Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2014

[-161] Bestiari del procés (45): V. Álvarez, J. Ausàs i A. Balmón

Diari de Setge del 31 de maig de 1714 (dia 311).

Álvarez, Victoria (exparella de Jordi Pujol Ferrusola i actriu principal del Camargagate).
Se sabrà tot.
La dona ha explotat i ha decidit esbombar-ho tot. Tard i malament, però què hi farem. Confirma el que ja sabíem, perquè el responsable de l’agència de detectius encarregada ho havia explicat fa mesos: que el famós dinar va ser orquestrat per la mateixa Alicia Sánchez Camacho, a través dels bons oficis del seu amic encara que adversari (relatiu) José Zaragoza. A aquestes alçades el descrèdit polític i moral de la líder dels populars a Catalunya ja no coneix límits. Si almenys, de la seva manca d’escrúpols rampant se’n derivessin bons resultats electorals encara podríem entendre-ho: després de la castanya del 25M, però, costa, i molt. Hi haurà, finalment, relleu?

Ausàs, Jordi (exconseller de Governació de la Generalitat de Catalunya).
Justícia puntual.
El seu és un cas impressionant de sincronització jurídico-política. Ens la podríem creure …

[-162] Bestiari del procés (44): X. Puig, A. Sánchez Camacho i J. Sastre

Diari de Setge del 30 de maig de 1714 (dia 310).

Puig, Ximo (secretari general del PSPV-PSOE).
Homologació dependentista.
Els socialistes valencians fa vint anys que no aixequen cap. Han estat col·laboradors necessaris d’una de les èpoques més funestes de la història del país. Aquesta setmana el seu líder ens ha ofert un exemple claríssim del motiu fonamental. Són incapaços d’oferir una alternativa. De criticar l’anticatalanisme visceral que el dependentisme valencià ha marcat a foc en l’imaginari col·lectiu d’aquell país. Puig s’ha afegit amb alegria a construir una realitat paral·lela de suposada agressió independentista a Raimon, tot seguint, també en això, l’estela del PP i d’UPyD, alhora que la Cospedal acusava el president Mas d’atiar l’odi. Objectiu: demonitzar el sobiranisme. Penós, molt penós.

Sánchez Camacho, Alícia (presidenta del Partido Popular de Catalunya).
Enfangar el camp.
Es tracta bàsicament de crear confusió. De muntar-la. D’aconseguir un estat de bronca permanent. En …

[-163] Amenaçats pel surrealisme històric (#memòria)

Diari de Setge del 29 de maig de 1714 (dia 309).















Darerrament, assistim a un increment exponencial de l'ús de la història per part del dependentisme. Mira que els romàntics historicistes érem nosaltres! Ara, es tracta d'afirmar una i altra vegada que totes les proclames de sobirania de Catalunya han acabat malament. Com si no haguessin estat el resultat d'un intent de preservar el propi model polític davant el constant supremacisme històric castellà i com si la derrota no hagués estat el resultat de l'aplicació de la violència pura i dura, que, implícitament tots aquells que recorren a aquest símil semblen avalar, en el passat i en el present. En concret, García Margallo ens ha amenaçat amb repetir un altre 1714, cosa que sorprèn, perquè semblava que el revisionisme espanyolista estava darrerament entestat a demostrar que aquella data havia donat la sortida al desenvolupament econòmic de Catalunya (encara que fos amb els insignificants costos humans i materials de miler…

[-164] Europees (i II): la catàstofre dependentista

Diari de Setge del 28 de maig de 1714 (dia 308).

