Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Mas, C. Puig i A. Puigverd

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Remuntar el vol.
Hi ha encara ferides obertes. Els peus, pràcticament, feien la passa en fals davant del precipici. El president ha sabut reconduir a darrera hora la situació i refer l’acord amb ERC. Obté una pila de guanys: allunya les eleccions per (vull pensar bé) anar desarticulant Duran i Lleida i el seu equip de la direcció d’Unió i alhora intentar reconstruir l’espai convergent; obté el suport als pressupostos (encara per acabar de tancar) i la renovació del pacte d’estabilitat parlamentària vigent des de l’inici de la legislatura; guanya una vaga promesa de “fair play” durant les eleccions municipals, que tindran ja l’aspecte d’una primera volta de les plebiscitàries. Tots els beneficis del pacte, doncs, concentrats a l’inici. Després, a mesura que s’aproximi el 27-S, viurem i veurem, en funció de la marxa de les enquestes, nous moments de tensió.

Puig, Cristina (periodista).
Depuracions als mitjans.
Com bé sabeu, l’independentisme controla els mitjans catalans amb mà de ferro i permet només que es visualitzi una sola versió del país. És així com s’ha convençut milers de catalans passius perquè perdin el senderi i abracin la causa separatista. L’acomiadament de Cristina Puig, per negar-se reiteradament a acatar les ingerències de la direcció de la cadena pública, naturalment és el reflex d’aquest comportament propi d’una república bananera, del qual, fa uns mesos (en vàrem parlar en aquesta secció) ja va ser objecte radiofònic la Xantal Llavina. El fet que el nou director de l’ens tingués com a anterior ocupació la direcció comunicativa del partit del Govern, no cal dir, ha tingut, diuen, molt a veure. Naturalment, ens referim a un dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ai, calla, no, que ha estat a Televisió Espanyola.

Puigverd, Antoni (escriptor i poeta).
Amb patates.
El representant més destacat del dependentisme mel·liflu s’ha precipitat i de quina manera. Estranyament arrauxat tot i la seva aparença apocada, sempre victimista, ha corregut aquesta setmana a cantar les absoltes al procés amb un article antològic al diari comtal. Per títol: “Quinta columna”. El subtítol, intel·lectualment venjatiu, amb ànim de passar comptes: “Qui s'ha burlat de la bona fe de la gent? Qui ha jugat amb els seus sentiments?”. Naturalment, pretenia (a compte de la discrepància entre Mas i Junqueras) oposar la maldestra actuació del sobiranisme als retrets que rep habitualment per la seva habitual covardia en defensa del país, la seva perenne justificació de la dependència: ara, podia retreure als líders del procés que fossin ells els qui haguessin deixat en l’estacada a la gent. Però no. “Se siente”. Hi ha hagut acord. Caldrà desar la bilis al calaix, confiem que per sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…