La clau del CEO: un joc de credibilitats

Havia d’arribar el moment en el qual les tendències es belluguessin, després de dos anys de gran estabilitat. Cal comprovar si es tracta d’una modificació puntal o esdevé tendència. Francament, sembla un canvi massa brusc, que caldrà analitzar en perspectiva, sobretot quan nous lliuraments del Baròmetre del CEO permetin (o no) confirmar-lo. Just abans del 9-N, l’octubre de 2014, l’aposta dels catalans per un Estat independent en resposta multi-opció (regió, autonomia, estat federal o independent) se situava en el 45,3%. Només uns mesos abans, en el moment màxim (novembre de 2013) havia assolit el 48,5. Ara, en poques setmanes, ha caigut fins el 36,2: es a dir, un de cada quatre partidaris d’un estat independent (se suposa) han deixat de donar suport a aquesta opció en només un any. Correlativament, si el novembre de 2012, la resposta directa en un referèndum a la pregunta què votaries demà en un referèndum sobre la independència assolia el 57% de Sí (màxim històric), ara mateix se situa en el 44,5% (si bé amb una pregunta que ja no és sobre què faries en un referèndum sinó sobre què vols, cosa matisadament diferent).

Més enllà dels grans canvis metodològics d’una enquesta fora dels Baròmetres ordinaris que, per tant fa de mal comparar, amb una mostra més petita, telefònica i no presencial, amb sobre-representació dels nascuts fora de Catalunya i dels majors de 65 anys i amb preguntes i qüestionari diferents, si és que hem de creure (que no sé) un canvi tan important, caldrà analitzar-ne les causes. A mi em sembla que la clau està en la credibilitat de fons dels projectes de país: encara que sembli impossible, la consolidació de Podemos, en certs àmbits d’electors, hauria pogut revifar el zombi d’una Espanya federal possible. En l’altra extrem, la manca de conseqüències pràctiques del 9-N, l’aturada en sec posterior i la imatge de divisió interna, han fet que en el moment d’enquestar la credibilitat del projecte independentista es vegi afectada pel fet que la baralla actual fa que no presentem un full de ruta compartit i per tant creïble. Però tothom tranquil: el bluf federalista s’escenificarà ben aviat i els independentistes tornarem a la unitat de acció. El procés continua essent irreversible, però només la nostra capacitat de reforçar-nos en credibilitat el farà més o menys ràpid.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)