Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, V. Gibanel i P. Iglesias

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Se’ls veu el llautó.
El ministre de formes rodones ha coincidit aquesta setmana amb Miquel Iceta (ídem) i Gemma Ubasart (no) a l’hora de negar la viabilitat d’una declaració (com totes les hagudes fins ara, unilateral) independència. Ningú no ens reconeixerà al món i ens haurem d’endur a l’espai exterior un 25% del deute espanyol. Costa d’entendre, en particular, aquest darrer punt: com és que el ministre té tan i tan estudiada una possibilitat tan impossible. No perdi el temps, senyor ministre! En la mateixa intervenció, a més, el veterà polític popular va admetre obertament, per primera vegada, que Catalunya podrà continuar utilitzant l’euro; un altre dels grans axiomes amenaçadors del dependentisme, que tampoc ha resistit uns quants mesos de debat públic. Endavant, doncs, més, més, que només ens falten vuit mesos.

Gibanel, Víctor (cap de policia local de Gavà).
Ciutat Morta.
El documental emès dissabte passat (en versió censurada per la justícia espanyola) ha provocat un veritable “tsunami”, que ha obligat totes les forces polítiques i l’alcalde Trias a posicionar-se en favor de la revisió del procés. En descrèdit de la justícia, costa molt empassar-se que no hi ha res a fer, tot i que el sentit comú més bàsic diu que (com a mínim) unes quantes coses es van fer malament, amb conseqüències irreparables. Les xarxes socials han estat implacables amb la desbarrada de Pilar Rahola fa sis anys i amb les primeres reaccions (fent-se el boig i/o el mut) de molts dels implicats. Una qüestió sí resulta del tot incomprensible: com és possible que el senyor Gibanel continuï exercint funcions públiques i tu i jo paguem una pensió pública als dos policies condemnats per prevaricació i tortures, empresonats i apartats del cos?

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Com els crancs.
A mesura que van emergint de l’anonimat, llegir els representants de Podemos arreu del territori suposa completar un màster avançat en l’art d’amagar la boleta. Aconseguir que concretin alguna cosa resulta pràcticament impossible: com a mostra, les respostes del Gran Líder en l’entrevista de diumenge a “El País”, on tot i referir-se a una inconcreta plurinacionalitat d’Espanya, ni tan sols es fa ja una defensa nítida d’un model federal. Com en tants altres aspectes socials i econòmics, en el territorial el programa de Podemos avança com els crancs. L’entrevista, a més de contenir una desgraciada i supremacista referència a l’ús de les llengües peninsulars, sotmet el procés català a una impossible reforma constitucional espanyola en la que caldria “tenir molt en compte” l’opinió dels catalans. Impossible expressar-se amb més equilibris, amb clara tendència a la clatellada final. Decepció creixent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…