Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2014

[-281] Exclosos de la realitat de la majoria (#dependentisme)

Diari de Setge del 31 de gener de 1714 (dia 191).

Fa més d'un any, pocs dies després de les darreres eleccions autonòmiques. Per motius professionals em toca visitar una casa al nord de l'Avinguda Diagonal de la Barcelona. Upper que en diuen. Casa senyorial. El porter, uniformat, ens obre la porta. L'immoble s'ho val. Pasta gansa. Hi viuen hereus d'una família de bona nissaga. Catalans, catalans, encara que ara parlen normalment en castellà. L'avantpassat, abans de la Guerra Civil, havia dominat com a bon cacic de la Lliga la comarca on la família tenia l'històric mas. Després, naturalment, com tocava per mantenir-ne l'estatus, havien abraçat el franquisme. Tot i que no ve a compte i no té ni idea de com pensem els qui la visitem, no s'està de fer-nos notar que ella ha votat a aquell noi jove tan prometedor. En efecte, Ciutadans ha fet un excel·lent resultat als barris alts (vull dir socialment, alts) de la capital catalana i ha obert la primera fui…

[-282] Cal un Cens de Consultes gestionat per la Generalitat (#9n2014)

Diari de Setge del 30 de gener de 1714 (dia 190).













Costa prou coincidir amb la Gemma Galdón: normalment, el seu argumentari tòpicament demagògic guarnit amb un posat sempre tens i esquerp acostuma a predisposar-me en contra. Fa tres dies, però, les coses com siguin, va escriure un bon article al diari de l'esquerra nacionalista espanyola. Es referia a les diverses possibilitats que es plantegen per disposar d'un cens electoral propi que permeti al Govern de Catalunya organitzar la Consulta del 9 de novembre d'enguany. Comparteixo amb ella la idea que el padró municipal no constitueix una bona base. No només perquè la seva cessió comporta una problemàtica legal densa, sinó també perquè plantejarà problemes logístics greus en aquells consistoris on el dependentisme és fins ara majoritari. Un boicot d'entre mig i un centenar d'Ajuntaments deixaria certament tocada la credibilitat del procés. Continuo pensant, doncs, que la Generalitat ha d'assumir la logística a pa…

[-283] Nosaltres sols per guanyar Europa (#EP2014)

Diari de Setge del 29 de gener de 1714 (dia 189).

Finalment, no hi haurà candidatura unitària del sobiranisme a les eleccions europees. Una vegada descartada la (d'altra banda impossible) aliança de tots els signants de l'acord de data i pregunta, certament els arguments a favor i en contra de la llista civil pro consulta s'acumulaven en els dos sentits possibles. I, francament, tot i que sempre he estat partidari del Bloc Sobiranista, en aquest moment no tenia un criteri clar. Molts dels arguments, la majoria, en un sentit i un altre, els trobo raonables. Essent pragmàtics i passant pàgina, doncs, ens haurem de conformar amb la negociació (aquesta, sí, molt més viable) d'una part conjunta en el programa de les quatre llistes que el sobiranisme presentarà a les eleccions europees. A parer meu, el principal problema de la concurrència en solitari serà per a dues de les quatre formacions. La CUP tindrà la dificultat d'arribar al mínim per obtenir representació, tot i…

[-284] I els sis mil mai van sortir (#Montjuïc1641)

Diari de Setge del 28 de gener de 1714 (dia 188).

Tot i els desastres del dia anterior a la muntanya i el pla de Barcelona, el marquès de los Vélez conservava encara una important superioritat numèrica. La desmoralització de les seves forces, però, i la constatació aquella nit a Sants de l'estat de "son exèrcit destroçat", amb la mort de bona part dels seus comandaments, "quant pensà Barcelona que al dia següent tornaria a envestir, se retirà ab manifesta fuga prenent lo camí de Sant Boi vers Tarragona, no tenint-se per segur fins fou arribat a aquella ciutat". L'autor de l'Exemplaria ens recorda que "de esta senyalada victòria, que Nostre Senyor fou servit de donar als catalans a la vista de Barcelona, féu esta ciutat i tots los habitants de ella grans demostrations de alegria". Però també analitza algunes de les causes que l'havien fet possible. La principal, la unitat: "primerament, la unió tant gran i conformitat i agué dins Barce…

[-285] Arribaran molt a prop de Barcelona, però no hi entraran (#Montjuïc1641)

Diari de Setge del 27 de gener de 1714 (dia 187).

L'autor de la crònica Exemplaria de la Catedral de Barcelona assenyalà com, un cop iniciat el combat, en l'angoixa pròpia del moment, se sabé a la ciutat que una religiosa del monestir de les caputxines, "dona de exemplar vida i abstinèntia", que moriria "ab gran fama de santedat", havia "muntat al terrat" per veure la batalla i vist sobre la muntanya de Montjuïc la Mare de Déu, acompanyada de santa Eulàlia, santa Madrona i sant Sever, conformant-se amb el que una altra monja famosa a la ciutat havia profetitzat feia dies: "tinga bon ánimo, siam bons, que Déu nos ajudarà: ells arribaran molt serca de Barcelona, però no i entraran ja u veurà." Però tornem del cel a la terra. Llançades les millors unitats del marquès de los Vélez contra les febles defenses de Montjuïc, "arribà socorro de Barcelona", "axí per terra com per la mar, aquest de la gent de la Ribera [la que perdria…

[-286] Fer onejar la bandera castellana a Montjuïc (#Montjuïc1641)

Diari de Setge del 26 de gener de 1714 (dia 186).

Efemèrides importants avui. Fa setanta-cinc anys, l'entrada de l'exèrcit franquista a Barcelona. Vés per on, els seus fills i néts han decidit commemorar-ho ancorats allà mateix, a la Diagonal. Però, segles abans, el 26 de gener de 1641, tenia lloc la batalla de Montjuïc, moment clau en la consolidació de la Revolució Catalana que havia esclat la primavera anterior. Alguns patriotes es trobaran avui per commemorar-ho. Repasso la narració que en fa, plena de vivesa, la denominada crònica Exemplaria de la Catedral de Barcelona, publicada per Antoni Simon Tarrés (Cròniques de la Guerra dels Segadors, Barcelona: Curial, 2003, p. 191-234). Digueu-me presentista, però en tornar als fets d'aleshores, els punts de connexió amb l'actualitat del procés de Catalunya cap a la plena sobirania suren amb enorme força. El títol de les pàgines que el seu autor dedica al fet resulta ben significatiu: "Batalla de Montjuïc i victòria …

[-287] Sacsar-nos el passaport (#Europa)

Diari de Setge del 25 de gener de 1714 (dia 185).

Estan sembrats. La darrera aportació del diari de capçalera de l'espanyolisme d'esquerra, d'en Josep Maria Colomer, que es defineix com a membre per elecció de l'Acadèmia Europea. Cal dir-ho, una mica més seriosa que les anteriors perles de César Molinas i Laura Freixas. Diu que el concepte de sobirania és el més obsolet en la política europea actual i que moltes de les antigues funcions dels Estats ja són a mans dels òrgans de la UE. Quan sento aquesta mena d'afirmacions d'algú tan i tan ben informat sempre se m'activa la mateixa neurona: la que em porta de dret a Carmelo Paniagua, president de la Federació Espanyola de Patinatge, blandint el passaport per dir-nos en una de les assemblees de la Internacional que no teníem dret a ser membres com a país esportiu. Em sorprenen doblement les afirmacions d'en Josep Maria Colomer, bàsicament, per dos motius: el primer, perquè la deficientíssima reacció de la …

[-288] Sobre l'onanisme anti-independentista (#Brigada)

Diari de Setge del 24 de gener de 1714 (dia 183).

Els mitjans que els espanyols anomenen d'àmbit nacional, és a dir, els publicats o emesos des de Madrid, han enfollit a mesura que constaten la nostra persistència. Segueixen una estratègia, des del meu punt de vista, realment kafkiana. Estan convençuts de la necessitat de convèncer els seus lectors i oïdors que cal evitar la independència de Catalunya. No cal. Els espanyols tenen claríssim que estan en contra. Semblaria lògic dissenyar una estratègia per seduir els catalans, que som els que estem a favor, però no. Nosaltres, en realitat, per a ells, no existim. Ni com a subjecte polític ni com a ciutadans amb dret a decidir, ni com a consumidors de mitjans. Aquest capteniment provoca situacions realment esperpèntiques, com ara quan, diumenge passat, El País titulava a quatre columnes en portada sobre l'existència d'un "mur de silenci internacional" contra el qual s'havia estavellat el "desafiament de Mas…

[-289] L'art meritori de refutar-se a un mateix (#procés)

Diari de Setge del 23 de gener de 1714 (dia 183).

Darrerament, el diari El País està excel·lint en la publicació d'articles sobre els catalans considerats històricament. Déu n'hi do. Després de la peça estel·lar del matemàtic i economista César Molinas, ahir arribava la de l'escriptora Laura Freixas, a mig camí, per cert, de la crònica familiar, com el famós article de Borja García-Nieto al diari comtal. Gens original, la veritat. Una descripció més o menys feliç i sentimental del fet que als dos bàndols de la Guerra Civil hi va haver catalans implicats més o menys de gust. Talment com a la Guerra de Successió. I l'afirmació severa, contundent i... falsa, de què la visió de la història oficial que es fa des de Catalunya no ho té en compte. Falsa, perquè tota la bibliografia existent que analitza amb rigor el conflicte tracta aquesta qüestió. Des de la recerca universitària a la crònica històrica de caire més periodístic. Des de Borja de Riquer a Ignasi Riera, passant p…

[-290] Notícies insolvents de Catalunya (#dependentisme)

Diari de Setge del 22 de gener de 1714 (dia 182).










És curiós, alhora que es critica la commemoració del Tricentenari i s'acusa el sobiranisme català de tergiversar la història, l'espanyolisme es llança massivament a segrestar-la, amb el ministre Wert al capdavant. Més enllà de les aportacions d'historiadors professionals, que gairebé mai coneixen directament la història de Catalunya, els principals mitjans escrits espanyols van plens d'una florida d'interpretacions globals del sentit de la història del nostre país, normalment, fetes a base de quatre (o menys lectures), a partir dels apriorismes que permetin falcar la conclusió final que es proposaven defensar d'inici. És la història no en sí mateixa sinó com a excusa. Després de la demostració de fa uns dies de l'especialista en el món financer, president del Círculo Ecuestre i testaferro del Partit Popular Borja García-Nieto, aquest cap de setmana passat l'exhibició va córrer a càrrec del matemàtic i ec…

[-291] 2/3 de desesperació (#depedentisme)

Diari de Setge del 21 de gener de 1714 (dia 181).













A l'entorn de la votació del Parlament sobre la reclamació del traspàs de la competència per organitzar referèndums per la via de l'article 150.2, ha reprès amb força un argument ja clàssic del dependentisme: l'exigència d'una majoria de dos terços per aprovar cadascuna de les passes en el full de ruta cap a la plena sobirania. És una troballa amb una amplíssim consens argumental entre el dependentisme, que abraça des de Jordi Cañas a Manuel Manchón, passant per Joan López Alegre. I, naturalment, un dels grans popes, l'Enric Juliana als titulars del seu diari. Desgraciadament per a ells, anem tan bé que, finalment (tot i l'abstenció dels diputats de la CUP), després del decantament dels diputats/es Elena, Geli i Ventura cap al sí, hi va haver majoria de dos terços. Però si no hi hagués existit s'hauria produït en tot cas la majoria necessària per portar una proposició al Congreso de los Diputados. Per molt q…

[-292] Fins els pebrots que l'Albert Sáez em tracti d'imbècil (i II) (#Brigada)

Diari de Setge del 20 de gener de 1714 (dia 180).












Sí, senyor Sáez, alguns tenim pressa. Molta pressa. Perquè, equivocadament o no, estem convençuts que és el canvi profund més eficient que podem endegar per atendre la crisi més bestial que pateix aquest país des de fa moltes dècades. Perquè el patiment dels nostres conciutadans ens és punyent. Per cert, a banda d'enfotre-se'n, estaria bé que en algun moment ens expliqués quina és la reforma de caràcter estructural que vostè proposa per subvenir les necessitats tan greus de tanta gent. Espero que en el seu canvi, per cert, vostè tingui molta pressa i sigui un hiperventilat, perquè hi ha qui ho necessita molt de debò i quan abans. Però, a més a més, li agrairia que deixés de caricaturitzar permanentment els partidaris de la plena sobirania presentant-nos com a friquis i inconscients. Entre els independentistes hi ha friquis i insconscients. Bastants, perquè som majoria. Però també entre els dependentistes i els sense-pressa-al-s…

[-293] Fins els pebrots que l'Albert Sáez em tracti d'imbècil (I) (#Brigada)

Diari de Setge del 19 de gener de 1714 (dia 179).

Perdoneu que el títol sigui tan gràfic. Direu que massa. Però és que defineix exactament els meus sentiments. Suposo que ell, si no m'erro, director adjunt d'El Periódico, es creu molt graciós. Com diria el president Pujol, molt del hi-hi-hi, ha-ha-ha, però qui s'ha cregut que som. De la seva ploma, crec, va néixer fa temps aquesta denominació tan profundament despectiva d'hiperventilats, que vol descriure pel boc gros, amb el traç més gruixut possible, tots els independentistes que tenim pressa: aquells que pensem que la nostra comunitat nacional necessita els instruments i els recursos d'un estat per tirar endavant i que com el que tenim ara ens va sistemàticament a la contra (de fet, treballa cada dia per eliminar-nos del mapa), ens cal disposar urgentment d'un de propi. Suposo que ell discrepa frontalment d'aquesta anàlisi. Desconec si vol o no un estat i en tot cas el deu considerar una mena de caprici …

[-294] Navarro ha de donar explicacions urgents (#estafafederal)

Diari de Setge del 18 de gener de 1714 (dia 178).













Tot i que ells fan veure exactament el contrari, la immoralitat del capteniment polític dels socialistes en la sessió parlamentària del passat dijous va ser realment difícil de superar. Cal tenir molta barra per passar-se per l'arc de triomf el propi programa electoral sense cap mena de recança. Com deien a twitter, Navarro és un geni: no ha necessitat ni governar per a incomplir-lo. Per justificar-se, encara ahir, a les xarxes socials, alguns dels diputats catalans de la línia PSOE deien que sí, que votarem, que ells volen fermament, però que (com la famosa portada d'El Periódico contra la consulta a Barcelona) així no. Aquest mantra que van repetint m'enerva especialment: què és exactament el que diuen que votarem si ells han renunciat a l'autodeterminació per sotmetre's al PSOE amb la rendició de Granada? Sobre la reforma constitucional que ens cuinaran als despatxos? Cap novetat, una autèntica estafa, vaja.

Pere…

[-295] La fractura social(ista) (#PSc)

Diari de Setge del 17 de gener de 1714 (dia 177).












Consumatus est. Em parlen d'un important alcalde socialista d'una població de l'àrea metropolitana que aquestes dies, preocupadíssim, ha cridat a capítol tots els comandaments alts i mitjans del seu Ajuntament per mirar d'aplicar mesures urgents de redreç. Cal reaccionar urgentment perquè només resten quinze mesos per salvar els mobles. Es tracta de revertir la caiguda en barrina de les expectatives que els albiren les enquestes locals davant les eleccions municipals de maig de 2015. El PSC passaria allà de la folgada majoria absoluta actual a perdre, com a mínim, un terç dels seus vots de fa tres anys. Segons la demoscòpia, a banda d'altres moviments menors de vot entre partits, el gran beneficiari de l'ensulsiada seria Ciudadanos, dotat a la població d'un perfil directament falangista.

Em parlen també d'un poble de menys de mil habitants on el PSC de comarques gaudeix de fa anys de la majoria absoluta. …

[-296] No, el PSC ja no és necessari (#dependentisme)

Diari de Setge del 16 de gener de 1714 (dia 176).












Hi ha un acord massiu, generalitzat, entre els opinadors als mitjans de comunicació nostrats, un autèntic cor ben intencionat que se sent reiteradament, cada vegada que se'ls posa a la cruïlla: Catalunya i el procés necessiten el PSC. Doncs, no. No hi estic d'acord. No m'hi compteu. No, pel que es veu, Catalunya ja no necessita el PSC. No hi pot haver cap dubte, els socialistes catalans han estat fonamentals en la construcció del país actual. Naturalment, encara que sigui amb llums i ombres (que us he d'explicar de Sabadell estant) des dels ajuntaments han fet una tasca de transformació sovint espectacular. Però el nostre país fa mudança a una velocitat espaterrant. El panorama dels partits polítics, d'aquí cinc anys serà probablement molt diferent. L'esquerra catalana disposa d'altres tres opcions, si no totes directament compromeses, si almenys correctament alineades amb el futur d'un país independent,…

[-297] Per fer-nos fora de la UE sí que hauran de canviar la Constitució (#procés)

Diari de Setge del 15 de gener de 1714 (dia 175).













Parlem de Tractats i Constitucions. Europa i Espanya. Entre altres coses, l'article 4 dels Tractats de la Unió Europea estableix que "La Unió respecta les funcions essencials dels estats, particularment les que tenen per objecte garantir llur integritat territorial, mantenir l’ordre públic i protegir la seguretat nacional". En una pirueta certament notable, l'espanyolisme i el dependentisme català, amb Josep Antoni Duran i Lleida al capdavant, prenen aquest precepte com un aval a l'expulsió dels catalans de la UE en cas de secessió. Enlloc es preveu aquesta expulsió, però és igual. Convé arribar a aquesta conclusió i punt. Encara que la mateixa norma estableixi també just abans, a l'article 2, com a principis superiors que l'inspiren (i, per tant, des dels quals cal fer qualsevol interpretació): que "La Unió es fonamenta en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democràci…

[-298] Espanya decideix humiliar-se (#procés)

Diari de Setge del 14 de gener de 1714 (dia 174).












Es mira defectuosament a sí mateixa. No es comprèn. No s'accepta tal com és. No vol entendre els problemes que genera una construcció política nascuda de la violència, de la imposició i de la substitució. I és precisament per això que l'Espanya que ha fabricat Castella històricament, sempre ha fracassat a l'hora d'aturar els seus processos de progressiva desintegració. En la seva darrera oportunitat, també. Durant aquests darrers anys, Espanya podria haver afrontat de cara el procés. Conscient de la possibilitat de combinar els seus poderosos mitjans d'Estat amb l'establishment català, tan interessat a mantenir el negoci de la dependència, podria haver agafat el brau per les banyes (mai més ben dit) i haver-se llançat, amb quatre reformes-parany cosmètiques, a defensar el no en una Consulta autoritzada, fins i tot, organitzada a nivell general espanyol. Catalans, hem escoltat el missatge i ara us guanyarem democ…

[-299] En cercles, des de dalt del cavall (i III) (#CírculoEcuestre)

Diari de Setge del 13 de gener de 1714 (dia 173).












L'article s'ho valia i m'estrendré en un tercer apunt. La part final del text del president del Cículo Ecuestre (aquella institució honorable de l'establishment català on, per cert, et demanen que facis les conferències, preferiblement, en espanyol) ofereix una valoració del segle XVIII català certament curiosa. Ell mateix la resumeix així: "Se les abrían [als catalans] las puertas a participar tanto en el mercado peninsular como en el americano, y todas las energías se van a dirigir a reemprender el camino del progreso económico, que se prolongará durante todo el siglo XVIII, coincidiendo con la fundación de las reales academias y el aumento demográfico, viviendo Catalunya un periodo de larga prosperidad." Tal valoració ve precedida de l'afirmació, amb una dosi d'immoralitat que fa federat, segons la qual "el castigo fue a su vez un revulsivo para los catalanes". Resulta difícil passar d'…

[-300] En cercles, des de dalt del cavall (II) (#CírculoEcuestre)

Diari de Setge del 12 de gener de 1714 (dia 172).

