Ves al contingut principal

L’estat del procés: retard i realitat

Si hem d’atendre al nivell d’insults del cap de setmana, és evident que l’impacte del famós acord en els nostres adversaris ha estat dur i, com tantes vegades abans, inesperat. Portàvem dies en els quals ells i nosaltres conteníem la respiració, a l’espera del desenllaç. Les ferides de la desconfiança en el nostre camp, no es pot amagar, són encara prou profundes i trigarem a cauteritzar-les. Hi ha qui, de seguida, n’ha vist una oportunitat per fomentar el desànim als nostres rengles. Divendres, la tertúlia radiofònica matinal d’en Basté, per exemple, convidava directament l’oïdor a anar-se oblidant de tot plegat: la relació restablerta entre CiU i ERC, deien, en cap cas superarà les tensions derivades del procés electoral municipal de finals de maig. Sabíem, per cert, que els nostres adversaris hi sucarien pa, però no comptaven amb l’actitud d’alguns opinadors independentistes abonats darrerament, també, al pessimisme que beneficia el manteniment de l’”statu quo”.

El conseller portaveu del Govern ha reconegut aquests dies que la desconfiança és fàcil de trencar i molt costós de refer. Això val per als protagonistes implicats, però també per a la que enllaça la gent i els lideratges principals del procés. Per a molts (entre els qui em compto), el retard en la convocatòria electoral de la segona volta de la consulta suposa un cop dur, de conseqüències en la moral col·lectiva del sobiranisme difícils d’avaluar ara mateix. Cal suposar que, superat el tràngol de les eleccions de maig, tornarem a posar-nos les piles a tot drap. Caldria fer-ho, per part dels partits que recolzen al procés, des d’ara mateix. El suport al projectes polítics només pot triomfar des de la credibilitat que ara ataquen els nostres adversaris. L’allargament propiciat pel pacte entre els dos grans, des del meu punt de vista, la soscava. Així que només es podrà justificar, sostenir i fer creïble si es comença a materialitzar en aquests vuit mesos l’obertura d’un camí irreversible cap a la independència. Necessitem fets. Victòries tangibles que puguem presentar com a actius d’un procés que avança. Quan abans comencem, millor.

Comentaris

  1. En una de tantes intervencions del President, aquest deia que cal tenir preparades totes les estructures d'Estat per a que els organismes internacionals ens acullin sense dubtar-ho. Ara per ara, ens manquen encara algunes com són la posada en marxa de l'Oficina Tributària, la de la Seg. Sec. i alguna més. Afortunadament altres ja estan en marxa de fa anys com, per exemple, la nostra Policia Nacional de Catalunya. Altres, ja tenen un cert funcionament mínim com és la de la representació internacional, allò de les oficines internacionals, les ambaixades, vaja. De Justícia no en sé res, ni un borrall.
    Per tant, cal temps per poder-ho tenir tot ben endreçat i preparat per poder fer el pas decisiu i gens temperamental. Podríem perdre-ho tot per una impaciència natural i lògica que tots tenim al nostre cor. Contenció i serenitat!

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el que dius, Granollacs. Calen fets clars d'aquí al setembre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…