Ves al contingut principal

Bestiari del procés: G. Galdón, X. García Albiol i L. Messi

Galdón, Gemma (membre del Consell Ciutadà espanyol de Podemos).
D’exigent a exigida.
Els qui ens dediquem a la crítica política als mitjans tenim un risc màxim: dedicar-nos un dia al tema. Comença a ser, ja, fins i tot abans de fer el gran salt a la palestra, el problema de l’ex-tertuliana Galdón. Assot dels altres, comença a tastar la pròpia medicina i a posar de relleu com l’extrema exigència pot mudar, per art de màgia, en comprensió absoluta en el cas dels seus. Durant setmanes la vàrem escoltar i llegir hiper-crítica amb els condicionants logístics de la Consulta del 9-N, en vetlla permanent per la puresa democràtica del procés. I vet aquí com aquest filar prim s’ha convertit en empassar-s’ho tot quan, en el procés d’elecció dels càrrecs locals de Podemos, la participació en el vot a internet ha estat en algun municipi del 600% dels inscrits. Nova política, sí senyora.

García Albiol, Xavier (alcalde de Badalona).
Ensumar vots.
Amb una irresponsabilitat al·lucinant, el representant més destacat del poder municipal del partit del Govern espanyol a Catalunya, va decidir, amb els cadàvers de les víctimes de la massacre de París encara calents, utilitzar el dolor de tot un país en un acte de campanya contra la immigració a la seva població: “Quizá es el momento que la UE se plantee si puede seguir con la política que cualquiera tiene todos los derechos”. És ben immoral aprofitar l’execrable maldat d’uns quants radicals per defensar la privació de drets de manera arbitrària determinats col·lectius en funció de criteris abstractes; persones a les quals, quan convé, no només se les utilitza com a força laboral de xoc, sinó també com a argument d’una campanya que ja s’albira a l’horitzó. Que la nit del 24 de maig puguem dir que Catalunya és un país una mica millor.

Messi, Leo (davanter del FC Barcelona).
Víctimes col·laterals.
Fa dos anys que Messi no és qui era. En alguns partits se’l veu vagar, desarborat, sense rumb definit. Com en gairebé tot a la vida, l’explicació, segur, és multifactorial. Potser la manca d’entesa amb els entrenadors i amb la directiva ha tingut a veure, combinada amb problemes físics, més o menys evitables. Potser, la paternitat el distreu. Hi ha un altre element, però, innegable: el Govern espanyol l’ha marcat com a objectiu a abatre. És una víctima col·lateral del procés. No hi ha dubte que els nostres veïns (i l’establishment català que els dóna suport i que n’és l’instrument tan sovint) consideren el Barça com a una institució clau per al control moral dels catalans. I s’hi apliquen amb el seu actual buc insígnia. I Messi, que ni li va ni li bé, tot i que ha viscut més anys en aquest país que a l’Aregntina, s’hi ha cansat. I ja fa les maletes.

Comentaris

  1. Granollacs,
    Sobre això que comentes de Podemos, amb tothom amb qui parlo arribem a la mateixa conclusió: d'aquí a uns mesos o pocs anys, hauran decebut més de la meitat dels seus possibles seguidors i/o votants.
    És el que té viure en la bombolla del món acadèmic/universitari o en la bombolla de les tertúlies: quan t'has d'arromangar, feia rai. Perquè la realitat és molt bonica analitzada en una aula universitària o en una tertúlia radiofònica o televisiva. Però la realitat és molt més complicada de gestionar quan et toca pilotar un país.
    (I perdoneu que faci venir l'aigua al meu molí: una mica això li passa a en Junqueras, molt fi acadèmicament, però amb poca experiència de govern, on et desgastes un munt perquè t'has d'arromangar. No arriba als nivells d'inconsistència dels de Podemos, evidentment, hi ha un xic més de solidesa en en Junqueras, però es nota que li falta rodatge en això del poder. I consti que això mateix li ho he dit, a en Junqueras.)

    ResponElimina
  2. LA SRA.GABALDON,.."DEL DICHO AL ECHO..." POTSER LI VA LA MARXA DE "PAPA JEFE",I SER AUTORITARI ES BO PER REFORMAR LA SOCIETAT,QUAN MANAN ELS SEUS ESCLAR.
    GARCIA ALBIOL:"TODO ESTA ATADO Y BIEN ATADO".
    MESSI:SI JO FOS ELL,FUGIRIA CORRENTS....
    ME

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…