La capacitat del senyor Borja García-Nieto per barrejar naps amb cols no té preu. A continuació de les reflexions inicials que us relatava en l'apunt d'ahir, el seu article aborda la següent disjuntiva: "¿Eran unos mejores catalanes que los otros? No, sin duda no. Eran dos formas de ver una realidad social y dos proyectos de sociedad alternativos." I tot seguit ens presenta els seus dos il·lustres ascendents nobles, adscrits a un i altre bàndol, Galceran de Pinós i el magistrat borbònic Antonio de Alòs. En efecte, les causes que portaren d'origen els privilegiats a integrar-se en el camp borbònic o austriacista foren, com sempre, en totes les grans cruïlles, enormement diverses. Però tampoc no cal ni dir que, en el moment de la batalla final, uns van lluitar, a la pràctica, per la supervivència de la seva comunitat política i els altres no. L'aposta d'uns portava adherits certs valors polítics (com ara, co…

[-301] En cercles, des de dalt del cavall (I) (#CírculoEcuestre)

Diari de Setge del 11 de gener de 1714 (dia 171).

Han passat ja uns quants dies, però no em resisteixo a escriure sobre l'article famós, publicat al diari comtal, perpetrat pel president del Círculo Ecuestre el senyor Borja García-Nieto. Tots el recordareu. El seu il·lustre autor, membre destacat de l'establishment català, té estudis de dret i economia, però, tot i així, es postula com a historiador. Perfecte. Revisem, els conceptes clau. Primera constatació. La seva interpretació de la Guerra de Successió pel que fa a Catalunya és de traca i mocador. Moderna, mooolt moderna. D'entrada, afirma que va ser un mal negoci perquè les conseqüències del Tractat d'Utrecht van establir l'endarreriment futur d'Espanya. Confondre l'extensió d'un imperi amb les causes per les quals s'afavoreix o es camina en sentit contrari a la modernitat crida l'atenció. A continuació, la lectura social de l'alineament dels catalans en els dos bàndols enfrontats duran…

[-302]: Diàleg buit, vot capat (#procés)

Diari de Setge del 10 de gener de 1714 (dia 170).

Polítics antics, política rància. Aquests dies he tingut l'oportunitat de viure-ho en un curt (per voluntat seva) intercanvi d'opinions amb el socialista basc Odón Elorza a twitter. Alguns, conscients que marxem, necessiten desesperadament fer-nos una oferta, però no acaben de veure que la seva manera de fer, democràticament tan galdosa, consolida les nostres conviccions. Ramón Jáuregui diu molt vehement que sí, que podrem votar, i tant. Però haurem de votar exactament sobre el que ells hagin decidit en un despatx que és el terreny de joc. Sobre la reforma constitucional que ens emplatin, amb les seves fulletes de juliverd decoratives. Després, uns seran més purament cosmètics i altres més profunds en el grau de descentralització i federalització de la seva proposta, naturalment, sempre inviable, davant la constatació evident que el Partido Popular (aritmèticament imprescindible per dur-la a terme) camina en la direcció oposada…

[-303]: Contaminar, mentir sense escrúpols sobre Escòcia [#procés]

Diari de Setge del 9 de gener de 1714 (dia 169).

De Xavier Vidal-Folch a Maurici Lucena, podràs sentir-ho gairebé a diari. És molt bèstia. Autèntic funambulisme intel·lectual, però han decidit apropiar-se de l'exemple escocès i quebequès. És increïble perquè acredita exactament el contrari d'allò que ells defensen, però la veritat, a aquestes alçades, ja no importa res. És igual que els referèndums celebrats o pendents en aquests territoris demostrin que el dret a decidir d'una comunitat política reconeguda com a tal està situat per davant de qualsevol ordinament o costum constitucional. Tant hi fa. Segons aquesta tropa d'opinadors de l'entorn del PSC se suposa que la Consulta acordada no és possible a Catalunya també per culpa dels catalans. Hem sortit al carrer com mai a Europa per reclamar-la, hem organitzat entre 2009 i 2011 més de cinc-centes consultes locals amb una mobilització popular descomunal, però segons el socialisme dependentista si no es fa la Consul…

[-304] Quan t'insulten per posar-se al mig (#procés)

Diari de Setge del 8 de gener de 1714 (dia 168).

Si han complert amb el seu compromís, a les hores de mitjanit a les quals, com és costum es publicarà aquest apunt, els socialistes espanyols residents a Catalunya i Espanya ja deuen haver fet pública la concreció de la seva proposta de reforma constitucional. Friso perquè així hagi estat. Cal que deixem quan abans de parlar de fum federal i concretem. Parlem menys d'esperits i més de propostes específiques. Què reformaran i amb qui. Que l'estafa quedi despullada el més aviat possible. En l'actitud d'aquest sector del nacionalisme espanyol i del dependentisme català hi ha uns quants elements que m'enerven profundament, als quals dedicaré unes quantes línies en els propers dies. Un que considero altament immoral, indecent: la persistent voluntat de posar en el mateix raser els qui volen votar i els qui volen impedir que es voti.

Pretenen que els qui defensem la Consulta som iguals que els qui volen prohibir-la per ter…

[-305] Fracturar-se la credibilitat davant del món (#FernándezDíazStyle)

Diari de Setge del 7 de gener de 1714 (dia 167).












Casa meva ha estat una escola de pluralisme. Sempre s'ha parlat apassionadament de política (sense això aquest bloc no existiria) i sempre s'ha discrepat de gairebé tot. Ara mateix, uns quants estem pel Sí+Sí i uns quants pels no. Durant molts anys, cadascun dels quatre de casa votava una opció política diferent. Això no ha estat cap obstacle perquè ens mantinguéssim units. Tot el contrari, ha estat una escola de respecte a les opinions dels altres. Altres que sempre, encara que sigui petita, tenen algun bocinet de raó. Aquests dies el ministre Jorge Fernández Díaz ha afirmat que el debat sobiranista està provocant fractura social i que algunes famílies han decidit no trobar-se al Nadal per evitar-se discussions. Parlem del ministre immoral responsable, mà a mà amb la vicepresidenta del Govern espanyol i de l'entorn català del president Rajoy, de l'operació dels aparells de l'Estat més nauseabunda des dels GAL, encam…

[-306] No fem servir prou la llengua (#procés)

Diari de Setge del 6 de gener de 1714 (dia 166).












La batalla diplomàtica que ha aflorat aquests dies demostra que, passen els dies, avança el procés... i guanyem la guerra. Tres folis del president contra 210 de García-Margallo. La raó és molt senzilla: defensar el principi democràtic és enormement senzill: reprimir-lo té unes dificultats argumentatives descomunals. Entre les reaccions a la premsa mundial, sembla que, a banda d'aquest raonament, fonamental, en defensa de la Consulta, quan apel·lem directament a la justificació de la independència, s'entén poc que ho fem bàsicament en termes de greuge econòmic. L'espoli fiscal i l'agressió constant d'Espanya a la competitivitat de la nostra economia és un fet punyent, però crec que hem de donar més pes a les qüestions estrictament culturals i lingüístiques. No pot semblar, el nostre, un problema de rics enfadats. Afortunadament, també en això, els espanyols ens ho posen fàcil. Ens regalen el millor argument. Una gran…

[-307] Fidels a la història, Catalunya primer (#noupaís)

Diari de Setge del 5 de gener de 1714 (dia 165).












Segons com algú podria arribar a la conclusió que, al llarg de la història, el patriotisme català d'Antic Règim primer i el catalanisme contemporani després han gaudit d'un fil conductor que el nou sobiranisme ha trencat amb força als inicis del segle XXI, en esdevenir obertament independentista. Si mirem la història del nostre país amb la mirada endins, però, descobrirem que aquesta vella continuïtat enllaça a la perfecció amb el que estem vivint ara. L'element determinant de l'equació és aquest: la majoria dels catalans sempre, al llarg d'almenys vuit segles, han concebut junts el seu país com una comunitat política els interessos de la qual havien d'orientar en lloc preferent la seva acció política. Això vol dir que aquesta prioritat per Catalunya permetia relligar la comunitat, d'acord amb les circumstàncies de la història, amb altres entitats, però sempre mantenint en primer terme la defensa de la sobira…

[-308] Els de dalt i els de baix a la ciutat assetjada (#procés)

Diari de Setge del 4 de gener de 1714 (dia 164).

El gener de 1714 la capital de Catalunya portava més de cent cinquanta dies de setge de les tropes borbòniques. S'havien succeït multitud d'escaramusses al Pla de Barcelona, però les posicions dels uns i dels altres eren pràcticament les mateixes del dia del tancament del setge, a finals de juliol de 1713. Els defensors no disposaven de forces suficients per emprendre un atac general que permetés obligar els assetjadors a aixecar el camp. Les notícies de revolta a l'interior de Catalunya feien pensar, més aviat, en la possibilitat que aquest gran atac es produís com a conseqüència de l'arribada de forces lleials a l'arxiduc a l'esquena de les tropes borbòniques de les Dues Corones. Existia, però, una tercera possibilitat, que els assetjats van contemplar i projectar: la de provocar un atac general per part dels assetjadors, nerviosos per la hipòtesi de ser agafats entre dos focs, que els provoqués tal nombre de b…

[-309] Catalans que caminen cap a la gran cruïlla (#9n2014)

Diari de Setge del 3 de gener de 1714 (dia 163).










Els qui volem, des de sempre o de fa poc, és igual, una Catalunya independent tenim una gran força moral. Gaudim dels rèdits d'una proposta sòlida i transversal. Guanyadora. No experimentem cap gran contradicció entre els valors generals que defensem i la nostra aposta per construir un Estat nou. Al contrari, de fet, molts creiem que aquest nou instrument ens aportarà un marc molt més ajustat a les nostres necessitats i on serà més fàcil construir un país de qualitat. Però hi ha gairebé un de cada dos ciutadans residents a Catalunya que es veu igual de català que d'espanyol; fins i tot, més espanyol que cap altra cosa. En aquest segment, l'any que comença anirà desvetllant cada dia amb més cruesa una disjuntiva desagradable, punyent, un repte sentimental i racional. No és l'elecció entre un país i un altre, tria sobre la qual es planyia pel seu fill la ínclita Carme Chacón. Aquest dubte es resoldrà fàcilment agafant una …

[-310] D'Almendralejo a la Vajol, una única història d'Espanya (#wertgonya)

Diari de Setge del 2 de gener de 1714 (dia 162).












Havia passat desapercebuda en el fragor de la deconstrucció de la immersió lingüística, però la nova Llei d'Espanyolització en l'Educació (mal anomenada Wert) apuntava des del començament una altra transformació de caràcter devastador: l'atribució de la fixació dels temaris de les assignatures troncals al Ministerio de Educación. En el camp de la història aquest fet pren una importància cabdal. Fa setmanes, en una entrevista a la televisió pública catalana, el ministre ja havia avançat que els manuals escolars aprovats per la Generalitat de Catalunya explicaven una història poc acurada. Així, doncs, d'Almendalejo a la Vajol, Viriato, Reis Catòlics i Dos de Maig. Tot i la tradicional crida a la revolta de saló que puguem fer a hores d'ara, mentre Catalunya no faci efectiva la independència, la resistència dels nostres docents haurà de ser necessàriament prudent: els estudiants només superaran les revàlides en els dife…

[-311] Gonzalo Bernardos i 8aldia triomfen als IV Premis Brigada de Narcotics 2013 (#PremisBN)

Diari de Setge del 1 de gener de 1714 (dia 161).

Després d'un mes de votacions, Gonzalo Bernardos i 8 al dia de 8TV han aconseguit fer-se amb els Premis BN 2013. Els seus mèrits són incontestables. El programa d'en Cuní ha esdevingut l'autèntic referent del dependentisme català més acomodat. Si les masses sense estudis tenen Intereconomia (de moment, mentre aguanti econòmicament) i 13TV (el temps que vulgui l'Església catòlica) com a tribunes privilegiades, l'establishment català, els defensors de la reforma lampedusiana (que hi hagis els canvis justos per dissimular que tot queda igual, d'acord amb els nostres interessos) gaudeixen de l'acció entusiasta cada nit de Josep Cuní. La seva capacitat de ficcionar la realitat és brutal. Només un exemple: la mateixa nit de l'acord per a la pregunta i la data, mentre la majoria de les reaccions de partits i entitats i els resultats de les enquestes hi donaven suport, 8 al dia va organitzar un debat amb més d…