Ves al contingut principal

Bestiari del procés: O. Junqueras, E. Martínez i A. Mas

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Destapar la impostura.
Durant alguns mesos semblava confirmar-se una tendència a dissipar-se, però darrerament les enquestes reflecteixen la possible configuració d’un nou comportament electoral dual a Catalunya, amb un 20% dels votants d’ERC al Parlament decantant-se per Podemos en el cas de celebrar-se unes eleccions generals espanyoles. Després de setmanes de contemporitzar amb aquest nou electorat comú, finalment, Oriol Junqueras ha optat per obrir un front necessari: el de denunciar la radical inviabilitat de la proposta de reforma constitucional de Podemos. I és que en l’àmbit de la reforma territorial de l’Estat espanyol els de Pablo Iglesias han triat esdevenir aliat fàctic de l’statu quo vigent: afirmar que el nou disseny ha de comptar amb el vistiplau del Partido Popular és el mateix que condemnar a mort per inanició el dret a l’autodeterminació.

Martínez, Enric (representant de Podemos a Nou Barris).
Comença l’espectacle.
De fa setmanes, les xarxes socials denuncien el paper d’aquest ultraespanyolista, que actua com a representant de Podemos a Catalunya. Marc Bartomeu, flamant secretari general a Barcelona, li nega des de les xarxes socials cap representativitat, però el cert és que aquest enemic contrastat de la immersió lingüística es passeja ben lliurement com a tal pels centradíssims debats de 13TV. Repeteix tot un repertori de llocs comuns anti-independentistes que podria fer seu qualsevol portaveu de l’actual PSC de Miquel Iceta, però amb l’afegit d’una negació directa i explícita del dret a decidir. La seva activitat als mitjans anuncia el desgavell que viurem en els propers mesos. Quan les eleccions autonòmiques a diverses comunitats espanyoles i municipals posin milers de candidats de la formació a ocupar càrrecs públics, sense que se sàpiga pràcticament d’on surten, viurem escenes francament hilarants.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Sortir de l’enrocament.
El president Mas ha portat el gran transatlàntic del centredreta català a l’independentisme. Avui, gairebé el 90% dels electors de CiU es declaren a favor de la plena sobirania del país. És un servei absolutament clau, sense el qual no seríem on som, amb moltes opcions de guanyar la llibertat. Ara toca que el president superi el seu principal error, l’escassa acceptació de la transversalitat del procés. Ara mateix, vincular l’exercici pràctic de l’autodeterminació a una opció electoral concreta, la de la llista unitària. Perquè, i tant, té tot el dret a pensar que aquesta fórmula és la més adequada per mostrar al món la ferma voluntat de constituir-nos en un nou Estat, però no per enviar-ho tot en orris si es constata, com és el cas, que els altres membres de l’expedició no s’hi volen sumar. Les plebiscitàries no tenen un sol camí.

Comentaris

  1. Granollacs el comentari d'avui l'adreces als dos protagonistes del debat, Mas i Junqueras, el del mig ja el descarto. No se tu, però jo no entenc la tossuderia de tots dos, amb el que ens hi juguem, i aquest parel, com a Polonia l'altre dia, no volen baixar del burro, els futeria un parell d'hosties, espero que els reis els hagin portat molt de carbó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…