Bestiari del procés: M. Bertomeu, M. Casals i A. Colau

Bertomeu, Marc (secretari general de Podemos Barcelona).
Com decidir les prioritats.
El nou representant del partit que demana el suport majoritari de la societat catalana però que encara no pot respondre a res, perquè tot ho té encara pendent de discutir, ha afirmat, tot i això, que el debat sobre la independència no és prioritari. El nou representant dels de baix sense cap currículum de lluita, el representant de la nova política pujat a una gepa de partit als 23 anys, el representant del combat contra la casta nascut burgès, diu amb coherència suprema que dos milions de persones al carrer no són prou per determinar què és i què no és prioritari, que ho decidiran ells en un dels seus multitudinaris cercles. De moment, a Barcelona, la seva elecció a través d’internet ha estat el resultat d’una tercera part dels votants de l’exitosíssim procés de primàries de Jaume Collboni.

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Acord sigui quin sigui.
Per a disgust dels qui admirem la seva pausa i pulcritud, la Muriel Casals ha estat objecte de tota mena d’improperis a la xarxa per defensar públicament allò que els qui no estem al centre de la batalla entenem perfectament: que volem un acord d’una vegada per totes per convocar eleccions plebiscitàries i iniciar la fase resolutiva del procés d’independència i que les circumstàncies de llistes, noms i partits ens importen un rave. Però un rave ben gros. De fet, és la responsabilitat de la societat civil organitzada: empènyer els polítics perquè converteixin d’una punyetera vegada en realitat el mandat efectiu que van rebre de la ciutadania en la gran V de l’Onze de Setembre i en el procés participatiu del nou 9-N, dues de les mobilitzacions més grans de la història d’Europa. Sí, acord sigui com sigui.

Colau, Ada (activista social i impulsora de Guanyem).
Marca blanca.
No he escatimat l’admiració per la seva tasca durant els darrers anys com a ànima i veu pública de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH. Reconec, però, la certa decepció provocada per la seva presumpta retirada de la vida pública que no ha estat tal (combinada amb la seva aparició publicitària en un “Convidat” amb Albert Om que, en les seves noves circumstàncies, tocava retirar). Aquesta setmana, mentre es va formalitzant el pacte entre Guanyem, Procés Constituent, Podem i ICV-EUiA al seu voltant com a candidata, hi ha qui, a la xarxa, ha posat de relleu el substrat dels seus suports en la nova marca electoral per concórrer a l’alcaldia de Barcelona: la presència massiva de militants d’Iniciativa en l’origen del seu moviment fa que novament s’estengui una ombra de sospita: ha estat l’instrument d’una hàbil maniobra per comprar imatge de regeneració?

Comentaris

  1. Jo també penso que això de fer sortir primer a la palestra n'Ada Colau ha sigut una maniobra --si se'n pot dir així-- d'ICV. Fixa't que, així que n'Ada va presentar-se en societat com a candidata a l'alcaldia de Barcelona, immediatament --però immediatament-- molts càrrecs d'ICV van piular a Twitter que era una gran pensada, que estaven per sumar-s'hi, etc. Senyal que estava tot bastant amanit.

    ResponElimina
  2. Ves per on, van encaixant les coses! Dies enrere també es va colar d'ICV que en Mas no podia seguir encapçalant la Generalitat perquè "està brut fins el coll". Tot plegat, semblaria que en Junqueras es troba en una situació ben galdosa: Si segueix el seu cor, es converteix en traïdor de les esquerres, etc."
    Aquest Herrera sembla ser un element incordiant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas