Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2014

[-39] Bestiari del procés (112): R. Mejide, J.M. de Mena i A. Rivera

Mejide, Risto (publicista i presentador de televisió).
Els del no que votaran.
He d’admetre que estava convençut que la Consulta del 9-N l’hauríem de portar endavant, tots solets, fins a les darreres conseqüències, els del sí-sí. Encara que ja fa mesos que els Estopa van obrir el foc, com més s’apropa la data, apareixen més personatges contraris a la independència disposats a acceptar la realització de la pregunta. Fins i tot, encara que sigui blocada pel govern nacionalista espanyol. Potser el resultat a Escòcia els ha animat. Aquesta setmana hem vist la conversa entre Risto Mejide i Jorge Javier Vázquez al respecte a TeleCinco. La potència del volem votar, per a gran disgust del dependentisme refugiat a la desesperada en el “hooliganisme” legalista, és enorme. Un gran rebost d’arguments que ens han regalat i que ens farà invencibles.

Mena, José María de (exfiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya).
Armes d’inhabilitació massiva.
Des de la ràdio pública de Catalunya, l…

[-40] El subconscient els traeix

Amb comptadíssimes excepcions (per raons de formació acadèmica, de vegades, Joaquim Coll) és pràcticament impossible mantenir un diàleg civilitzat amb els dependentistes en relació a la història de Catalunya. Josep Fontana ho exposava fa pocs dies en un article de lectura imprescincible, que em dóna peu a estirar d’un fil que fa dies que volia resseguir amb un apunt com aquest. L’anàlisi del passat, l’avaluació, la discussió i el debat en base als documents històrics disponibles, es veu substituïda sistemàticament en articulistes com ara Gregorio Morán, Francesc de Carreras o Francesc Granell (la llista d’articulistes d’El País d’aquest perfil seria pràcticament inacabable), per un veritable allau d’insults ad hominem en els quals hi ha una paraula que sempre apareix: manipulació i manipuladors.

En història, naturalment, la veritat és un artefacte difícil de construir. De múltiples cares. Hi ha el perill, al qual ningú és immune, d’insistir en una part del seu rostre, la que s’adiu mi…

[-41] Bestiari del procés (111): J. Fernández Díaz, Á. de la Fuente i F. Marhuenda

Fernández Díaz, Jorge (ministre espanyol de l’Interior).
La vena racista.
Una setmana més, el ministre Jorge Fernández Díaz, alhora que presenta llibre (en companyia d’altres padrins de Societat Civil Catalana), sota un segell editorial habituat a la propaganda feixista, ens ha ofert un nou espectacle denigrant. No s’ha tallat a l’hora de denunciar el fet que es faci campanya en pro de la independència entre un determinat col·lectiu de catalans d’origen estranger. Per posar-se la bena abans de la ferida, decideix no amagar la seva vena racista. Parla com si els fidels d’una religió no poguessin ser catalans, ni tinguessin dret a votar el que els vingui de gust sobre el futur d’aquest país. Per arrodonir-ho, pretén dir a una fundació privada (no a les que difonen amb la comprensió i les subvencions del seu govern la memòria del feixisme) què pot i què no pot fer. Aquest ministre és una joia.

Fuente, Ángel de la (investigador de CSIC).
Les xifres d’un veritable campió.
Durant setmanes i meso…

[-42] Bestiari del procés (110): N. Amat, J. Bono i D. Camats

Amat, Nuria (escriptora).
Víctima agressora.
D’entre la fauna que durant aquests mesos s’ha rabejat a insultar els sobiranistes destaca l’escriptora Nuria Amat. Aquesta setmana, convidada per tots nosaltres a promocionar la seva obra a través de l’Institut Ramon Llull, ens ha llançat des d’un diari suec nous insults gratuïts assimilant la nostra causa amb el pensament totalitari. Des de la seva modesta mansió de Tamariu, té la barra immoral de presentar-se com una autèntica “víctima” de la marginació del separatisme. No pas pel fet de triar la llengua de 400 milions de possibles lectors sobre la de deu (quin mèrit!), sinó per haver estat suposadament bandejada de la Universitat de Barcelona: oblida explicar, però, que en el seu cas, els motius suposadament ideològics són en realitat una condemna ferma per plagi en el 80% d’una obra “inspirada” en la d’uns companys de facultat. Vaja, un veritable model ètic “Marca España”.

Bono, José (expresident i exministre socialista espanyol).
Senyals …

[-43] British coffee

Els dies sedimenten a tot drap els resultats que coneixíem (sembla que fa tant, però no) avui fa tot just una setmana. Encara que amb alguns interrogants pels casos de frau denunciats a través, sobretot, de les xarxes socials (ignorem l’abast exacte), els escocesos, sobretot els de la tercera edat, es van decantar per mantenir els llaços de dependència amb Londres. No cal dir que la victòria del no a Escòcia ens ha privat als catalans de contemplar amb satisfacció un precedent en l’ampliació interna de la Unió Europea; les lamentables declaracions posteriors de Barroso i Van Rompuy han palesat el seu alleujament: poden continuar tranquils ensorrant Europa. El no escocès, però, ha activat uns quants mecanismes que, tard o d’hora acabaran per tenir un influx positiu sobre el cas català: la injusta generalització federal al Regne Unit i el sentiment d’estafa per les promeses incomplertes.
L’alarma general per la possible victòria del sí va provocar que els tres partits britànics (conserv…

[-44] Diumenge serà històric

Fins a on sé, el Gran Timoner està preparant un acte de signatura del decret de convocatòria de la Consulta del 9-N de gran solemnitat. Serà al Palau de la Generalitat, un bonic edifici medieval i renaixentista que podem ensenyar als dignataris i als periodistes estrangers amb l’explicació que som davant una institució (ep, Soraya, atenció!) amb més de 650 anys d’història. En l’any del Tricentenari, aquest acte constituirà un episodi remarcable en el procés, volgudament relligat amb la història del catalanisme i de la institució de govern del país. Un moment per reconciliar-s’hi, després de la tristor que ens provocarà la compareixença de l’exhonorable president Pujol demà divendres.

Va, m’hi arrisco i espero que aquest apunt no caduqui en poques hores. Crec que la signatura del decret de convocatòria tindrà lloc diumenge a migdia i que el president Mas compareixerà, per demanar al govern espanyol que no bloquegi la nostra Consulta legal i acordada, davant tots els catalans (i Mònica …

[-45] Bestiari del procés (109): X. Sardà, X. Solano i A. Velencoso

Sardà, Xavier (periodista).
Sarcasme contra buidor.
A la tertúlia dels dilluns de la ràdio comtal, un dels activistes històrics del Partit dels Socialistes feia la conyeta habitual. Hi havia, però, alguna cosa diferent. Se’l veia tocat. La constatació de l’arrel popular, festiva i il·lusionant de la més gran mobilització independentista fa mal. Per als suposats progres de tota la vida, per als esquerrans oficials, restar al marge del moviment popular més potent de la història del país cou i molt. Sardà va emprendre la gran fugida endavant del sarcasme per no haver d’afrontar la realitat: que els seus adopten tota mena d’estratègies brutes de desgast i que la gent els replica amb voluntat de construir un nou país regenerat. Ell ha triat el camp equivocat en la batalla per la llibertat i la regeneració. I ho sap.

Solano, Xavier (exdelegat de la Generalitat de Catalunya al Regne Unit i assessor de l’Scottish National Party).
L’analogia escocesa.
Els catalans ens hem abocat a seguir aquests di…

[-46] Bestiari del procés (108): C. Luena, A. Mas i A. Sánchez Camacho

Luena, César (secretari d’organització del PSOE).
Federar-nos a sobre.
El nou número dos del Partit Socialista, el doctor Luena, s’ha afegit (amb la ignominiosa contribució de José Bono, ben destacat, al capdavant, amb la seva diatriba covarda contra el president Pasqual Maragall) a la llista de polítics socialistes espanyols que aquesta setmana s’han abraonat sobre la nostra dignitat. Diu que el president de Catalunya sembla un zombi i que “se li ha anat l’olla”. Ens situa, a la majoria dels catalans, entre els morts vivents i els orats. Sense dubte, són les millors condicions per mantenir-nos junts. El gran nivell d’expressions d’aquesta mena fan pensar l’èxit de la renovació del partit i auguren una gran sensibilitat envers les demandes que expressen al carrer centenars de milers de catalans. Les enquestes preveuen una veritable catàstrofe del vell partit socialista espanyol davant l’empenta de Podemos: francament, s’entén.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Cap de …

[-47] Un procés al seu punt just

Hem après molt. A força de repetir una i altra volta mobilització. Els mals auguris fa molts mesos que deien que això nostre no es podria mantenir en el temps i ja veieu. Una vegada i una altra, som-hi tots! Els qui tenim pressa perquè els mals de la gent són intensos i requereixen cura per aturar el patiment, hem de reconèixer que (tot i el dolor i les eines brutes que ens apliquen els nostres adversaris) el repòs i la maduració el fan cada dia més sòlid i indestructible. D’una consistència a prova de tot. Nosaltres, insegurs, vàrem començar amb una ambigüitat notable i amb profusió d’eufemismes. Ara és ben diferent: la paraula independència ha conquerit ja la terminologia dels qui encapçalen el procés, deixant enrere l’estat propi dels programes electorals de fa dos anys. Sí, l’expressió dret de decidir es manté, però cada dia és més habitual parlar clarament d’autodeterminació.

També aquest any la preparació de la Via Catalana 2014 ha deixat de banda l’habitual polèmica estival sob…

[-48] Bestiari del procés (107): J.M. García-Margallo, P. i M. Gasol i I. Guardans

García-Margallo, José Manuel (ministre d’Afers Exteriors espanyol).
Patriota enfollit.
No li ha importat gens, amb congestió facial creixent, llançar la seva amenaça gratuïta davant mig centenar d’ambaixadors que devien mirar-se’l, astorats, amb ulls com taronges. El ministre, a l’hora que negava cínicament la censura ordida contra la difusió de la gran novel·la d’Albert Sánchez Piñol als Països Baixos, s’ha mostrat disposat a evitar l’exercici de la democràcia a Catalunya al preu que sigui. La veritat és que de mitjans no fan curt. S’hi estan posant a fons: durant la Diada, per exemple, mitjançant el bloqueig de les comunicacions via mòbil de centenars, potser milers, de responsables alts i mitjans de la mobilització, a nivell nacional i territorial. Un altre malbaratament: els recursos humans i tècnics abocats a Catalunya i arreu del món (que nosaltres financem en un 24%, com la resta de les despeses de l’Estat) no aturaran les nostres ganes.

Gasol, germans (basquetbolistes).
Sus váis a…

[-49] Bestiari del procés (106): J. Cercas, N. Corredor i J.A. Duran i Lleida

Cercas, Javier (escriptor).
Tremolor de cames.
Diumenge passat, l’escriptor gironí d’origen extremeny, intentava desacreditar el moviment sobiranista amb una de les seves habituals agafades de rave per les fulles via comparació entre el processos escocès i català. Quan cal, no és nou, mentint descaradament: com quan afirma que a Salmond mai se li acudiria fer una Consulta il·legal, quan fou exactament el primer que va advertir que faria en guanyar les eleccions: que l’organitzaria amb acord o sense consentiment de Westminster. I és que Cercas porta molt malament l’arrel popular del moviment sobiranista a Catalunya: aquí les enquestes situen el suport al procés sociològicament basculat a l’esquerra; a Escòcia, originat per un Salmond que, encara que amb fortes arrels socials, substitueix l’espai dels conservadors al seu país i que només ha començat a tenir gruix i possibilitats de victòria quan s’ha estès a àmplies capes de votants laboristes i a l’esquerra alternativa.

Corredor, Nacho (p…

[-50] "Hic est principium commotionem in Cathalonie"

8 de novembre (vés, un dia abans!). Però de 1460. El gran conflicte entre els Trastàmara i la Generalitat de Catalunya és a punt d’esclatar. Des de Fraga, on ha convocat la Cort general, Joan II, rei d’Aragó i comte de Barcelona, després d’haver-la esperonat fart d’esperar, suspèn la tumultuosa elecció que el Consell de Cent de la capital catalana ha fet dels representants que hi han d’assistir en nom de la ciutat. Aquell acte suposa una veritable declaració de guerra contra la classe dirigent catalana. La mobilització contra el rei és a punt de començar. L’escrivà de la Cancelleria que va copiar la carta reial al registre de la cúria anotà al marge, probablement, en recapitular, alguns anys més tard: “Hic est principium commotionem in Principatu Cathaloniae”, aquest fou el principi de les commocions (més endavant s’hi referiran com a torbacions) al Principat de Catalunya.

Avui, tants segles després, ens trobem en circumstàncies semblants. Després de mesos i setmanes de declaracions i…

[-51] Escòcia, episodi clau

Mitjans de desembre de 1610. El notari barceloní Pere Llunell afegeix una nova escriptura al seu primer llibre d’inventaris i almonedes, començat sis anys abans. Es tracta d’una, com correspon, exhaustiva relació dels béns deixats pel donzell d’origen vilafranquí (del Penedès) Bonaventura Bolet i Vilar. El notari ha anat aquell dia a visitar la casa del difunt, al carrer del Carme, encreuament amb el de Jerusalem. Li ha cridat especialment l’atenció el gust de Bolet pels retrats reials. A l’estança més alta de la casa hi ha trobat un reboster amb les armes de la família i també un quadre de Sant Jordi, patró de l’estament militar català. També ha vist dos grans retrats dels darrers comtes de Barcelona de la dinastia dels Habsburg: l’emperador Carles i el seu fill Felip I, II a Castella. Ha anotat que els acompanyen dos quadres més petits: un de Maria, l’emperadriu muller de Maximilià d’Àustria; l’altre, de Maria Stuart, reina d’Escòcia, un mite en el món catòlic des de la seva execuci…

[-52] Bestiari del procés (105): J. Soler, E. Torres-Dulce i J.A. Zarzalejos

Soler, Josep (economista).
Des de dalt del cavall.
Sense dubte, un dels grans gurús de les tertúlies nocturnes al castell comtal és l’economista Josep Soler. Aquesta setmana li hem sentit un argument que, fins ara, semblava només reservat al nivell deliri de les tertúlies madrilenyes sobre el que aquí anomenem procés i allà repte sobiranista. Diu (amb Nacho Corredor) que la plebs no podem votar sobre el que sigui, que és molt perillós. Que les elits il·lustrades, com si es tractés del vot censitari, han de decidir. Que imagina’t si poséssim a votació la pena de mort. El debat no és, si és que existís un posicionament majoritari a favor, de quina manera, a través de l’argumentació i el debat, convencem la gent per revertir-ho, sinó, simplement, com evitem que el carrer s’hi pugui pronunciar. D’això a la Grècia clàssica no en deien democràcia, sinó aristocràcia.

Torres-Dulce, Eduardo (fiscal general de l’Estat).
A cops de Codi.
Davant l’èxit descomunal de la nostra V, la primera reacció del …

[-53] Bestiari del procés (104): M. Puig, S. Sáenz de Santamaría i A. Sánchez Piñol

Puig, Miquel (economista).
Confiança pròpia.
L’economista brillant que ha ens ha ajudat a albirar com a model els millors països d’Europa, com Àustria i Dinamarca, es declara decididament contrari a la celebració d’una Consulta fora de la legalitat espanyola. Diu que seria un 6 d’Octubre. No puc discrepar més profundament: la Generalitat de Catalunya disposa dels instruments administratius i tècnics necessaris per dur a terme una Consulta perfectament homologable a nivell internacional. Per tant, només a posteriori, en funció de la interferència que els poders de l’Estat espanyol hi hagin pogut aplicar, podrem avaluar si han existit durant aquella jornada les condicions adequades per validar el resultat. Desistir-hi abans és, simplement, no creure en nosaltres mateixos. I si nosaltres no ho fem, aleshores sí que serà molt difícil que algú ens prengui seriosament al món.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del govern espanyol).
Vetllant contra els nostres drets.
Diu el venerat tèo…

