Ves al contingut principal

Bestiari del procés: M. Bertomeu, M. Casals i A. Colau

Bertomeu, Marc (secretari general de Podemos Barcelona).
Com decidir les prioritats.
El nou representant del partit que demana el suport majoritari de la societat catalana però que encara no pot respondre a res, perquè tot ho té encara pendent de discutir, ha afirmat, tot i això, que el debat sobre la independència no és prioritari. El nou representant dels de baix sense cap currículum de lluita, el representant de la nova política pujat a una gepa de partit als 23 anys, el representant del combat contra la casta nascut burgès, diu amb coherència suprema que dos milions de persones al carrer no són prou per determinar què és i què no és prioritari, que ho decidiran ells en un dels seus multitudinaris cercles. De moment, a Barcelona, la seva elecció a través d’internet ha estat el resultat d’una tercera part dels votants de l’exitosíssim procés de primàries de Jaume Collboni.

Casals, Muriel (presidenta d’Òmnium Cultural).
Acord sigui quin sigui.
Per a disgust dels qui admirem la seva pausa i pulcritud, la Muriel Casals ha estat objecte de tota mena d’improperis a la xarxa per defensar públicament allò que els qui no estem al centre de la batalla entenem perfectament: que volem un acord d’una vegada per totes per convocar eleccions plebiscitàries i iniciar la fase resolutiva del procés d’independència i que les circumstàncies de llistes, noms i partits ens importen un rave. Però un rave ben gros. De fet, és la responsabilitat de la societat civil organitzada: empènyer els polítics perquè converteixin d’una punyetera vegada en realitat el mandat efectiu que van rebre de la ciutadania en la gran V de l’Onze de Setembre i en el procés participatiu del nou 9-N, dues de les mobilitzacions més grans de la història d’Europa. Sí, acord sigui com sigui.

Colau, Ada (activista social i impulsora de Guanyem).
Marca blanca.
No he escatimat l’admiració per la seva tasca durant els darrers anys com a ànima i veu pública de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, la PAH. Reconec, però, la certa decepció provocada per la seva presumpta retirada de la vida pública que no ha estat tal (combinada amb la seva aparició publicitària en un “Convidat” amb Albert Om que, en les seves noves circumstàncies, tocava retirar). Aquesta setmana, mentre es va formalitzant el pacte entre Guanyem, Procés Constituent, Podem i ICV-EUiA al seu voltant com a candidata, hi ha qui, a la xarxa, ha posat de relleu el substrat dels seus suports en la nova marca electoral per concórrer a l’alcaldia de Barcelona: la presència massiva de militants d’Iniciativa en l’origen del seu moviment fa que novament s’estengui una ombra de sospita: ha estat l’instrument d’una hàbil maniobra per comprar imatge de regeneració?

Comentaris

  1. Jo també penso que això de fer sortir primer a la palestra n'Ada Colau ha sigut una maniobra --si se'n pot dir així-- d'ICV. Fixa't que, així que n'Ada va presentar-se en societat com a candidata a l'alcaldia de Barcelona, immediatament --però immediatament-- molts càrrecs d'ICV van piular a Twitter que era una gran pensada, que estaven per sumar-s'hi, etc. Senyal que estava tot bastant amanit.

    ResponElimina
  2. Ves per on, van encaixant les coses! Dies enrere també es va colar d'ICV que en Mas no podia seguir encapçalant la Generalitat perquè "està brut fins el coll". Tot plegat, semblaria que en Junqueras es troba en una situació ben galdosa: Si segueix el seu cor, es converteix en traïdor de les esquerres, etc."
    Aquest Herrera sembla ser un element incordiant.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…