Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2014

[-100] L’afer Pujol i el temps dels fariseus

Diari de Setge del 31 de juliol de 1714 (dia 372)

La confessió de Jordi Pujol ha obert un veritable temps dels fariseus en el dependentisme català. Anem a pams. Alguns s’han posat immediatament a demanar responsabilitats com si la seva motxilla no fos més pesant que la que cal per pujar l’Everest. És senzillament impressionant. La primera, l’Alicia Sánchez Camacho, representant a Catalunya d’un partit que ens vol units al preu que sigui a l’Espanya, país on els seus acumulen milers de casos de corrupció, molts d’ells judicialitzats. La mateixa que s’ha apressat a eixigir una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya; la mateixa que es va negar a comparèixer davant la cambra catalana quan va ser requirida a explicar el seu muntatge per extreure informació a l’exdona de Jordi Pujol junior. I que dir de Ciutadans, amb un Jordi Canyas imputat per frau fiscal dictant cátedra i un Javier Nart que continua al seu escó europeu després d'adduir que no va regularitzar l’herència Suï…

[-101] Bestiari del procés (81): F. Valls, M. Valls i M. Valls

Diari de Setge del 30 de juliol de 1714 (dia 371)

Valls, Francesc (sotsdirector d’El País Cataluña).
Explicar o canviar la realitat.
Quan, amb el pas de no gaire temps, la qualitat democràtica del país i el benestar dels nostres ciutadans millorin substancialment, el procés d'independència serà objecte d'atenció a les facultats de ciències polítiques, socials i de comunicació. El que veiem als mitjans darrerament és espectacular. Ni el més mínim respecte a les formes. Fa massa temps que molts es neguen obertament a publicar el que passa i han decidit centrar-se gairebé en exclusiva a comunicar què és el que els agradaria que passés. La giragonsa comunicativa d'El País a la seva darrera enquesta sobre Catalunya va ser impressionant, tot presentant l'auge independentista com una mena de crida nacional a favor de la tercera via. Obligar la gent a trencar-se la cara cada dia contra la realitat d'una manera tan flagrant té el seu risc: la mateixa enquesta reflectia l'…

[-102] Bestiari del procés (80): J. Galí, C. Montoro i N. Parlón

Diari de Setge del 29 de juliol de 1714 (dia 370)

Galí, Jordi (catedràtic de la UPF).
Boicots d’amor.
Del dit i avisat (el desig, en el fons) al fet, de l'habitual pronòstic galàctic-catastròfic a l’acció concreta de boicot, ordenada des d'un despatx de la Moncloa o dels Ministerios. Un capteniment, el del Gobierno i els nacionalistes espanyols envers el procés català certament contradictori. Perquè, anem a veure, si el futur de Catalunya dins l'euro en cas d'independència és tan i tan segur que va al desastre, què té de tan nefast que un sobiranista tingui influència com a director d'investigació del Banc Central Europeu? Si quedarem aïllats del món mundial, fora de la galàxia, perquè cal evitar a tota costa que ens aproximem a l'Organització Internacional de la Francofonia? Esforçar-se tant per fer el més aspre possible l'escenari internacional d'una Catalunya independent, no és una manera de demostrar que és conseqüència directa de la simple voluntat d&…

[-103] Moments per recordar (i II): la història es repeteix?

Diari de Setge del 28 de juliol de 1714 (dia 369)

24 de maig de 1591. Felip II de Castella vol acabar d'un sol cop amb la resistència institucional d'aragonesos i catalans. Dos territoris que continuen actuant al marge de la lògica imperial, entestats a conservar la seva sobirania i fins i tot a imposar-ne als monarques la continuïtat en els seus mateixos termes contractuals històrics. El rei ordena la detenció a Saragossa del seu antic secretari Antonio Pérez, fugit mesos abans i acollit a la protecció dels furs del Regne. A Barcelona, ha donat instruccions als seus oficials perquè practiquin la detenció d'un tal Joan Granollacs, diputat militar, membre capdavanter del "govern" de la Generalitat, per haver defensat la jurisdicció, les "competències" de la institució que representa el Principat de Catalunya. Totes dues detencions fracassen. A Saragossa, el fet portarà poc temps més tard a la invasió militar castellana.

Als carrers de la capital catalana…

[-104] Bestiari del procés (79): A.-D. Fachín, J. Font i Á. de la Fuente

Diari de Setge del 27 de juliol de 1714 (dia 368)

Fachín, Albano-Dante (periodista).
Mil formes de prendre mal.
En escoltar la seva denúncia sobre un altre document de l'ANC he pensat un parell de coses per situar-me ben a l'abast de totes les crítiques: d'una banda, el fil de preuada transversalitat tan extraordinàriament fràgil, si, com fem massa sovint, davant dels qui ens retreuen la indefinició de la nostra proposta, passem a concretar massa el model de país de futur que volem. Així, doncs, molt poquetes coses i molt bàsiques, referents als fonaments democràtics essencials, si és que no volem anar a petar directament a l’embolic. D'altra banda, la ironia que els escèptics que fan més punyent l’exigència de concreció per sumar-se a la reivindicació de la sobirania siguin justament els qui, en paral·lel, no es posicionen en relació a la principal deficiència estructural que en aquests moments fa inviable els serveis públics a Catalunya: la dependència.

Font, Joan (presi…

[-105] Bestiari del procés (78): J.R. Bosch, J. Cañas i J.A. Duran i Lleida

Diari de Setge del 26 de juliol de 1714 (dia 367)

Bosch, Josep Ramon (portaveu de Societat Civil Catalana).
La yenka depedentista.
Tot i la constant apel·lació a la seva mort social, són pocs els dies en els quals no veiem la nova plataforma a d’un dels grans mitjans de comunicació. Mancada de cap missatge en positiu (en un ventall de proposta política que abasta del falangisme al federalisme), es limiten només a parar el cop, concentrats en una estratègia abocada al desprestigi del sobiranisme. Els dies senars s’afirmen minoria perseguida per la tribu; els parells, neguen que existeixi una majoria sobiranista, afirmen que no hi ha tribu. La seva darrera contribució kafkiana a la causa ha estat dedicar quatre mesos de feina i vint persones a comptar un a un els assistents a la Via Catalana per certificar que, al llarg de 400 km., hi va haver una mitjana de dues persones per metre a la primera filera. Mare meva, per Déu, quin fracàs de mobilització!

Cañas, Jordi(exportaveu parlamentari de…

[-106] Moments per recordar (I): la història és repeteix?

Diari de Setge del 25 de juliol de 1714 (dia 366)

L'altre dia us parlava d'un informe interessantíssim del magistrat i ennoblit botifler Josep Francesc d'Alòs i de Rius, que defensava el 1755 la no utilització de l'expressió dret de conquesta per motius, sobretot, de foment de l'oblit, de conveniència política. De la seva rica visió en perspectiva de l'actitud catalana durant la Guerra de Successió destaca la identificació (i la consegüent criminalització) del gran moment republicà de l'estiu de 1713. Des de la revolta austriacista de 1705 fins a l'evacuació de les tropes imperials pel juliol de 1713 es podia fer la ficció d'una Catalunya lliurada als aliats, a la fidelitat de l'emperador Carles, sota la pressió militar d'un exèrcit estranger damunt del terreny. Amb l'embarcament dels darrers soldats imperials, però, es constituïa de facto una República Catalana en guerra. La Junta de Braços que, amb representants del territori que encara…

[-107] De conversa amb els cosins aragonesos (i II): tria identitària obligatòria

Diari de Setge del 24 de juliol de 1714 (dia 363)

És gros que, tal i com us deia en l'apunt anterior d'aquesta sèrie, aquells qui viuen en una comunitat autònoma amb saldo fiscal positiu, és a dir, que rep globalment en inversió de l'Estat més del que aporta via impostos, tractin de mantinguts als qui recuperen 57 cèntims per cada euro que posen a la caixa comuna. Però en fi, què hi farem, encara que el ministre Fernández Díaz voldria, amb la família no ens barallarem; si més no, per això. Però anem al segon argument fort de la conversa de cap de setmana amb els cosins aragonesos: negativa oberta, frontal, absoluta, a permetre que en cas de separació una part dels catalans puguin gaudir de doble nacionalitat. Atenció que és molt bèstia. De cap manera. Tu els expliques que suposes que hi ha una part majoritària dels catalans que ja no voldrà la nacionalitat espanyola, però que una altra gens negligible (dins la qual també molts hauran votat per la secessió) voldrà compartir…