El revers del gran resultat de diumenge de les forces favorables a l'autodeterminació ha estat el paper galdós, en alguns casos inesperat, dels adversaris de la Consulta. El Partit Popular s'ha deixat pel camí a Catalunya 108 mil vots: ha punxat fins i tot a feus municipals on ostenta l'alcaldia, com ara a Badalona o Castelldefels. De la segona posició obtinguda en 2004 ha passat ara a la cinquena. En el cas dels socialistes podem parlar d'una castanya mítica: no pas perquè a Ullastrell hagin passat del 22 al 5%, sinó perquè a bona part de la Catalunya interior les seves pèrdues s'apropen més als dos terços que a la meitat dels vots. Als feus tradicionals de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, a més, amb victòries habituals situades a prop del 50% dels vots (de l'Hospitalet a Cornellà, passant per Santa Coloma de Gramenent), ara no han pogut superar enlloc la barrera del 30% dels sufragis. Pere Navarro ha argu…

[-165] Europees (I): una victòria extraordinària per al sobiranisme

Diari de Setge del 27 de maig de 1714 (dia 307).

Una de les constatacions més clares dels darrers dies de campanya, amb motiu del debat a la televisió pública catalana, va ser l'enorme, l'estratosfèrica diferència de qualitat, d'alçada intel·lectual i política entre els candidats europeus favorables a la Consulta del 9 de novembre i els defensors del no a deixar-nos votar. A l'hora de la veritat, els resultats no podien ser més contundents en jutjar els mèrits d'uns i altres. A aquestes alçades ja haureu llegit tota mena de valoracions sobre els resultats de diumenge, però no em resisteixo a dir-hi la meva, eufòric com em sento. La principal constatació: el fet que el 54% de vot a PSC i PP en 2009 s'hagi revertit fins a assolir el 56% a favor d'ERC, CiU i ICV en aquests comicis. Si en 2004, els dos principals partits dependentistes aconseguien gairebé el 60% dels vots, ara s'han quedat en un misèrrim 24%. El canvi confirmat en el panorama català és senz…

[-166] Bestiari del procés (43): R. Matesanz, A. Núñez Feijoo i J. Portabella

Diari de Setge del 26 de maig de 1714 (dia 306).

Matesanz, Rafael (doctor en medicina i cirurgia i cap de la Secció de Nefrologia de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid).
Balança d’òrgans.
A Catalunya ningú predica l’aïllament. Tot el contrari, som una comunitat nacional conformada per la barreja i sempre (i cada vegada més) oberta al món, en tot cas, amb les barreres històricament imposades per Castella com a única limitació. Ara, el responsable de l’organització espanyola de transplantaments ens ha recordat que tenim un saldo desfavorable amb Espanya pel que fa a la procedència dels d’òrgans trasplantats als hospitals catalans; gairebé, ens ha amenaçat que en cas d’independència moriríem tots del fetge. De veritat que, arribats a aquest punt del procés, resulta difícil imaginar on poden situar-se els límits de la xaladura als quals poden arribar els “arguments” de l’espanyolisme. Es que pensen aplicar-nos un boicot sanitari i intergalàctic?

Núñez Feijoo, Alberto (president de Galícia).
P…

[-167] Bestiari del procés (42): J.M. Terricabras, R. Tremosa i E. Urtasun

Diari de Setge del 25 de maig de 1714 (dia 305).

Terricabras, Josep Maria (candidat d’ERC-NECat al Parlament europeu).
Obertura per fer majoria.
Aquest filòsof i professor independent encapçala les llistes d’Esquerra més obertes. La seva candidatura constitueix una invitació a sectors molt amplis del centre esquerra a Catalunya (el majoritari, segons tots els estudis d’opinió), tradicionalment representants pel socialisme catalanista, a integrar-se en el projecte de construcció d’un nou Estat per a Catalunya. El canemàs d’ERC que encapçala el prometedor alcalde de Caldes de Montbui Jordi Solé, s’ofereix al país molt reforçat per un nodrit grup d’independents i de membres de Nova Esquera Catalana i de l’associació Catalunya, Socialisme i Llibertat de Toní Comín. Nogensmenys, tot eixamplant l’espectre sobiranista, ERC té avui l’oportunitat de guanyar les primeres eleccions en setanta-vuit anys.


Tremosa, Ramon (candidat de CiU al Parlament europeu).
Solvència i treball.
Un dels parlamentaris…

[-168] Bestiari del procés (41): C. Forcadell, F. Homs i P. Maragall

Diari de Setge del 24 de maig de 1714 (dia 304).

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana).
#25MVotaConsulta.
Després que la presidenta de l’entitat ha estat ratificada per la pràctica unanimitat dels socis, cal aplaudir amb ganes el fet que l’Assemblea Nacional Catalana, finalment, s’hagi posat les piles molt intensament aquesta setmana per demanar el vot a les europees. Aconseguir que les tres candidatures que defensen la consulta del 9N, és a dir, CiU, ERC i ICV-EUiA, se situïn més a prop del 60 que del 50% dels vots serà fonamental perquè el món conegui la nostra determinació. Necessitem iniciatives de mobilització a tots els nivells; una proposta: estaria molt bé que aquest diumenge votéssim vestits de groc, com a la Via Catalana, i que inundéssim les xarxes socials de fotografies convencionals o de selfies fent la V de votar.

Homs, Francesc (portaveu del Govern català).
Més Tercera Via.
No hi ha setmana en la qual els nostres amics espanyols no ens regalin motius …

[-169] Bestiari del procés (40): M. Puigbó, A,. Puigverd i A. Sánchez Camacho

Diari de Setge del 23 de maig de 1714 (dia 303).

Puigbó, Montserrat (senyora de Terrassa, àlies #TietaBorroka).
El més baix de la política.
El final de la història ha resultat entre oníric i grotesc. El primer secretari del PSc, ha quedat ferit de mort, a l’espera que la plantofada de la nit del 25 de maig li faci encara molt més mal. El definitiu. La seva actuació en el cas que ens ocupa passarà als annals del ridícul polític. Explotació d’una baralla de nivell propi de parvulari que fa autèntica vergonya aliena. Haver-se’n aprofitat per criminalitzar la majoria dels seus compatriotes només assenyala quin és la seva alçada. Sobretot, tractant-se d’algú que, dia sí dia també, exigeix als altres polítics que expliquin tota la veritat als catalans. Encara esperem una ronda pels mitjans (fins i tot va intoxicar The Economist) per desmentir-se.

Puigverd, Antoni (escriptor).
Prendre Raimon com a hostatge.
En l’estela d’Esperanza Aguirre, ben curiós el fosc mecanisme psicològic que ha portat aqu…

[-170] Per votar el 9-N hem de votar diumenge!

Diari de Setge del 22 de maig de 1714 (dia 302).










No seré gens original. Com sempre he fet en altres comicis, no declararé d'avançada el meu vot i us demanaré una participació massiva. Tenim a l'abast la possibilitat, única, de demostrar a tothom la força increïble del moviment sobiranista. Moltes vegades hem escoltat durant aquests mesos als opinadors del dependentisme que això de les manifestacions al carrer estava molt bé, però que l'independentisme explícit encara no havia guanyat cap elecció a Catalunya. I era, és cert. Avui, encara que no sigui encara al cent per cent, tenim la possibilitat de donar una àmplia majoria als partits que defensen la celebració d'una Consulta a Catalunya que inclou una opció clara (el Sí-Sí) de vot a favor de la independència nacional. És un fet radicalment històric, però tinc la percepció que no en som plenament conscients. Quan diumenge a la nit a les televisions i dilluns la premsa en paper faci les seves barres i formatgets, tenim …

[-171] Bestiari del procés (39): Joan Carles I, M. de los Llanos de Luna i A. Pérez Rubalcaba

Diari de Setge del 21 de maig de 1714 (dia 301).

Joan Carles I (rei d’Espanya).
Alerta vermella.
Mitjans espanyols relaten que la proposta de Gran Coalició de Felipe González no va ser cap ocurrència formulada a cop calent. Probablement, es tracta de les primeres passes d’una idea cridada a tenir recorregut. Segons sembla, en formular-la, l’expresident espanyol venia d’una audiència amb el cap de l’Estat, al qual va exposar la necessitat d’una fórmula com aquesta a fi de prendre les mesures necessàries per liquidar el front català amb el consens dels dos grans partits espanyols, amenaçats per un esmicolament electoral futur que tindrà la seva primera baula el 25-M. González va advertir el monarca que, en cas de crisi total, només el PPSOE podrà garantir-li la continuïtat dinàstica. Signes que entrem en una fase decisiva.

Llanos de Luna, María de los (delegada del Govern espanyol a Catalunya).
Acció colonial.
L’activitat de la representant del govern Rajoy a Catalunya és un veritable cant a …

[-172] Bestiari del procés (38): J. Fernández Díaz, J. de Godó i F. González

Diari de Setge del 20 de maig de 1714 (dia 300).

Fernández Díaz, Jorge (ministre de l’Interior espanyol).
Bomber piròman.
El ministre més llefiscós del present govern espanyol amenaça ara amb limitar la llibertat d’expressió a les xarxes socials. La memòria els posa en alerta: som en campanya electoral i els fan por. De fet, qualsevol expressió de discrepància. Es tracta d’aprofitar el clima creat per l’assassinat de Lleó per fer passar bou per bèstia grossa, de confondre la ja existent capacitat de persecució penal i, fins i tot, el judici moral que mereix qualsevol expressió que atempti contra la dignitat dels altres, amb el dret a exercir-ne una mena de control preventiu. És una idea molt, molt xunga, especialment, provenint d’algú amb el nivell moral del ministre de l’Interior, especialitzat en la guerra bruta contra nosaltres. Fer-lo a ell guardià del ramat és tant com lliurar-nos directament als llops.

Godó, Javier de (comte de Godó i president del grup del mateix nom).
Perdent gas.

[-173] Les lliçons de Lleó que no interessen (#regeneració)

Diari de Setge del 19 de maig de 1714 (dia 299).

Del cas del crim de Lleó m'ha sorprès l'admirable capacitat del Partido Popular per esmunyir-se sempre a base de tàctiques de distracció. I és que, se'n poden extreure massa lliçons que no deixen en bon lloc la classe dirigent (política i econòmica) i els seus "valors" dominants. El ministre Fernández Díaz ha optat per encetar una autèntica croada contra els frikis a twitter, que res a té a veure amb la solució de les veritables xacres que han portat a un cas tan luctuós. Naturalment, estem parlant de gent que ha portat a l'extrem el seu odi, amb una conducta veritablement patològica, però, tot i això, algunes conclusions generals em sembla que en podríem treure o, si més no, debatre. De fet, el cas és com una mena d'aparador de tots els vicis d'una època de la història d'Espanya. Parlem d'una noia ben formada acadèmicament (enginyera de telecomunicacions amb estudis a Alemanya) que treballa a l…

[-174] Bestiari del procés (37): J. Carretero, A. Colau i D. Fernández

Diari de Setge del 18 de maig de 1714 (dia 298).

Carretero, Joan (president de Reagrupament).
Contra-exemple de futur.
L’entrada de l’exconseller Carretero en campanya ha estat de les que fan època. En un discurs que fa honor al títol del seu article (“Joc de mans”) ha acabat per concloure que tots els independentistes estem obligats a votar la candidatura europea de CiU si és que no volem posar-nos al servei de la caverna i de Duran i Lleida. Després que, el 25-N del 2012, fixés clarament la voluntat ferma (d’una àmplia majoria del país) que el procés independentista tingui un caràcter marcadament transversal, sense apropiacions personals de ningú, ni de cap força política, carregades com aquesta del doctor només fan que d’exemple perfecte d’allò que cal evitar: disparar-nos entre nosaltres, especialment, si ve marcat pel passat. Desgraciadament, les rutines no són fàcils de modificar.

Colau, Ada (activista pels drets humans a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca).
Miracle des de baix…

[-175] Girar full al #Navarrogate

Diari de Setge del 17 de maig de 1714 (dia 297).











