Ves al contingut principal

Podem anar encara més enrere

Signes clars que l’esquerra espanyola, a mesura que s’aproxima l’any electoral, es desplaça en contra-direcció als interessos de Catalunya. El desplegament per la base, però, pel que fa als lideratges, de dalt a baix, del nou partit reformista espanyol continua avançant com els crancs, marxa enrere: no només en les seves, almenys inicialment, ambicioses propostes socials o en relació a la denúncia al pagament del descomunal deute privat que l’Estat espanyol ha convertit en públic. En l’àmbit de l’estructura territorial i el respecte a la plurinacionalitat, a desgrat (se suposa) de la professora de la Universitat de Girona Gemma Ubasart, al ritme que han imprès de marxa enrere, és possible que d’aquí uns mesos arribin a demanar la supressió de les comunitats autònomes. Les seves darreres intervencions deixen clar que la formació de Pablo Iglesias no contempla l’exercici del dret a decidir si no és dins la legalitat espanyola. És a dir, defensa un dret a decidir de broma.

Parlem clar, defensar un dret a decidir només dins la legalitat espanyola de 1978 és a la pràctica, negar el dret a decidir: és regalar a la casta la clau de la reforma territorial, talment com ha fet Miquel Iceta amb la seva reculada vestida de progrés: ara admet que si els catalans votem no a la reforma constitucional que ens cuinaran (que, naturalment, perquè hi són en contra tres quartes parts dels espanyols, no veurà mai la llum) caldrà que Espanya negociï la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Uns i altres volen que aturem les nostres passes, a l’espera d’una reforma del sistema a la qual ha de donar el vistiplau la dreta espanyola que recollia signatures contra Catalunya i que està practicant (a compte de la crisi) l’operació de restricció de l’autonomia més ambiciosa, per davant de la LOHPA, des del 1978. Una cosa: som idiotes (a la vista està el que ens costa posar-nos d’acord per fer via), però no tant.

P.S. A la vista del darrer CEO que s'acaba de fer públic rectifico: sí, som bastant idiotes!

Comentaris

  1. Amic Granollacs, tots han begut de la mateixa font! No en podem esperar res. Tot són martingales per entabanar i fer despistar a l'espanyolet que s'atreveixi a discrepar, pensar i qüestionar-se alguna altra cosa que la que se'ls permet.
    L'Iceta el veig, en canvi, com un enorme prudent (per no dir-ne una altra cosa- al qui li fa por emprendre cap pas atrevit. Ell, m'hi jugaria el coll, ja hi estaria bé amb una Catalunya independent. Però, per si de cas, que la feina la facin els altres, no fos cas que hi prengués mal. Hi ha persones que són d'acció i altres que són passives. No s'hi pot fer res. S'hi deuria ficar en el món de la política perquè mai no hi passava res. Però ara, això ja són figues d'un altre paner!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…