Bestiari del procés: C. Barrera, J. Bosch i Ll. Companys

Barrera, Carles (síndic d’Aran).
El país que volem.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana la nova Llei de l’Aran, que renova la del 1990 i referma l’autogovern de la vall, tot reconeixent la seva condició nacional occitana i el seu dret a l’exercici de l’autodeterminació. Naturalment, no cal ser gaire agosarats per aventurar que el Govern espanyol, per demostrar “quien manda aquí” impedirà a marxes forçades l’entrada en vigor d’aquesta norma: activarà els mecanismes per blocar la Consulta que ha de validar-la democràticament i que el Govern català ha proposat en el termini de sis mesos. Uns i altres, doncs, una vegada més, ben retratats. La majoria dominant a Espanya, demòfoba; les forces polítiques que més sumen a Catalunya, un exemple que demostra la voluntat de construir un país nou, tolerant i respectuós amb la diferència.

Bosch, Jaume (diputat d’ICV-EUiA).
Sobiranisme a la fuga.
Amb poques hores de diferència, efectes col·laterals del progressiu dessagnament de la coalició, s’anuncia la sortida d’escena de dos dels referents capdavanters de l’independentisme a Iniciativa: Jaume Bosch abandona el Parlament després d’exhaurir el límit temporal a l’escó que li permeten els estatuts. Tot seguit, Ricard Gomà, un dels arquitectes de la candidatura que encapçalarà Ada Colau, anuncia també la seva retirada de la vida política. Notícies molt dolentes. Entre les restes del naufragi d’ICV-EUiA s’hi jugarà bona part del procés polític: el destí dels seus votants serà una de les claus essencials dels resultats del 27-S. Sembla clar que, amb la marxa de gent com Bosch o Gomà, Podemos és ara molt més a prop de fer-se amb bona part de la collita, per desgràcia, amb l’objectiu de posar-la a treballar en favor d’una dependència blindada al servei de l’establishment.

Companys, Lluís (president de la Generalitat de Catalunya).
Aniversari de combat.
La Generalitat i els seus mitjans públics de comunicació ja preparen a fons la commemoració. Pocs dies després del 27-S farem record de com, farà exactament 75 anys, després de ser lliurat per la Gestapo, una vegada detingut a la Bretanya a petició de les autoritats franquistes, el nou règim feixista espanyol van assassinar Companys, després d’un judici-pantomima exprés, que encara maldem per revertir. A més d’un acte de justícia (el president representa els milers d’assassinats i represaliats pel franquisme), fer memòria del seu final honrós ha de servir també, en aquest any clau per a la recuperació de la plena llibertat nacional, per fer valer la justícia de la nostra causa al món. Objectiu: tothom, arreu, ha de saber que Lluís Companys fou l’únic president democràtic executat pel feixisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas