Ves al contingut principal

Exactament, a què esperem?

Sembla que vivim ja, ara sí, si no es produeix un darrer gir inesperat, les darreres hores abans de tornar a redreçar la nau (i perdó per la metàfora marinera). De fet, però, diria que aquest precís moment costa especialment d'entendre. Divendres al matí el Govern filtrava a TV3 una carta del president a Oriol Junqueras amb les seves tres propostes definitives per obrir camí. A la tarda, Esquerra comunicava l'acceptació de la tercera. Tot seguit, però, el famós SMS presidencial acusava el cap de l'oposició de tergiversar-la. Durant tot el cap de setmana hem sentit, un rera l'altre tot d'alts personatges del partit, de Marta Rovira a Alfred Bosch, passant per Joan Tardà, reiterar que ERC accepta fil per randa, paraula per paraula, la proposta de les entitats ja assumida pel president. Diumenge, amb Mas a París, Josep Rull ha emplaçat els republicans a reiterar l'acceptació de l'acord a la taula de negociació, davant les entitats. Una estampa, doncs, francament surrealista. A no ser que les propostes de CiU fossin en realitat un farol. De fet, la insistència del mateix president que la proposta de les entitats no incloïa eleccions immediates (tal i com l'ANC reitera cada dia) fa, realment, de mal pensar.

A veure, hem arribat a un punt d'entesa on tothom ha cedit. Naturalment, uns més que altres, però és igual. Artur Mas ha aconseguit una llista transversal, amb les patums de la societat civil a la seva disposició. Esquerra es compromet a no competir-hi per fitxar independents. Només cedeix en un punt: ERC presenta llista pròpia; no serà però una candidatura amb paraigües compartit amb la de CiU i la CUP, perquè el president així ho vol. Tampoc podrà ser una llista amb independents destacats, més enllà dels fitxatges previsibles de l'entorn socialista, que permetin fer-se un lloc en l'espai socialdemòcrata de tradició catalanista, ara ja sobiranista. Amb la seva hàbil iniciativa, Mas ha dominat completament els tempos i el relat i ha aconseguit d'ençà de mitjans d'octubre fer un tomb absolut a les seves perspectives electorals: ara, amb Esquerra situada com a gran culpable d'aquests dos mesos d'infern, el vell partit ja no està en disposició de disputar-li la victòria electoral. Renovant els seus 50 escons, el president continuarà encapçalant el procés. Serà el temps qui acabarà posant tothom en el seu lloc. Per al futur, un gran element de preocupació: l'unilateralisme presidencial, que fa albirar noves dissensions a cada passa del camí. 

