Vés al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2014

Tot vostre, ens retrobem el 10-N

Han estat 1.679 apunts. Una meravellosa aventura de 1.679 dies consecutius en els quals he tingut l'esma (i prou salut) de publicar cada jornada un pensament en dos paràgrafs. Com un parell de glaçons. Des del març de 2010, just quan la cuina del Tribunal Constitucional era a punt d'emplatar-nos el trinxat de l'Estatutet i tot plegat es desfermava. Sí, he tingut el gaudi de viure i reflectir amb emoció grans coses: sobretot, les manis més espectaculars de la nostra història. Unes quantes campanyes electorals amb el sobiranisme creixent com l'escuma. Amb una menció molt especial, també, per a les Consultes sobre la Independència a Sant Cugat i Sabadell, a les quals vaig tenir l'honor de contribuir modestament, a peu d'urna. També, contribuint, de vegades, a la memòria de la nostra rica història, com faig en el dia d'avui, amb el record del president màrtir Lluís Companys, afusellat pel feixisme avui fa just 74 anys.

Durant tot aquest temps, tot seguint els a…

[-25] Bestiari del procés (120): J. Herrera, L. Llach i M. de los Llanos de Luna

Herrera, Joan(coordinador d’ICV).
Protestar pel no debat que no vols.
Im-pres-sio-nant. No tinc paraules. Sense enrogir-se de vergonya per la contribució feta amb el nomenament del seu representant a la Comissió de Control de la Consulta, dimecres a la nit, en una entrevista a una ràdio espanyola, un dels co-líders d’Iniciativa afirmava que cada dia que passa existeixen menys garanties democràtiques per dur a terme el 9-N. Sense dubte, una nova contribució a la pau i al bon rotllo dels qui fins fa dos mesos predicaven la desobediència. I perquè, en concret, us preguntareu, no hi ha prou garanties democràtiques? Admeto que en sentir la seva argumentació he estat a punt de caure de la cadira: perquè no hi ha debat sobre el sí i el no! Ells, que han decidit no tenir opinió sobre el futur polític de Catalunya, critiquen que ningú no faci campanya! Im-pres-sio-nant.

Llach, Lluís (cantant i escriptor).
Disposat a tot.
Dijous, en format d’entrevista a la ràdio nacional, enmig de la muntanya russa…

[-26] CDC-ERC: l’intercanvi que ens cal

La decisió no és fàcil. Potser, com demanava Quim Arrufat en nom de la CUP fa uns dies, caldria començar per fer un Govern d’unitat per refermar la Consulta, abans que se’n vagi definitivament en orris. A hores d’ara, sembla que les tensions entre CiU i ERC no es deriven (digueu-me ben pensat) de l’estricte partidisme, sinó que es concentren en quina és la millor estratègia per culminar el procés. I no són pas menors. Crec que el plantejament hauria de ser d’intercanvi, un teva-meva que permeti un punt de trobada: portar la Consulta fins al final, desobeint de manera controlada, a canvi d’acceptar una llista unitària. Sí, aquesta opció té uns quants contres: potser hauria estat preferible haver bastit durant més temps un projecte comú de centre esquerra més estable en el temps. Tots sabem que dos mes dos no sempre fan quatre: la tasca d’en Junqueras de penetració en l’espai històric dels socialistes es pot veure afectada per una coalició amb CDC, sobretot en aquest moment d’emergència…

[-27] Bestiari del procés (119): J.R. Bosch, Q. Brugué i R. Espadaler

Bosch, Josep Ramon (president de Societat Civil Catalana).
Amics molt simpàtics.
Després de la multitudinària concentració de la Diada a Tarragona (set mil persones segons les fonts més generoses), aquesta setmana, la de la tradicional “Fiesta de la Raza”, la plataforma dependentista s’ha lluït amb una campanya a les xarxes en la qual, per obra i gràcia dels seus hàbils publicistes, mana callar a tots aquells que no celebrem com ells el 12 d’Octubre. Han decidit potser afegir-se a la reivindicació dels que de veritat no podem expressar-nos en llibertat: els que volem votar el 9-N per decidir democràticament. Propaganda encoberta de l’Ara és l’hora?. La convocatòria, regada amb caríssima publicitat a tots els mitjans i logística de franc (pasta gansa posada per l’Estat i l’establishment català), d’aquella que sabem segur que no serà objecte de cap inspecció fiscal, ja ha rebut el suport explícit del Casal Tramuntana, el MSR, Democracia Nacional i la Falange.

Brugué, Quim (catedràtic de c…

[-28] Bestiari del procés (118): Q. Arrufat, L. Bassets i J.L. Bonet

Arrufat, Quim (diputat de la CUP).
Pitgem l’accelerador.
Dimarts un dels tres representants de l’esquerra independentista més ferrenya al Parlament desvetllava la petició feta a Artur Mas durant la famosa (primera) cimera pel salvar el 9-N: que ells mateixos i sobretot ERC entressin a Govern per assegurar la celebració de la Consulta. De fet, aquest moviment coincideix amb el prec que Oriol Junqueras va fer al president durant el Debat de Política General al Parlament. En efecte, pas a pas, potser abans de parlar de llistes unitàries, el més convenient seria parlar de governs d’unitat. Hauria estat una magnífica resposta, un veritable cop d’efecte, a la suspensió de la Consulta per part del TC. Tots plegats van deixar passar aquella oportunitat; fer-ho ara i emprendre el camí de la desobediència donaria una força extraordinària al procés i una immensa alegria a milers i milers de catalans.

Bassets, Lluís (director de l’edició digital d’El País en català).
Insults en llengua pròpia.
“El des…

[-29] Espanya sap que votarem el 9-N

Fa anys que portem la iniciativa. Que juguem descaradament a l’atac, mentre ells tiren pilotes fora i ens busquen constantment els turmells. Em fa l’efecte, però, que en aquest tram decisiu del procés no és ben bé així. Sembla com si haguéssim perdut la dimensió exacta dels termes del combat que disputem. Just el que ahir us comentava de l’actitud d’en Brugué. A veure, no som en una batalla com tantes altres, en la qual es respecten les convencions de la guerra. De cap manera. L’Estat, perllongant l’estratègia d’ignorar la nostra condició de comunitat política, està atacant amb tot el que li queda a mà la nostra posició més feble: la credibilitat de la Consulta. Des del primer dia sabem que una Consulta sobre la independència del nostre país no es podrà dur a terme amb normalitat sota la jurisdicció espanyola. Per tant, sabem que els del No en faran sempre, majoritàriament, un boicot descarat. I que, per tant, la validesa internacional de la Consulta dependrà sobretot de la pulcritud …

[-30] Pintures Brugué

El catedràtic de Ciència Política de l’UAB Quim Brugué ha abandonat aquest diumenge a la francesa la Comissió de Control de la consulta del 9-N, exactament, quatre dies després del seu nomenament. Una llàstima: sembla haver estat incapaç d’avaluar quins són els condicionants en els quals, per desig exprés d’una de les parts en conflicte (la que ara lloa massivament i arreu el seu capteniment), tindrà lloc. S’entén bé que un tractat acadèmic ha de perfilar tots els requisits necessaris per dotar una Consulta de les millors qualitats de puresa democràtica del món mundial. Naturalment que sí. Però, en el cas que ens ocupa, a l’Espanya demofòbica d’avui, qui no estigui interessadament cec, ha de partir d’una constatació: que la part del No s’escuda en la legalitat (interpretada restrictivament, amb la descarada intencionalitat política d’obstaculitzar l’exercici de drets fonamentals) per boicotejar la Consulta que desitgen gairebé tres quartes parts dels membres de la comunitat política c…

[-31] Bestiari del procés (117): A. Ros, S. Sáenz de Santamaría i P. Sánchez

Ros, Àngel (president del Partit dels Socialistes de Catalunya).
L’home de les mil cares.
Les giragonses de l’alcalde de Lleida han estat, els darrers anys, de premi. Dimarts a la tarda, davant la Paeria, alguns milers de lleidatans convocats per l’ANC per protestar contra la prohibició de la Consulta cridaven massivament independència, però també, Ros dimissió. Motiu: mentre el Conselh Generau d’Aran aprovava el seu suport a la Consulta, a la mateixa hora, a instàncies del secretari municipal, l’alcalde Ros negava el dret a votar sobre la moció a tots els regidors de l’Ajuntament de Lleida. Ni tan sols es pot votar que es vol votar. A les 48 hores, el grup socialista, a la vista del ridícul d’àmbit nacional, començava a rectificar i obria la possibilitat de portar al ple fins a dos noves mocions sobre el tema. Això sí, embolcallades del mateix legalisme que defensa irreductible el dependentisme més ranci.

Sáenz de Santamaría, Soraya (vicepresidenta del Govern espanyol).
Llegir és de cov…

[-32] Bestiari del procés (116): M. Rajoy, J.M. Romay Beccaría i S. Rodríguez

Rajoy, Mariano (president del Govern espanyol).
Paràlisi i plasma.
La compareixença del president espanyol el matí de dilluns manté el seu habitual to plasmàtic. Incapaç d’articular dues subordinades, llegeix de principi al fi el seu text, on martelleja dos conceptes: llei i estat de dret. De fet, seria intercanviable amb el que els portaveus del govern xinès apliquen a la revolta popular democràtica d’aquests dies als carrers de Hong Kong. En acabar la seva declaració, només admet tres preguntes, sempre a mitjans super-favorables al procés: “Libertad digital”, “El País” i “La Vanguardia”. Maleït unanimisme. Al dia següent, la plantofada que li dedica l’editorial del grup de comunicació nordamericà Bloomberg no pot ser més descomunal: ha de venir a Catalunya a disculpar-se, ha de cedir competències i diners, i ha de reformar la Constitució espanyola per fer possible referèndums que habilitin la secessió. Impressionant.

Romay Beccaría, José Manuel (president del Consell d’Estat).
Informe …

[-33] Els treballadors públics, al servei dels drets fonamentals (#Funcionarispel9N)

Davant la prohibició de la Consulta del 9-N per part del Tribunal Constitucional, el Govern de la Generalitat de Catalunya va optar la setmana passada per suspendre’n la campanya informativa als mitjans i, el que és pitjor, per aturar del tot els preparatius. Per fer-ho, va adduir que el manteniment del procés electoral podia comportar perjudicis a tercers, particularment, als treballadors públics i empreses implicats. Com a funcionari, fa mesos que em plantejo perquè el meu Govern no ha engegat cap mecanisme per conèixer la disponibilitat de tots i cadascun dels seus treballadors davant la possibilitat (perfectament predictible) que Espanya optés per prohibir-nos l’exercici de drets fonamentals com els de participació i expressió. La consellera del ram, Joana Ortega, no ha fet cap pas en aquest sentit des de l’acord de data i pregunta, fa nou mesos. Que, després de precaritzar sense pietat les condicions laborals dels treballadors públics de la Generalitat durant quatre anys, afirmi …

[-34] Bestiari del procés (115): C. Montoro, J. Ortega i F. Pérez de los Cobos

Montoro, Cristóbal (ministre d’Hisenda i Administracions Públiques).
Sense treva.
L’anunci aquesta setmana del projecte de pressupostos generals de l’Estat espanyol per a l’any vinent esclata en plena tensió per la Consulta. El ministre de la benzina gaudeix ruixant-nos. Així, que cremi tot. Com justificar una previsió d’inversió del 9,5% per a una població que representa el 16% i aporta un PIB del 19%? Espectacular. És com si, després de finançar la seva compra, no et deixessin pujar a l’autobús públic pagant el mateix preu que els altres. Ja sabem, a més, que l’execució d’aquest migrat pressupost, com és costum, difícilment superarà aquí el 80%, mentre, també com d’habitud, a altres territoris que no cal ni esmentar superarà amb escreix el 100%. I així, encara que nosaltres no podem gairebé fer campanya pel Sí+Sí, distrets com estem en l’intent d’aturar l’ofensiva prohibicionista, el ministre fa la feina de convèncer els indecisos per nosaltres.

Ortega, Joana (vicepresidenta de la Gen…

[-35] Bestiari del procés (114): C. Chacón, M. Herrero y Rodríguez de Miñón i A. Mas.

