Ves al contingut principal

Bestiari del procés: P. Morenés, A. Pastor i F. Puig

Morenés, Pedro (ministre espanyol de Defensa).
Memòria de la repressió.
El tradicional discurs del Borbó de torn a la Pasqua Militar, les declaracions espanyolistes del cap de policia de Girona i l’anunci de la voluntat d’obrir novament un museu militar patrocinat per Madrid a Catalunya. Ja se sap que les grans ofensives de l’exèrcit espanyol contra Catalunya sempre són al gener. D’acord amb la seva trajectòria històrica, el nostre país mereixeria un bon museu militar, completament d’acord, però no precisament concebut pels hereus dels qui tants drets i tants valors han trepitjat al nostre país. Dels causants de tanta violència. Com ha recordat el diputat republicà Alfred Bosch, el Govern espanyol podria cedir a la Generalitat els seus edificis de la façana marítima de Barcelona, després d’invertir per dotar la capital catalana de dues infraestructures que només hi manquen a una sola capital provincial “espanyola”: una biblioteca i un arxiu històric provincial.

Pastor, Ana (ministra espanyola de Foment).
De frenopàtic.
És profecia i ho sap tothom: una part notable (potser majoritària) de la infraestructura actual de l’AVE haurà de ser abandonada: no és només que la inversió feta fins ara sigui impossible d’amortitzar algun dia, és que directament les despeses del manteniment en servei dels seus trens buits és directament insostenible en un futur no gaire llunyà, amb o sense la mamella catalana. Una ment normal atendria, doncs, a un estudi en profunditat de reformulació de la xarxa actual. No pas el Govern espanyol del PP. Al maig hi ha eleccions i ara toca prometre i prometre. La ministra ha anunciat la construcció per a 2015 de mil nous quilòmetres d’AVE, el que significa el major creixement de les línies en un sol any des de la seva posada en marxa el 1992. Directament, de frenopàtic. De bogeria pagada per tu.

Puig, Felip (conseller de Comerç, Consum i Turisme).
Trepitjar-nos el coll.
Més que de rebaixes, som en temps de liquidacions. De liquidació total de l’autonomia (tal i com desitja la major part de l’opinió pública Cinca enllà). El Govern espanyol aspira a que sigui, si és possible, per defunció de la nostra comunitat nacional. L’espectacle de les rebaixes esglaonades, imposant la normativa comercial espanyola contra el parer majoritari del sector i la legislació pròpia del país. És una imatge d’un fenomen d’abast general. No hi ha competència que resisteixi l’empenta recentralizadora, liquidadora, del Govern veí. I més enllà de la denúncia, de moment, de la Llei Wert a la imposició del retorn kafkià dels documents confiscats pels feixistes al denominat Arxiu de Salamanca, només sentim de la Generalitat laments inconcrets sense voluntat de desacatament. Si volem desconnectar hauríem d’anar començant en algun moment. Per la part que em toca, jo hi estic disposat.

Comentaris

  1. Granollacs,
    No és fàcil posicionar-se per un desacatament (o una figura similar) en el tema del comerç.
    Ara imagina't que el conseller ho promou i que la majoria de comerciants el segueixen. Molt bé.
    Però si set o vuit grans superfícies (amb el centre de decisió a Madrid o París) decideixen regir-se per la llei espanyola i, doncs, obrir un determinat festiu?
    La Generalitat no podria fer res contra aquests grans centres comercials. Per tant, la sensació generalitzada entre la població seria que qui mana és Madrid. I aquesta percepció no ajudaria, precisament, a consolidar (entre la gent) la mentalitat de desconnexió que tant demanes.
    Estem per a tirar-nos pedres a la nostra pròpia teulada?

    ResponElimina
  2. Aquests de l'exèrcit segueixen igual com sempre. No entenen que no ens interessi gens -més aviat repugnin- tota la seva penetració dins del nostre poble. No entenen gens que per a nosaltres segueixin essent els mateixos que ens van ocupar quan el 1714.
    Això d'intentar fer divulgació creant museus militars té aquella connotació de que troben natural viure dins de la seva mentalitat. No poden fer-hi més. A mi em repugnen tant com la pudor de les nostres deixalles.

    ResponElimina
  3. Cuanto odio destila este blog. Excesivo diría yo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…