el que finalment facin, però també és veritat que per primer cop en ma vida que no tinc encara decidit el vot.

    Simplement tenia ganes de dir-ho, doncs portem uns dies on les opinions, molts cops han estat contestades amb desqualificacions gratuïtes, (en vas fer un article ) i creu-me van cap als dos cantons, i jo aquí no en tinc de cantó
    m'agrada la llista proposada per en Mas però amb el full de ruta proposat per en Junqueras.

    Gràcies un altre cop

    Eliseu

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…