[-54] Fem-ho bé: desobeïm primer i avaluem després

L’apoteòsica V de la Diada ha suposat una sorollosa cleca al dependentisme. En sentit contrari, ha reforçat molt i molt les opcions que la Consulta es porti definitivament a terme. Que els centres de votació, tot i la prohibició del TC, s’obrin de bat a bat d’aquí poc més de cinquanta dies. Tal i com apunten les declaracions dels líders polítics, en els propers dies, la suspensió temporal de la Llei de Consultes i/o del decret de convocatòria obren la possibilitat d’un desacatament per temps, que podria permetre arribar sense represàlies a la mateixa nit del 8 de novembre: atès que es tractarà d’una suspensió cautelar, es podrà argumentar que es continua endavant amb tot l’operatiu per al cas que s’aixequés a darrera hora; al mateix temps, la capacitat del govern o els tribunals espanyols per aplicar mesures repressives es farà més difícil de justificar, perquè (encara) no s’haurà palesat una declarada actitud de desobediència.

És cert que (no ho descartem en absolut) el TC pot perpet…

[-55] Bestiari del procés (103): L. de Guindos, M. Iceta i J. Moragas

Guindos, Luis de (ministre d’Economia i Competitivitat espanyol).
Moviment revelador.
La setmana gloriosa de l’Onze de Setembre ha viscut un moviment especialment interessant als mercats internacionals del deute: la simple constatació de les possibilitats que el sí s’imposi el proper 18 de setembre en el referèndum a Escòcia ha provocat la major pujada de la prima de risc espanyola en quatre mesos: els mitjans internacionals ho han atribuït directament a la possibilitat que la independència escocesa afavoreixi (davant del bloqueig que practica el govern espanyol) una declaració d’independència no pactada a Catalunya, amb la consegüent obligació del Regne d’Espanya de fer-se càrrec d’un deute que, per ell mateix, resultarà impossible d’assumir en solitari. El deute espanyol, certament, la nostra bomba nuclear. La clau de tot plegat.

Iceta, Miquel(primer secretari del PSC).
Idus de setembre.
Dilluns, mentre s’anuncia una entrevista entre Oriol Junqueras i els socialistes que han anant aban…

[-56] Bestiari del procés (102): J.M. Colomer, C, Forcadell i F. Granell

Colomer, Josep Maria (economista i politòleg).
Tan sobirans com els altres.
La indigència argumental d’alguns sectors de l’esquerra arrapada a l’establishment i el manteniment de l’statu quo està arribant a extrems patètics. Ser catedràtic de ciència política no comporta necessàriament dir coses intel·ligents. El professor Colomer s’ha declarat a la contra de La Vanguardia proper a la jubilació i, certament, potser la necessita. O potser és que investigar en nòmina del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, com el seu col·lega Ángel de la Fuente, comporta certes servituds. Dir que perseguim un objectiu impossible perquè la sobirania ja no existeix, a banda de ben poc original, és una niciesa absoluta: volem exactament aquella que continuïn exercint la resta dels estats membres de la Unió Europea: ni més, ni menys. És necessari que els dependentistes, quan no ens insulten o amenacen, ens tractin gairebé sempre de nans mentals?

Forcadell, Carme (presidenta de l’Assemblea Naciona…

[-57] Ferms per gaudir del seu somriure glaçat

Avui serà un dia determinant. L’èxit de la Via Catalana 2014, esclatant. Centenars de milers de catalans al carrer. Una bona part dels partidaris de la independència demostrant a Barcelona la seva capacitat de mobilització. La seva profunda determinació. Que som un moviment popular imbatible. Durant els darrers mesos, Espanya ha posat en marxa totes les seves eines de desestabilització. Els mitjans de comunicació, ben greixats amb els diners dels qui han fet de la dependència el seu modus vivendi a Madrid i a Barcelona, combinats amb els fons reservats i amb els recursos policials de les clavegueres de l’Estat han batut fort les nostres muralles. Però no han fet aparèixer escletxes significatives. I avui ho escenificarem. Som en el dia de la seva Gran Decepció. Com reia Montoro parlant de l’exhonorable Jordi Pujol! I nosaltres ens hem aixecat i ens hem espolsat la pols, la brutícia, per continuar el camí.
El gran constructe estival que el procés s’anava en orris es desfarà avui com un…

[-58] 11 de setembre de 1714 (dia 414)

Diari de Setge de l'11 de setembre de 1714 (dia 414)

Jornada CCCCXIV del setge. Dimarts. Villarroel no vol abandonar la Ciutat. Jo mateix he comprovat com ha passat la nit a casa, vestit del tot, assegut en una cadira, rebent els despatxos que li fèiem arribar constantment. De matinada, a dos quarts de cinc, ens han atacat set cossos d'ofensiva i un de reserva en quatre grans grups. 41 batallons, 26 mil soldats. Totes les campanes de Barcelona han tocat a resistència amb un so eixordador, que mai podré oblidar. Villarroel ha reprès d'immediat el comandament de la defensa. Davant d'aquella immensa onada d'enemics, els hem combatut casa per casa, tapant les boques dels carrers, a la part de la Ribera, amb botes, caixes i matalassos. El comandant en cap, ferit, ha ordenat: "Segueixi l'avenç, que davant meu ningú no es retira. I morir o vèncer és el que ens toca". Després de dues hores i mitja, a les set, els hem contingut del tot i els hem fet, sembla in…

[-59] Bestiari del procés (101): A. de Magarola, J.A. Martí i A. de Villarroel

Diari de Setge del 10 de setembre de 1714 (dia 413)

Magarola i Sentmenat, Antoni de (comte dels Quadrells).
El preu de la submissió.
Cavaller disconforme amb la decisió de resistir a fins al final amb les pròpies forces, fou capturat amb altres cavallers el 26 de juliol de 1713, tot just tancat el cordó de setge, quan intentava fugir de la Ciutat de Barcelona. Després de ser llargament passejat amb ignomínia pels carrers, passà els 414 dies arrestat a casa seva, enmig del rebuig popular. Fou comminat reiteradament, fins i tot el mateix 11 de setembre, a prendre les armes i lluitar en defensa de la capital catalana, però sempre s’hi negà. El dia de la batalla final, però, una bomba li trencà la cama. A l’entrada dels borbònics patí la confiscació dels seus béns acusat d’haver-se quedat a Barcelona. Representa els catalans dependentistes que, mal que els pesi, són també víctimes de la dependència.

Martí i Fontanellas, Josep Anton (general).
Traïció final.
Hereu de mas del Bages, fou un dels …

[-60] Bestiari del procés (100): M. Eguiluz, J. Espiagua i S. Feliu de la Penya

Diari de Setge del 9 de setembre de 1714 (dia 412)

Eguiluz, Manuel (sergent major).
Espionatge en temps de guerra.
El 7 d’agost de 1713, a poc d’iniciat el setge, el sergent major Eguiluz, del regiment del mateix general Villarroel (qui lamentà profundament la seva traïció), fou arrestat a la posició exterior a la muralla del Convent de Caputxins, quan intentava passar-se a l’enemic: en ésser descobert, desesperat, intentà menjar-se una carta que portava, adreçada al duc de Pòpuli, cap de l’exèrcit borbònic de setge. Divuit dies més tard fou degollat en presència de quatre batallons de la Coronela i de tots els soldats regulars que no eren de guàrdia, dalt d’un cadafal construït a l’efecte, entre Santa Mònica i les Drassanes. Menys contemplacions cerimonials tingueren les autoritats, quatre dies més tard, en esquartera un criat valencià descobert en portar cartes a Mataró i actuar, doncs, com a informador de l’enemic.

Espiagua, Juan (capità aragonès).
Aragonesos sumats a la causa.
Aquest ar…

[-61] Una nit d’encartellada o perquè guanyarem

Diari de Setge del 8 de setembre de 1714 (dia 411)

Per correu electrònic em demanen col·laboració. Es tracta de penjar cartells per convocar a l’acte que tindrà lloc al matí de l’Onze de Setembre, un mosaic per al qual calen 1.300 persones. Començarem el dia forts. Falta tot just una setmana. Ens convoquen a les deu, als baixos d’una casa del centre. Poc abans de l’hora som una vintena de persones. Ens distribuïm en escamots de quatre que sortim a mesura que ens ajuntem per cobrir una ruta prèviament fixada. Dos enganxarem cartells amb celo; els altres dos, amb cola. Ben aviat ens trobem seguint les restes dels cartells de Podemos de les darerres eleccions europees. Demanem aigua en un bar, naturalment, regentat per xinesos. La cola és espesa i fa grumolls; no tenim massa traça. El nostre grup és heterogeni. Un és clarament el més jove i, entenc, treballa en una petita empresa. Els altres pertanyem al segment d’edat que ha fet el tomb en els darrers anys. Els qui varen viure de ben jo…

[-62] Bestiari del procés (99): F. Costa, P.I. de Dalmases i S. Dalmau

Diari de Setge del 7 de setembre de 1714 (dia 410)

Costa, Francesc (capità d’artillers).
Perícia al servei de la defensa.
Als carrers, a les cases de joc i a les tavernes, Un dels personatges més populars de la defensa de Barcelona fou el bombarder Costa. Dugué a terme una intensa activitat com a artiller atacant incansablement les posicions de l’enemic, descavalcant els seus canons i fent miques les bateries borbòniques i els seus servidors. També, en la formació dels altres artillers actius a la Ciutat (molts d’ells, arribats de Mallorca) en l’esclat enlairat amb bombes de metralla: una tècnica que provocà als assetjadors, especialment durant la construcció de les trinxeres d’atac contra les muralles de Barcelona, molts centenars de baixes. Villarroel el visità personalment el 22 d’agost de 1714, després que hagués inutilitzat consecutivament cinc canons borbònics.

Dalmases i Ros, Pau Ignasi de (ciutadà honrat de Barcelona).
A l’avançada del DiploCAT.
De família de grans mercaders i de ca…

[-63] Bestiari del procés (98): J.B. Basset, R. Casanova i A. Claramunt

Diari de Setge del 6 de setembre de 1714 (dia 409)

Basset i Ramos, Joan Baptista (general valencià).
Coherència i genialitat.
Participà d’entrada en les negociacions per a la formació de la Gran Aliança de la Haia i fou el gran líder de l’autriacisme valencià. Enginyer militar, amb la seva perícia com a comandant en cap de l’artilleria de la plaça de Barcelona, fou un dels màxims responsables de la llarga durada del setge. Els darrers dies, quan la gana i el desequilibri de forces era ja massa evident per evitar la desfera, quan gairebé tothom (més enllà del poble resistent) era partidari de la capitulació, ell es mantingué a favor de mantenir la lluita i s’alçà per exigir respecte a la decisió que en prengués la direcció política dels assetjats, és a dir, els anomenats Tres Comuns: «Jo saltaré per on saltarà Barcelona». És un símbol de la disciplina en el combat.

Casanova i Comes, Rafael (Conseller en Cap de Barcelona).
Mite amb mala premsa.
Fins al moment de perdre les institucions catal…

[-64] La manca de claredat d'en Bassets

Diari de Setge del 5 de setembre de 1714 (dia 408)

L'actitud del responsable de l'edició catalana del diari a El País, el mitjà en una altre temps de referència de l'esquerra espanyola, exemplifica a la perfecció el perquè de l'ensorrament de la socialdemocràcia europea en aquests darrers anys: la pràctica d'enganyar tothom amb abstrusos raonaments per acabar, a la pràctica, alineats amb les mateixes polítiques i valors de la dreta de sempre. Ho hem vist amb les socialització del deute privat de la banca, amb les polítiques de retallada dels serveis públics que s'hi han derivat i, a Catalunya, en la lluita desaforada contra la celebració d'una Consulta sobre el futur polític de Catalunya el proper 9-N. En el seu darrer article, Bassets dóna voltes i voltes per entortolligar la qüestió tant com pot, en un exercici d'autèntica vergonya aliena. Cal marejar la perdiu. Molt. Guanyar temps com sigui. L'acord de data i pregunta (com tot en la vida, millora…

[-65] Una Consulta molt, però molt seriosa

Diari de Setge del 4 de setembre de 1714 (dia 407)

Ben bé que el procés ho ha capgirat tot. Gairebé completament. És divertit comprovar com el centre polític s'ha desplaçat deixant l'establishment, completament desorientat, en el radicalisme. Els partits tradicionals s'ensorren, mentre es configuren noves alternatives de futur que encara som lluny de poder albirar ben definides. Som al bell mig d'un procés de transformació únic en la política europea. Durant anys i panys molts hem denunciat, gairebé en el desert, l'autonomisèria. Una mancança de mitjans crònica per part del Govern català que l'impedia abordar amb solvència molts dels problemes dels ciutadans. Hem parlat d'Estatut de fireta o d'Estatutet. I ens hem referit a la Generalitat com la Gestoria, incapaç de marcar autèntiques polítiques pròpies. Entretant, els qui no veien la necessitat i molt menys la urgència de canviar l'status polític de Catalunya jugaven a fer veure que érem un mini-es…

[-66] 3 de setembre de 1714 (dia 406)

Diari de Setge del 3 de setembre de 1714 (dia 406)

Jornada CCCCVI del setge. Dilluns. Aquesta nit ha caigut un xàfec descomunal, que ha durant més de deu hores i ha aturat tots els treballs d’expugnació. Aprofitant la pausa, han sortit de la Ciutat més de 400 persones, vells, dones i nens, per la part de Gràcia, al crit de “misericòrdia, que ens morim de fam”. Els borbònics no els han deixat passar la línia de circumval·lació; alguns oficials i soldats caritatius, però, els han llançat pa; finalment, han quedat en terra de ningú. El govern de la Ciutat ha resolt permetre als inhàbils per a la defensa abandonar Barcelona i passar al camp dels assetjadors. Els comandants Villarroel i Casanova han anat a inspeccionar com ha afectat l’aiguat les nostres defenses; han conversat entre ells durant mitja hora i amb els oficials i la tropa que les guarneixen. A les onze, han tocat crida a parlament des de la trinxera borbònica. Berwick ens intima a rendir-nos, davant la imminència de l'ass…

[-67] 2 de setembre de 1714 (dia 405)

Diari de Setge del 2 de setembre de 1714 (dia 405)

Jornada CCCCV del setge. Diumenge. Avui han fugit els capitans del Regiment de Fe Joan Delavilla i Benet Romaguera, entre d’altres, d’un total de dotze desertors; poca fe i molta covardia. Després del Consell de Guerra d’ahir, avui s’han reunit els membres de la Junta Secreta amb el comandant en cap. Abans, el cavaller Francesc de Castellví, que conserva memòria molt prolixa, per escrit, de la nostra defensa, m’ha demanat que li'n fes de tot extracte. A la reunió, s’han llegit tots els vots dels generals i coronels, unànims en la feblesa de la nostra posició defensiva. A continuació, el conseller en cap, el protector del Braç Militar i les altres autoritats principals han fet una inspecció completa de les defenses. Salvador Feliu de la Penya, president de la Junta de Medis, han informat sobre la situació alimentària de la ciutat: tenim encara esperança de rebre un generós comboi procedent de Mallorca. Han ordenat un nou escrutini …

[-68] 1 de setembre de 1714 (dia 404)

Diari de Setge de l'1 de setembre de 1714 (dia 404)

Jornada CCCCIV del setge. Dissabte. El coronel Martí Zuviria i un dels agents més eficients de Salvador Lleonart han entrat a Barcelona: han comunicat que el marquès del Poal no pot atacar, per manca d'efectius, el cordó de setge dels borbònics. A migdia, després de reconèixer tots els treballs de defensa durant el matí, Villarroel ha convocat a casa seva els comandaments de la defensa. Ha exposat totes les mancances de la plaça per aconseguir una defensa efectiva en cas d’assalt general. La gana que causa tanta indigència aminora les forces a tothom; i l’escasset de gent, ja només sis mil defensors; i de munició: només ens queden 62 quintars de pólvora i caldrà reduir encara més el foc dels nostres artillers. Diuen que hi ha un defensor plenament apte per cada deu soldats de l’exèrcit de les Dues Corones. A les quatre de la matinada, el general Bellver ha cridat a alarma general. Ha estat una estratagema dels assetjadors, am…