Bestiari del procés: A. Sánchez Camacho, E. Vila i J.I. Wert

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular Català).
Servar la tradició.
La líder popular ha estat hiperactiva als mitjans aquesta setmana. Ha sortit pràcticament a desbarrada diària, des de totes les tribunes que se li posen als peus. Naturalment, considera que això del procés se soluciona en un plis-plas donant-nos el peixet d’un nou finançament. Continua (en tots els sentits) a la Prehistòria. De tots els missatges llançats, des del seu pedigrí de plançó d’una membre de la Benemèrita, destaca a “La Razón” la seva afirmació que l’estat es farà més present a Catalunya a través “de instituciones respetadas”, com ara l’exèrcit i la Guàrdia Civil; vaja, el de sempre. Més estopa quan calgui. Súper-engrescador. Tot, perquè “Cataluña no está condenada a que una oligarquía soberanista siga mandando”, que ella es veu que no és casta. Fins a la seva defenestració la nit del 27-S ens esperen vuit mesos d’humor.

Vila, Enric (periodista, historiador i escriptor).
Credibilitat, ja!.
L’article de la setmana és sense dubte aquest d’Enric Vila. Després del sotrac de les setmanes posteriors al 9-N, ara, com més aviat millor, tenim l’obligació d’emprendre d’una vegada per totes el camí. Però de debò. Prou ambigüitats. De cara a barraca. Només així conservarem plenes possibilitats de guanyar. Cal fer-ho demanant als polítics que posin el coll i, si cal, el càrrec i fins i tot la llibertat personal. Naturalment, amb el compromís també de milers i milers de catalans de carrer que, estic convençut, també estan disposats a jugar-se-la. La manca de compromís real, el “ya tu sabes”, el sí però no, el fem-ho bé sempre a la boca, ja no cola. És temps d’anar fins a les darreres conseqüències. Cal començar a desconnectar de debò. Busquem amb intel·ligència qui i a on, però fem-ho, perquè si no ens desacreditem nosaltres solets davant dels nostres conciutadans.

Wert, José Ignacio (ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports).
Món paral·lel.
El Partit Popular continua la seva pressió contra la nostra llengua arreu dels Països Catalans: aquesta setmana hem sabut que, amb gran escàndol de les mares i pares afectats, les autoritats aragoneses han substituït la denominació Llengua catalana per “Llengua oriental” als butlletins de notes de l’escola pública de Mequinensa. Entretant, el ministre Wert ha consumat el ridícul del seu encalçament contra immersió lingüística a Catalunya denegant les tres úniques sol·licituds que han arribat al Ministerio amb la pretensió de cobrar per manca d’oferta de centres amb el castellà com a llengua vehicular. Pel que sembla, les tres famílies aspiraven per aquesta via obtenir finançament perquè els seus fills estudiessin en centres privats on s’ensenya, bàsicament... en anglès! El ridícul ha estat tan majúscul que, de la nit al dia, el Ministeri n’ha hagut d’inventar-se 300 més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas