Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, V. Gibanel i P. Iglesias

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Se’ls veu el llautó.
El ministre de formes rodones ha coincidit aquesta setmana amb Miquel Iceta (ídem) i Gemma Ubasart (no) a l’hora de negar la viabilitat d’una declaració (com totes les hagudes fins ara, unilateral) independència. Ningú no ens reconeixerà al món i ens haurem d’endur a l’espai exterior un 25% del deute espanyol. Costa d’entendre, en particular, aquest darrer punt: com és que el ministre té tan i tan estudiada una possibilitat tan impossible. No perdi el temps, senyor ministre! En la mateixa intervenció, a més, el veterà polític popular va admetre obertament, per primera vegada, que Catalunya podrà continuar utilitzant l’euro; un altre dels grans axiomes amenaçadors del dependentisme, que tampoc ha resistit uns quants mesos de debat públic. Endavant, doncs, més, més, que només ens falten vuit mesos.

Gibanel, Víctor (cap de policia local de Gavà).
Ciutat Morta.
El documental emès dissabte passat (en versió censurada per la justícia espanyola) ha provocat un veritable “tsunami”, que ha obligat totes les forces polítiques i l’alcalde Trias a posicionar-se en favor de la revisió del procés. En descrèdit de la justícia, costa molt empassar-se que no hi ha res a fer, tot i que el sentit comú més bàsic diu que (com a mínim) unes quantes coses es van fer malament, amb conseqüències irreparables. Les xarxes socials han estat implacables amb la desbarrada de Pilar Rahola fa sis anys i amb les primeres reaccions (fent-se el boig i/o el mut) de molts dels implicats. Una qüestió sí resulta del tot incomprensible: com és possible que el senyor Gibanel continuï exercint funcions públiques i tu i jo paguem una pensió pública als dos policies condemnats per prevaricació i tortures, empresonats i apartats del cos?

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Com els crancs.
A mesura que van emergint de l’anonimat, llegir els representants de Podemos arreu del territori suposa completar un màster avançat en l’art d’amagar la boleta. Aconseguir que concretin alguna cosa resulta pràcticament impossible: com a mostra, les respostes del Gran Líder en l’entrevista de diumenge a “El País”, on tot i referir-se a una inconcreta plurinacionalitat d’Espanya, ni tan sols es fa ja una defensa nítida d’un model federal. Com en tants altres aspectes socials i econòmics, en el territorial el programa de Podemos avança com els crancs. L’entrevista, a més de contenir una desgraciada i supremacista referència a l’ús de les llengües peninsulars, sotmet el procés català a una impossible reforma constitucional espanyola en la que caldria “tenir molt en compte” l’opinió dels catalans. Impossible expressar-se amb més equilibris, amb clara tendència a la clatellada final. Decepció creixent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)