Ves al contingut principal

Bestiari del procés: G. Galdón, X. García Albiol i L. Messi

Galdón, Gemma (membre del Consell Ciutadà espanyol de Podemos).
D’exigent a exigida.
Els qui ens dediquem a la crítica política als mitjans tenim un risc màxim: dedicar-nos un dia al tema. Comença a ser, ja, fins i tot abans de fer el gran salt a la palestra, el problema de l’ex-tertuliana Galdón. Assot dels altres, comença a tastar la pròpia medicina i a posar de relleu com l’extrema exigència pot mudar, per art de màgia, en comprensió absoluta en el cas dels seus. Durant setmanes la vàrem escoltar i llegir hiper-crítica amb els condicionants logístics de la Consulta del 9-N, en vetlla permanent per la puresa democràtica del procés. I vet aquí com aquest filar prim s’ha convertit en empassar-s’ho tot quan, en el procés d’elecció dels càrrecs locals de Podemos, la participació en el vot a internet ha estat en algun municipi del 600% dels inscrits. Nova política, sí senyora.

García Albiol, Xavier (alcalde de Badalona).
Ensumar vots.
Amb una irresponsabilitat al·lucinant, el representant més destacat del poder municipal del partit del Govern espanyol a Catalunya, va decidir, amb els cadàvers de les víctimes de la massacre de París encara calents, utilitzar el dolor de tot un país en un acte de campanya contra la immigració a la seva població: “Quizá es el momento que la UE se plantee si puede seguir con la política que cualquiera tiene todos los derechos”. És ben immoral aprofitar l’execrable maldat d’uns quants radicals per defensar la privació de drets de manera arbitrària determinats col·lectius en funció de criteris abstractes; persones a les quals, quan convé, no només se les utilitza com a força laboral de xoc, sinó també com a argument d’una campanya que ja s’albira a l’horitzó. Que la nit del 24 de maig puguem dir que Catalunya és un país una mica millor.

Messi, Leo (davanter del FC Barcelona).
Víctimes col·laterals.
Fa dos anys que Messi no és qui era. En alguns partits se’l veu vagar, desarborat, sense rumb definit. Com en gairebé tot a la vida, l’explicació, segur, és multifactorial. Potser la manca d’entesa amb els entrenadors i amb la directiva ha tingut a veure, combinada amb problemes físics, més o menys evitables. Potser, la paternitat el distreu. Hi ha un altre element, però, innegable: el Govern espanyol l’ha marcat com a objectiu a abatre. És una víctima col·lateral del procés. No hi ha dubte que els nostres veïns (i l’establishment català que els dóna suport i que n’és l’instrument tan sovint) consideren el Barça com a una institució clau per al control moral dels catalans. I s’hi apliquen amb el seu actual buc insígnia. I Messi, que ni li va ni li bé, tot i que ha viscut més anys en aquest país que a l’Aregntina, s’hi ha cansat. I ja fa les maletes.

Comentaris

  1. Granollacs,
    Sobre això que comentes de Podemos, amb tothom amb qui parlo arribem a la mateixa conclusió: d'aquí a uns mesos o pocs anys, hauran decebut més de la meitat dels seus possibles seguidors i/o votants.
    És el que té viure en la bombolla del món acadèmic/universitari o en la bombolla de les tertúlies: quan t'has d'arromangar, feia rai. Perquè la realitat és molt bonica analitzada en una aula universitària o en una tertúlia radiofònica o televisiva. Però la realitat és molt més complicada de gestionar quan et toca pilotar un país.
    (I perdoneu que faci venir l'aigua al meu molí: una mica això li passa a en Junqueras, molt fi acadèmicament, però amb poca experiència de govern, on et desgastes un munt perquè t'has d'arromangar. No arriba als nivells d'inconsistència dels de Podemos, evidentment, hi ha un xic més de solidesa en en Junqueras, però es nota que li falta rodatge en això del poder. I consti que això mateix li ho he dit, a en Junqueras.)

    ResponElimina
  2. LA SRA.GABALDON,.."DEL DICHO AL ECHO..." POTSER LI VA LA MARXA DE "PAPA JEFE",I SER AUTORITARI ES BO PER REFORMAR LA SOCIETAT,QUAN MANAN ELS SEUS ESCLAR.
    GARCIA ALBIOL:"TODO ESTA ATADO Y BIEN ATADO".
    MESSI:SI JO FOS ELL,FUGIRIA CORRENTS....
    ME

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…