Ves al contingut principal

L’estat del procés: retard i realitat

Si hem d’atendre al nivell d’insults del cap de setmana, és evident que l’impacte del famós acord en els nostres adversaris ha estat dur i, com tantes vegades abans, inesperat. Portàvem dies en els quals ells i nosaltres conteníem la respiració, a l’espera del desenllaç. Les ferides de la desconfiança en el nostre camp, no es pot amagar, són encara prou profundes i trigarem a cauteritzar-les. Hi ha qui, de seguida, n’ha vist una oportunitat per fomentar el desànim als nostres rengles. Divendres, la tertúlia radiofònica matinal d’en Basté, per exemple, convidava directament l’oïdor a anar-se oblidant de tot plegat: la relació restablerta entre CiU i ERC, deien, en cap cas superarà les tensions derivades del procés electoral municipal de finals de maig. Sabíem, per cert, que els nostres adversaris hi sucarien pa, però no comptaven amb l’actitud d’alguns opinadors independentistes abonats darrerament, també, al pessimisme que beneficia el manteniment de l’”statu quo”.

El conseller portaveu del Govern ha reconegut aquests dies que la desconfiança és fàcil de trencar i molt costós de refer. Això val per als protagonistes implicats, però també per a la que enllaça la gent i els lideratges principals del procés. Per a molts (entre els qui em compto), el retard en la convocatòria electoral de la segona volta de la consulta suposa un cop dur, de conseqüències en la moral col·lectiva del sobiranisme difícils d’avaluar ara mateix. Cal suposar que, superat el tràngol de les eleccions de maig, tornarem a posar-nos les piles a tot drap. Caldria fer-ho, per part dels partits que recolzen al procés, des d’ara mateix. El suport al projectes polítics només pot triomfar des de la credibilitat que ara ataquen els nostres adversaris. L’allargament propiciat pel pacte entre els dos grans, des del meu punt de vista, la soscava. Així que només es podrà justificar, sostenir i fer creïble si es comença a materialitzar en aquests vuit mesos l’obertura d’un camí irreversible cap a la independència. Necessitem fets. Victòries tangibles que puguem presentar com a actius d’un procés que avança. Quan abans comencem, millor.

Comentaris

  1. En una de tantes intervencions del President, aquest deia que cal tenir preparades totes les estructures d'Estat per a que els organismes internacionals ens acullin sense dubtar-ho. Ara per ara, ens manquen encara algunes com són la posada en marxa de l'Oficina Tributària, la de la Seg. Sec. i alguna més. Afortunadament altres ja estan en marxa de fa anys com, per exemple, la nostra Policia Nacional de Catalunya. Altres, ja tenen un cert funcionament mínim com és la de la representació internacional, allò de les oficines internacionals, les ambaixades, vaja. De Justícia no en sé res, ni un borrall.
    Per tant, cal temps per poder-ho tenir tot ben endreçat i preparat per poder fer el pas decisiu i gens temperamental. Podríem perdre-ho tot per una impaciència natural i lògica que tots tenim al nostre cor. Contenció i serenitat!

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord amb el que dius, Granollacs. Calen fets clars d'aquí al setembre.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas

López-Fonta, Alejandro (empresari).
La pau i el progrés.
Dijous, a la matinal de la ràdio comtal, combat a mort entre Anna Ballbonna i Quico Sallés del costat dels bons patricis i Alejandro López-Fonta i Xavier Salvador arrapats al cantó fosc de la força. Entre altres motius, a compte de la memòria democràtica. Els primers, posant de relleu l’immens frau d’una Transició que està arribant ja al qüestionament dels drets polítics fonamentals; els segons, fent la lloança del període més llarg de pau i progrés econòmic de la història d’Espanya. Així s’hi refereixen. Trenta anys de pau i prosperitat: és exactament el que podria haver afirmat un ministre franquista l’any 1973. I és exactament per això que la Restauració borbònica de la Constitució del 78 ha estat incapaç de posar les bases d’una reconstrucció real d’Espanya. Confiem que la independència de Catalunya faci viable, via trompada, el gran canvi que els cal.

Oliveres, Arcadi (dirigent de Procés Constituent).
Denunciar la doble moral.

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…