Ves al contingut principal

La clau del CEO: un joc de credibilitats

Havia d’arribar el moment en el qual les tendències es belluguessin, després de dos anys de gran estabilitat. Cal comprovar si es tracta d’una modificació puntal o esdevé tendència. Francament, sembla un canvi massa brusc, que caldrà analitzar en perspectiva, sobretot quan nous lliuraments del Baròmetre del CEO permetin (o no) confirmar-lo. Just abans del 9-N, l’octubre de 2014, l’aposta dels catalans per un Estat independent en resposta multi-opció (regió, autonomia, estat federal o independent) se situava en el 45,3%. Només uns mesos abans, en el moment màxim (novembre de 2013) havia assolit el 48,5. Ara, en poques setmanes, ha caigut fins el 36,2: es a dir, un de cada quatre partidaris d’un estat independent (se suposa) han deixat de donar suport a aquesta opció en només un any. Correlativament, si el novembre de 2012, la resposta directa en un referèndum a la pregunta què votaries demà en un referèndum sobre la independència assolia el 57% de Sí (màxim històric), ara mateix se situa en el 44,5% (si bé amb una pregunta que ja no és sobre què faries en un referèndum sinó sobre què vols, cosa matisadament diferent).

Més enllà dels grans canvis metodològics d’una enquesta fora dels Baròmetres ordinaris que, per tant fa de mal comparar, amb una mostra més petita, telefònica i no presencial, amb sobre-representació dels nascuts fora de Catalunya i dels majors de 65 anys i amb preguntes i qüestionari diferents, si és que hem de creure (que no sé) un canvi tan important, caldrà analitzar-ne les causes. A mi em sembla que la clau està en la credibilitat de fons dels projectes de país: encara que sembli impossible, la consolidació de Podemos, en certs àmbits d’electors, hauria pogut revifar el zombi d’una Espanya federal possible. En l’altra extrem, la manca de conseqüències pràctiques del 9-N, l’aturada en sec posterior i la imatge de divisió interna, han fet que en el moment d’enquestar la credibilitat del projecte independentista es vegi afectada pel fet que la baralla actual fa que no presentem un full de ruta compartit i per tant creïble. Però tothom tranquil: el bluf federalista s’escenificarà ben aviat i els independentistes tornarem a la unitat de acció. El procés continua essent irreversible, però només la nostra capacitat de reforçar-nos en credibilitat el farà més o menys ràpid.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…