Bestiari del procés: A. Mas, C. Puig i A. Puigverd

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Remuntar el vol.
Hi ha encara ferides obertes. Els peus, pràcticament, feien la passa en fals davant del precipici. El president ha sabut reconduir a darrera hora la situació i refer l’acord amb ERC. Obté una pila de guanys: allunya les eleccions per (vull pensar bé) anar desarticulant Duran i Lleida i el seu equip de la direcció d’Unió i alhora intentar reconstruir l’espai convergent; obté el suport als pressupostos (encara per acabar de tancar) i la renovació del pacte d’estabilitat parlamentària vigent des de l’inici de la legislatura; guanya una vaga promesa de “fair play” durant les eleccions municipals, que tindran ja l’aspecte d’una primera volta de les plebiscitàries. Tots els beneficis del pacte, doncs, concentrats a l’inici. Després, a mesura que s’aproximi el 27-S, viurem i veurem, en funció de la marxa de les enquestes, nous moments de tensió.

Puig, Cristina (periodista).
Depuracions als mitjans.
Com bé sabeu, l’independentisme controla els mitjans catalans amb mà de ferro i permet només que es visualitzi una sola versió del país. És així com s’ha convençut milers de catalans passius perquè perdin el senderi i abracin la causa separatista. L’acomiadament de Cristina Puig, per negar-se reiteradament a acatar les ingerències de la direcció de la cadena pública, naturalment és el reflex d’aquest comportament propi d’una república bananera, del qual, fa uns mesos (en vàrem parlar en aquesta secció) ja va ser objecte radiofònic la Xantal Llavina. El fet que el nou director de l’ens tingués com a anterior ocupació la direcció comunicativa del partit del Govern, no cal dir, ha tingut, diuen, molt a veure. Naturalment, ens referim a un dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Ai, calla, no, que ha estat a Televisió Espanyola.

Puigverd, Antoni (escriptor i poeta).
Amb patates.
El representant més destacat del dependentisme mel·liflu s’ha precipitat i de quina manera. Estranyament arrauxat tot i la seva aparença apocada, sempre victimista, ha corregut aquesta setmana a cantar les absoltes al procés amb un article antològic al diari comtal. Per títol: “Quinta columna”. El subtítol, intel·lectualment venjatiu, amb ànim de passar comptes: “Qui s'ha burlat de la bona fe de la gent? Qui ha jugat amb els seus sentiments?”. Naturalment, pretenia (a compte de la discrepància entre Mas i Junqueras) oposar la maldestra actuació del sobiranisme als retrets que rep habitualment per la seva habitual covardia en defensa del país, la seva perenne justificació de la dependència: ara, podia retreure als líders del procés que fossin ells els qui haguessin deixat en l’estacada a la gent. Però no. “Se siente”. Hi ha hagut acord. Caldrà desar la bilis al calaix, confiem que per sempre.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas