Ves al contingut principal

Lliçons pràctiques de construcció d’un món paral·lel

Dos exemples en poques hores d’una mateixa estratègia. La mentida per la mentida, amb l’objectiu de construir un imaginari en benefici de la seva causa política. De mítica cal qualificar l’anècdota (que és, en realitat, categoria) d’una carta recent d’una lectora al diari comtal, que ha estat objecte de befa a les xarxes socials. La signa una tal Nina Agustina Sanllehí (per ambientar-vos, poseu-hi veu nasal a partir d’aquí) i porta per títol “Bibliotecas sólo en catalán”. “Denuncia” la presència massiva, gairebé única, de la llengua catalana entre els llibres que es conserven a la biblioteca municipal de Sarrià-Sant Gervasi. El “zasca” que tot seguit li depara la responsable de biblioteques de l’Ajuntament és dels que es recorden: dels 40.087 documents que s’hi conserven, la bonica quantitat de 25.697 són en espanyol, més del doble dels qui s’han adquirit en català. Qualsevol que hagi anat alguna vegada a una biblioteca d’aquesta mena sap que una afirmació com la de l’autora de la carta és falsa, però es tracta de llançar al vol l’acusació i que faci forat.

Així ho confirmen a “twitter” poc després: la mateixa carta s’ha publicat a l’edició sevillana de l’ABC pocs dies abans i, naturalment, allà ningú la desmentirà, tot contribuint al traç gruixut del monstre català. La imatge ja està creada: a Barcelona estan cremant els llibres en espanyol. Llengua perseguida. A la ràdio comtal escolto tot seguit Alícia Sánchez Camacho afirmar que ella no existeix per a la televisió pública catalana. Ja coneixeu el mantra, l’adoctrinament permanent de TV3 i tal i tal. Al vol, en pocs minuts, Jordi Graupera dóna les dades dels darrers cinc mesos i la líder del Partit Popular a Catalunya és la tercera en temps de presència a TV3, només superada per Mas i Rajoy, la quarta, si se sumen els minuts dedicats a Navarro i Iceta. En concret, suma el doble de minutage que el líder de l’oposició, Oriol Junqueras. Des del militant o simpatitzant de base al mateix líder, els dependentistes estan disposats a mentir tan com faci falta en defensa de la unitat d’Espanya, encara que calgui separar-se de la veritat. És la nostra obligació moral: no els hem de deixar passar ni una.

Comentaris

  1. Molt bon apunt, sí senyor!
    El que dius a l'anterior apunt sobre en Xavier Sabaté també va en la mateixa línia.
    A Catalunya hem de fer autocrítica del que calgui, però deixar lloc a la demagògia, ni parlar-ne. Ho denunciarem tant com calgui.

    ResponElimina
  2. Aprofito per llegir la nota d'ahir, ja que encara no tenia l'ordinador recuperat com ara d'un col·lapse tècnic. És molt bona aquesta nota!!
    Aquesta colometa, més aviat gavina, ja deu ser prou gran per poder-s'hi cagar sobre de nosaltres quan li plau! Perquè ho fa amb tot el plaer del món i amb una inusitada innocència, fins i tot. Ho anuncia abans de divulgar-ho a terres inhòspites la seva mentida.
    En quant a la Sánchez-Camacho, sempre la he vist igual: Unes galtes tan enormes que compiteixen amb en Bárcenas...!!! Gràcies a tots aquests tan abnegats col·laboradors del nostre sentiment cap l'independència de Catalunya! Moltes gràcies!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya, dona maltractada (#marxemja)

Avui, secció de successos. A risc de ser poc original, fa temps que penso que el símil no pot ser més exacte. Catalunya és com una dona maltractada. En la seva relació amb Espanya les coses ja no van començar bé. La unió no va ser el resultat de la seducció, de l'enamorament i de la descoberta inicial i foment posterior dels interessos comuns. No. La història entre els dos va començar, en una conducta pròpia d'altres èpoques, amb el rapte de la núvia. Després d'anys de mirar-se-la amb desig, aquell home, finalment, va fer-la seva, encara que fos per la força. Després, amb el pas dels anys, la cosa no ha fet sinó degradar-se més i més. Ell explica a tothom que li ha fet una cuina estupenda, on ella és la reina, bàsicament per tenir-li preparat el dinar a taula a l'hora convinguda. Naturalment, per mantenir-la ben lligada a ell, en molts moments, ha hagut de fer ús de la força. Una bona bufa de tant en tant. Per què? Perquè és seva i amb ella pot fer el que vulgui.

La m…

Cas / Coherència

CAS. De sobte, com acudint a l'avançada a la seva cita anual estiuenca, Gibraltar torna al centre de l'escena. Aquesta vegada, però, amb un caire diferent. Enmig d'una escalada de tensió superior a l'habitual d'un conflicte per l'aeroport guanyat al mar o la gestió de les aigües jurisdiccionals. El Brexit re-situa la qüestió: Espanya, malalta de nacionalisme carrincló, hi veu l'oportunitat de revertir la cessió feta al Regne Unit just quan aquest acabava de néixer. I per remarcar-ho, canviant tot el que havia dit fins al moment, s'obre fins i tot a acceptar una Escòcia independent al si de la Unió Europea. És així com, tres-cents anys després, el Cas dels Catalans retorna. L'oportunitat de desfer la traïció anglesa que va liquidar la sobirania catalana. Perquè, si cal deixar sense efecte l'article 10, per què no, també el 13 que empara la incorporació del vell Principat a Castella.
COHERÈNCIA. Fa uns quants anys que els anomenats socialistes cat…

Detenció / Franquisme

DETENCIÓ. Afortunadament, segons sembla, tots plegats hem entès la lliçó. La detenció del regidor de Vic Joan Coma per part de l’expolicia franquista i actual magistrat de l’Audiència Nacional Ismael Moreno, ha estat en aquesta ocasió motiu d’unitat i no de batussa partidista dins l’independentisme. Una banda ha entès que l’altra té tot el dret a practicar la desobediència com a mètode per a deslegitimar les institucions espanyoles a Catalunya (oi, i tant); l’altra, ha acceptat que els uns també tenen dret a respectar la legalitat vigent en tant no sigui substituïda aquest estiu per la de la nova República. De la batalla campal que va suposar la desafortunada manera en la qual es va procedir a la de l’alcaldessa de Berga, hem passat ara a una detenció dialogada entre el Departament d’Interior i els afectats. Desgraciadament, Espanya ens oferirà moltes noves oportunitats per a anar afinant la nostra resposta resistent a la repressió.
FRANQUISME. L’amnistia amnèsica dels crims del franq…