Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Barrera, J. Bosch i Ll. Companys

Barrera, Carles (síndic d’Aran).
El país que volem.
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquesta setmana la nova Llei de l’Aran, que renova la del 1990 i referma l’autogovern de la vall, tot reconeixent la seva condició nacional occitana i el seu dret a l’exercici de l’autodeterminació. Naturalment, no cal ser gaire agosarats per aventurar que el Govern espanyol, per demostrar “quien manda aquí” impedirà a marxes forçades l’entrada en vigor d’aquesta norma: activarà els mecanismes per blocar la Consulta que ha de validar-la democràticament i que el Govern català ha proposat en el termini de sis mesos. Uns i altres, doncs, una vegada més, ben retratats. La majoria dominant a Espanya, demòfoba; les forces polítiques que més sumen a Catalunya, un exemple que demostra la voluntat de construir un país nou, tolerant i respectuós amb la diferència.

Bosch, Jaume (diputat d’ICV-EUiA).
Sobiranisme a la fuga.
Amb poques hores de diferència, efectes col·laterals del progressiu dessagnament de la coalició, s’anuncia la sortida d’escena de dos dels referents capdavanters de l’independentisme a Iniciativa: Jaume Bosch abandona el Parlament després d’exhaurir el límit temporal a l’escó que li permeten els estatuts. Tot seguit, Ricard Gomà, un dels arquitectes de la candidatura que encapçalarà Ada Colau, anuncia també la seva retirada de la vida política. Notícies molt dolentes. Entre les restes del naufragi d’ICV-EUiA s’hi jugarà bona part del procés polític: el destí dels seus votants serà una de les claus essencials dels resultats del 27-S. Sembla clar que, amb la marxa de gent com Bosch o Gomà, Podemos és ara molt més a prop de fer-se amb bona part de la collita, per desgràcia, amb l’objectiu de posar-la a treballar en favor d’una dependència blindada al servei de l’establishment.

Companys, Lluís (president de la Generalitat de Catalunya).
Aniversari de combat.
La Generalitat i els seus mitjans públics de comunicació ja preparen a fons la commemoració. Pocs dies després del 27-S farem record de com, farà exactament 75 anys, després de ser lliurat per la Gestapo, una vegada detingut a la Bretanya a petició de les autoritats franquistes, el nou règim feixista espanyol van assassinar Companys, després d’un judici-pantomima exprés, que encara maldem per revertir. A més d’un acte de justícia (el president representa els milers d’assassinats i represaliats pel franquisme), fer memòria del seu final honrós ha de servir també, en aquest any clau per a la recuperació de la plena llibertat nacional, per fer valer la justícia de la nostra causa al món. Objectiu: tothom, arreu, ha de saber que Lluís Companys fou l’únic president democràtic executat pel feixisme.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…