Chacón, Carme (diputada del PSC).
Imposar la llibertat.
La capacitat del dependentisme per rebregar el vocabulari polític bàsic és pràcticament il·limitada. Després de la còmica frase “me sentí fusilado en mi propia casa” del famós regidor popular de Cardedeu, aquesta setmana l’ex-ministra de defensa espanyola ens ha obsequiat amb el concepte “imposar un referèndum”. Oferir l’oportunitat d’exercir el dret de vot com pot ser una imposició? Triar és sempre un exercici de llibertat, que inclou sempre la possibilitat de no fer-ho. Ningú obliga a participar en la Consulta del 9-N. Tots els qui no vulguin prendre-hi part poden no fer-ho; fins i tot, poden exercir el seu dret a ser extrets del cens electoral. Però aquesta voluntat seva de no participar, és de sentit comú, no pot implicar a la resta de la comunitat política, que sí vol ser interpel·lada. De tan lògic sembla balder haver-ho d’explicar.

Herrero y Rodríguez de Miñón, Miguel (membre del Consell d’Estat).
Cauen mites.
De tots els mem…

[-36] Pobres espanyols

Els nacionalistes gallecs van desplegar dimecres al vespre una important mobilització, a una desena de poblacions, en rebuig a la suspensió cautelar de la llei de Consultes catalana i del decret de convocatòria del 9-N. Fan bé. No ja per solidaritat internacionalista o ibèrica. No. Per ells mateixos. Perquè el procediment exprés aplicat pel Govern espanyol ha esdevingut l’autèntic símbol d’una involució democràtica a Espanya sense precedents des del cop d’Estat sorgit de l’entorn del rei (amb l’objectiu de consolidar-lo) i executat per Tejero el 23-F de 1981. Un veritable espectacle, una exhibició d’autoritarisme que es pot considerar directament pornogràfica. Un poder de l’Estat, l’executiu, posant tots els altres òrgans a les seves ordres per defensar una posició de partit (de part, perquè se suposa que en la seva mentalitat els catalans, abassegadorament contraris, també som espanyols) sense el més mínim pudor.
L’espectacle de la reunió a darrera hora de diumenge, per primera vegad…

[-37] Provocar-los amb la democràcia

Ara sí, després de tants anys de lluita, de tants herois, i de tants que hem convençut en els darrers anys de la impossibilitat de l’entesa, hem entrat en la fase decisiva del conflicte. La de la insubmissió oberta a Espanya. La de comprovar, vist des de l’altre cantó, si l’Estat serà capaç de mantenir la seva sobirania sobre el nostre país per la força. La d’ara és sobretot una pugna per reforçar la nostra legitimitat per constituir-nos en nació lliure. Durant anys, hem demostrat als nostres conciutadans que la dependència d’Espanya és un desastre en tots els ordres: en el polític, l’econòmic, el cultural, i en tants d’altres; darrerament, sobretot, en el pla de la dignitat i (davant la guerra bruta que ens fan) la mínima moral democràtica. Ara, es tracta de continuar convencent els nostres conveïns, però també de demostrar al món la justícia de la nostra causa per la llibertat. 
Hem iniciat els primers moviments d’una partida d’escacs que mira el món i de la qual cada peça de les no…

[-38] Bestiari del procés (113): H. Van Rompuy, X. Vidal-Folch i J.M. Vila d'Abadal

Van Rompuy, Herman (president del Consell Europeu).
L'Europa vella.
El president europeu s’ha deixar portar de manera lamentable pel seu ultranacionalisme belga; de fet, ha posat la cirereta en el pastís de les reaccions de la Unió Europea al resultat del referèndum escocès. Ells, la classe dirigent al servei dels vells estats-nació europeus, s’han carregat l’actual Europa, allunyant-la dels anhels de la majoria per agenollar-la al servei d’uns pocs, alhora que ens acusen a nosaltres de posar-la en perill amb la nostra reclamació d’empoderament. Afirmar que “la democràcia no serveix per canviar les fronteres”, sentit de boca dels qui emparen l’accés a la Unió Europea de països que han dirigit, fa no gaires anys, polítiques de neteja ètnica és un dels actes més vomitius que tinc a la memòria. Tant, que estan aconseguint que milers de catalans ens anem preguntant cada dia amb més intensitat si volem compartir teulada amb gent com aquesta.

Vidal-Folch, Xavier (periodista).
Follia depende…