Comentaris

  1. No hi estic d'acord, Granollacs.
    Potser tens raó en alguns enfocaments, però oblides des dues coses:
    Primer, l'infantilisme o immaduresa (tria el mot que més t'agradi) de la direcció d'ERC (en general, ERC és un partit que, històricament, ha patit això). El 100% (i no és una hipèrbole) de gent amb qui he parlat del meu entorn (al Camp de Tarragona) està atònita i/o dolguda amb l'actitud d'ERC negant-se a formar part de la llista del president Mas. Això m'ho han dit fins i tot militants del PSC que mai han votat CiU i que, en les plebiscitàries, aposten per la llista única d'en Mas i el votaran. Al meu entorn, tothom, sense excepció, ha vist en ERC una rebequeria perquè des de l'octubre no li surten les coses com ells volen (que en Mas es desgasti i així ells passar a controlar la Generalitat, és a dir, una institució autonòmica). Això ha estat a punt de provocar l'avortament de la independència, per tant la manca de visió de futur d'ERC és espectacular.
    Segon: lligat amb això de l'infantilisme, l'escena de na Marta Rovira dient, ja de nit, que acceptaven la 3a proposta d'en Mas i... tatxan!, hi afegien que ells posarien independents a la llista d'ERC. Quan la carta d'en Mas deia claríssimament que, en aquesta 3a proposta, ERC havia de fer exclusivament una llista de partit. O sigui: "Acceptem el que diu el president però fem el que volem". Gran manera de "arribar a acords". Si això no és immaduresa...
    Em diràs: en Mas no és ningú per a imposar a un altre partit què ha de fer. Però sí que és potestat d'en Mas tirar endavant el procés (per ser el president) i si entén que no es donen les circumstàncies per a fer un plebiscit no té d'avançar eleccions (i per a fer un plebiscit, entén que hi d'haver una llista cívica, per tat qui vulgui presentar-se com a partit que ho faci però llavors que sigui una llista partidista, perquè de llista transversal ja n'hi ha una i si volen fer llista transversal per a executar un plebiscit és tan simple com que s'hi sumin).
    No facis cara d'estranyat quan llegeixis etiquetes com "infantilisme" aplicades a ERC. Et demostraré que no m'erro. ERC proposa llistes separades per tal d'agafar el màxim de vots de l'esquerra, al·legant que molts votants d'esquerres de l'Àrea Metropolitana no votarien mai una llista encapçalada per en Mas. I alhora diu que farà president en Mas encara que tregui el pitjor resultat, i aposta (ara ja) per un govern CiU-ERC. En Junqueras pensa dir això segon en un míting a l'Àrea Metropolitana? No em diràs que és una mostra de coherència i sagacitat...
    El que havia d'haver fet ERC és acceptar la llista transversal d'en Mas (que NO és una suma de partits), i això és el clam de pràcticament tothom que és independentista al carrer (no parlo de militants d'ERC ni òrbites similars).
    Tinc altres indicis de l'infantilisme d'ERC i d'en Junqueras, tant interns (testimonis de militants dient això mateix que dic jo, twits de companys de cotxe d'en Junqueras) com externs (la cara d'en Junqueras el 9N, la resposta d'en Junqueras a una dona que li demanava que es posessin d'acord --mentre feia culpa per a autoinculpar-se-- dient "Ja ens hem posat d'acord que cal votar" (!), el format de la conferència d'en Junqueras: una molt bona classe universitària, però una pèssima exposició per a indicar al país com cal assolir la independència, etc.). Afortunadament, el poble sap corregir els partits que no compleixen: per això el 2003 CiU va patir una forta davallada i pel mateix motiu el 2010-2011 ERC va patir una severa derrota (mira quants regidors té ERC a Girona, Reus, Tarragona, Valls o Barcelona i quants en va assolir el 2003). Per tant, estic convençut que el poble entendrà millor que la direcció d'ERC què significa un plebiscit.

    ResponElimina
  2. Aquesta vegada en Mas m'ha decepcionat i torno a l'admiració anterior cap en Junqueras. No veig gens clara la maniobra del President. Hi hauria massa interrogants que jo li posaria i que haurien de generar molts dubtes sobre la seva sinceritat, honestedat i claredat de maniobra amb tot aquest desgavell.
    En Junqueras està demostrant tenir una capacitat de paciència i de saber-les entomar que només es pot justificar per la transcendència del moment.
    Tan dèbil se sent el President que ha de recórrer a aquestes maniobres tan barroeres? No ho entenc!!

    ResponElimina
  3. Amic Granollacs, Aquest cop el Gran Timoner ha tingut una visió de major grandesa nacional que en Junqueres, ja em va decebre en la seva conferencia programàtica de tan poca ambició de nació i tanta estrategia de partit, tan costava posar-se d'acord en lo essencial ? quan hagim marxat ja discutirem el model de pais que volem crear. Em recorden la Guerra , discutin si primer cal guanyar la guerra o fer la revolució.

    ResponElimina
  4. En aquests moments hem de tenir una certa visió de conjunt de tot el procés i recapitular una mica. De fet, és el meu punt de vista, aquesta no és la primera vegada que Mas s'equivoca. Ja es va equivocar fa dos anys, les urnes canten. I observeu una cosa: de crítica, autocrítica o reflexió estratègica, cap ni mica. De correcció de rumb, res de res. Així que sempre ensopeguem amb la mateixa pedra, amb els efectes desorientadors i desmobilitzadors de sempre.

    ResponElimina
  5. En definitiva, Mas sempre ha volgut i demanat una majoria absoluta que mai ha tingut ni tindrà. Aquest és tot el rovell de l'ou.

    ResponElimina
  6. Tot i que encara sostinc que cal(ia) una llista unitària, penso que tot el que ha passat dilluns 12 de gener fa la pinta que els de CiU busquen una excusa per a fer les eleccions a l'estiu (poder l'11 de setembre?).
    Els d'ERC ja han dit que s'embeinen això de posar independents a la seva llista (que era l'ingredient que ells afegien a la 3a proposta d'en Mas, és a dir, la d'en Vila d'Abadal).
    Per tant, ara és CiU qui mostra una certa irresponsabilitat (a parer meu).
    Algunes veus ja indiquen que en Mas apunta a eleccions a l'estiu:
    http://www.naciodigital.cat/noticia/80874/artur/mas/posa/sobre/taula/celebrar/eleccions/tardor

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…