Ves al contingut principal

Podemos o l'engany dels sense rostre

Els politòlegs estudiaran durant molts de temps el fenomen d’una formació política capaç de guanyar eleccions sense candidats ni programa coneguts. És realment extraordinari. Imagineu-vos els moments de glòria que la presència de gent com una Gemma Galdón amb altes responsabilitats ens pot deparar. La darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” situava la candidatura sense rostre com a tercera força en unes autonòmiques i com a guanyadora d’unes generals a Catalunya. A banda del fet que no sabem si en tornarà a haver, de generals Catalunya, la dada no hauria de ser interpretada necessàriament com a un indicador dolent per al sobiranisme. Ben mirat, podria ser analitzat com un altre signe de desconnexió: milers de catalans deixarien de voler intervenir amb la tradicional veu pròpia del catalanisme a Espanya i es limitarien a empènyer per desestabilitzar el sistema de la Transició, amb premi per a la candidatura més anti-PP que trobaran al col·legi electoral.

Però no tot són flors i violes, naturalment. El fenomen Podemos suscita també alguna reflexió no tan benèvola. I és que el Procés, el moviment polític de gran abast que viu Catalunya, acaba, tard o d’hora, per retratar totes les impostures dels partits. Els sense rostre diuen defensar (cada vegada més tímidament) el dret a decidir de totes les nacions que conformen Espanya amb aquella fórmula tan usada i incomprensible de la “nació de nacions”. El més coherent, doncs, seria prometre des d’aquest mateix moment que, cas de sumar majoria a les Corts espanyoles que es constituiran a finals de 2015, des de Podemos convocaran un referèndum per tal que Catalunya exercici aquell dret. Però no, d’això ni parlar-ne: manllevant el discurs dels opinadors i les forces més reaccionàries Espanya endins (és a dir, gairebé totes) diuen que per exercir-lo cal una reforma (que tothom sap impossible) de la Constitució de 1978. Que caldrà fer, naturalment, de la mà dels seus amics de la casta. Dit en altres paraules, Podemos: més impostura de vella política.

Comentaris

  1. Els trobo com un altre parent de la família dins de la mateixa casa. A sobre, sense prou experiència per saber del què s'està parlant. Volen, al meu entendre, sembrar llavor nova que sanegi el país i alguns estan volent aprofitar el buit culte que hi ha dins d'Espanya. Tot és una gresca i hi ha, com sempre, el clàssic guirigall que a Espanya es diu "algarabia". Vol dir esvalotament davant d'una emergència. Això es veu molt durant les notícies quan hi ha atemptats sagnants al món indi, palestí, etc. Molt soroll per a no res. L'antítesi de la serenitat. La sang calenta. Per a mi, Podemos és una algarabia on els espavilats hi suquen pa.

    ResponElimina
  2. El forat electoral que ara ocupa Podemos fa temps que existeix. Ja hi havia gent que l'havia vist. Aquest forat estava preparat per Izquierda Unida (els ICV catalanets). Però a IU (Herrera inclòs) els hi anava molt i molt i molt gran i obviament no el van saber aprofitar.

    Al principi Podemos queia molt bé. Normal quan vens aire i no et mulles. Però quan hagut de concretar cada cop provoca més dubtes. No serà Podemos l'enèssim intent de la casta per entabanar a la gent?? No es la primera vegada, per la dreta ja ho han probat amb UPyD i Ciudadanos.

    El recolsament ilimitat dels mitjans de la casta (La Sexta y Cuatro pertanyen al grup de Lara i a Telecinco) i sobretot la seva incapacitat d'explicar el perquè d'aquest recolsament genera molts i molts dubtes. Per què no donen el mateix suport a la CUP per exemple???

    Finalment el personal que van acumulant genera encara més dubtes, Villarejo, Galdón, una escisió de Ciudadanos.......etc.

    I finalment la notícia que la novia de Iglesias es una profesional de la política via IU. Ja tenim la connexió IU, Podemos i el forat.

    Quan va aparèixer Podemos agradava, però a mesura que passa el temps cada cop agrada menys i genera molts i molts dubtes (i pot-ser el dubtes ja s'estan començant a concretar).

    Quan s'investiga un crim, una de les primeres coses a determinar són els movils i els objectius. Quins són els objectius de Podemos? Podria ser dinamitar l'esquerra espanyola i mantenir PP com a primera força (al menys mentre no creixi massa) i per altra banda introduir un difuminador i per tant desactivador del procès català?. Mentre no ho aclarin, aquests objectius semblen molt probables.

    ResponElimina
  3. Aquest últim paràgraf el trobo una mica paranoic, no? Em refereixo a l'anònim.

    ResponElimina
  4. N'ES UN FET SENSA PRECEDENTS,CREC RECORDAR QUE ERC.ALS ANYS TRENTA,VA ARRASAR POCS MESOS DESPRES DE LA SEVA FUNDACIO....

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…