Ves al contingut principal

Bestiari del procés: J.M. García-Margallo, V. Gibanel i P. Iglesias

García-Margallo, José Manuel (ministre espanyol d’Afers Exteriors).
Se’ls veu el llautó.
El ministre de formes rodones ha coincidit aquesta setmana amb Miquel Iceta (ídem) i Gemma Ubasart (no) a l’hora de negar la viabilitat d’una declaració (com totes les hagudes fins ara, unilateral) independència. Ningú no ens reconeixerà al món i ens haurem d’endur a l’espai exterior un 25% del deute espanyol. Costa d’entendre, en particular, aquest darrer punt: com és que el ministre té tan i tan estudiada una possibilitat tan impossible. No perdi el temps, senyor ministre! En la mateixa intervenció, a més, el veterà polític popular va admetre obertament, per primera vegada, que Catalunya podrà continuar utilitzant l’euro; un altre dels grans axiomes amenaçadors del dependentisme, que tampoc ha resistit uns quants mesos de debat públic. Endavant, doncs, més, més, que només ens falten vuit mesos.

Gibanel, Víctor (cap de policia local de Gavà).
Ciutat Morta.
El documental emès dissabte passat (en versió censurada per la justícia espanyola) ha provocat un veritable “tsunami”, que ha obligat totes les forces polítiques i l’alcalde Trias a posicionar-se en favor de la revisió del procés. En descrèdit de la justícia, costa molt empassar-se que no hi ha res a fer, tot i que el sentit comú més bàsic diu que (com a mínim) unes quantes coses es van fer malament, amb conseqüències irreparables. Les xarxes socials han estat implacables amb la desbarrada de Pilar Rahola fa sis anys i amb les primeres reaccions (fent-se el boig i/o el mut) de molts dels implicats. Una qüestió sí resulta del tot incomprensible: com és possible que el senyor Gibanel continuï exercint funcions públiques i tu i jo paguem una pensió pública als dos policies condemnats per prevaricació i tortures, empresonats i apartats del cos?

Iglesias, Pablo (secretari general de Podemos).
Com els crancs.
A mesura que van emergint de l’anonimat, llegir els representants de Podemos arreu del territori suposa completar un màster avançat en l’art d’amagar la boleta. Aconseguir que concretin alguna cosa resulta pràcticament impossible: com a mostra, les respostes del Gran Líder en l’entrevista de diumenge a “El País”, on tot i referir-se a una inconcreta plurinacionalitat d’Espanya, ni tan sols es fa ja una defensa nítida d’un model federal. Com en tants altres aspectes socials i econòmics, en el territorial el programa de Podemos avança com els crancs. L’entrevista, a més de contenir una desgraciada i supremacista referència a l’ús de les llengües peninsulars, sotmet el procés català a una impossible reforma constitucional espanyola en la que caldria “tenir molt en compte” l’opinió dels catalans. Impossible expressar-se amb més equilibris, amb clara tendència a la clatellada final. Decepció creixent.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…