[-108] Bestiari del procés (77): A. Sáez, M. Vargas Llosa, C. Viver i Pi-Sunyer

Diari de Setge del 23 de juliol de 1714 (dia 364)

Sáez, Albert (sotsdirector d’El Periódico).
Com si fossin demòcrates.
La setmana del gran vídeo de l’Òmnium sobre un país normal que vol votar (sense Jordi Évole, però amb Andreu Buenafuente i Berto Romero), encapçalant una munió de veus entenimentades, aquest home fort dels mitjans ens ha recordat que no podem fer una Consulta on només vagin a votar els del sí. Dues constatacions. Primera, semblant línia de pensament consolida una gran clau democràtica segons la qual si no vols que guanyi l’opció contrària a la que defenses, pots boicotejar sistemàticament els referèndums que convoqui la majoria. Segona, encara que sigui organitzada de manera impecablement democràtica, plural i amb observadors internacionals, la consulta prohibida per Espanya és l’única que es pot fer, i això ho sabem tots des del minut u de partit. Perquè hi ha coses (Rajoy dixit) que per ells estan per sobre de la democràcia.

Vargas Llosa, Mario (escriptor hispano-peruà…

[-109] Bestiari del procés (76): O. Pujol, E. Reyes i M. Rojals

Diari de Setge del 22 de juliol de 1714 (dia 363)

Pujol, Oriol (exsecretari general de CDC).
Apartar-se per desemboirar.
No tinc ni idea de si l’Oriol Pujol és culpable o no de tràfic d’influències. La justícia ho dirà, cal desitjar que en el termini de temps més breu possible. Precisament en l’àmbit de la Justícia, tal i com ens fa avinent el jutge Santiago Vidal cada vegada que té l’oportunitat, la República Catalana tindrà una feinada de por. En tot cas, ara toca que cap campanya exterior, cent per cent intoxicadora o amb base més o menys certa, pugui erosionar el procés. Si és el cas, tot el reconeixement quan sigui a la seva generositat per apartar-se. Ara, toca enllustrar ben bé la nostra avantguarda, que comença la batalla final!

Reyes, Eduardo (president de Súmate).
On els fa més mal.
La bona gent de Súmate representa el sentit comú. El dependentisme vol convertir el procés català en una guerra identitària. Malda per generar conflicte, veu com s’apropa el dia D i no se’n surt. Per …

[-110] De conversa amb els cosins aragonesos (I): sou uns mantinguts

Diari de Setge del 21 de juliol de 1714 (dia 362)

Almenys una vegada a l'any, ens trobem uns dies al Sobrarbe per mantenir vius els llaços que ens uneixen en origen a aquelles terres de l'alt Aragó. Som tres generacions i els nostres pares, avis i rebesavis hi van néixer i ens agrada molt tornar-hi. Això, a banda de l'espectacularitat dels paisatges i dels àpats, que no sabria dir quina és més gran. Naturalment, des de que va esclatar, el procés sempre hi apareix en algun moment o altre. Naturalment, per desacreditar-lo. Aquest any, dos arguments bàsics en contra de la independència que, crec, es corresponen força bé amb els que el dependentisme català branda també amb més insistència. Hi dedicaré dos apunts. El primer: som uns pèssims gestors i ells ens han de mantenir amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Més enllà de l'abús que suposa que et prestin els teus propis diners al 5,5% d'interès, tal i com vaig intentar argumentar aquí fa uns dies, en aquest pun…

[-111] Bestiari del procés (75): J. Huguet, M. Nebrera i M. Pérez Oliva

Diari de Setge del 20 de juliol de 1714 (dia 361)

Huguet, Josep (exdiputat i exconseller d’Esquerra Republicana).
Canvis en profunditat.
Tots els partits històrics d’aquest país demanen una profunda renovació en els quadres dirigents, les formes i l’organització. Josep Huguet, enretirat del primer pla de la política activa, ens va oferir fa uns dies als blocs del directe.cat una reflexió molt lúcida sobre la necessitat que Esquerra aprofiti també les properes eleccions municipals, si és que vol esdevenir el punt de confluència, la força central de la majoria d’esquerres del país, per obrir-se de bat a bat i deixar pas a l’empenta de nova gent ben connectada amb els moviments socials, amb el carrer en el sentit més ampli. És temps de generositat. Només un canvi de lideratge en la cúpula no serà suficient per convertir Esquerra, d’una manera consistent, en el primer partit de Catalunya. I el procés necessita que els de davant siguin molt, molt sòlids.

