Ves al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2014

[-253] Entre la gelosia i el sectarisme (#procés)

Diari de Setge del 28 de febrer de 1714 (dia 219).












Em disculpareu que insisteixi, un dia més: som en un país de contrasts, darrerament. En aquest bloc només hi ha una mica de prudent autocensura en dos camps: el professional i el de la crítica als agents implicats en suport del procés sobiranista. Com la majoria dels qui remem a favor del camí cap a la plena llibertat, sóc dels convençuts que només des de la generositat i l'alçada de mires podem consolidar i encara acréixer aquesta gran majoria que necessitem per fer ben aviat realitat el nostre somni. L'acord històric del 12 de desembre de 2013 per a una data i una pregunta (doble) per a la Consulta sobre la Independència és una demostració empírica de la importància de remarcar allò que ens uneix per sobre de tot. Tota norma té la seva excepció, però. Per això, avui em permetreu que la trenqui. La CUP i ICV-EUiA es van desmarcar en menys de 2,3 segons davant la idea de conformar una candidatura conjunta al Parlament europea.…

[-254] Catedràtics de la lleugeresa (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 27 de febrer de 1714 (dia 218).

Tantes vegades com puc em queixo del lamentable recurs a la història per part de persones profundament indocumentades. La mecànica és gairebé sempre la mateixa. Primer es disposa d'un prejudici i després es torça la realitat del passat tot el que calgui per acomodar-la a allò que ja s'havia decidit defensar d'antuvi. Aquest ús absusiu i compulsiu s'ha desfermat amb motiu del procés i afecta especialment economistes i periodistes. No són aliens, però, fins i tot respectables catedràtics universitaris d'altres matèries. Un exemple punyent d'aquests dies el trobareu a l'article El tercio de Flandes, publicat al diari comtal pel catedràtic emèrit de dret constitucional i expresident del Consell d'Estat Francisco Rubio Llorente. Compte amb la contundència de la cita del seu escrit que ve a continuació: "Catalunya es también bilingüe; no que lo sea ahora, como consecuencia de la inmigración; lo ha sido d…

[-255] L'Àlex Fenoll, entre la covardia dels mesells i el llirisme dels ingenus (#procés)

Diari de Setge del 26 de febrer de 1714 (dia 217).









Dies, aquests, de contrastos. Fins i tot, dins la transversalitat del món sobiranista. Al matí, escolto l'Elisenda Paluzie recordant que, tal i com ve avisant el bo de l'Oriol Junqueras de fa temps (amb la incomprensió majoritària del respectable), o creem un bon cacau a la Unió Europea, o els generem un problema dels grossos, de debò de debò, o no ens faran ni cas. Abans i després de la Declaració d'Independència. Però no, el llirisme continua imperant al nostre bàndol. La majoria dels opinadors sobiranistes continuen instal·lats en un món de xauxa en el qual la independència l'assolirem a base d'educació, abraçades, petons i llançament generós de confetti. Una mena d'arcàdia Trueba d'amor. No, benvolguts, no. O ens resistim amb tota la nostra mala llet quan calgui, o ens maten. Aquest és el tema, perquè aquest és el seu objectiu final: fer-nos desaparèixer del mapa de les nacions. Expresso avui aquest tem…

[-256] Recurs previ d'eternitat (#marxemja)

Diari de Setge del 25 de febrer de 1714 (dia 216).

Què dir de l'acord entre el Partido Popular i el PSOE per reintroduir el recurs previ d'inconstitucionalitat en el mecanisme de reforma dels estatuts d'autonomia. No volen que es repeteixi el cas de la reforma catalana. Enmig d'una allau recentralitzadora potentíssima, que abasta tots els àmbits de la realitat política, social, econòmica i cutural, aquesta és l'única mesura que els dos grans partits espanyols han consensuat per respondre al profund descontetament (caldria més aviat dir, estat de revolta) que es viu a Catalunya. Boníssim. De riure. Sí, sí, Pere, és la solució. Brutal. Seria com discutir amb un assassinat sobre el gruix del calibre emprat per matar-lo. Per sort, els catalans no farem cap més Estatut, perquè, fixeu-vos: ara PP i PSOE han deixat a mans del Tribunal Constitucional la possibilitat de diferir l'entrada en vigor d'un nou Estatut d'autonomia pel temps que els passi pels nassos, …

[-257] Sobre el col·laboracionisme i l'amnèsia del nacionalisme espanyol (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 24 de febrer de 1714 (dia 215).

Dos fets fortament evocadors, casualment el mateix dia. A les xarxes socials esclata un nou exabrupte del diputat Jordi Cañas, un home, ara mateix (per emprar un acudit que no és meu), amb problemes amb la societat en general i amb l'Impost de Societats en particular. Acusa els independentistes d'estar preparant una mena de progrom contra els dependentistes com ell si guanyem l'Estat propi. Ho fa ensenyant fotos de col·laboracionistes exhibits públicament com a tals a la França de 1945, a la caiguda del règim de Vichy que havia estat titella dels nazis. Tot plegat després que Toni Soler hagi emprat aquest terme (col·laboracionisme) en un brillant article seu al Diari Ara, per definir els qui, sense defensar-la formalment, estan facilitant amb el seu escapisme la política rància de recentralització del govern espanyol. L'altre moment del dia, a la feina, una companya em parla de la documentació que treballa sobre el fun…

[-258] El manual del bon assetjador (#procés)

Diari de Setge del 23 de febrer de 1714 (dia 214).

Diuen, ben dit, que els historiadors sempre correm el risc de caure en el presentisme. Entre passat i present hi ha una rasa important, que convé tenir sempre molt en compte. Modestament, crec que la majoria dels historiadors catalans la tenen/tenim ben present, mentre els economistes, polítics i periodistes espanyols que pregonen l'existència d'Espanya des de la nit dels temps la salten cada dia amb pirueta i tirabuixó. De vegades, però, topes amb documents concrets que resulta molt difícil no llegir amb les ulleres d'avui posades. Aquests dies, mentre preparo materials per a una exposició que formarà part dels actes del Tricentenari, he tingut a les mans una carta. Us poso en situació. Es tracta d'un comerciant i botiguer empordanès amb densos contactes al sud de França que ha optat des del primer dia pels borbònics. Després de deu mesos de setge, l'abril de 1714, és al cordó, davant la ciutat, col·laborant a la …

[-259] Posar les cartes damunt la taula quan abans (#Europa)

Diari de Setge del 22 de febrer de 1714 (dia 213).












Mireu, entenc perfectament que hem d'aparèixer davant del món amb la legitimitat que ens dóna portar el principi democràtic per bandera. Sí, senyors. A hores d'ara, en el fons en el fons, la immensa majoria dels europeus il·lustrats, nord enllà, desvetllats i feliços, ja saben perfectament quina de les parts en conflicte en aquest racó de la Península Ibèrica gaudeix de superioritat moral. El grans principis són nostres. Perquè apel·lem als més bàsics i perquè, en contrast, la marca Espanya és dantesca: gairebé tot el que fan sembla abocar-los a la degradació de la seva imatge d'una manera radical, gairebé absoluta. Darrerament, sense anar més lluny i sota els ulls astorats de la Unió Europea, el comportament de la benemèrita a Ceuta. Però aquesta partida que juguem no només (ni tant sols preferentment) es disputa en el terreny dels grans principis. Per desgràcia, si ens deixem de llirismes, té un fort component d'inte…

[-260] A estones, no estic segur que sigui una bona estratègia (#procés)

Diari de Setge del 21 de febrer de 1714 (dia 212).











L'apunt d'avui potser us semblarà una mica oportunista a la vista dels resultats, per sota del que semblava que calia esperar, assolits a les eleccions regionals per part dels sobiranistes sards. Des de Vilaweb se n'ha prestat una considerable atenció darrerament, ateses les seves bones expectatives. Reconec que aquesta tradicional pulsió dels nacionalistes catalans per assimilar la nostra causa a la de totes les petites nacions d'Europa (de la qual, reconec, he participat sempre), ara que ens atansem al moment decisiu de guanyar l'acceptació dels estats europeus, comença a esberlar-se. Pateixo un agre duel moral entre la conveniència de defensar les causes justes dels febles, és a dir, de totes les petites nacions del continent davant dels Estats que malden (més o menys descaradament, més o menys implícitament, més o menys banalment) per esborrar-les del mapa, i la conveniència (expressada aquí més d'una vegad…

[-261] El concepte de Generalitat, pioner a Europa (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 20 de febrer de 1714 (dia 211).

És impressionant la quantitat d'historiadors aficionats que ha desvetllat la defensa a ultrança de la dependència de Catalunya. Economistes, advocats i periodistes s'han abraonat massivament a "explicar-nos" la història del nostre país (que, tot sigui dit, fins ara els importava un carall). Que si mai hem estat independents, que si no som una nació, que si patatín, que si patatan. Espanya, en canvi, diuen saberuts, és la nació més antiga del món. El nivell del debat és francament patètic, però no m'estic avui d'expressar-vos una idea, de la qual, per cert, hauríem d'estar francament orgullosos. No sé si heu reflexionat alguna vegada sobre el fet que la nostra institució de govern polític s'anomeni Generalitat. El General o Generalitat expressen gràficament, perduts en la nit de l'edat mitjana, l'antigor de l'existència real de la nostra comunitat política, naturalment, prèvia a qualsevol c…

[-262] La importància d'apel·lar a la dignitat (#procés)

Diari de Setge del 19 de febrer de 1714 (dia 210).













Quan tenia mig escrit l'apunt que ara mateix llegeixes he topat amb aquest magnífic article de l'Alfred Bosch. De fet, el diputat republicà a Madrid hi expressa de manera brillant i exacta allò que m'havia proposat comunicar-vos. Ens menystenen, aquesta és la clau de tot. Tan és així que no els interessa en absolut conèixer les raons de fons que han creat la nostra actual majoria social i política. La dignitat és la raó de fons del nostre moviment nascut de l'agressió permantent. Ho ha dit aquests dies el Gran Timoner en la seva entrevista al Corriere de la Sera. No és una qüestió de diners, sinó de dignitat. El conec poc, però crec que aquesta és la principal virtut de l'Alex Salmond. Abans d'ahir, en respondre a l'amenaça del ministre de finances britànic sobre l'ús de la lliura esterlina pels escocesos en cas d'independència responia amb gran lucidesa, una cosa així: "què vol dir que no pode…

[-263] Mobilitzar els de la Via, votar de groc (#25Mvotemdegroc)

Diari de Setge del 18 de febrer de 1714 (dia 209).

Llanço modestament una idea. Crec que és bona. Molt bona. Per si algú de l'ANC llegeix aquest bloc i vol impulsar-la amb més mitjans dels que són a l'abast un servidor. M'explico. Tots tenim un record espectacular i sentit de la Via Catalana. La publicació de la gigafoto al llarg del mes d'abril ens l'activarà novament amb gran força. I si aprofitéssim a fons la memòria d'aquella mobilització per engrescar-nos tots plegats i convertir les Eleccions europees del proper 25 de maig en un gran aparador mundial per al sobiranisme català? A manca de candidatura única, el món agafarà la calculadora i sumarà els resultats dels quatre grups que donen suport a la Consulta del 9 de novembre, els compararà amb els resultats de 2009 i traurà les seves conclusions pel que fa a la persistència o no de la nostra voluntat d'esdevenir un estat independent. De la temperatura de la nostra determinació. Posem-nos-hi, doncs. Dur…

[-264] Encara que només sigui per un dia (#EP2014)

Diari de Setge del 17 de febrer de 1714 (dia 208).

He tingut un parell d'idees com a activista i voldria compartir-les amb vosaltres. Avui, explico la més difícil de les dues, demà, la més fàcil. Com tots sabeu, ha estat impossible concertar una candidatura unitària a les eleccions europees. Passats uns quants dies des de que es va desfer la darrera esperança em mantinc igual, amb arguments que crec sòlids a favor i en contra. En tot cas, ja no val la pena insistir-hi més. Cal girar full i continuar endavant. Això sí, és precís analitzar amb calma que podem fer a partir d'ara per la unitat d'acció dels partits que defensen la Consulta, encara que ICV no ens ho posi gaire fàcil. Iniciatives com la de la manifestació del 30 de març a Brussel·les, per exemple, cal que vagin guanyant força en les properes setmanes. A més, però, abans de la jornada històrica del 9 de novembre crec que poden fer bàsicament dues coses. Primer, tal com ja s'havia insinuat i darrerament confirm…

[-265] Altres vies d'espoli: els ajuts públics (#prouespoli)

Diari de Setge del 16 de febrer de 1714 (dia 207).

Ahir escrivia un apunt sobre els diferencials en el pagament de tributs, taxes i preus públics en funció del territori on resideixen els ciutadans, un element que no es té mai en compte quan es parla de la desigualtat fiscal a Espanya, sota l'axioma els impostos els paguen les persones. Però hi ha altres vies de repartiment dels recursos públics que accentuen encara més el desequilibri entre territoris a l'hora de comparar recaptació i inversió. La sectorial de bibliotecaris i documentalistes de l'Assemblea publicava fa uns dies un apunt excel·lent desvetllant un altre exemple d'espoli: l'atribució d'ajuts públics a benefici de persones i projectes procedents de determinats territoris. Una modesta aproximació, sí, a un petit element cultural de caràcter sectorial. Però, francament significativa. Així, la comunitat de Madrid s'ha endut en 2013 el 41% dels ajuts del Ministerio de Cultura als arxius privats, m…

[-266] Els impostos els paguen les persones, però... (#prouespoli)

Diari de Setge del 15 de febrer de 1714 (dia 206).

Quedi dit per davant que no sóc economista. Demano excuses a l'avançada, doncs, si cometo alguna inexactitud greu. Però, clar, després de tants anys de debat, alguna cosa s'enganxa. Només serà, com sempre en aquest bloc, una idea llançada al vent. Hi ha un element (entre tants altres!) del debat d'aquests dies de les balances fiscals que em sorprèn. No em refereixo al fet que es doni per bona una o altra metodologia de càlcul. Com diu en Sala i Martín, totes dues ho són perquè responen a preguntes diferents. Em refereixo més aviat a l'afirmació solemne de l'espanyolisme segons la qual "els impostos els paguen els ciutadans, no els territoris". No és només, com ja es respon habitualment des del nostre cantó de la trinxera, que la despesa pública s'executi sempre sobre un territori concret, principalment, a través de la inversió pública de l'estat central en infraestructures i serveis. Espais, per c…

[-267] Les europees, l'aparador perfecte (#EP2014)

Diari de Setge del 14 de febrer de 1714 (dia 205).

Per anar escalfant motors i fer una mica de memòria, he repassat aquests dies els resultats de les eleccions europees de fa cinc anys. Senzillament, per dir-ho desacomplexadament, he flipat. De sobte, he recordat un flaix del mal regust d'aquell dia: un lamentable 37,5% de participació a Catalunya i uns resultats absolutament catastròfics per als, aleshores, encara només nacionalistes. La suma dels vots de CiU i ERC va superar escassament el 30% del total emès, cinc punts menys del que va aconseguir aquell dia tot sol el PSC-PSOE a Catalunya. Era quan els socialistes espanyols manaven a Madrid i controlaven pràcticament tots els ressorts del poder al Principat. Els resultats d'aquell dia, analitzats des d'avui, ofereixen unes quantes lliçons. La primera, que la manca de participació ens pot anar molt, però molt a la contra. Ara, però, hi ha indicis que permeten ser més optimistes. Les ganes del personal de demanar comptes …

[-268] De quina Consulta parlem? (#PSOEaCatalunya)

Diari de Setge del 13 de febrer de 1714 (dia 204).












La veritat, comença a fer mandreta parlar de la branca del PSOE a Catalunya abans coneguda com a PSC, però en fi. Encara ho farem alguna vegada de tant en tant. L'espectacle de l'altre dia al Parlament, quan el Grup Socialista va ser incapaç de formular una pregunta a la consellera d'educació passarà probablement als annals de la incapacitat parlamentària. El nivell de Lucena & Co. és el que és. Cada compareixença de Pere Navarro als mitjans esdevé ja directament esperpèntica; l'altre dia afirmava que veia el PSC molt fort, mentre el partit es dessagna al territori. Els dirigents del PSOE a Catalunya afirmen amb contundència que, en realitat, CiU i ERC no volen la Consulta, que només segueixen una estratègia adreçada a la confrontació. Que en canvi ells sí la volen de veritat. Però, cada vegada que els escolto em pregunto, de quina Consulta parlen? Encara no he sentit cap entrevistador formular explícitament aquest…

[-269] El cosmopolitisme desmemoriat de David Trueba (#procés)

Diari de Setge del 12 de febrer de 1714 (dia 203).

