Ves al contingut principal

Bestiari del procés: C. Chacón, Felip VI i L. de Guindos

Chacón, Carme/n (exministra espanyola d’Habitatge i Defensa).
Hipocresia repugnant.
La setmana ha vingut marcada també a les xarxes socials per un tuit patètic de l’exministra socialista posant en dubte la qualitat ideològica d’ERC. Potser el més bo d’aquesta nova àgora virtual que creix i creix és la capacitat de despullar la hipocresia i el doble llenguatge dels polítics. Twitter va ser implacable recordant els fets de l’ex braç dret de José Luis Rodríguez Zapatero. Certament, que la senyora Chacón, amb xalet de luxe a la República Dominicana, facilitadora pública escandalosa dels negocis privats del seu marit, assignadora massiva de recursos pressupostaris per a la indústria militar i ex-ministra distingida pel foment dels desnonaments exprés es dediqui ara a repartir carnets de puresa ideològica és una de les mostres més extraordinàries de pocavergonya de l’any. Explica perfectament perquè el seu partit s’escola a tot drap per l’aigüera de la història.

Felip VI de Borbó (rei d’Espanya).
Estranya preocupació.
Després de la unanimitat monàrquica desfermada als mitjans i als partits (inclòs el novíssim Podemos), aquesta setmana encara cuejava el missatge de Nadal, el primer, de sa majestat borbònica. Féu del nostre “problema” un dels elements centrals, després de parlar d’una corrupció de la qual (tot i que n’és hereu i parent directe) no va fer cap mena d’autoreflexió crítica. El propòsit d’esmena cap a nosaltres, naturalment, també va ser igual a zero. El to crispat en parlar de Catalunya feia por: de fet, el seu avantpassat homònim hauria acabat amb un “que les corten la cabeza”. Els tòpics emprats, a més, francament feridors: “a l’Espanya actual ningú és adversari”, tot i que hi ha a qui l’envien als tribunals a base de querelles (si hi ha sentència, serà promulgada en nom del rei) i qui crea policies polítiques en defensa de la unitat d’Espanya. I tot plegat, impertèrrit, davant dels seus reials morros absents.

Guindos, Luis de (ministre espanyol d’Economia).
Insensibilitat extrema.
El representant econòmic més “seriós” del govern espanyol s’ha despatxat aquesta setmana amb unes declaracions ofensives per a milions de ciutadans. Imbuït de l’Espanya ja surt de Rajoy, el ministre ha dit que els espanyols ja han superat la por. És la insensibilitat característica dels qui viuen al barri de Salamanca o a la Moraleja cap a la resta dels mortals (a qui menystenen), el viver de l’odi on creixen les noves forces polítiques populistes. La realitat és que centenars de milers de catalans, especialment si són pares de família, assetjats doblement per la precarietat general i per la dependència catalana que tot ho complica, tenen veritables problemes per arribar a final de mes, fins i tot (i això és encara més greu) tenint feina. Segons quines declaracions no es poden fer amb la marca de les ulleres d’esquí a la cara i a punt de pujar al cotxe de luxe.

Comentaris

  1. Aquest Felipito VI dels pebrots, fa això: parlar des dels seus, però sense cap mena de qualitat. Si us hi vàreu fixar en la transmissió de la nit de Nadal, el to de la seva veu segueix essent d'aquella sensació d'acolloniment total al qui li sobra tanta responsabilitat. Vaja, que no té pebrots per plantar cara ni fer res de res. Al menys, amb el seu pare t'hi podies divertir; amb aquest no pots fer ni això.

    Nota: Els qui el vàreu escoltar -per sacrificat que fos- us deuríeu adonar que la realització de la transmissió era d'allò més lamentable. Vaja, d'aficionats: Moviment de càmeres, enquadrament, etc. Jo vaig creure que eren equips propis del palau. No, eren equips propis de TVE!! Ja en èpoques del seu pare s'havien vist aberracions monstruoses; ara, amb la d'aquesta última transmissió, he rebut la confirmació de que a can TVE ja no els queda cap professional. Les seves unitats mòbils son un desgavell total. Tot per fer-hi forat, cada vegada més gros, amb els addictes del PP. Aquest drama de la tele oficial d'Espanya ja els ve de fa molts anys enrere.Crec que d'uns 15 mes o menys...
    Si no són capaços de tenir un canal de TV que els funcioni degudament -canal suposadament emblemàtic d'Espanya- , com volen ser capaços de governar? Doncs, molt fàcil!: Dictatorialment, on no s'hi val cap comentari, ni menys cap discrepància.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…