Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Mas, N. Serra i G. Ubasart

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Reacció necessària.
Tal i com era previsible, el TSJC ha admès a tràmit la querella contra el president Mas i les conselleres Ortega i Rigau. S’engega el mecanisme que ha de portar-los, tal i com vol el Govern espanyol, al banc dels acusats. La societat civil ha engegat una campanya d’autoinculpacions per donar-los suport. La força de la figura presidencial, envigorida pel nou 9-N i el TSJC, però, corre risc de deteriorar-se si continua escolant-se el temps sense noves passes en el procés. Ara, el president té moltes possibilitats de tornar a guanyar les eleccions: d’aquí un any el més probable és que no. Cada vegada sembla més clar que l’única sortida és la de convocar d’una vegada les eleccions, que ja li reclamen fins i tot alguns dels seus “spin doctors” més fidels. Si ho hagués fet el 10-N, ell mateix i el país sencer ens hauríem estalviat l’actual paràlisi.

Serra, Narcís (exvicepresident del Govern espanyol).
Exigència de responsabilitats.
Aquesta setmana hem sabut que el Jutjat d’Instrucció núm. 30 de Barcelona dictava una interlocutòria per enviar a judici els sobresous de Catalunya Caixa. Literalment, deia: “los acusados, unos beneficiarios directos por la aprobación de unos elevados ingresos a su favor y otros convenios de orden económico y otros en connivencia o con temeridad rayana en el dolo con el propósito de ser bien vistos en la institución y abriendo puertas a alguna expectativa o posibilidad futura, todos en perjuicio y desprecio de los intereses de la entidad, de su finalidad, y de los intereses generales, tomaron las aparentemente reprobables que se consideran.” Ensorrat el model de caixes, els ara imputats, Adolf Todó i Narcís Serra, definits pel FROB com a “gestors irresponsables”, representen la perversió i el saqueig d’unes institucions socials que constituïen una magnífica eina de servei al país. Censura total.

Ubasart, Gemma (membre del Consell Ciutadà de Podemos).
La Gran Impostura.
La, fins a la consagració definitiva de Gemma Galdón, molt més experimentada davant dels mitjans, cara visible de Podemos a Catalunya, intervingué diumenge passat com a telonera del gran Pablo per advertir-nos, entre altres coses, que ningú pot dubtar de la seva catalanitat. I ara. De cap manera. Del que dubtem és de la seva honestedat. Bàsicament, perquè encara esperem que concretin quin és el seu projecte alternatiu per evitar que Catalunya voli lliure. De moment, només sabem com volen fer-lo realitat (és un dir!): que creuen que qui defensa la viabilitat d’una Declaració d’Independència al Parlament de Catalunya està enganyant els ciutadans d’aquest país, però que qui, en canvi, pensa com ells que l’encaix del nostre país a Espanya ha de passar per un procés constituent pactat amb el PPSOE en el que es reconegui l’exercici de l’autodeterminació, no. Senzillament, de traca.

Comentaris

  1. Se'm fa difícil entendre el què li està passant pel cap al President de Catalunya, Artur Mas. Per què no segueix avançant? Hi ha tensions dins de la coalició de CiU? Duran Lleida li està fent xantatge? Està rebent pressions des de Madrid?
    No em puc creure que en el punt on hem arribat, i amb bona participació de la Generalitat, ara tot se'ns en vagi a n'orris.
    Tampoc no em vull creure que aquest bloqueig sigui degut a protagonismes personals i de partit. No. No podria ser, ni se'ls podria perdonar mai de la vida.

    El que sí ens cal és no parar i fer via per avançar ferms i sense flaquejar. Tots junts. Ajudant-nos sense impertinències. Estem a la vora de fer el cim i ara no ens podem permetre cap caiguda.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…