Sempre és preferible que no t'insultin. Encara és més bo que et diguin que t'estimen. Però no n'hi ha prou. Establir una relació de, poc o molt, dependència recíproca entre persones, sota un paraigües jurídico-polític comú, exigeix també l'acord mínim sobre unes normes clares i, sobretot, la pràctica del respecte mutu en el dia a dia. Espanya ha demostrat negre sobre blanc, al llarg de cinc-cents anys, que és incapaç de concebre un esquema polític de relació entre els ciutadans de la Península que no passi per la imposició de l'hegemonia de Castella. Ho diu la història i ho refermen les enquestes del CIS, cada vegada que es pregunta als ciutadans de l'Espanya castellana (la que talla el bacallà, perquè sempre serà majoria) quin és el futur que desitja. En les darreres hores, després de les seves boniques paraules en rebre els premis Goya, assistim a una tourné pels mitjans del cineasta David Trueba. Disculpeu, …

[-270] Entre la por gratuïta i el realisme necessari (#procés)

Diari de Setge del 11 de febrer de 1714 (dia 202).

La setmana passada hi va haver foc amic, intercanvi de trets entre mitjans digitals catalans. Nació Digital va publicar i altres mitjans se'n feren ressò, un escrit del coronel Martínez Inglés que alertava amb tot luxe de detalls sobre l'elaboració d'un informe anomenat Operación Estela, en el qual l'alt comandament de l'exèrcit espanyol, preveia l'escenari d'una eventual intervenció armada a Catalunya, amb l'objectiu de restablir l'ordre constitucional, vulnerat pels sobiranistes. En dies posteriors, altres mitjans, encapçalats per Vilaweb, van treure tota credibilitat a la notícia i fins i tot li'n van atribuir una voluntat estratègica de causar pànic i alarma en els rengles de l'independentisme. Del cas, francament, em preocupen els dos extrems. La notícia aconsegueix, certament, atemorir, tal i com he tingut l'oportunitat de comprovar personalment en diverses converses de cafè. No ca…

[-271] Fallarás no l'encerta gens (#dependentisme)

Diari de Setge del 10 de febrer de 1714 (dia 201).

Disculpeu-me l'acudit fàcil en el títol de l'apunt d'avui. L'escric arran de la intervenció de l'escriptora i periodista Cristina Fallaràs a 8tv, beligerant contra el president de Súmate, Eduardo Reyes, tan excelsament contestada pel, per a mi mític, Antonio Baños. M'interessa centrar-me avui en un dels arguments de la periodista. Aquell suposat seguidisme de la dreta burgesa que caracteritza el moviment sobiranista a Catalunya, segons el qual, el debat independentista serviria per tapar els problemes socials reals. Tal visió de la jugada és esbiaixada des de tots els punts de vista. No només perquè aquest procés l'hem començat des de baix, organitzant més de mig miler de consultes arreu de Catalunya, si més no, de bon començament, contra la voluntat de (gairebé) tots els partits polítics. No només. No només perquè és demoscòpicament falsa: l'enquesta de dijous passat de 8aldia, per exemple, demostrava …

[-272] L'enquesta dels Godó o el darrer crit desesperat de l'establishment (#Brigada)

Diari de Setge del 9 de febrer de 1714 (dia 200).

Després d'un dia d'intensa propaganda, dijous Josep Cuní va presentar a 8aldia una nova enquesta (després de les fetes a correcuita el desembre mateix, quan es van conèixer pregunta i data) sobre la hipotètica resposta a la Consulta del proper 9 de novembre. No em canso de dir-ho en aquest bloc i a les xarxes socials. En realitat, es tracta d'un escenari irreal. No només perquè hi ha seriosos dubtes que el Gran Timoner estigui disposat a celebrar-la contra la prohibició del Tribunal Constitucional, sinó sobretot, perquè en el cas hipotètic que es dugués a terme, em sembla evident que els del no tenen ja a hores d'ara ben clar que en faran boicot. Tot i així, els resultats de l'enquesta, presos com a sondeig d'opinió, permeten diverses constatacions. Demà us en faré alguna més, però l'essencial és l'absoluta manca d'escrúpols amb la qual la Brigada de narcòtics està disposada a contaminar l'anàlis…

[-273] Desesperació total en els rengles de la tercera via [#prouespoli]

Diari de Setge del 8 de febrer de 1714 (dia 199).


Després de tants mesos de parlar-ne, d'esperar el manà salvador per a alguns d'un nou sistema de finançament que guareixi les esgarrinxades de la nostra relació de dependència amb Espanya, amb això de les balances hem entrat en una nova dimensió de la manca d'escrúpols de l'espanyolisme governant. L'exposició de motius del ministre Montoro (abans d'haver de fer una espectacular reculada) va ser diàfana: si les balances fiscals mostren una distribució injusta dels recursos públics, ni se t'acudeixi modificar el repartiment... carrega't les balances. A mi em recorda aquella frase de Les Luthiers al seu mític gag sobre la República de Banània (el vídeo del qual il·lustra aquest apunt): "Me duele que se piense que éste es un gobierno autoritario; que no se piense eso... es una orden". Hem entrat en la dimensió del disbarat. Naturalment, de la coctelera sacsejada per l'economista friqui Ángel de…

[-274] Durao Barroso a la cort de Felip IV de Castella (i II) (#Europa)

Diari de Setge del 7 de febrer de 1714 (dia 198).

Encara que gairebé res no en resta en la memòria col·lectiva, Catalunya i Portugal van mantenir una activa solidaritat durant els anys quaranta del segle XVII. Principalment, en el préstec d'idees i arguments per justificar la rebel·lió contra Felip IV de Castella. Hi penso cada vegada que el senyor Durao Barroso invoca la legalitat, els Tractats europeus, com a principi bàsic i immutable per coartar l'exercici de la democràcia. Les Revolucions portuguesa i catalana de 1640 anaren acompanyades d'una intensa publicística amb contínues referències creuades. En el context de la mentalitat barroca, particularment conservadora, en el qual el manteniment de l'ordre establert era un valor fonamental (en el tema que ens ocupa, doncs, ben bé com ara), la revolució era identificada amb desordre fins i tot pels mateixos revolucionaris i com a tal sospitosa i desaconsellable per principi. A tot canvi o innovació s'atribuïa un o…

[-275] Durao Barroso a la cort de Felip IV de Castella (I) (#Europa)

Diari de Setge del 6 de febrer de 1714 (dia 197).

Les voltes del destí han volgut que siguin un portuguès i un belga, procedents d'antics territoris sotmesos al poder de la Monarquia hispànica, els qui encapçalin des de les institucions europees les amenaces contra la independència de Catalunya. Curiós, perquè si avui el nostre camí de llibertat (element que incomoda profundament l'Estat espanyol) corre en paral·lel al dels escocessos, el 1640 ho va fer del braç dels ibèrics de l'altra banda de la península. Ens ho explicà fa uns quants anys, ben documentat, la M. Àngels Pérez Samper (Catalunya i Portugal el 1640. Barcelona: Curial, 1992, 465 p.). La seva obra recull el testimoni fonamental de Rafael Nadal, a la seva Relació molt certa y verdadera dels ditxosos y felices seccessos de las armas del rey de Portugal y dels embeleços usan los castellanos... La solidaritat entre els dos països revoltats, més enllà dels resultats diplomàtics, fou molt intensa. A Catalunya, les p…

[-276] Albert Rivera, al Pi de les Tres Branques (#procés)

Diari de Setge del 5 de febrer de 1714 (dia 196).

Diuen que l'Alicia Sánchez Camacho, tot seguint la clàssica política (tan i tan europeista) dels grans partits espanyols, serà rebutjada a corner com a candidata del Partido Popular a les properes eleccions europees. La veritat és que el grau d'immoralitat al qual ha arribat ella i el seu fidel escuder Enric Millo l'ha posat en un punt de no retorn, de descrèdit total a Catalunya, que ni els seus, probablement (enquestes canten), estaran disposats a sostenir per gaire més temps. Evidentment, no la trobarem a faltar i ella segur que gaudirà de nou temps i mitjans per distreure's. Entretant, però, mentre acaba de perfilar-se el seu futur, l'exabrupte i l'escenificació de la tensió és la seva prioritat màxima. El Partido Popular ha d'aturar com sigui la sagnia cap a Ciutadans si no vol morir completament dessagnat a Catalunya. L'únic argument que els queda: presentar-se, amb la força que els dóna controlar …

[-277] La proposta de l'establishment: replegar-nos cap a la inanició (#catalàalatac)

Diari de Setge del 4 de febrer de 1714 (dia 195).

Us parlaré avui d'un argument, si més no curiós, que veig que va guanyant adeptes en el món dependentista, a través dels millors opinadors, sempre tan actius, de la Brigada de narcòtics. Es pot resumir així: davant l'ofensiva embogida del Partido Popular, ens hem de replegar en els temes realment fonamentals a la recerca del consens a Catalunya. Primer li vaig sentir dir al gran Lluís Bassets, de gira en la presentació del seu darrer llibre contra el procés. Ara, arran de la sentència del TSJC contra la immersió, veig que reprèn el mantra el mestre de mestres Enric Juliana. La seva aportació és interessant. Primer de tot, ens diu: recuperem la unitat en defensa de la llengua. Després ja buscarem (ell no, naturalment) altres horitzons. Anem per parts. La unitat en favor de la Consulta (a la que, naturalment, no vol agafar-se en Juliana) ja aplega pràcticament tots els elements del tradicional catalanisme. El PP, Ciudadanos i l&#…

[-278] Quan t'acusen justament d'allò que ells en són els responsables (#dependentisme)

Diari de Setge del 3 de febrer de 1714 (dia 194).

És potser un dels elements més kafkians del procés. En general, el dependentisme té una tendència malsana (fins i tot, potser per als seus propis interessos) a afirmar amb total contundència com a segur, allò que és només una mera hipòtesi. Però, encara té una de superior: la d'encolomar sistemàticament als altres les pròpies responsabilitats. Practicar un vici i imputar-lo cegament als altres. Dir-nos que practiquem el pensament únic des de mitjans o només opinen els seus. L'Espanya de matriu castellana ha estat la causa de tot plegat: primer, per incapacitat de fagocitar per la força les altres nacions ibèriques. Després, una vegada demostrada la seva feblesa, per no intentar una fórmula de convivència respectuosa amb la pluralitat. Costa d'assumir tot plegat. Com a conseqüència, en el debat que tenim, la seva argumentació en defensa de no deixar-nos votar és cada dia més delirant. De psiquiatra. La llista d'acusacion…

[-279] L'argument de la secessió inacabable (#dependentisme)

Diari de Setge del 2 de febrer de 1714 (dia 193).

Un dels llocs comuns del dependentisme és el de presentar la secessió de Catalunya com l'inici d'una atomització interminable de l'espai independentitzat en multitud de noves unitats menors, habilitades per l'acte inicial per reclamar, al seu torn, l'autodeterminació. Com sempre, l'argument més eficient per combatre aquesta i altres asseveracions de futur absurdes que ens fan (sempre amb tanta seguretat impostada) és comprovar què ha passat en oportunitats anteriors, si és que n'hi ha. En aquest cas, sabem que cap nou país independent a Europa ha patit cap mena de fragmentació posterior. Cap. La darrera oportunitat que he escoltat aquest tan intel·ligent argument va ser amb motiu del debat sobre l'actitud de l'Aran en el cas que Catalunya es constitueixi en estat independent. Naturalment, crec que la immensa majoria dels catalans som partidaris que, com a territori històric de la nació occitana, els …

[-280] Abans es dividirà el PP (#procés)

Diari de Setge del 1 de febrer de 1714 (dia 192).










Adapto amb aquest títol la famosa frase de José María Aznar, que va camí de convertir-se en un autèntic bumerang, tal i com destacava la portada de l'Ara d'abans d'ahir. Un de tants per a la tan incomprensible estratègia espanyolista dels darrers anys. Diuen que fa temps que una (més aviat diverses, com ha posat de relleu la qüestió de l'avortament) profunda divisió interna és present a cada reunió del Consell de ministres. Primer, segons sembla, s'establia entre els partidaris de fer alguna concessió i els del mur. Per entendre'ns, entre el sector dur de Sáenz de Santamaría, Wert i Montoro i el menys dur de Margallo i de Guindos. Ara, probablement, es debaten entre intervenir o no a Catalunya. A mesura que acomplim etapes i el procés s'enforteix, els primers guanyen adeptes. La tàctica preferida de Rajoy, la de l'abans es dividirà Catalunya d'Aznar, la del convenciment que la manca d'acord inter…