Ves al contingut principal

L’important és el mandat

Hem viscut emocions molt intenses des de finals de setembre, quan el Gran Timoner va signar el decret de convocatòria de la Consulta no referendària del 9-N. Les tensions intenses de la prohibició, l’acatament governamental a l’ordre del TC, l’argúcia presidencial unilateral del procés participatiu, la divisió suïcida continguda a temps i per un temps, la recuperació puntual del consens sota l’impuls de la gent i, finalment, el retorn de les conseqüències de fons de tants mesos d’incapacitat d’uns i altres per superar la desconfiança i les diferències en el camí entre els grans protagonistes polítics del procés. Som aquí. Amb un fràgil acord per seguir endavant fins el 27-S. És el que tenim, però és molt. És moltíssim. Sempre convé aixecar una mica el vol i veure les coses amb més perspectiva. Sí, és cert que ens hem deixat engolir per la dinàmica electoral espanyola. És un risc (un altre) que també haurem de vèncer. L’assoliment de la independència és una cursa d’obstacles que hem d’anar superant un a un i que només guanyarem si el convenciment dels nostres és insubornable.

Però, més enllà dels neguits i de les dificultats d’aquests darrers temps, després de tot plegat, hi ha una realitat incontestable. D’aquí 243 dies, poc més de set mesos, votarem, finalment, sí volem o no la independència del nostre país, en unes eleccions que seran de resultats inapel·lables i homologables a nivell internacional. Tenim, doncs, per primera vegada en la nostra història, l’oportunitat de constituir un Parlament democràtic, veu del poble, amb un mandat majoritari a favor de la independència nacional. Discutir ara, com sembla que els nostres líders fan, sobre si encara caldrà o no després un referèndum és, de veritat, com debatre sobre el sexe dels àngels: podem tornar-ho a proposar (com els darrers anys) una vegada i una altra, a l’Espanya del PPSOE o a la de Podemos, a la que vulgueu, però ja sabem quina serà la resposta. Sempre no. Mai podrem votar en un referèndum sobre la independència mentre hi siguem sota sobirania espanyola. Però tindrem, aleshores sí, un Parlament habilitat per respondre a aquest bloqueig amb la independència. Habilitat per la nació per tallar el dogal i fer-nos volar lliures.

Comentaris

  1. Jo havia entès que la segona votació després del 27 de setembre havia de ser per homologar o no la nostra Constitució de la Rep. de Catalunya, no que fos per tornar a les conformitats o no d'Espanya. Si és així com dic, aquesta votació se la podria retardar una mica fins que tot s'anés estabilitzant. Posem en marxa la República Catalana amb la Constitució que el Parlament voti i anem fent el dia a dia.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Arrencar / Arrossegat

ARRENCAR. Mentre la selecció nacional de Korfbal guanyava la medalla de bronze al Campionat d’Europa, enmig de la indiferència general dels mitjans públics del país, el corredor català de curses d’”ultra trail” Pau Capell era humiliat, tot i prestar-se a representar oficialment Espanya. A crits d’arrenqueu-li, enmig d’un avituallament, decidien tallar-li un cinteta de la motxilla amb els colors de la bandera catalana. La catalanofòbia continua escalant noves cotes i l’esport n’és un espai privilegiat. Si es tractés de qualsevol altre minoria racial, religiosa o social, l’escàndol seria majúscul. Aquí, els responsables federatius no han hagut ni tan sols de sortir a donar-hi algun tipus d’explicació. L’esport és un escenari molt potent de construcció de la identitat nacional i es per això mateix que ens veten. Nosaltres no hauríem de consentir cap mena de vexació. Oferir sempre l’altra galta acostuma a acabar amb resultat de mort.
ARROSSEGAT. Els socialistes catalans són a l’espera de …

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…