Ves al contingut principal

Bestiari del procés: D. Montserrat, M.A. Recio i P. Sánchez

Montserrat, Dolors (diputada del Partit Popular).
Metralladora d’incoherència.
La que molts situen com a substituta d’Alicia Sánchez Camacho després de la Gran Batacada popular del 27-S, s’ha distingit per unes declaracions plenes de coherència. D’entrada, per demanar el tancament de TV3 arran d’una suposada manca de pluralisme, just pocs dies després que el delegat del Partit Popular procedís a acomiadar Cristina Puig per no seguir les directrius de la direcció de TVE a Catalunya, escàndol majúscul que aquesta setmana han denunciat els mateixos treballadors de l’ens. A més, per rematar-ho, ha acusat àcidament de pur tactisme electoral a Artur Mas només uns segons després de recomanar a Mariano Rajoy que convoqui les eleccions espanyoles també el 27-S. Apoteòsic. Apostoflant.

Recio, Miguel Ángel (responsable dels arxius i biblioteques de l’Estat espanyol).
Memòria del feixisme.
“Conforme a la sentencia del Constitucional [de gener de 2013], la obligación de la Generalitat no es custodiar para siempre los documentos de los que no haya hallado a los legítimos propietarios. No son más que gestores.” Es pot dir més alt, però no més clar. És la visió de les competències plenes sobre el nostre patrimoni documental del Govern espanyol; la que ha permès que s’hagi negat a retornar una part de la documentació acordada amb la Generalitat, tot incomplint la llei en vigor que especifica que és l’encarregada del procés de devolució. A més, Recio ha requerit ja el lliurament de la documentació catalana que no ha estat fins ara reclamada per ningú; normal: el mateix estat del que és hereu es va encarregar de requisar els documents a punt de baioneta ara fa just setanta-cinc anys.

Sánchez, Pedro (secretari general del PSOE).
Mostrari de bajanades.
De visita per les colònies, arcaic de nova i agradosa aparença, ha vingut carregat amb el catàleg arnat dels tòpics habituals del dependentisme. Gens ni mica originals, per cert: "Cap governant pot obligar a triar algú entre la identitat catalana i l'espanyola": és exactament el que els independentistes volem fer, establir que existeixi l’opció de la doble nacionalitat. Qui no vulgui obligar a triar ho té fàcil: que no calgui en cas de separació. El que, en qualsevol cas, no sembla gaire coherent és que estigui molt, molt malament obligar a triar identitat i en canvi no ho estigui obligar a milions de catalans (la majoria) a renunciar a que aquella que senten com a principal o única pugui existir al mateix nivell que la resta de les nacionalitats del món. Però clar, com ell no la sent com seva, això a Pedro Sánchez l’importa un rave.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…