Ves al contingut principal

Bestiari del procés: A. Sánchez Camacho, E. Vila i J.I. Wert

Sánchez Camacho, Alicia (presidenta del Partit Popular Català).
Servar la tradició.
La líder popular ha estat hiperactiva als mitjans aquesta setmana. Ha sortit pràcticament a desbarrada diària, des de totes les tribunes que se li posen als peus. Naturalment, considera que això del procés se soluciona en un plis-plas donant-nos el peixet d’un nou finançament. Continua (en tots els sentits) a la Prehistòria. De tots els missatges llançats, des del seu pedigrí de plançó d’una membre de la Benemèrita, destaca a “La Razón” la seva afirmació que l’estat es farà més present a Catalunya a través “de instituciones respetadas”, com ara l’exèrcit i la Guàrdia Civil; vaja, el de sempre. Més estopa quan calgui. Súper-engrescador. Tot, perquè “Cataluña no está condenada a que una oligarquía soberanista siga mandando”, que ella es veu que no és casta. Fins a la seva defenestració la nit del 27-S ens esperen vuit mesos d’humor.

Vila, Enric (periodista, historiador i escriptor).
Credibilitat, ja!.
L’article de la setmana és sense dubte aquest d’Enric Vila. Després del sotrac de les setmanes posteriors al 9-N, ara, com més aviat millor, tenim l’obligació d’emprendre d’una vegada per totes el camí. Però de debò. Prou ambigüitats. De cara a barraca. Només així conservarem plenes possibilitats de guanyar. Cal fer-ho demanant als polítics que posin el coll i, si cal, el càrrec i fins i tot la llibertat personal. Naturalment, amb el compromís també de milers i milers de catalans de carrer que, estic convençut, també estan disposats a jugar-se-la. La manca de compromís real, el “ya tu sabes”, el sí però no, el fem-ho bé sempre a la boca, ja no cola. És temps d’anar fins a les darreres conseqüències. Cal començar a desconnectar de debò. Busquem amb intel·ligència qui i a on, però fem-ho, perquè si no ens desacreditem nosaltres solets davant dels nostres conciutadans.

Wert, José Ignacio (ministre espanyol d’Educació, Cultura i Esports).
Món paral·lel.
El Partit Popular continua la seva pressió contra la nostra llengua arreu dels Països Catalans: aquesta setmana hem sabut que, amb gran escàndol de les mares i pares afectats, les autoritats aragoneses han substituït la denominació Llengua catalana per “Llengua oriental” als butlletins de notes de l’escola pública de Mequinensa. Entretant, el ministre Wert ha consumat el ridícul del seu encalçament contra immersió lingüística a Catalunya denegant les tres úniques sol·licituds que han arribat al Ministerio amb la pretensió de cobrar per manca d’oferta de centres amb el castellà com a llengua vehicular. Pel que sembla, les tres famílies aspiraven per aquesta via obtenir finançament perquè els seus fills estudiessin en centres privats on s’ensenya, bàsicament... en anglès! El ridícul ha estat tan majúscul que, de la nit al dia, el Ministeri n’ha hagut d’inventar-se 300 més.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…