Ves al contingut principal

Bestiari del procés: P. Morenés, A. Pastor i F. Puig

Morenés, Pedro (ministre espanyol de Defensa).
Memòria de la repressió.
El tradicional discurs del Borbó de torn a la Pasqua Militar, les declaracions espanyolistes del cap de policia de Girona i l’anunci de la voluntat d’obrir novament un museu militar patrocinat per Madrid a Catalunya. Ja se sap que les grans ofensives de l’exèrcit espanyol contra Catalunya sempre són al gener. D’acord amb la seva trajectòria històrica, el nostre país mereixeria un bon museu militar, completament d’acord, però no precisament concebut pels hereus dels qui tants drets i tants valors han trepitjat al nostre país. Dels causants de tanta violència. Com ha recordat el diputat republicà Alfred Bosch, el Govern espanyol podria cedir a la Generalitat els seus edificis de la façana marítima de Barcelona, després d’invertir per dotar la capital catalana de dues infraestructures que només hi manquen a una sola capital provincial “espanyola”: una biblioteca i un arxiu històric provincial.

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
De frenopàtic.
És profecia i ho sap tothom: una part notable (potser majoritària) de la infraestructura actual de l’AVE haurà de ser abandonada: no és només que la inversió feta fins ara sigui impossible d’amortitzar algun dia, és que directament les despeses del manteniment en servei dels seus trens buits és directament insostenible en un futur no gaire llunyà, amb o sense la mamella catalana. Una ment normal atendria, doncs, a un estudi en profunditat de reformulació de la xarxa actual. No pas el Govern espanyol del PP. Al maig hi ha eleccions i ara toca prometre i prometre. La ministra ha anunciat la construcció per a 2015 de mil nous quilòmetres d’AVE, el que significa el major creixement de les línies en un sol any des de la seva posada en marxa el 1992. Directament, de frenopàtic. De bogeria pagada per tu.

Puig, Felip (conseller de Comerç, Consum i Turisme).
Trepitjar-nos el coll.
Més que de rebaixes, som en temps de liquidacions. De liquidació total de l’autonomia (tal i com desitja la major part de l’opinió pública Cinca enllà). El Govern espanyol aspira a que sigui, si és possible, per defunció de la nostra comunitat nacional. L’espectacle de les rebaixes esglaonades, imposant la normativa comercial espanyola contra el parer majoritari del sector i la legislació pròpia del país. És una imatge d’un fenomen d’abast general. No hi ha competència que resisteixi l’empenta recentralizadora, liquidadora, del Govern veí. I més enllà de la denúncia, de moment, de la Llei Wert a la imposició del retorn kafkià dels documents confiscats pels feixistes al denominat Arxiu de Salamanca, només sentim de la Generalitat laments inconcrets sense voluntat de desacatament. Si volem desconnectar hauríem d’anar començant en algun moment. Per la part que em toca, jo hi estic disposat.

Comentaris

  1. Granollacs,
    No és fàcil posicionar-se per un desacatament (o una figura similar) en el tema del comerç.
    Ara imagina't que el conseller ho promou i que la majoria de comerciants el segueixen. Molt bé.
    Però si set o vuit grans superfícies (amb el centre de decisió a Madrid o París) decideixen regir-se per la llei espanyola i, doncs, obrir un determinat festiu?
    La Generalitat no podria fer res contra aquests grans centres comercials. Per tant, la sensació generalitzada entre la població seria que qui mana és Madrid. I aquesta percepció no ajudaria, precisament, a consolidar (entre la gent) la mentalitat de desconnexió que tant demanes.
    Estem per a tirar-nos pedres a la nostra pròpia teulada?

    ResponElimina
  2. Aquests de l'exèrcit segueixen igual com sempre. No entenen que no ens interessi gens -més aviat repugnin- tota la seva penetració dins del nostre poble. No entenen gens que per a nosaltres segueixin essent els mateixos que ens van ocupar quan el 1714.
    Això d'intentar fer divulgació creant museus militars té aquella connotació de que troben natural viure dins de la seva mentalitat. No poden fer-hi més. A mi em repugnen tant com la pudor de les nostres deixalles.

    ResponElimina
  3. Cuanto odio destila este blog. Excesivo diría yo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…