Nebrera, Montserrat (catedràtica de Dr…

[-112] Bestiari del procés (74): C. Boix, J.L. Bonet i J. Graupera

Diari de Setge del 19 de juliol de 1714 (dia 360)

Boix, Carles (professor de polítiques i afers públics de la Universitat de Princeton).
Prohom del procés.
Aquest membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) ens ha ofert aquesta setmana noves etiquetes conceptuals per definir el gran moment culminant dels propers mesos: d’una banda, els consultistes, aquells que volen anar a una consulta tant sí com no, d’acord amb la legalitat catalana i desacatant l’espanyola, per posar el trencament de la llei ara vigent a Catalunya el més a prop possible del pur exercici democràtic; de l’altra banda, els eleccionistes, partidaris d’unes plebiscitàries que permetin no incórrer en cap il·legalitat fins al mateix moment de la Declaració d’Independència. El risc, que la divisió entre consultistes i eleccionistes posi en perill seriós l’entesa dins el bloc sobiranista. El desllorigador: caldrà que el president Mas faci sortir un altre conill del barret com el de la data i la pregunta?

Bon…

[-113] El cens del 9-N, un error greu (#9n2014)

Diari de Setge del 18 de juliol de 1714 (dia 359)

Comparteixo radicalment l'avís d'en Vicent Partal en relació als seriosos inconvenients que planteja el cens que dibuixa la nova Llei de Consultes no referendàries que s'ha aprovat en comissió al Parlament de Catalunya. És a dir, del marc legislatiu que ha d'emparar la Consulta sobre el futur polític de Catalunya del proper 9 de novembre. Tots sabem, de fet, des del principi, que Espanya mai acceptarà cap forma de participació política, vinculant o no vinculant, en format referèndum o consulta, en la qual es pregunti als ciutadans de Catalunya (encara que sigui oferint-los fins a dues oportunitats alternatives, com és el cas) si volen o no continuar formant part d'Espanya. Com ha dit clarament el demòcrata Rajoy, la nació espanyola és un objecte polític que se situa fins i tot fora de l'abast dels propis espanyols. És el que tenen els nacionalismes més radicals, com el dels nostres veïns, la intangibilitat absol…

[-114] 17 de juliol de 1714 (#DiarideSetge)

Jornada CCCLVIII del setge. Dimarts. La Ciutat ha rebut amb desànim general en les converses de carrer la deserció d’alguns dels seus millors generals. A mesura que avancen els dies i el desenllaç, sigui quin sigui, de la nostra desventura es va fent realitat, hem d’estar preparats per notícies com aquestes o de molt pitjors. Ni el mateix duc de Berwick ha justificat la seva covardia, en fer-los deportar immediatament fora del Principat, a l’espera de judici. Segons els nostres informadors, la defensa de la trinxera d’atac ha estat avui gairebé en exclusiva encomanada a regiments francesos i suïssos, mantenint 2000 sapadors en les tasques de l’obertura. Darrera la segona paral·lela han començat a construir també bateries molt temibles, amb una capacitat, segons ens sembla distingir des de la muralla, per a més de setanta canons i unes desenes de morters pedrers. Segons sembla, el mateix duc de Berwick ha mostrat la seva satisfacció després de visitar els treballs d’aproximació a la mu…

[-115] 16 de juliol de 1714 (#DiarideSetge)

Jornada CCCLVII del setge. Dilluns. Avui, amb l'excusa que sortien al camp per fer-hi reconeixement, han desertat alguns defensors de Barcelona. Hi havia el general Josep Anton Martí, son germà i el brigadier Moragull. Tots tres estaven en contra de la darrera decisió del Consell de Guerra: resistir a ultrança. Que siguin recordats amb vergonya. Els espies afirmen que el duc de Berwick, en rebre’ls, ha decidit d'enviar-los tot seguit a Peníscola perquè hi siguin reclosos. Els nostres avançats diuen que els filipistes han acabat avui d'obrir la segona paral·lela de la seva trinxera d'atac: hi han treballat més de 2000 sapadors durant tota la jornada. A més, a la seva esquerra, en ziga-zaga, hi han construït una línia per comunicar la primera trinxera amb la segona, que les separen uns 200 metres. Des de la plaça els hem disparat sense treva amb canons i abundant foc de fuselleria. Amb dos morters grans emplaçats al baluard de Llevant, els hem abocat una pluja de pedres.…

[-116] Bestiari del procés (73): P. Sánchez, S. Santamaría i R. Tremosa

Diari de Setge del 15 de juliol de 1714 (dia 356)

Sánchez, Pedro (candidat a la Secretaria General del PSOE).
Lifting condemnat al fracàs.
Els qui l’estimen el comparen amb Felipe Gonzalez, els qui l’odien, amb José Luis Rodríguez Zapatero. El candidat amb més possibilitats de liderar els socialistes espanyols ha passat per Catalunya amb un discurs deliberadament inconcret, completament aliè als anhels actuals del país. Com en un bucle infinit, Iceta diu que no l’interessa gens l’opinió dels catalans sobre la independència, i Pedro Sánchez diu que no l’interessa gens la pregunta que el nou líder del PSc ha proposat per al 9-N. Que aquí no es pot fer cap mena de Consulta. Que ell decideix què és el que l’interessa a la gent i què no. Vaja, nova política, canvi i renovació. Potser resultarà que al final és només una mala fusió, un Frankenstein, entre Felipe González i Rodríguez Zapatero.

Santamaría, Sergio (diputat del Partido Popular al Parlament).
Supremacisme desbocat.
Hi ha representant…

[-117] Bestiari del procés (72): E. Masip, L. Morales i À. Ros

Diari de Setge del 14 de juliol de 1714 (dia 355)

Masip, Enric (exjugador d’handbol).
Unanimisme esportiu.
Només volem una selecció com tenen els altres. Un país com el seu, oferint-los a ells l’oportunitat de tenir-ne dos. De gaudir-ne de dues. Estem convençuts que és un gran avantatge tenir la facultat de poder triar. No volem obligar ningú a fer-ho, sinó obrir la possibilitat que els qui ara no la tenen, ho puguin fer en un futur. Aquesta setmana, un grup d’esportistes catalans, encapçalats per l’Enric Masip, han publicat un vídeo de suport a la Consulta del 9-N. El contrast d’aquest caràcter constructiu amb l’actitud del hooliganisme esportiu espanyol no pot ser més bèstia. Aquesta setmana, la caverna en ple ha exigit al Consejo Superior de Deportes que inhabiliti els organitzadors i els jugadors d’hoquei patins que van representar el nostre país a la darrera Copa del Tricentenari. No només és il·legal votar; fins i tot, jugar a hoquei. Esperpèntic.

Morales, Lina (alcaldessa de Cabri…

[-118] Bestiari del procés (71): M. Iceta, J.-C. Juncker i J. Martí Grau

Diari de Setge del 13 de juliol de 1714 (dia 354)

Iceta, Miquel (candidat a Primer Secretari del PSc).
Expert en nyaps descomunals.
Pensàvem que Pere Navarro tenia una capacitat insuperable a l’hora de provocar hilaritat; Déu n’hi do, però, l’estrena del candidat únic i successor in pectore. En pocs dies, Miquel Iceta s’està superant. La mateixa necessitat de provocar un titular diari que va acabar convertint l’exalcalde de Terrassa en un mono de fira. Dilluns, des de la seva condició de setena força política en algunes de les darreres enquestes, el nou cap visible del PSc ens alliçona via pregunta contra l’entesa de dos terços del Parlament. Però, no havíem quedat que no es plantejava res de res si no era amb l’acord previ del Govern espanyol? Dimarts, genial, confirma que no l’interessa “gens” l’opinió dels catalans sobre la doble pregunta del 9-N: voleu una descripció més exacta del perquè de la desaparició, per desconnexió del carrer, del seu partit?

Juncker, Jean-Claude (candidat a …

[-119] Bestiari del procés (70): M. Aragón, M. Bustos i C. Forcadell

Diari de Setge del 12 de juliol de 1714 (dia 353).

Aragón, Manuel (exmagistrat del Tribunal Constitucional).
Molest perquè existim.
L’home que va decantar la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut d’ara fa tot just quatre anys, s’ha despatxat a gust al Curs d’Estiu de la FAES i en entrevistes als mitjans (a veure si teniu estomac per llegir-ne aquesta) per justificar el seu paper. Amb el capteniment clàssic de les elits de l’Estat, fora de la realitat, ens diu a la cara que som ramat. I afegeix, com si la Constitució fos l’oracle de Delfos, que només es podia fer el que van fer; que el problema fou atrevir-nos a proposar una reforma estatutària sota la premissa que Catalunya era un subjecte polític. De fet, el nostre defecte no és la manca d’encaix en la Gran Castella que anomenen Espanya, sinó la mera existència, entestats a no desaparèixer engolits pel supremacisme dels nostres veïns des de fa 600 anys. Persistim massa.

Bustos, Manuel (exalcalde de Sabadell).
Verb incont…

[-120] De quan convé canviar la pregunta (#9n2014Votarem)

Diari de Setge del 11 de juliol de 1714 (dia 352).

Anem a pams. És cert, tot ha de tenir un ritme. Fixar la data a un any vista ha perllongat el patiment de molta gent (el nostre és un país trinxat per tants anys d'espoli i d'autonomisèria, però ara no toca passar comptes amb els responsables, perquè és més important acabar-ho que analitzar-ho) però, és cert, ha provocat també un important efecte de decantació. Tant és així que, fins i tot, conec qui, havent votat Ciutadans, ara no descarta fer-ho a Esquerra si Espanya impedeix votar el proper 9-N. Tard o d'hora, cadascú des del seu lloc i encarant-se als seus, especialment durant aquestes setmanes d'estiu i, sobretot, a l'entorn de la Diada, cal que obliguem tots els partits, finalment, a definir-se sobre el sentit del seu vot. I aleshores, quan els qui defensen la Consulta i els qui es decanten finalment pel Sí-Sí siguin els mateixos, potser haurà arribat el moment de canviar la pregunta.

És el debat d'aquest…

[-121] Esborrar-nos la memòria per sempre (#Tricentenari)

Diari de Setge del 10 de juliol de 1714 (dia 351).









Fa alguns dies la bona gent del Polònia va dedicar un divertit episodi a recrear el setge de 1714 amb els protagonistes de la política actual. A l'inici, fins i tot el personatge de l'abrandat independentista es declarava saturat de Tricentenari. El trobava fins a la sopa. Bromes a banda, hi ha un motiu important per recordar el que va suposar la derrota de les institucions catalanes ara fa tres segles: la voluntat persistent dels seus liquidadors, des del primer moment, de fer desaparèixer per sempre la memòria de la Catalunya sobirana. Aquests dies he topat amb un informe de l'insigne botifler Josep Francesc d'Alòs i de Rius, distingit per Felip V amb el títol de marquès de Puerto Nuevo, relator de la superintendència (1714), alcalde major del corregiment de Barcelona (1718) i president de l'Audiència de Barcelona. Un jurista amant de la història, que participà dels anys de major impuls de la Reial Acadèmia de Bo…

[-122] Bestiari del procés (69): J. Oliu, J. Puigcorbé i M. Rajoy

Diari de Setge del 9 de juliol de 1714 (dia 350).

Oliu, Josep (president del Banc Sabadell).
Gent d’un altre planeta.
Extraterrestres a la plaça Catalunya de la ciutat vallesana. És com si aquest home visqués en un altre planeta. Diu que hi haurà acord entre els governs català i espanyol. Literalment (no és un acudit), a base de "cedir una miqueta per aquí i un poc per allà". Com si les posicions no estiguessin a les antípodes i la voluntat del govern espanyol no fos fer-nos desaparèixer del mapa. Inòpia culpable. Hi haurà acord, sí, naturalment, però serà de divorci. La seva proposta d’un Podem de drets, una altra autèntica ximpleria: els conservadors que volen preservar l’statu quo ja tenen els partits dinàstics per fer la feina. Un sense sentit com afirmar que Duran i Lleida i Miquel Iceta, després de trenta anys agafats a la mamella, ara són el paradigma de la regeneració; aix! No me’n recordava que això és just el que afirmen els mitjans de l’establishment.

Puigcorbé, Juanj…

[-123] Bestiari del procés (68): C. Lesmes, A. Levy i X. Llavina

Diari de Setge del 8 de juliol de 1714 (dia 349).

Lesmes, Carlos (president del Consejo Superior del Poder Judicial).
Inquisició judicial.
Després que el Ministeri de l’Interior els assenyalés públicament filtrant la seva imatge a la premsa de xoc de l’espanyolisme, ara la màxima autoritat de la judicatura ha procedit a interrogar per sorpresa els magistrats catalans que, prudents, prudents, es van limitar a signar un document expressant la seva mera opinió jurídica al voltant de la legitimitat constitucional de la Consulta. D’aquesta manera, un òrgan que, habitualment, actua com a paraigües protector dels jutges i magistrats, s’encarrega de limitar els seus drets al dictat d’un mal anomenat sindicat de tendències feixistes. És ben bé que, quan es tracta de Catalunya, no hi ha límits per a la intolerància amb el discrepant tant característica històricament del nacionalisme espanyol.

Levy, Andrea (vicesecretària d’Estudis i Programes del Partido Popular a Catalunya)
Persistir sota el camufl…

[-124] Vull ajudar Societat Civil Catalana (#tocomotxo)

Diari de Setge del 7 de juliol de 1714 (dia 348).













La nova plataforma dependentista catalana ha llançat aquests dies una campanya per explicar com Espanya ens ajuda a través del Fons de Liquidació (vull dir, Liquiditat) Autonòmica (FLA). Les xifres clares: dels més de 22.000 MEUR del total del fons en l'any 2013, la Hisenda espanyola ha cedit a la Generalitat de Catalunya més de 10.050. Espectacular generositat. De llagrimeta. A la vista d'una exposició matemàtica tan convincent i profunda, anuncio la meva voluntat d'ajudar econòmicament Societat Civil Catalana exactament de la mateixa manera. Molt desinteressadament. Sense abusar. Guanyo justet, però crec que podré afrontar-ho. He après el mecanisme i ho faré exactament igual que l'Estat espanyol ajuda Catalunya. Molt senzill. Sabeu que, segons les darreres dades publicades pel mateix Govern espanyol i elaborades pel conseller Mas-Colell, el dèficit fiscal català se situa entre els 11 i el 15.000 MEUR, segons la metodo…

[-125] Bestiari del procés (67): J. Gaspart, P. Gómez de la Serna i O. Junqueras

Diari de Setge del 6 de juliol de 1714 (dia 347).

Gaspart, Joan (empresari d’hosteleria).
Triaran la mare.
Hi ha fórmules expressives d’una capacitat evocadora deliciosa. La que relaciona Catalunya i Espanya amb un matrimoni, sovint tan criticada, és de les més eficients. De l’origen forçat a la petició formal de divorci actual, passant pel maltractament de gènere. El suport de l’expresident del Barça a la Consulta i la manera d’explicar el seu posicionament al respecte han estat signes d’un valor enorme. Expressen el fet que fins i tot una part dels sectors més conservadors de la societat catalana ja han pres consciència del caràcter irreversible del procés. A mesura que aquesta percepció es faci més i més estesa el decantament sobiranista d’una part de l’establishment, la menys irreductible, es farà realitat, per assegurar-nos encara una majoria més àmplia.

Gómez de la Serna, Pedro (diputat del PP al Congrés espanyol i portaveu de la Comissió Constitucional).
Desig de sang.
Un festival di…

[-126] Bestiari del procés (66): J.R, Bosch, J. Costos i Felip VI

Diari de Setge del 5 de juliol de 1714 (dia 346).

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Societat recreativa.
La lògica del dependentisme és per llogar-hi cadires. Tot i que existeix una manera científica de saber què vol una societat, preguntar-li, aquesta entitat considera que no cal, que ells ja saben què desitja la majoria, per descomptat, la dependència. Promotors de boicots, menyspreen el Parlament i titllen el seu país de malalt. Aquesta setmana han demanat al president que no convoqui la Consulta del 9-N: que es passi per l’arc de triomf el seu compromís electoral, de fet, el de 108 diputats del Parlament de Catalunya a les eleccions de novembre de 2012. Ho fan en nom de la seva setantena d’associats. Diuen que han rebut el suport de 14.000 persones, però el seu compte de twitter només té 2.500 seguidors, poc més que el meu. Desesperats i irrellevants, Mas ha fet bé en rebre’ls per deixar-los en evidència.

