Ves al contingut principal

Necessitem el pacte, però de llums llargues

Estic en una altra ona. Al contrari que els pessimistes, continuo tossudament convençut que hi haurà acord. Deuen ser els orígens aragonesos. En canvi, em preocupa molt més la mena d’acord. I cal dir que l’experiència acumulada, és ben cert, no ajuda a l’optimisme. Després del que hem comprovat en esclatar la impostada bona sintonia d’aquests dos anys de legislatura, no volem un acord per als propers cinc minuts de procés. Un pacte que torni a desfermar la bèstia de la desconfiança tan bon punt haguem superat el tram següent. És exactament això el que va passar el desembre de 2013, quan es va acordar data i pregunta i res més. Alguns, il·lusos, pensàvem que ja aleshores hi havia un pacte de fons sobre com portar a terme la Consulta amb l’oposició de l’Estat espanyol i que, si no era així, segur que deu mesos permetrien fer-ho amb plena previsió i tranquil·litat. Res de res. Ara, tant de bo no sigui així, m’avanço, la nova alegria pel pacte que s’esdevindrà pot tapar la repetició de la jugada.

Senyors líders. Artur Mas i Oriol Junqueras, no podeu repetir l’error de fa un any. Per això, jo no em poso nerviós. Us deixo temps per a la representació de les posicions pròpies (encara que estigui durant massa) i per a l’aproximació de posicions posterior. Si necessiteu un mes i mig per acordar tot el full de ruta sencer, endavant, per molt histèrics que ens posem. Cal fer la foto de l’encaixada de mans no pas amb un acord per a unes eleccions plebiscitàries (això és bàsic), sinó amb una entesa de fons sobre la manera en la qual s’aplicarà, cas de guanyar, el mandat democràtic del poble de constituir Catalunya en un Estat amb plenes garanties jurídiques cap a endins i gaudint el més aviat possible del reconeixement de la comunitat internacional. Preneu-vos tot el temps necessari abans de les eleccions del maig: perquè una vegada encetat el cicle electoral espanyol tot es complicarà molt més i nosaltres ja hauríem d’haver començat a volar.

Comentaris

  1. Molt encertat, sí.
    Potser caldria que aquest parell es distanciessin dels seus respectius partits i s'estiguessin una setmana tancats en algun racó del país. S'hi podrien agrupar en David Fernàndez i poc més, que, per àngels de la discòrdia ja n'hi ha suficients.

    Bon Recurs Comercial de Nadal!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…