Bestiari del procés: A. Altafaj, J. Asens i A. Barrio

Altafaj, Amadeu (periodista i funcionari europeu).
Connexió europea.
La política internacional del Govern català ha alternat grans encerts, com l’impuls a l’actiu Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, el Diplocat (amb la seva tasca de difusió de la causa arreu del món), amb el desastre contradictori que ha suposat confiar responsabilitats en fidels de Duran i Lleida, clarament contraris a la independència. Capítol a part mereix el manteniment com a delegada a la capital d’estat europea més important, Berlín, de Mar Ortega, parenta de la vicepresidenta de més que dubtosa qualificació. Afortunadament, l’aparició en escena d’Amadeu Altafaj com a nou representant de la Generalitat a Brusel·les suposa un veritable salt de qualitat en l’acció del Govern, en particular en la fins ara inoperant relació a les institucions de la UE. Naturalment, en el bon camí: connectar-nos a Europa, desconnectar d’Espanya.

Asens, Jaume (advocat).
Falsos profetes.
Els sectors darrerament seduïts per Podem, situats en l’esquerra federalista tradicionalment afí als eco-socialistes, treballen a fons la idea que cal una col·laboració entre els independentistes i els partidaris de Pablo Iglesias. Es tracta d’afirmar (per si algun incaut compra) que pot existir una interacció positiva entre els dos projectes que s’ofereixen ara mateix amb més llustre al mercat: el procés constituent català i l’espanyol. En realitat, però, tots sabem que, com més va més clarament, Podemos ha passat d’acceptar el nostre exercici de l’autodeterminació a afirmar que ara no és possible perquè la sacro-santa Constitució heretada del franquisme no ho permet. En altres paraules, que ens volen repetir l’engany del 78. Afortunadament, la realitat despullarà en només uns mesos la inviabilitat de la reforma territorial espanyola. Aleshores, nosaltres, en ple procés constituent, encara serem més forts.

Barrio, Astrid (professora de Ciència Política).
Llibertat per zones.
Dimecres tertúlia a l’Oracle de Catalunya Ràdio. En Grasset compta amb dues veus afins a El Periódico, la veterana espanyolista de plantilla Rosa Massagué, i l’Astrid Barrio, politòloga emergent amb veu freqüent i creixent en aquell i altres mitjans. Com no pot ser d’altra manera, el dia després, la tertúlia dedica un espai important a considerar el valor de la llibertat d’expressió, arran de la terrible massacre perpetrada pel fonamentalisme islàmic a París. De la capital francesa la conversa deriva a la possible sanció a imposar pel CGPJ al jutge Santiago Vidal: Barrio i Massagué, com una sola dona, la defensen amb abrandament. La llibertat d’expressió que cal protegir a la capital de França no val per a res a Barcelona. Senzillament delirant. Per tancar el cercle, Massagué, davant la recriminació d’un oïdor, defensa el dret a expressar lliurament la seva opinió que cal castigar Vidal per expressar lliurement la seva opinió. De traca.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas