Lliçons pràctiques de construcció d’un món paral·lel

Dos exemples en poques hores d’una mateixa estratègia. La mentida per la mentida, amb l’objectiu de construir un imaginari en benefici de la seva causa política. De mítica cal qualificar l’anècdota (que és, en realitat, categoria) d’una carta recent d’una lectora al diari comtal, que ha estat objecte de befa a les xarxes socials. La signa una tal Nina Agustina Sanllehí (per ambientar-vos, poseu-hi veu nasal a partir d’aquí) i porta per títol “Bibliotecas sólo en catalán”. “Denuncia” la presència massiva, gairebé única, de la llengua catalana entre els llibres que es conserven a la biblioteca municipal de Sarrià-Sant Gervasi. El “zasca” que tot seguit li depara la responsable de biblioteques de l’Ajuntament és dels que es recorden: dels 40.087 documents que s’hi conserven, la bonica quantitat de 25.697 són en espanyol, més del doble dels qui s’han adquirit en català. Qualsevol que hagi anat alguna vegada a una biblioteca d’aquesta mena sap que una afirmació com la de l’autora de la carta és falsa, però es tracta de llançar al vol l’acusació i que faci forat.

Així ho confirmen a “twitter” poc després: la mateixa carta s’ha publicat a l’edició sevillana de l’ABC pocs dies abans i, naturalment, allà ningú la desmentirà, tot contribuint al traç gruixut del monstre català. La imatge ja està creada: a Barcelona estan cremant els llibres en espanyol. Llengua perseguida. A la ràdio comtal escolto tot seguit Alícia Sánchez Camacho afirmar que ella no existeix per a la televisió pública catalana. Ja coneixeu el mantra, l’adoctrinament permanent de TV3 i tal i tal. Al vol, en pocs minuts, Jordi Graupera dóna les dades dels darrers cinc mesos i la líder del Partit Popular a Catalunya és la tercera en temps de presència a TV3, només superada per Mas i Rajoy, la quarta, si se sumen els minuts dedicats a Navarro i Iceta. En concret, suma el doble de minutage que el líder de l’oposició, Oriol Junqueras. Des del militant o simpatitzant de base al mateix líder, els dependentistes estan disposats a mentir tan com faci falta en defensa de la unitat d’Espanya, encara que calgui separar-se de la veritat. És la nostra obligació moral: no els hem de deixar passar ni una.

Comentaris

  1. Molt bon apunt, sí senyor!
    El que dius a l'anterior apunt sobre en Xavier Sabaté també va en la mateixa línia.
    A Catalunya hem de fer autocrítica del que calgui, però deixar lloc a la demagògia, ni parlar-ne. Ho denunciarem tant com calgui.

    ResponElimina
  2. Aprofito per llegir la nota d'ahir, ja que encara no tenia l'ordinador recuperat com ara d'un col·lapse tècnic. És molt bona aquesta nota!!
    Aquesta colometa, més aviat gavina, ja deu ser prou gran per poder-s'hi cagar sobre de nosaltres quan li plau! Perquè ho fa amb tot el plaer del món i amb una inusitada innocència, fins i tot. Ho anuncia abans de divulgar-ho a terres inhòspites la seva mentida.
    En quant a la Sánchez-Camacho, sempre la he vist igual: Unes galtes tan enormes que compiteixen amb en Bárcenas...!!! Gràcies a tots aquests tan abnegats col·laboradors del nostre sentiment cap l'independència de Catalunya! Moltes gràcies!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Perplex davant un immens i letal error (#2016nideconya)

Últimes notícies! Es descobreix la sopa d'all! (#PGE2014)

Bestiari del procés: A. López-Fonta, A. Oliveres i J. Planas