Ves al contingut principal

Bestiari del procés: I. Errejón, J.-C. Juncker i O. Junqueras

Errejón, Íñigo (membre de la direcció de Podemos).
El virrei.
Especialista en treballar a distància (si més no, per a la Universidad de Málaga), diuen que aquesta vegada s’instal·larà a Catalunya. Se suposa que havia de col·laborar a dissenyar i implementar la campanya de Podemos per a les eleccions plebiscitàries retardades ara al setembre. En paral·lel, Gemma Ubasart que, en una nova demostració flagrant de nova política, ja exercia com a tal de feia setmanes, ha rebut el vistiplau del Gran Líder per presentar la seva candidatura oficialista a la secretaria general de Podemos a Catalunya. L’avanç del seu programa sobre el nostre problema nacional és tan extremadament imprecís, tan boirós i indeterminat, que, segons com, podria signar-lo fins i tot el mateix Albert Rivera: respecte a la llengua i a les competències pròpies i un nou sistema de finançament. Si els independentistes ho arribem a saber abans, no ens hi posem.

Juncker, Jean-Claude (president de la Comissió Europea).
Europa pragmàtica.
Fa algunes setmanes ja destacava la notícia un digital i aquests dies ha saltat a la premsa escrita: l’Institut Elcano, un dels principals “think tanks” espanyols en política internacional, ha redactat un informe alertant de l’excessiva passivitat europea. El paper reflecteix la frustració dels nostres veïns pel fet que la UE no hagi mogut una sola coma dels tractats per prohibir la readmissió d’un territori escindit d’un estat membre. El fet demostra, si més no, dues coses: que la Unió vol tenir marge de maniobra per actuar, arribat el cas, en termes de “real politik” i que l’obsessiva reiteració per part del dependentisme nostrat (amb Duran i Lleida com a “hooligan” habitual) que els tractats deixarien automàticament una Catalunya independent fora de la Unió són rigorosament falsos. Per alguna cosa Societat Civil Catalana ha muntat aquests dies oficina a Brusel·les.

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Refer la confiança.
Després d’algunes setmanes desconegut, des de la mateixa nit del pacte és un altre. Hem recuperat un Junqueras fresc, àgil, d’idees clares, capaç de convèncer. Bona falta li farà al procés per recuperar l’embranzida que la irresponsabilitat de gairebé tothom aquestes setmanes ha posat contra les cordes. El president d’ERC hi guanya molt amb el pacte subscrit a Palau en presència de les entitats sobiranistes: sobretot, s’assegura unes eleccions constituents en les quals els ciutadans triaran programa conjunt sobre la culminació del procés, però amb l’accent de model social i polític específic de cada formació. Guanya també que els votants triïn aleshores, també, sobre les espatlles de qui volen fer recaure la responsabilitat de la presidència en el moment clau de l’accés a la plena sobirania. Però no ens enganyem, vagi qui vagi al capdavant, la gent vol un procés transversal.

Comentaris

  1. Crec que la solució que han pactat és realment la millor. Per altra banda, sort de que l'hem pactada així perquè ara ja estan els de Madrid, entenguis ministerios, dient que unes eleccions plebiscitàries no són legals, les prohibirien. No poden existir. Ho haurien estat si s'hagués anat amb una llista única, crec jo. Però, fent-ho amb llistes separades, aquestes han de ser plenament legals, faltaria més! Ni amb paraigües, que també podrien ser prohibits. En canvi, fent-ho com si fossin unes més, no poden queixar-se de res. Que alguns partits coincidirem? Doncs, mira, doncs sí, ves quina casualitat!
    I, efectivament, anant d'aquesta manera, és molt comprensible que en Junqueras torni a respirar plenament satisfet.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…