Estic absolutament astorat. Ha estat identificar Montserrat Puigbó, àlies la senyora de Terrassa o #TietaBorroka i deixar-ho estar. Amb els grans mitjans al capdavant, els grans opinadors i tothom en general han passat a oblidar a correcuita. Naturalment, el primer de tots, Pere Navarro, al qual encara no li hem sentit ni una paraula sobre la versió dels fets que hem conegut ara, radicalment oposada a la seva. Evidentment, tots els qui van sucar-hi pa, començant per Jordi Cañas i Carme Chacón. Silenci total. Perdoneu-me, però a mi em sembla una autèntica pressa de pèl. En efecte, descobrir l'autora de la suposada agressió i el diàleg que, segons la seva versió (repeteixo, no rebatuda pel principal interessat), es va produir a l'atri de la catedral del Sant Esperit de Terrassa, ens ha revelat el seu nivell escolar. Més aviat, de parvulari. Una mica de vergonya aliena. Però el descobriment de la niciesa de tot plegat, justament, n…

[-176] El resultat del joc brut: més gent amb pressa (#procés)

Diari de Setge del 16 de maig de 1714 (dia 296).











Això s'està fent llarg. Molt. I espera. Som ja en plena campanya de les europees i resulta necessari començar (em penso repetir aquests dies al respecte) per afirmar que és importantíssim votar en clau de l'Europa social, política i econòmica que volem (fins i tot els qui ja no tenim clara ni la conveniència de formar part de l'estructura política de la Unió Europea), però també, molt i molt especialment, perquè el món traurà la calculadora i comptarà quin percentatge de vots hem obtingut els sobiranistes. Si anem amunt o avall. És una gran oportunitat: venim d'uns pèssims resultats en 2009, així que l'efecte creixement, si mobilitzem els milions de conciutadans de la Via Catalana, pot ser realment espectacular. I tot plegat, entre altres raons de pes, perquè això costa molt de suportar. El joc bruc diari dels aparells de l'Estat. Les canallades de la premsa cavernària. Els insults dins i fora de les xarxes socia…

[-177] Carta d'un historiador qualsevol a Francesc de Carreras (#memòriahistòrica)

Diari de Setge del 15 de maig de 1714 (dia 295).

Tot i que vostè és un reconegut expert en dret constitucional, de fa mesos, des de la seva elevada tribuna al mitjans més influents de la premsa del país, interpel·la una vegada i una altra els historiadors amb l'objectiu, queda prou clar, d'obligar-nos a assentir davant les seves tesis. Les presenta, sempre, com a alternativa a una suposada història oficial i única imposada des del catalanisme. Ningú no coneix el futur de Catalunya i Espanya, però sí puc assegurar-li que vostè i jo ja vivim en països separats. De fet, el món de l'acadèmia ocupat pel nacionalisme durant trenta-cinc anys que vostè descriu m'és completament desconegut. És potser poc adient portar les coses al terreny personal, però, com comprendrà fàcilment, és d'allò que en puc parlar amb més propietat.

Disculpi'm, ho faré. Vaig iniciar els estudis d'història a una Universitat catalana a finals dels anys vuitanta. Certament, en un context de c…

[-178] Bestiari del procés (36): C. Mejías, J. Nart i Raimon

Diari de Setge del 14 de maig de 1714 (dia 294).

Mejías, Carina (diputada de Ciudadanos).
Perdent els papers.
La diputada que, com milers de votants catalans, ha fet el pas del Partido Popular a Ciudadanos (fet lògic, per cert, perquè tot i l’intent d’aposta liberal, la majoria continua ubicant ideològicament el partit dependentista ben a la dreta) ha destacat aquesta setmana per un ridícul espantós. No em refereixo al seu vantar-se de la seva condició d’aforada (cosa que fa molt de regeneració democràtica), sinó en haver afirmat sense rubor que la Generalitat de Catalunya ha comprat el famós editorial del Financial Times que denunciava l’autisme polític del govern espanyol en relació a Catalunya. I és que, de tant llegir La Razón, al final un acaba creient que el mitjà econòmic més important del món també és un pamflet al servei dels interessos d’un partit.

Nart, Javier (candidat de Movimiento Ciudadano al Parlament europeu).
Catalans d’amagat.
Tants anys després del fracàs estrepitós de l…

[-179] Bestiari del procés (35): S. Maldonado, M. Manchón i F. Marhuenda

Diari de Setge del 13 de maig de 1714 (dia 293).

Maldonado, Salva (entrenador del FIATC Joventut de Badalona).
Compromís decisiu.
Correcamins de la lliga ACB de bàsquet (set clubs diferents en vint anys), el seleccionador català, nét d’andalusos i nascut a Sant Adrià de Besòs, diu que s’ha identificat amb l’independentisme com a conseqüència de les agressions a què ens sotmeten. Per a ell és, simplement, una qüestió de justícia. El seu testimoni és particularment rellevant per un doble motiu: perquè el món de l’esport no es propici a aquest tipus de manifestacions públiques i perquè la ciutat de Badalona (de la qual l’equip de bàsquet és buc insígnia com a entitat social) és un dels escenaris on el dependentisme pretén fer-se fort contra el procés. Considera que la selecció catalana de bàsquet podrà competir amb garanties entre les vuit millors del món: temps de recordar que la reivindicació de les nostres seleccions fou un dels primers elements del procés.

Manchón, Manuel (periodista d’E…

[-180] Bestiari del procés (34): T. Forcades, J.M. García-Margallo i E. Juliana

Diari de Setge del 12 de maig de 1714 (dia 292).

Forcades, Teresa (promotora de Procés Constituent).
Motivació regeneradora.
La monja benedictina i l’Arcadi Oliveres han presentat aquesta setmana la proposta oficial de constitució d’una candidatura unitària de l’anticapitalisme, adreçada a ICV, EUiA i la CUP, així com als sectors descontents d’ERC i el PSc. Més enllà de l’encert o no en la data escollida, que justifiquen en funció de les dinàmiques assembleàries pròpies, cal saludar aquesta contribució a la mobilització de la ciutadania, fortament descontenta amb l’statu quo, sempre des del compromís amb la creació d’una República Catalana. Certament, l’aglutinament de totes aquestes forces en una de sola, amb el plus que confereix la Llei d’Hondt a les forces més votades, podria conferir-li un gruix comparable al de CiU o ERC. No sembla fàcil, però, que aconseguim veure reeixir la unitat d’acció de forces amb herències ideològiques i cultures organitzatives tan diverses.

García-Margallo…

[-181] Bestiari del procés (33): G. Bel, M.D. de Cospedal i J. Cruanyes

Diari de Setge del 11 de maig de 1714 (dia 291).

Bel, Germà (economista i membre del CATN).
El gran forat de la corrupció.
Coincidint amb aquests dies de precampanya la corrupció esquitxa novament l’Estat, aquesta vegada, a compte de la construcció de l’Alta Velocitat. El mític reportatge del 30 minuts titulat La festa del cel ens va mostrar fa més de dos anys, de quina manera les elits polítiques i econòmiques havien procedit al saqueig de l’Estat a compte de les infraestructures aèries. Des d’aquesta setmana sabem que la construcció de l’alta velocitat ferroviària no només constitueix ja un exemple de mala praxi en polítiques públiques, tal i com el gran Germà Bel ens il·lustra de fa anys, sinó que també, presumptament (i no gaire sorpresivament) ha estat un altre forat negre per on s’han escolat recursos preciosos que pagarem durant generacions.

Cospedal, Maria Dolores de (secretària general del Partido Popular i presidenta de Castella-la Manxa).
Que segons qui et digui feixista.
La inte…

[-182] La història en cinc trampes: resposta a Joaquim Coll (#Tricentenari)

Diari de Setge del 10 de maig de 1714 (dia 290).

Ell no es talla ni un pèl a l'hora d'insultar els sobiranistes; procuraré no posar-me al seu nivell. Només començaré per dir que no m'estranya que hagin fet Joaquim Coll portaveu d'això que se'n diu Societat Civil Catalana: excel·leix com pocs en la trampa permanent en el discurs. Aquests dies n'hem tingut una mostra excelsa en una de les seves habituals col·laboracions periodístiques, que ja sabeu que el dependentisme està molt silenciat. Primera trampa. Comparteix amb, pràcticament, el conjunt dels qui neguen a Catalunya la sobirania un artifici discursiu molt pervers: primer s'inventa una afirmació dels adversaris que en realitat no defensa ningú, però que ell atribueix al sobiranisme, per a tot seguit procedir a la seva demolició. Hi oposa, a més, una visió del conflicte, de Núria Sales a Joaquim Albareda, que és la que, bàsicament, comparteix el vuitanta per cent de la teòricament perversa i manipulada h…

[-183] Bestiari del procés (32): P. Navarro, H. van Rompuy i S. Vidal

Diari de Setge del 9 de maig de 1714 (dia 289).

Navarro, Pere (primer secretari del PSc).
Espectacle inacabable.
Aquest home és una font inesgotable d’esperpent. Després de la Camarga de la Camacho, el dependentisme ens ha ofert ara un altre vodevil amb escenari a l’atri de la catedral de Terrassa. Un afer privat que Navarro va decidir lliurement elevar a la categoria de públic només per intentar guanyar visibilitat. Sense escrúpols, admetent que no té ni idea de qui l’ha agredit, apareix als mitjans criminalitzant milions de catalans i ni els seus se’l creuen. Diu que els qui defensem la sobirania del nostre país estem crispant massa (no com els seus, que ens neguen el dret a votar). Hi ha una manera ràpida de rebaixar la tensió: deixar-nos expressar la nostra preferència política sobre el futur del país. Entretant, cal exigir l’esclariment dels fets, perquè cada detall que es conegui deixarà més en evidència la seva manca d’estatura moral.

Rompuy, Herman van (president del Consell Euro…

[-184] Bestiari del procés (31): D. Fernández, J. López Alegre i Loquillo.

Diari de Setge del 8 de maig de 1714 (dia 288).

Fernández, David(diputat de la CUP).
Presència reforçada (i desaprofitada?).
El portaveu parlamentari i l’organització de l’Esquerra Independentista antisistema surten especialment reforçats del darrer baròmetre del CEO. David Fernández aconsegueix ser per primera vegada el líder polític més ben valorat (fet especialment meritori des d’una formació minoritària). Però, alhora, la CUP assoleix índexs de suport molt rellevants (entre 7 i 9 diputats) a les eleccions al Parlament de Catalunya (on la seva intenció de vot directa supera la del PSc!) i fins i tot a unes Generals espanyoles, a les quals obtindria representació. Aquest creixement demoscòpic general reforça la impressió de l’error comès fa algunes setmanes (per al procés i per a l’organització) de renunciar a participar en la batalla pel front europeu on, precisament, tantes coses tenen a dir.

López Alegre, Joan (historiador que exerceix de director de comunicació).
Intoxicació a raig.

[-185] I, de sobte, tot encaixa (#Navarrogate)

Diari de Setge del 7 de maig de 1714 (dia 287).

Si l'heu seguit, ben segur, recordareu com Pep Guardiola explicava que, en preparar els partits, davant la pantalla, tancat als soterranis del Camp Nou, hi havia un moment sublim en el qual hi veia clar. Un clic que il·luminava la clau per fer mal al contrari. Capficat com estic en analitzar-ho tot en termes polítics, he de reconèixer que ahir, tot dinant, parlant amb els companys de feina (gent que toca més de peus a terra), comentant les apreciacions radiofòniques de Xavier Sala i Martín, he vist de cop la llum. Imaginem-nos que en Pere va un diumenge, en família, a la comunió d'una neboda. Que una amiga molt amiga, amb qui de fa anys té una història (i potser a la qual ha promés ja mil vegades de deixar la seva dona), no pot reprimir-se davant la seva estampa pública de marit feliç i (com diria Flotats) s'abraona sobre ell, alta com és i enjoiada com va, li diu "grandíssim fill de puta" i li etziba una cop que l…

[-186] Bestiari del procés (30): M. Casals, N. Corredor i J.A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 6 de maig de 1714 (dia 286).

