Ves al contingut principal

Bestiari del procés: O. Junqueras, E. Martínez i A. Mas

Junqueras, Oriol (president d’Esquerra Republicana).
Destapar la impostura.
Durant alguns mesos semblava confirmar-se una tendència a dissipar-se, però darrerament les enquestes reflecteixen la possible configuració d’un nou comportament electoral dual a Catalunya, amb un 20% dels votants d’ERC al Parlament decantant-se per Podemos en el cas de celebrar-se unes eleccions generals espanyoles. Després de setmanes de contemporitzar amb aquest nou electorat comú, finalment, Oriol Junqueras ha optat per obrir un front necessari: el de denunciar la radical inviabilitat de la proposta de reforma constitucional de Podemos. I és que en l’àmbit de la reforma territorial de l’Estat espanyol els de Pablo Iglesias han triat esdevenir aliat fàctic de l’statu quo vigent: afirmar que el nou disseny ha de comptar amb el vistiplau del Partido Popular és el mateix que condemnar a mort per inanició el dret a l’autodeterminació.

Martínez, Enric (representant de Podemos a Nou Barris).
Comença l’espectacle.
De fa setmanes, les xarxes socials denuncien el paper d’aquest ultraespanyolista, que actua com a representant de Podemos a Catalunya. Marc Bartomeu, flamant secretari general a Barcelona, li nega des de les xarxes socials cap representativitat, però el cert és que aquest enemic contrastat de la immersió lingüística es passeja ben lliurement com a tal pels centradíssims debats de 13TV. Repeteix tot un repertori de llocs comuns anti-independentistes que podria fer seu qualsevol portaveu de l’actual PSC de Miquel Iceta, però amb l’afegit d’una negació directa i explícita del dret a decidir. La seva activitat als mitjans anuncia el desgavell que viurem en els propers mesos. Quan les eleccions autonòmiques a diverses comunitats espanyoles i municipals posin milers de candidats de la formació a ocupar càrrecs públics, sense que se sàpiga pràcticament d’on surten, viurem escenes francament hilarants.

Mas, Artur (president de la Generalitat de Catalunya).
Sortir de l’enrocament.
El president Mas ha portat el gran transatlàntic del centredreta català a l’independentisme. Avui, gairebé el 90% dels electors de CiU es declaren a favor de la plena sobirania del país. És un servei absolutament clau, sense el qual no seríem on som, amb moltes opcions de guanyar la llibertat. Ara toca que el president superi el seu principal error, l’escassa acceptació de la transversalitat del procés. Ara mateix, vincular l’exercici pràctic de l’autodeterminació a una opció electoral concreta, la de la llista unitària. Perquè, i tant, té tot el dret a pensar que aquesta fórmula és la més adequada per mostrar al món la ferma voluntat de constituir-nos en un nou Estat, però no per enviar-ho tot en orris si es constata, com és el cas, que els altres membres de l’expedició no s’hi volen sumar. Les plebiscitàries no tenen un sol camí.

Comentaris

  1. Granollacs el comentari d'avui l'adreces als dos protagonistes del debat, Mas i Junqueras, el del mig ja el descarto. No se tu, però jo no entenc la tossuderia de tots dos, amb el que ens hi juguem, i aquest parel, com a Polonia l'altre dia, no volen baixar del burro, els futeria un parell d'hosties, espero que els reis els hagin portat molt de carbó.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…