Ves al contingut principal

Podem anar encara més enrere

Signes clars que l’esquerra espanyola, a mesura que s’aproxima l’any electoral, es desplaça en contra-direcció als interessos de Catalunya. El desplegament per la base, però, pel que fa als lideratges, de dalt a baix, del nou partit reformista espanyol continua avançant com els crancs, marxa enrere: no només en les seves, almenys inicialment, ambicioses propostes socials o en relació a la denúncia al pagament del descomunal deute privat que l’Estat espanyol ha convertit en públic. En l’àmbit de l’estructura territorial i el respecte a la plurinacionalitat, a desgrat (se suposa) de la professora de la Universitat de Girona Gemma Ubasart, al ritme que han imprès de marxa enrere, és possible que d’aquí uns mesos arribin a demanar la supressió de les comunitats autònomes. Les seves darreres intervencions deixen clar que la formació de Pablo Iglesias no contempla l’exercici del dret a decidir si no és dins la legalitat espanyola. És a dir, defensa un dret a decidir de broma.

Parlem clar, defensar un dret a decidir només dins la legalitat espanyola de 1978 és a la pràctica, negar el dret a decidir: és regalar a la casta la clau de la reforma territorial, talment com ha fet Miquel Iceta amb la seva reculada vestida de progrés: ara admet que si els catalans votem no a la reforma constitucional que ens cuinaran (que, naturalment, perquè hi són en contra tres quartes parts dels espanyols, no veurà mai la llum) caldrà que Espanya negociï la celebració d’un referèndum sobre la independència de Catalunya. Uns i altres volen que aturem les nostres passes, a l’espera d’una reforma del sistema a la qual ha de donar el vistiplau la dreta espanyola que recollia signatures contra Catalunya i que està practicant (a compte de la crisi) l’operació de restricció de l’autonomia més ambiciosa, per davant de la LOHPA, des del 1978. Una cosa: som idiotes (a la vista està el que ens costa posar-nos d’acord per fer via), però no tant.

P.S. A la vista del darrer CEO que s'acaba de fer públic rectifico: sí, som bastant idiotes!

Comentaris

  1. Amic Granollacs, tots han begut de la mateixa font! No en podem esperar res. Tot són martingales per entabanar i fer despistar a l'espanyolet que s'atreveixi a discrepar, pensar i qüestionar-se alguna altra cosa que la que se'ls permet.
    L'Iceta el veig, en canvi, com un enorme prudent (per no dir-ne una altra cosa- al qui li fa por emprendre cap pas atrevit. Ell, m'hi jugaria el coll, ja hi estaria bé amb una Catalunya independent. Però, per si de cas, que la feina la facin els altres, no fos cas que hi prengués mal. Hi ha persones que són d'acció i altres que són passives. No s'hi pot fer res. S'hi deuria ficar en el món de la política perquè mai no hi passava res. Però ara, això ja són figues d'un altre paner!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…