Ves al contingut principal

La clau del CEO: un joc de credibilitats

Havia d’arribar el moment en el qual les tendències es belluguessin, després de dos anys de gran estabilitat. Cal comprovar si es tracta d’una modificació puntal o esdevé tendència. Francament, sembla un canvi massa brusc, que caldrà analitzar en perspectiva, sobretot quan nous lliuraments del Baròmetre del CEO permetin (o no) confirmar-lo. Just abans del 9-N, l’octubre de 2014, l’aposta dels catalans per un Estat independent en resposta multi-opció (regió, autonomia, estat federal o independent) se situava en el 45,3%. Només uns mesos abans, en el moment màxim (novembre de 2013) havia assolit el 48,5. Ara, en poques setmanes, ha caigut fins el 36,2: es a dir, un de cada quatre partidaris d’un estat independent (se suposa) han deixat de donar suport a aquesta opció en només un any. Correlativament, si el novembre de 2012, la resposta directa en un referèndum a la pregunta què votaries demà en un referèndum sobre la independència assolia el 57% de Sí (màxim històric), ara mateix se situa en el 44,5% (si bé amb una pregunta que ja no és sobre què faries en un referèndum sinó sobre què vols, cosa matisadament diferent).

Més enllà dels grans canvis metodològics d’una enquesta fora dels Baròmetres ordinaris que, per tant fa de mal comparar, amb una mostra més petita, telefònica i no presencial, amb sobre-representació dels nascuts fora de Catalunya i dels majors de 65 anys i amb preguntes i qüestionari diferents, si és que hem de creure (que no sé) un canvi tan important, caldrà analitzar-ne les causes. A mi em sembla que la clau està en la credibilitat de fons dels projectes de país: encara que sembli impossible, la consolidació de Podemos, en certs àmbits d’electors, hauria pogut revifar el zombi d’una Espanya federal possible. En l’altra extrem, la manca de conseqüències pràctiques del 9-N, l’aturada en sec posterior i la imatge de divisió interna, han fet que en el moment d’enquestar la credibilitat del projecte independentista es vegi afectada pel fet que la baralla actual fa que no presentem un full de ruta compartit i per tant creïble. Però tothom tranquil: el bluf federalista s’escenificarà ben aviat i els independentistes tornarem a la unitat de acció. El procés continua essent irreversible, però només la nostra capacitat de reforçar-nos en credibilitat el farà més o menys ràpid.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…