Costos, James (ambaixador dels Estats Units a Espanya …

[-127] De quan trencar la legalitat espanyola (#9n2014)

Diari de Setge del 4 de juliol de 1714 (dia 345).

Avui que els nordamericans celebren la seva independència, alguns de nosaltres, els catalans, ens trobem debatent la millor manera de seguir les seves passes. El moment culminant del nostre procés envers la plena sobirania s'esdevindrà quan, en aplicació de la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el gener de 2013, les institucions catalanes trenquin formalment per primera vegada amb la legalitat espanyola. Ras i curt, es prefiguren dos moments per dur-ho a terme: portant la Consulta convocada pel president i suspesa pel TC fins al final o mitjançant una Declaració d'Independència al Parlament, posterior a unes eleccions que hagin expressat un inequívoc mandat democràtic. Darrerament, opinadors com en Pere Cardús, per exemple, s'han postulat clarament en favor de la segona opció. Discrepo profundament. I aquesta disparitat de criteris al respecte, em temo, és un dels principals obstacles que haurem de …

[-128] ICV-EUiA: ha arribat l'hora de retratar-se?

Anem ràpid, molt ràpid. El temps vola. Som a punt de creuar la frontera dels quatre mesos per la celebració de la Consulta del 9-N. Si tenim en compte que els de juliol i agost són pràcticament inhàbils, es pot afirmar que ens trobem veritablement a les portes d'un temps històric. D'entre els signants de la proposta de data i pregunta, els ecosocialistes són dels qui s'han refermat amb més insistència en la necessitat que tots plegats anem a votar el proper 9-N. Amb les CUP, no han perdut l'oportunitat de rebutjar, per terra, mar i aire, la possibilitat de substituir la Consulta per unes eleccions plebiscitàries, encara que aquella (com tothom sap que passarà) sigui prohibida per Madrid i, per tant, il·legal. En aquest context, sobta encara més la perpetuació de la indefinició de la formació pel que fa al sentit del vot dels seus afiliats. Fins ara, no he escatimat elogis a la capacitat d'ICV-EUiA per encarar el procés català: el dret a decidir com a punt d'ac…

[-129] Dilluns 2 de juliol de 1714. Jornada 343 del setge

A les tres de la matinada l’enemic ha reprès el bombardeig amb gran violència. La plaça ha correspost també amb un foc intens, tot substituint els mitjans amb perícia. Els nostres fusellers han aconseguit avui recollir alguns cereals, ben valuosos, tot i el foc rebut de l’enemic, al qual han fet front amb valentia. Els farratjadors també s’han aventurat a penetrar en territori ocupat pels borbònics, a fi d’aconseguir aliment per a les cavalleries. Abans de fer-se de dia ha arribat a port un llagut que venia fent cabotatge des de Tossa. El seu patró ha informat que, segons diversos subjectes dignes de crèdit, a Girona s’hi espera en poques hores l’arribada del duc Berwick amb el contingent que completa el seu poderós exèrcit de setge. També, que vindria al mateix temps que alguns enviats de l’emperador, nostre senyor. Les darreres xifres de control del nostre comandament apunten que ens queden poc més de cinc mil defensors; diuen que, per cadascun dels nostres bons patricis, el duc d’A…

[-130] Bestiari del procés (65): E. Sierra, J.I. Wert i J.A. Zarzalejos

Diari de Setge del 1 de juliol de 1714 (dia 342).

Sierra, Enric (responsable de l’edició digital de “La Vanguardia”).
Vergonya professional.
Tots ens hem d’empassar gripaus a la feina, però, des de la barrera, ha de ser molt dur transformar el teu diari digital, més o menys seriós, en el pamflet dependentista i dinàstic radical que, suposo, ha ordenat que vol ara el senyor comte. Digueu-me primmirat, però em feia l’efecte que les edicions digitals dels grans transatlàntics de la premsa catalana eren una mica (ep, només una mica) més modernes que les mateixes capçaleres en paper. En el cas del diari dels Godó, una certa línia independent ha esdevingut inviable perquè l’home ha embogit amb la successió borbònica: els titulars, en particular, són ja més propis de premsa marginal. Ara ja cal espolsar el diari perquè caigui tota la caspa cada vegada que te’l regalen; aviat, haurem també de donar cops secs i reiterats a l’ordinador i a la tablet.

Wert, José Ignacio (ministre espanyol d’Educaci…