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Temps de dir prou.
En un pas més cap al desmantellament de la poca autonomia que ens quedava, aquesta setmana el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat els recursos del departament d'Ensenyament, la direcció i les AMPA de les cinc escoles forçades a impartir el 25% de les classes en espanyol pel fet que un sol alumne ho demani. La consellera Irene Rigau ha afirmat que recorrerà al Tribunal Suprem. La coordinadora d’entitats cíviques i educatives Somescola, sota l’empara d’Òmnium Cultural, ha fet una crida a participar a la mobilització del proper 14 de juny en defensa del model lingüístic català a l’escola. Francament, som ja en temps de desacatar les disposicions del supremacisme castellà togat que imposen la voluntat individual dels castellanoparlants per davant dels altres ciutadans, les autoritats escolars i educatives i el Parlament del nostre país.

Corredor, N…

[187] Bestiari del procés (29): M. Alonso, J. Argelaguet i F. Báñez

Diari de Setge del 5 de maig de 1714 (dia 285).

Alonso, Matías (secretari general de Ciudadanos).
De bracet dels de sempre.
Una part important del nacionalisme espanyol, la que cavalca més decididament sobre el populisme, ha decidit aprofitar la diada del Primer de Maig per carregar (ara, què fàcil) contra els sindicats, arran del seu suport insubornable al Dret a Decidir. Aquest diputat/militar de C’s els ha acusat de defensar els interessos de “l’oligarquia separatista”. La campanya, preparada amb l’atac aeri d’opinadors com ara l’escriptor Javier Pérez Andújar als mitjans de la “premsa progressista”, està a l’alçada d’afirmar que les vaques volen. Dos dies abans, Albert Rivera i Javier Nart presentaven la seva candidatura europea al Real Club de Polo de Barcelona, en un sopar de 38 € el cobert. Els qui van de la mà de La Caixa, el Grup Godó i el Foment del Treball Nacional acusen els altres de donar suport a l’oligarquia.

Argelaguet, Jordi (director del CEO).
Consolidant posicions.
Els g…

[-188] El darrer #CEO (2): els efectes de la pregunta doble

Diari de Setge del 4 de maig de 1714 (dia 284).












D'ençà del 12 de desembre de l'any passat, quan quatre grups del Parlament de Catalunya, representants d'una clara majoria del país, van acordar la pregunta i la data de la Consulta, s'ha discutit molt sobre l'efecte concret que la introducció d'una doble qüestió podia provocar en el resultat final. Cal dir, com a prèvia, que aquesta pregunta complexa (doble o encadenada, com es vulgui), d'entrada, va fer possible l'acord, segons sembla, impossible davant d'una pregunta dicotòmica i més clara com la que defensava inicialment el sobiranisme estricte. Sembla raonable afirmar que la majoria dels opinadors sobiranistes s'han expressat des d'aleshores en el sentit que oferia el perill greu de dividir el vot pel sí i de dificultar, per tant, una majoria clara. Des de que el CEO va començar a preguntar sobre el resultat d'un hipotètic referèndum d'independència, el sí havia anat creixent del 4…

[-189] El darrer #CEO (1): la demolició demoscòpica de la Tercera Via

Diari de Setge del 3 de maig de 1714 (dia 283).












La primera onada del 2014 del Baròmetre d'Opinió Política del CEO ha servit per ratificar la decantació clarament majoritària de la societat catalana en favor de la independència de Catalunya. Confirma la impressió que tot el peix és venut des de fa un parell d'anys i que, ara, cal bussejar molt en les dades per extreure'n conclusions gaire originals. Avui i demà us oferiré les que em semblen més destacades. Com sempre, qualsevol consideració sobre l'enquesta ha de partir de la comparació amb els estudis anteriors. Només les tendències són demoscòpicament il·lustratives de la realitat. No val agafar una dada aïllada i elevar-la a categoria, tal i com, en el fragor de la batalla, acostumen a fer molts polítics i opinadors. A un servidor, del darrer CEO (potser, diuen els experts, encara més sòlid, arran del canvi del sistema d'enquesta telefònica a presencial), m'ha cridat l'atenció sobretot l'eloqüent enso…