L’important és el mandat

Hem viscut emocions molt intenses des de finals de setembre, quan el Gran Timoner va signar el decret de convocatòria de la Consulta no referendària del 9-N. Les tensions intenses de la prohibició, l’acatament governamental a l’ordre del TC, l’argúcia presidencial unilateral del procés participatiu, la divisió suïcida continguda a temps i per un temps, la recuperació puntual del consens sota l’impuls de la gent i, finalment, el retorn de les conseqüències de fons de tants mesos d’incapacitat d’uns i altres per superar la desconfiança i les diferències en el camí entre els grans protagonistes polítics del procés. Som aquí. Amb un fràgil acord per seguir endavant fins el 27-S. És el que tenim, però és molt. És moltíssim. Sempre convé aixecar una mica el vol i veure les coses amb més perspectiva. Sí, és cert que ens hem deixat engolir per la dinàmica electoral espanyola. És un risc (un altre) que també haurem de vèncer. L’assoliment de la independència és una cursa d’obstacles que hem d’anar superant un a un i que només guanyarem si el convenciment dels nostres és insubornable.

Però, més enllà dels neguits i de les dificultats d’aquests darrers temps, després de tot plegat, hi ha una realitat incontestable. D’aquí 243 dies, poc més de set mesos, votarem, finalment, sí volem o no la independència del nostre país, en unes eleccions que seran de resultats inapel·lables i homologables a nivell internacional. Tenim, doncs, per primera vegada en la nostra història, l’oportunitat de constituir un Parlament democràtic, veu del poble, amb un mandat majoritari a favor de la independència nacional. Discutir ara, com sembla que els nostres líders fan, sobre si encara caldrà o no després un referèndum és, de veritat, com debatre sobre el sexe dels àngels: podem tornar-ho a proposar (com els darrers anys) una vegada i una altra, a l’Espanya del PPSOE o a la de Podemos, a la que vulgueu, però ja sabem quina serà la resposta. Sempre no. Mai podrem votar en un referèndum sobre la independència mentre hi siguem sota sobirania espanyola. Però tindrem, aleshores sí, un Parlament habilitat per respondre a aquest bloqueig amb la independència. Habilitat per la nació per tallar el dogal i fer-nos volar lliures.

Comentaris

  1. Jo havia entès que la segona votació després del 27 de setembre havia de ser per homologar o no la nostra Constitució de la Rep. de Catalunya, no que fos per tornar a les conformitats o no d'Espanya. Si és així com dic, aquesta votació se la podria retardar una mica fins que tot s'anés estabilitzant. Posem en marxa la República Catalana amb la Constitució que el Parlament voti i anem fent el dia a dia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas