Bestiari del procés: O. Junqueras, E. Martínez i A. Mas

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Destapar la impostura.
Durant alguns mesos semblava confirmar-se una tendència a dissipar-se, però darrerament les enquestes reflecteixen la possible configuració d’un nou comportament electoral dual a Catalunya, amb un 20% dels votants d’ERC al Parlament decantant-se per Podemos en el cas de celebrar-se unes eleccions generals espanyoles. Després de setmanes de contemporitzar amb aquest nou electorat comú, finalment, Oriol Junqueras ha optat per obrir un front necessari: el de denunciar la radical inviabilitat de la proposta de reforma constitucional de Podemos. I és que en l’àmbit de la reforma territorial de l’Estat espanyol els de Pablo Iglesias han triat esdevenir aliat fàctic de l’statu quo vigent: afirmar que el nou disseny ha de comptar amb el vistiplau del Partido Popular és el mateix que condemnar a mort per inanició el dret a l’autodeterminació.

Martínez, Enric (representant de Podemos a Nou Barris).
Comença l’espectacle.
De fa setmanes, les xarxes socials denuncien el paper d’aquest ultraespanyolista, que actua com a representant de Podemos a Catalunya. Marc Bartomeu, flamant secretari general a Barcelona, li nega des de les xarxes socials cap representativitat, però el cert és que aquest enemic contrastat de la immersió lingüística es passeja ben lliurement com a tal pels centradíssims debats de 13TV. Repeteix tot un repertori de llocs comuns anti-independentistes que podria fer seu qualsevol portaveu de l’actual PSC de Miquel Iceta, però amb l’afegit d’una negació directa i explícita del dret a decidir. La seva activitat als mitjans anuncia el desgavell que viurem en els propers mesos. Quan les eleccions autonòmiques a diverses comunitats espanyoles i municipals posin milers de candidats de la formació a ocupar càrrecs públics, sense que se sàpiga pràcticament d’on surten, viurem escenes francament hilarants.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Sortir de l’enrocament.
El president Mas ha portat el gran transatlàntic del centredreta català a l’independentisme. Avui, gairebé el 90% dels electors de CiU es declaren a favor de la plena sobirania del país. És un servei absolutament clau, sense el qual no seríem on som, amb moltes opcions de guanyar la llibertat. Ara toca que el president superi el seu principal error, l’escassa acceptació de la transversalitat del procés. Ara mateix, vincular l’exercici pràctic de l’autodeterminació a una opció electoral concreta, la de la llista unitària. Perquè, i tant, té tot el dret a pensar que aquesta fórmula és la més adequada per mostrar al món la ferma voluntat de constituir-nos en un nou Estat, però no per enviar-ho tot en orris si es constata, com és el cas, que els altres membres de l’expedició no s’hi volen sumar. Les plebiscitàries no tenen un sol camí.

Comentaris

  1. Granollacs el comentari d'avui l'adreces als dos protagonistes del debat, Mas i Junqueras, el del mig ja el descarto. No se tu, però jo no entenc la tossuderia de tots dos, amb el que ens hi juguem, i aquest parel, com a Polonia l'altre dia, no volen baixar del burro, els futeria un parell d'hosties, espero que els reis els hagin portat molt de carbó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas